Hospital Josep Trueta

La campanya del Banc de Sang “Un donant, un llibre” a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i la visita d’escriptors de novel•la juvenil a l’Hospital de Dia d’Adolescents del Parc Hospitalari Martí i Julià, donaran demà el tret de sortida al programa cultural elaborat per l’ICS Girona i l’IAS, amb motiu de Sant Jordi i amb l’objectiu de fer més amable l’estada als pacients i usuaris d’ambdues institucions, al Trueta i al Santa Caterina, així com als diferents serveis i unitats sociosanitàries i de salut mental del Parc Hospitalari Martí i Julià.

El Banc de Sang continuarà la campanya el dia de Sant Jordi amb el regal d’un llibre per cada donació de sang, i aquest mateix dia, estudiants de Medicina de Girona vendran roses al hall de l’Hospital Josep Trueta. Per la seva banda, usuaris de la Unitat de malalties neurodegeneratives i dany cerebral adquirit del Centre Sociosanitari La República vendran roses i llibres a la parada de La Fundació Esclerosi Múltiple, a la plaça Catalunya de Girona. D’altra banda, els usuaris del Servei de Rehabilitació Psiquiàtrica faran al matí una sortida per viure l’ambient de la Diada i per la tarda estan convocats al lliurament de premis del concurs “Dibuixos de Sant Jordi”, organitzat pel Servei; així mateix, usuaris del Servei de Discapacitat Intel•lectual del Parc vendran roses i manualitats a la Rambla de Salt; també ho faran els usuaris de la Llar Residència a l’entrada de l’Hospital Santa Caterina i del Sociosanitari. Els joves de l’Hospital de Dia d’Adolescents s’hi afegiran amb més roses i coques artesanes. Se suma al programa, el regal especial del llibre “Chocolate” als nens i nenes dels serveis de Pediatria dels dos hospitals. Aquest obsequi és possible gràcies a l’acord signat per la gerència d’ambdues institucions amb la Fundación Atresmedia. L’obra ha estat guanyadora del premi “Destino Infantil Ape-les Mestre y una flor de caramelo”.

El dimecres 24, alumnes del centre educatiu Salesians de Sarrià de Ter repartiran punts de llibre i roses fetes per ells entre els pacients de l’Hospital Trueta i també del Santa Caterina. El personal del Trueta repartirà a més lots de llibres del 50è aniversari del centre.

IV edició de l’acte literari “Hi havia un vegada ...”

El programa s’allargarà fins el dimarts 29 amb la IV edició de l’acte literari “Hi havia un vegada ...”, que cada any emplena de gom a gom la sala d’actes del Santa Caterina. Durant l’acte, els usuaris dels centres de dia de salut mental llegiran els seus relats i l’Associació Cultural del Parc Hospitalari farà entrega als assistents d’un llibre que recull els treballs presentats i una flor. L’escriptor saltenc Salvador Sunyer, convidat l’honor, recitarà un poema. Acompanyaran als assistents el gerent de l’ICS Girona i de l’IAS, doctor Vicenç Martínez Ibáñez i les diferents direccions de la institució. Els membres del programa radiofònic “Ens Patina l’Embrague” faran un cobertura especial de l’acte.

Des de la setmana passada i fins el 30 d’abril, els usuaris del Parc poden posar la seva cara als personatges de la Llegenda de Sant Jordi i fer-se una fotografia. El muntatge ha estat realitzat per Joan García, porter de l’Hospital i membre de l’Associació Cultural.

A finals de 2012 l’Institut Català de la Salut a Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària van presentar el Projecte CIMS, el projecte d’aliances estratègiques entre les dues institucions. En aquell moment, es van posar les bases del que havia de ser una nova manera de treballar, basada en el treball per processos i la participació dels professionals en la detecció de punts crítics i proposta d’accions de millora, accions que s’han d’anar executant amb l’objectiu de millora continuada. I tot, amb la vista posada en el pacient i en la consecució de l’excel·lència.

Durant aquests mesos s’ha anat implantant aquesta nova manera de fer, i paral·lelament s’ha anat definint el pla estratègic de les dues institucions 2013-2015, que no és més que el Pla estratègic del Projecte CIMS. Aquest document, recull les línies estratègiques que conduiran les nostres actuacions durant els propers anys, basades en les directrius del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 i fonamentades, en la integració dels recursos i dels professionals.

