Hospital Josep Trueta

Els treballs d’aixecament de l’estructura comportaran alguns canvis en els circuits assistencials, que s’han adaptat per minimitzar les molèsties als usuaris i preservar al màxim l’activitat 

El projecte d’ampliació i reforma del Bloc Quirúrgic i de l’Hospital de Dia Oncològic de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta entra en una nova fase, amb l’inici el 25 de setembre, dels treballs per aixecar l’estructura principal del nou edifici que ha d’acollir l’ampliació. Aquesta estructura s’ubicarà sobre l’actual edifici de l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

Per tal d’agilitzar els treballs ha calgut avançar l’arribada de part del material necessari per iniciar el muntatge de les encavallades, les dues primeres de les quals van arribar al Trueta el 13 de setembre a través d’un servei de transport especial. Les encavallades estaran formades per un conjunt de perfils estructurals metàl·lics, que es prefabriquen al taller en trams i que es munten a peu d’obra. L’aixecament de l’estructura està previst que comenci el dilluns 25 de setembre al vespre i que s’allargui durant unes 5 setmanes. Aquests treballs d’aixecament de l’estructura es faran quan no hi hagi activitat assistencial a l’edifici i comportaran un seguit de modificacions de circuits i procediments que s’han dissenyat per minimitzar les molèsties als usuaris i preservar al màxim l’activitat.

En aquest sentit, a partir de les 17 h del 25 de setembre els pacients que fan tractaments a l’Hospital de Dia de l’Institut Català d’Oncologia seran reubicats a l’Hospital de Dia Mèdic i Quirúrgic, situat a la primera planta de l’edifici principal del Trueta. Cada pacient serà degudament informat d’aquest canvi d’ubicació del seu tractament.

També s’ha habilitat un circuit rodat alternatiu, tant per a l’entrada com per a la sortida de pacients amb l’helicòpter medicalitzat del SEM en el torn de nit dels dies laborals.

Una altra de les afectacions serà la de l’activitat de gammagrafies i tomografies per emissió de positrons-tomografies computades (PET-TC), que es realitza a les instal·lacions de l’Àrea de Medicina Nuclear de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), situades a l’edifici de l’ICO. En aquest cas, l’afectació és causada per la necessitat de traslladar uns equips de climatització que estan situats a la teulada de l’edifici. Aquests aparells són els que garanteixen les condicions necessàries de l’aire de la radiofarmàcia, que és on es preparen els medicaments radioactius que s’administren als pacients. Així, els treballs de reubicació d’aquests equipaments es faran des d’avui, 18 de setembre, fins al proper 25 de setembre, i la setmana vinent s’hauran de fer les verificacions i validacions de les noves condicions de l’aire dins de les sales de radiofarmàcia abans de poder iniciar de nou l’activitat assistencial normal, que es preveu per al dia 3 o 4 d’octubre. Durant aquest període, els pacients més urgents que necessitin una exploració de PET-TC seran derivades a la Clínica Girona.

Edifici de 4000 metres quadrats
L’obra d’ampliació del Bloc Quirúrgic i d’ampliació de l’Hospital de Dia Oncològic,  amb la construcció d’un edifici nou que connectarà amb l’actual, permetrà que l’Hospital Trueta disposi de 4.000 metres quadrats més d’espai distribuïts en tres plantes, gràcies a la construcció d’aquest edifici nou que connectarà amb l’edifici actual. A la segona planta, hi aniran sis quiròfans nous, que estaran connectats amb els de l’actual Bloc Quirúrgic. Es passarà dels 11 quiròfans actuals a 16, ja que  es requereix un increment dels espais de suport dintre de l’àmbit existent, com ara l’ampliació de la zona de reanimació postquirúrgica, de la zona de recepció prequirúrgica i de l’Àrea de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA). D’aquesta manera, es podrà assumir l’increment d’activitat previsible i realitzar intervencions d’alta complexitat en millors condicions.
Per la seva banda, l’Hospital de Dia Oncohematològic de l’ICO augmentarà la seva capacitat assistencial, ja que passarà dels 25 espais de tractament que té actualment a 40, i arribarà a una superfície construïda d’uns 885 metres quadrats.