El pla estratègic recull la Missió i els Valors de cada una de les entitats (l’ICS-Girona i l’IAS), a més dels propis del Projecte CIMS, els quals, com a part integradora del Projecte, assumeixen també com a propis. El canvi més important, però, és que el document recull una sola Visió del que volen ser, la Visió compartida per l’ICS i l’IAS, la Visió del Projecte CIMS. El gerent de l’ICS i de l’IAS, Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, assegura estar “convençut que aquesta Visió comuna és l’evidència més clara que compartim el futur i que junts només farem que millorar i avançar en cadascú dels objectius estratègics situats en les perspectives dels resultats, els clients, els processos, els professionals i l’organització”.

El desplegament del Pla es basarà amb les propostes d’accions realitzades pels diferents grups de treball. Més de 800 professionals estan han participat activament en el Projecte CIMS, ja sigui en els grups de treball pròpiament dits o en l’execució de les accions proposades.  Cal tenir present, que fins al moment s’ha proposat prop de 500 accions de millora de gran part dels processos assistencials i objectius estratègics de les dues  institucions.

Martínez Ibáñez, assenyala que “hem avançat, i molt, i no hi ha dubte que el Projecte CIMS és la suma del treball i talent dels professionals de les dues institucions”. Amb tot, afegeix que “encara queda un gran camí per fer”:

L’ICS a Girona gestiona 26 Equips d’Atenció Primària (EAP) a tota la Regió Sanitària de Girona, i l’hospital més important de la demarcació i el de referència, l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta; que a més és l'hospital bàsic per a les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de Girona Celrà, Sarrià de Ter i Banyoles. L’ICS Girona compta amb un equip humà d’uns 3.600 professionals, un hospital de 403 llits (entre els convencionals, els 53 de crítics i semicrítics i els 18 bressols patològics), 11 quiròfans i 127 gabinets o consultes externes; 36 centres d’atenció primària i 115 consultoris locals distribuïts per tot el territori, que converteixen l’ICS en la principal empresa proveïdora de serveis sanitaris de la Regió de Girona.

Per la seva part, l’IAS presta al conjunt de la Regió Sanitària de Girona tots els serveis de salut mental i determinats serveis sociosanitaris, socials i de suport i diagnòstic. Ofereix serveis sociosanitaris a les comarques del Gironès, La Selva i El Pla de l’Estany i gestiona l’Hospital Santa Caterina per a la Selva interior i part del Gironès. L’IAS gestiona les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) d’Anglès, Breda-Hostalric i Cassà de la Selva. Per prestar tots aquests serveis l’IAS disposa d'un equip humà format per més de 1.400 professionals, a més d’una estructura descentralitzada amb 24 centres a tota la Regió Sanitària que donen atenció comunitària a la salut mental i a les addiccions, 4 centres d’atenció primària i 11 consultoris locals que cobreixen les necessitats de les tres Àrees Bàsiques de Salut.

L’Esclerosi Múltiple és la causa més freqüent de discapacitat neurològica no traumàtica en adults joves. És una malaltia del sistema nerviós central que afecta el cervell, la medul•la espinal i els nervis òptics. A la demarcació de Girona hi ha més de 600 malalts afectats i cada any es diagnostiquen entre 35 i 40 casos nous. Per conèixer tant les dades epidemiològiques, com les principals característiques clíniques de la malaltia, i les línies d’investigació obertes dirigides a oferir la millor qualitat de vida dels pacients i les seves famílies, aquest dijous, de set de la tarda a nou del vespre, l’Auditori Josep Irla de Girona (edifici de la Generalitat) acollirà una taula rodona d’experts integrada per professionals sanitaris que treballen la malaltia des de diferents camps.

Amb aquesta sessió, l’Institut Català de la Salut de Girona (ICS) i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) tanquen el cicle dedicat a les malalties neurodegeneratives, organitzat amb motiu de la Marató de TV3. Les quatre sessions celebrades i dedicades a la malalties d’Alzheimer, Parkinson, Esclerosis Lateral Amiotròfica i l’Esclerosi Múltiple hauran acollit més de 600 persones. En acabar la conferència de demà, el Fòrum Associació de Col•legis Sanitaris farà entrega a les institucions organitzadores d’un xec de mil euros a favor de la Marató.

La taula dedicada a l’Esclerosi Múltiple estarà integrada pel neuròleg Lluís Ramió i Torrentà, responsable de la Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta; pel neuropsicòleg Jordi Gich, del mateix servei; la fisioterapeuta de l’Hospital de Dia de Malalties Neurodegeneratives de l’IAS, Uxue Muez; la directora assistencial de la Fundació Esclerosi Múltiple, Gisela Garrés, i el neuròleg Jaume Sastre, del CEMCAT (Centre d’Atenció Integral de Persones amb Esclerosi Múltiple de Catalunya).