Avancen els treballs de la nova zona d’esterilització
El projecte, s’està desenvolupant per fases perquè es pugui mantenir l’activitat assistencial a l’actual Bloc Quirúrgic amb la menor afectació possible. Una de les primeres actuacions s’ha centrat en l’enderroc de la zona d’esterilització i l’habilitació d’una de provisional. Els treballs, iniciats l’octubre de l’any passat, ja estan en la fase final i es preveu que durant el primer trimestre de 2024 es podrà disposar de la nova zona d’esterilització a la mateixa àrea. 

    

 

Aquest tipus de donació permetrà incrementar el nombre potencial de donants i, per tant, la disponibilitat d’òrgans per a un trasplantament cardíac

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha realitzat aquest estiu la seva primera intervenció de donació cardíaca en asistòlia controlada, és a dir, amb el cor aturat. Fins ara, al centre gironí s’havien fet intervencions de donació en asistòlia d’altres òrgans, la primera de les quals l’any 2015, però mai fins aquest estiu se n’havia fet una de donació de cor. La donació en asistòlia requereix una gran coordinació entre els diferents equips implicats, des dels professionals assistencials del Trueta fins als equips extractors procedents d’altres centres, i suposa un reforç molt important a l’hora d’incrementar la disponibilitat d’òrgans per ser trasplantats. Cal tenir present que el primer trasplantament cardíac d’un donant amb cor aturat a Catalunya es va realitzar a l’Hospital de Bellvitge el 2021. Fins aleshores, s’havien aconseguit trasplantar amb èxit tot tipus d’òrgans (ronyons, pulmons, fetges i pàncrees) de donants en asistòlia, a excepció del cor.

La donació en asistòlia controlada (amb el cor aturat) només és possible amb la implicació de tots els professionals, especialment els de les unitats de cures intensives. Es planteja en casos de pacients amb un pronòstic terminal i, després de consensuar-ho amb els familiars, es pren la decisió de retirar el suport vital en considerar que aquest només prolongarà el procés de la mort. Precisament, es diu ‘controlada’ per la possibilitat de planificar la donació durant el procés terminal.

La retirada del suport vital es fa en el quiròfan i l’extracció s’inicia una vegada es confirma la mort per aturada cardiorespiratòria per un període de cinc minuts. Tot seguit, es reinicia el flux sanguini per evitar el deteriorament dels òrgans mitjançant un dispositiu extracorpori (ECMO), que aporta sang oxigenada i que manté les funcionalitats de l’òrgan. En aquest procés d’extracció hi intervé un equip medicoquirúrgic extern coordinat per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) en col·laboració amb els professionals del Trueta, com ara els coordinadors de donació i trasplantament (que són els metges que porten el pes de l’organització de la donació dins del centre i que pertanyen a la Unitat de Cures Intensives), els anestesistes i professionals d’infermeria de quiròfan de l’Hospital.

El Trueta va començar a gestionar donacions en asistòlia controlada el 2015, amb l’extracció de ronyó. Posteriorment, s’hi van afegir donacions de fetge, de pulmó i ara també de cor. Es tracta d’un procediment tècnicament més complex en comparació amb l’extracció en casos de mort encefàlica (cerebral). Aquest tipus de donació no ha parat de créixer tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol des que es van obtenir els primers donants vàlids el 2013.

A Catalunya, a mesura que s’ha anat guanyant experiència i que s’han anat obtenint més donants i més centres sanitaris, s’ha posat en marxa un programa propi de donació en asistòlia controlada.

“Aquest tipus de donació és tècnicament molt complexa des del punt de vista logístic, organitzatiu, tècnic i de persones”, destaca la doctora Núria Masnou, coordinadora de Donació i Trasplantaments de l’Hospital Trueta. Assegura que en els casos de donació de cor en asistòlia “han de desplaçar-se al nostre centre tants equips quirúrgics com òrgans a extreure, que poden venir de qualsevol hospital d'Espanya, i que requereixen, en el cas concret del cor, d’un equip humà integrat per més professionals, incloent-hi:  un coordinador, un neuròleg, els cirurgians cardíacs i el seu equip d'infermeria. Per a nosaltres com a centre ha estat un repte important”. I afegeix que la donació cardíaca en aquest tipus de donant “té quelcom de màgic, perquè recuperar un cor que s’ha aturat i que torni a bategar és sorprenent”.