Girona té l’índex d’incidència de primers brots de la malaltia més alts de Catalunya

En l'Esclerosi Múltiple queda afectada la mielina que envolta les neurones i que facilita la conducció dels impulsos nerviosos, com les pròpies neurones. Això fa que la informació que es genera al cervell i va cap als nervis, s'interromp i aquest fet produeix l'aparició dels primers símptomes. Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa de mecanisme autoimmune i causa desconeguda, en què els factors ambientals i genètics, tot i que encara no ben coneguts avui dia, hi tenen el seu paper. La demarcació de Girona té l’índex d’incidència de primers brots de la malaltia més alts de Catalunya (4.5 casos / 100.000 habitants / any).

L’Esclerosi Múltiple afecta tres vegades més a dones que a homes i es diagnostica entre els 20 i 40 anys d’edat. La prevalença de la malaltia en el nostre entorn és mitjana-alta i s'està detectant un augment dels casos en els darrers estudis realitzats.

La discapacitat tant física com cognitiva que es pot derivar de la malaltia té una enorme influència en la vida dels pacients i de les seves famílies. Les alteracions produïdes per la malaltia estan relacionades amb grans taxes de desocupació (66% dels pacients deixen de treballar a causa de la malaltia als 15 anys del seu inici), limitacions en les interaccions socials i major grau de dependència, sobretot en la població femenina. Tot això fa que es redueixi de manera significativa la qualitat de vida de les persones i les seves famílies.

La malaltia pren diferents formes. Es poden donar brots en què apareixen símptomes neurològics que al cap d’un temps desapareixen, o acumulació de la discapacitat física i cognitiva de forma progressiva. Els símptomes de la malaltia són molt variables depenent del lloc del sistema nerviós que es vegi afectat: visió borrosa, visió doble, pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat, trastorns d’equilibri, problemes de la marxa, problemes urinaris, disfunció sexual, fatiga, espasticitat, alteracions de l’estat d’ànim, problemes de memòria i d’atenció. Tota aquesta gran varietat de símptomes possibles fa que el maneig de la malaltia sigui complex i requereixi d’un equip multidisciplinar de professionals amb coneixements específics de la malaltia tant per al diagnòstic, com per al seguiment i tractament dels pacients afectats.

Tractament i recerca

En els darrers anys s’han descobert nous tractaments per reduir els brots de la malaltia i s’han fet alguns avenços en els factors tant genètics com ambientals que poden estar influint en la malaltia. No obstant això, no es disposen de bons tractaments per evitar la progressió de la malaltia que pot començar en edats joves. No se’n coneixen les causes principals i tampoc se sap com preveure-la.

La Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) està formada per un equip multidisciplinar de professionals dedicats a oferir la millor i més adequada assistència, docència i recerca als pacients i familiars afectats d’esclerosi múltiple. Participen de forma proactiva en diferents línies de recerca i assajos clínics internacionals amb nous fàrmacs per a la malaltia i amb altres centres de recerca a nivell nacional i internacional. Col•laboren a l’estudi epidemiològic d’esclerosi múltiple de Catalunya (epidEMcat) en què les dades actuals mostren que la Regió Sanitària de Girona té la taxa d’incidència d’esclerosi múltiple més alta de Catalunya. També col•laboren en projectes de recerca bàsica amb la Red Española de Esclerosis Múltiple, amb altres grups de recerca del territori i amb la Universitat de Girona. Han desenvolupat línies pròpies de recerca com la investigació de factors genètics i bioquímics implicats en la malaltia, l’afrontament dels pacients recent diagnosticats davant la malaltia, l’estudi del deteriorament cognitiu que afecta la malaltia i el desenvolupament d’eines de rehabilitació cognitiva específics per als pacients afectats (Projecte EMline!) i el desenvolupament de noves eines de neuroimatge aplicades a la malaltia.

Els professionals que han participat en els grups de treball que han revisat el procés de crítics, hospitals de dies i gabinets i urgències de l’ICS Girona i de l’IAS, han presentat els documents finals de la seva tasca, és a dir, l’anàlisi del procés corresponent, la identificació de problemes o punts a millorar i les propostes correctores o accions de millora. Es tracta d’un total de 4 grups de treball (un de crítics i un d’urgències amb professionals de les dues institucions, i dos de diferenciats d’hospitals de dia i gabinets), que han aglutinat un centenar de professionals de totes les categories laborals. En total, s’han proposat 305 accions de millora en aquests àmbits assistencials, algunes de les quals ja s’han implantat.