Més donacions el 2024 que durant l’any 2023

La previsió per a aquest 2024 és molt optimista, atès que entre gener i juliol d’aquest any s’han obtingut 235 donants cadàver reals, cosa que suposa un 5,38% més que el mateix període de l’any passat. S’ha mantingut la tendència observada en els darrers anys: mentre la donació en mort encefàlica mostra una tendència a la baixa o a l’estabilització –92 donants fins al juliol el 2024, respecte dels 103 del 2023 (-10,68%)–, la de mort en asistòlia (cardíaca) augmenta –143 donants aquest any, respecte dels 120 de l’any passat, és a dir, un 19,17% més–. De gener a juliol al Trueta s’han registrat 20 donacions (11 per mort encefàlica i 9 per asistòlica) que han permès obtenir 78 òrgans, dels quals se n’han pogut trasplantar 69.

“Aquesta nova donació cardíaca, a partir d’un donant en asistòlia controlada, evidencia, un cop més, l’elevat nivell dels hospitals catalans, l’expertesa dels seus professionals i el caràcter innovador”, explica Jaume Tort, director de l’OCATT. “En especial, el Trueta ha sabut créixer i adaptar-se a les novetats fins a situar-se al capdavant en activitat de donació entre els hospitals no trasplantadors, i això és gràcies a l’esforç i a la motivació de l’equip de professionals liderat per la Dra. Núria Masnou”, remarca Tort.

L’any passat, els donants en asistòlia controlada (215) ja representaven el 56% del total de donants vàlids (384) obtinguts a Catalunya. En total, es va fer 1.393 trasplantaments, 56 dels quals de cor. Al Trueta, l’any 2023 es van registrar 28 donants (19 de mort encefàlica i 9 en asistòlia). L’Hospital de Girona va ser, un any més, el centre no trasplantador amb un volum més elevat de donacions. Cal posar en valor l’altruisme mostrat pels donants i les seves famílies, ja que sense donacions és no possible fer trasplantaments.

   

S’erigeix en el primer a Catalunya a rebre la certificació Q-PEX, impulsada per la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), que acredita el nivell de qualitat i excel·lència en l'atenció a pacients que reben medicació hospitalària a les Consultes Externes

El Servei de Farmàcia Hospitalària de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta s’ha erigit en el primer de Catalunya a rebre el certificat de qualitat Q-PEX, que acredita l’excel·lència en l’atenció als pacients en l’àmbit ambulatori. Aquesta distinció, que està avalada per la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), reflecteix els elevats estàndards assolits pel Servei en el desenvolupament d’activitats assistencials, docents i d’investigació.

L’entrega oficial del certificat Q-PEX s’ha fet aquest migdia a la sala d’actes del Trueta. La seva obtenció suposa un pas més en el compromís del Servei amb la millora contínua del seu sistema de gestió i qualitat organitzativa, ara reflectida en l’atenció farmacèutica a pacients externs i en la dispensació ambulatòria de medicaments d’ús hospitalari (MHDA). L’any 2023 el Servei de Farmàcia va realitzar més de 26.000 dispensacions de medicació a uns 6.000 pacients externs.

Els medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria (MHDA) són aquells que es dispensen a l’Hospital, i no en oficines de farmàcia, fet que ve determinat pel grau de complexitat i multidisciplinarietat de l’atenció sanitària i el seguiment de l’estat de salut dels pacients. Aquests tractaments representen més del 75% de la despesa total de medicaments de l’Hospital.

La certificació Q-PEX examina un total de 118 indicadors relacionats amb el lideratge, la planificació, la gestió dels recursos, la innovació, la investigació i la millora contínua de l’atenció al pacient extern en la farmàcia hospitalària. S’han establert tres nivells de certificació (bàsic, mitjà i avançat) segons el grau de compliment d’aquests indicadors. Mitjançant aquesta avaluació es pot detectar quines són les necessitats i establir un model d’atenció al pacient ambulatori que tingui en compte variables com ara la millora de la comunicació entre aquest pacient i els professionals.

Ana Pérez i Elisabet Nogué, farmacèutiques responsables de l’Àrea de Qualitat del Servei, coincideixen a destacar que aquesta certificació “és fruit d’un treball conjunt de diferents professionals del Servei de Farmàcia, especialment de l’Àrea de Pacients Externs i de l'Àrea de Qualitat. Tots hem anat sumant elements per aconseguir donar a cada pacient la millor atenció possible, revisant els processos i introduint noves eines d’estratificació i comunicació”.

“L’Hospital Josep Trueta de Girona s’incorpora al grup d’hospitals que han rebut la certificació de qualitat Q-PEX en l’atenció de pacients externs. Aquest fet indica l’actitud clara del centre d’incorporar línies d’excel·lència basades en certificacions de qualitat, en aquest cas amb relació a l’experiència farmacoterapèutica dels pacients i dels professionals que treballen en aquest àmbit”, destaca Jordi Nicolás, vicepresident de la SEFH

L’obtenció de la certificació ha anat precedida d’un procés d’autoavaluació del Servei per conèixer la situació pel que fa a l’atenció dels pacients ambulatoris. Posteriorment, una auditoria externa ha certificat els estàndards necessaris per obtenir la certificació Q-PEX en el nivell mitjà.

L'augment del nombre de pacients ambulatoris a conseqüència del creixent envelliment de la població i de la cronificació de patologies, s’adverteix com un dels principals reptes en farmàcia hospitalària. Precisament, aquest increment ha motivat la creació de la certificació Q-PEX, que té la peculiaritat de centrar-se en un àmbit tan estratègic com és l'atenció farmacèutica al pacient que rep la seva medicació des de les Consultes Externes. La norma promou la implantació de les millors pràctiques en tot el procés d’atenció al pacient extern i l’increment de la satisfacció dels usuaris.

Finalment, María Costi, directora d'Accés al Mercat i Relacions Institucionals de AbbVie, companyia patrocinadora de la SEFH, ha destacat que “els reptes actuals del sistema de salut requereixen un abordatge multidisciplinari, innovador i integral que busqui millorar les ineficiències i aportar veritable valor a la medicina, per la qual cosa és fonamental incorporar el mesurament de resultats en salut. Per aquesta part, volem traslladar la nostra felicitació a l'Hospital de Trueta per ser el primer a Catalunya a rebre aquesta certificació Q-PEX, a causa de la millora contínua del seu sistema de gestió i qualitat organitzativa, que es veu reflectida en l'atenció farmacèutica a pacients externs i en la dispensació ambulatòria de medicaments d'ús hospitalari”.

Més d’un milió de dosis dispensades a pacients intrahospitalaris

El Servei de Farmàcia del Trueta funciona com un servei central que dona assistència a la resta d’especialitats del centre, ocupant-se de l’adquisició, la custòdia, la conservació, el subministrament i la dispensació dels medicaments necessaris per desenvolupar l’activitat assistencial de l'Hospital i dels centres d’atenció primària i per als pacients amb tractaments extrahospitalaris. El seguiment farmacoterapèutic dels pacients, tant ingressats com externs, és una de les prioritats del Servei. També realitza l’elaboració de fórmules magistrals, el reenvasament i condicionament de medicaments, la preparació de nutrició artificial i barreges intravenoses, la gestió i preparació de quimioteràpia i la gestió i dispensació d’assaigs clínics, entre d’altres. L’any 2023 es va superar el milió de dispensacions en dosis unitàries a pacients ingressats al Trueta, a les quals s’afegeixen les dispensacions des de les Consultes Externes, nombre que s’incrementa any rere any.

Entre els objectius estratègics del Trueta en l’àmbit de la farmàcia destaquen el foment de l’ús racional i segur dels medicaments, així com promoure una gestió eficaç i un accés equitatiu per part dels usuaris.

 

    

 

El Servei de Digestologia ha realitzat 69 elastografies de transició i 43 tests de detecció dels virus de l’hepatitis B i C, en les dues jornades obertes a la ciutadania L’acció tenia com a objectiu conscienciar de la importància de tenir una bona salut hepàtica mitjançant el foment dels hàbits de vida saludable

El Servei de Digestologia dels hospitals Doctor Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt han realitzat més de cent proves durant les dues jornades obertes a la ciutadania que s’han fet amb motiu de la Setmana de les Malalties Hepàtiques. En concret, els professionals de medicina i d’infermeria del servei han realitzat 69 elastografies de transició, una prova de diagnòstic per la imatge similar a una ecografia que permet valorar l’elasticitat o rigidesa del fetge, i 43 tests ràpids per a la detecció a la sang del virus de l’hepatitis B i de l’hepatitis C a usuaris i usuàries que prèviament havien reservat cita per a dimarts al Trueta o per a dijous al Santa Caterina. Del global de les 112 proves realitzades, sis usuaris han estat citats per una propera consulta en detectar-se algun registre fora dels valors correctes.   