Procés d’urgències
Un sol grup de treball format per professionals de les dues institucions i d’altres que intervenen en l’atenció urgent (com ara el SEM), van revisar l’atenció urgent en el marc del projecte CIMS, que abarca des de que el pacient consulta en qualsevol punt del sistema (atenció primària, hospital) i per qualsevol mitjà (telèfon, presencial), fins que es resol la consulta. L’objectiu era plantejar aquells canvis sobre l’atenció urgent que permetin assolir l’excel·lència tant en la urgència d’atenció primària, com en els dos hospitals, el Santa Caterina i el Trueta.
Així el grup va analitzar cada part del procés, va identificar els punts crítics i va definir en cadascun d’aquests punts el que els professionals consideren excel·lència. A més, de proposar accions correctores per tal d’assolir-la. Alguns exemples de propostes de millora a l’atenció primària serien implementar el triatge a l’atenció continuada o consensuar els criteris de derivació dels pacients als hospitals. Pel que fa referència a l’atenció a les urgències hospitalàries alguns exemples de les accions serien millorar l’accés al servei, agilitzar el procés administratiu i el temps de triatge, millorar la coordinació entre els professionals, millorar els circuïts de derivacions a i des de consultes externes i els circuïts d’hospitalització. La gran majoria de les accions proposades passen per millores organitzatives, la qual cosa les converteix en accions viables. En el cas de l’Hospital Universitari Josep Trueta, també es va evidenciar com a necessària una millora en l’estructura per tal d’assolir els nivells d’excel·lència esperats.

Procés de crítics
El grup de treball de crítics va analitzar va analitzar tot el procés des de que el pacient ha d'ingressar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) del Trueta o a la Reanimació fins quan és donat d'alta a altres plantes d'hospitalització.
Les accions proposades s'han plantejat en tres moment: l’ingrés (sobretot per garantir el paper de referent que té la UCI del Trueta a la Regió Sanitària de Girona), durant l'hospitalització, i per agilitzar el procés de l'alta. Pel que fa a l'ingrés dels pacients, algunes de les millores que es van proposar són, per exemple, establir criteris amb el SEM i definir fluxos pel que fa a l'acceptació de pacients, evitant així trasllats innecessaris a centres de Barcelona. Unes propostes són la creació de llits de semicrítics i oferir formació específica al personal de nova incorporació a l’àrea. També es van fer propostes per agilitzar el procés de l'alta, com ara revisar les dotacions de zeladors per fer-les més ràpides.

Procés d’hospitals de dia i gabinets
En aquest cas es van fer dos grups de treball, un per estudiar el procés dins el Santa Caterina i l’altre al Trueta.
Pel que fa al grup d’Hospitals de dia i gabinets del Trueta, l’objectiu del grup era reordenar les funcions dels professionals i dels usuaris per tal de ser més fluids. El què es pretén és proporcionar una atenció diagnòstica i/o terapèutica especialitzada sense necessitat d’ingrés amb la màxima eficàcia, eficiència i seguretat per aconseguir la satisfacció dels pacients pel que fa a l’assistència rebuda i la informació facilitada, així com la preservació de la seva intimitat. En aquest últim aspecte, per exemple, es proposa fer admissions separades en funció de si es tracta pacients de Neurologia o d’Hospital de dia.
Algunes propostes passaran per canvis organitzatius, com ara que s’intentarà fer modificacions en les agendes per tal de donar cobertura més àmplia, ja sigui a nivell horari com de capacitat; s’organitzarà un circuit per atendre el pacient crònic descompensat que precisa tractament de poques hores; es revisaran els criteris de citació i priorització a la unitat del dolor, etc.
Algunes de les altres millores que s’han plantejat són per facilitar l’ingrés i l’alta del pacient: per exemple millorar la citació a través del full de citació i missatge de text SMS, millorar la senyalització.... També s’intentarà agilitzar l’alta del pacient a través de garantir la celeritat en disposar dels resultats de laboratori o agilitzant la disponibilitat d’ambulàncies.
Pel que fa al Santa Caterina, l’objectiu principal del grup era millorar la qualitat assistencial mitjançant la reordenació de les funcions dels professionals i del procés d’atenció dels usuaris per aconseguir que l’ activitat es pugui realitzar de forma eficaç, eficient i segura. La majoria dels problemes detectats pel grup eren de caire organitzatiu i bona part d’aquests quedaran resolts amb la implantació del programa informàtic SAP Argos, que serà efectiva a partir del juny.

El Cicle sobre les malalties neurodegeneratives, organitzat per l'Institut Català de la Salut (ICS) i l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) a Girona en el marc de la Marató de TV3, comptarà aquest dilluns 25 de novembre amb una nova conferència dedicada en aquesta ocasió a l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Aquesta malaltia degenerativa de tipus neuromuscular afecta les neurones encarregades de la motricitat i s’origina quan aquestes neurones anomenades motoneurones perden funcionalitat i moren. No afecta de forma general a altres funcions cerebrals com la sensibilitat, la cognició, el dolor o la funció urinària.

En aquesta nova sessió del cicle, dirigit i obert a la ciutadania, la taula d’experts estarà integrada per professionals sanitaris que treballen la malaltia des de diferents vessants. Comptarà amb la intervenció de Fabián Márquez, neuròleg de la Unitat de Malalties Neuromusculars, de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta; Sònia Belda, Pneumòloga del mateix hospital; Germán Ávila, fisioterapeuta de l’Hospital de Dia de Malalties Neurodegeneratives de l’IAS; i Laura Gónzalez i Mariona Riera, treballadora social i psicòloga respectivament de la Fundació Miquel Valls. L’objectiu del cicle, que ja ha aplegat més de 300 assistents a les conferències dedicades a l’Alzheimer i el Parkinson, és informar i aclarir dubtes sobre el contingut científic i social de cada malaltia. La última conferència se celebrarà el dia 28 de novembre i estarà dedicada a l’esclerosi múltiple. Totes les xerrades tenen lloc a l’Auditori Josep Irla de l’edifici de la Generalitat de Catalunya a Girona.

L’ELA: una malaltia encara sense tractament

La malaltia afecta principalment a persones entre 40 a 70 anys i és lleument més prevalent en homes en edats avançades. En el nostre entorn es presenten 1-2 casos per cada 100.000 habitants i any, que equival a entre 7 i 14 pacients nous cada any a la demarcació de Girona. S’estimen que a Catalunya hi ha unes 400 persones afectades.

Tot i que és una malaltia coneguda des de fa molts anys, avui en dia encara es desconeix la seva causa. És una malaltia incurable i només existeix avui en dia un tractament que allarga uns mesos la supervivència dels pacients, a part d’alguns tractaments simptomàtics i rehabilitació. La supervivència mitja està entre els 20 i 48 mesos. Malauradament la investigació no ha permès encara trobar nous tractaments útils per a l’ELA, tot i que s’han fet uns 30 assajos clínics amb nous medicaments però sense resultats amb èxit.

S’ha detectat que es donen més casos d’ELA en certs col•lectius com ara els esportistes d’elit, militars veterans de guerra, i que es desenvolupa en algunes zones geogràfiques específiques (illes del pacífic occidental).

Participació ciutadana: línia estratègica del Projecte CIMS

El cicle “Les malalties neurodegeneratives: què en sabem?, cap a on anem?” s’inclou dins de la línia estratègica del Projecte CIMS que promou les accions conjuntes de l’ICS i de l’IAS dirigides a la participació ciutadana. L’interès divulgatiu i solidari de la iniciativa ha motivat la col•laboració en el cicle del Fòrum Associació dels Col•legis Sanitaris, que inclou els col•legis professionals de metges, diplomats d’infermeria, fisioterapeutes, psicòlegs i veterinaris; l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona (Idibgi), les facultats de Medicina i Infermeria de la UdG, l’Acadèmia de la Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona, el DipSalut, els ajuntaments de Girona i Salt; així com les fundacions i associacions de pacients i familiars: la Fundació Tutelar Fadesia, l’Associació Catalana per al Parkinson, Fundació Miquel Valls, Fundació Esclerosi Múltiple, Creu Roja Girona, l’Associació EMAD de Sant Feliu de Guíxols, l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Cassà de la Selva, l’Associació Alzheimer ALSEMA Blanes i Associació Catalana Parkinson de Blanes, la Selva i Alt Maresme, i l’Associació d’Ajuts a Malalts d’Alzheimer i Afectats AMA, de Figueres.

La prevalença de les malalties neurodegeneratives a la Regió Sanitària de Girona se situa entre el 12 i el 15 per cent en persones majors de 65 anys.