L’activitat, que ha comptat amb l’impuls de l’Associació Espanyola de l’Estudi del Fetge (AEEH), va iniciar-se dimarts al vestíbul del Trueta i dijous es va traslladar al del Santa Caterina. Durant les dues jornades, els professionals del servei han aprofitat per combinar les proves de detecció amb la tasca de sensibilització sobre la importància de fomentar una bona salut hepàtica mitjançant una dieta adequada, limitar el consum d’alcohol i fer activitat física amb freqüència.

“A la societat hi ha un augment dels factors de risc de patir una malaltia hepàtica, com són l’obesitat, la diabetis, la hipertensió o el consum d’alcohol”, exposa Isabel Serra, doctora del Servei de Digestologia dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina. Precisament, aquests factors estan estretament vinculats a l’esteatohepatitis, també coneguda com a fetge gras, una de les patologies que ha experimentat un major increment durant els darrers anys. Es tracta d’una acumulació excessiva de greix a les cèl·lules del fetge, si es deixa sense tractar, pot progressar cap a una fibrosi hepàtica, cirrosi o càncer de fetge. 

El Servei de Digestologia del Trueta i el Santa Caterina rep cada any més primeres visites vinculades a casos avançats de fetge gras derivades de l’atenció primària, una tendència que respon a l’augment del sedentarisme i del sobrepès, propi de les societats desenvolupades. En aquest context, l’enquesta de salut pública de Catalunya del 2022 reflecteix que el 34,6% de la població adulta (de 18 a 74 anys) té sobrepès i un 14,7% obesitat, mentre que en població infantil (de 6 a 12 anys) hi ha un 17% de sobrepès i un 11,7% d’obesitat.

Xerrada divulgativa a l’IES Sarrià de Ter

El consum d’alcohol és un altre dels grans factors de risc per desenvolupar una malaltia hepàtica. Aquest va ser un dels missatges que Carme López, cap del Servei de Digestologia del Trueta i del Santa Caterina i principal impulsora de les jornades de cribratge a Girona, va remarcar dijous durant la xerrada divulgativa a estudiants de primer de batxillerat de l’IES Sarrià de Ter. Acompanyada per l’infermer del CAP Celrà Robert Prat, que, també és el referent del projecte Salut i escola d’aquest Institut, van conscienciar els joves, entre d’altres aspectes, sobre que “no només el consum continuat d’alcohol pot progressar cap a una malaltia hepàtica, sinó que també el consum puntual en excés i en poc espai de temps [Binge drinking], com pot ser durant els caps de setmana, la pot provocar”. En aquest context, l’informe dels resultats per a Catalunya de l’enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundari (ESTUDES 2018), ja situava l’alcohol com la substància psicoactiva més consumida entre els estudiants de 14 a 18 anys. La trobada també va servir per donar pautes correctes d’actuació quan s’està davant de situacions com un coma etílic. 

Detecció del virus de l’hepatitis B i C
Les malalties hepàtiques no solen causar símptomes durant anys, fet que dificulta la seva detecció en una fase primerenca. Per aquesta raó, des del servei es destaca la importància de combinar les proves preventives (com anàlisis de sang per detectar algun valor alterat) amb el foment d’un estil de vida saludable (basat en una dieta equilibrada i l’activitat física). “Cal remarcar que la prevenció és una part molt important per evitar les malalties hepàtiques”, subratlla el doctor Javier Pamplona, present durant la jornada de cribratge de dijous al Santa Caterina. També es vol incidir en el fet que encara hi ha persones que tenen el virus de l’hepatitis B i C sense tenir-ne coneixement, situació que produeix un dany al fetge que pot derivar en hepatitis crònica, cirrosis o càncer. “Aquelles persones que poden tenir risc de tenir hepatitis cal que es facin un test de cribratge, ja que hi ha tractaments molt efectius per a aquestes infeccions víriques”, indica el doctor Pamplona.

El servei de Digestologia dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina és el referent per a la patologia digestiva urgent i d’alta complexitat de la Regió Sanitària de Girona, amb una població de referència de prop de 800.000 habitants. Està integrat per un equip de professionals pluridisciplinari, format per facultatius especialistes en aparell digestiu i professionals d’infermeria, organitzats en Unitat d’Hepatologia, Unitat d’Endoscòpia Digestiva, Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal, Unitat de Tumors Gastrointestinals, Unitat de Pàncrees i Unitat de Trastorns Funcionals.

El servei també integra grups de recerca vinculats a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). Les àrees d’estudi engloben aspectes epidemiològics d’hepatitis víriques, l’ús de la sedació en l’endoscòpia digestiva o la farmacocinètica en el tractament de la malaltia inflamatòria intestinal, o la influència de la microbiota intestinal en diverses malalties digestives.

    

L’Entitat Nacional d’Acreditació li atorga el segell que acredita el sistema de gestió consolidat i eficient, la competència del seu personal i la capacitat de generar resultats tècnicament validats

El Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i del Santa Caterina ha vist reafirmada per part de l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) l’elevada competència tècnica a l’hora d’estudiar i analitzar les mostres biològiques d’origen humà. El reconeixement s’ha traduït en l’obtenció del certificat ISO15189, que acredita que el Laboratori disposa d’un sistema de gestió de la qualitat consolidat i eficient, la competència del seu personal i la capacitat de generar resultats tècnicament validats.

L’acreditació valora el procediment complet que es realitza en patologia ginecològica, que inclou els estudis de citologies, biòpsies i peces quirúrgiques, així com l’anàlisi molecular del virus del papil·loma humà (VPH).

“La certificació suposa un reconeixement a la tasca que hem desenvolupat durant més d’un any per actualitzar processos interns, amb l’assessorament d’una empresa especialitzada en acreditacions de serveis d’anatomia patològica”, explica el doctor Eugeni López Bonet, cap del Servei d’Anatomia Patològica del Trueta i del Santa Caterina.

L’acreditació, que cal renovar periòdicament, reflecteix de manera objectiva la qualitat i competència del servei, així com el seu compromís per oferir seguretat en el tractament de les mostres estudiades. En aquest sentit, s’adverteix com una garantia del bon funcionament del Laboratori i la seva capacitat de satisfer els requisits tècnics necessaris per assegurar una informació bàsica per al diagnòstic clínic.

Adaptat per a l’anàlisi molecular

El Servei d’Anatomia Patològica del Trueta i del Santa Caterina és un servei central que, entre altres funcions, examina les mostres tissulars, citològiques i de fluids orgànics amb l’objectiu de diagnosticar les malalties dels pacients i poder assistir la presa de decisions terapèutiques dels facultatius de les diverses especialitats assistencials. Disposa dels recursos tècnics i professionals per respondre als avenços que ha experimentat la disciplina en els darrers anys. En aquest aspecte, concentra l’activitat de la patologia molecular de la Regió Sanitària Girona, realitzant des de fa anys diverses proves com ara l’anàlisi molecular per detectar el virus del papil·loma humà (VPH). Precisament aquesta tècnica està previst que en un futur immediat substitueixi la clàssica citologia ginecològica com a mètode inicial del cribratge del càncer de cèrvix. 

Una altra de les millores afegides darrerament al Servei d’Anatomia Patològica ha estat la digitalització de les mostres que estudien els seus professionals. Aquest procés forma part del programa DigiPATICS i permet el treball en xarxa dels hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), des de la gestió de la sol·licitud de la mostra fins al lliurament del diagnòstic anatomopatològic. El fet de disposar de totes les imatges diagnòstiques digitalitzades, a part dels seus avantatges per al flux de treball i seguretat, permet tenir un repositori d'imatges prou gran per desenvolupar algoritmes d'intel·ligència artificial que ajuden a la rapidesa diagnòstica.

El Servei d’Anatomia Patològica integra l’activitat assistencial d’aquesta especialitat de l’Hospital Trueta i del Santa Caterina de Salt des de gener de 2016, integració que va ser possible en el marc de l’aliança estratègica entre l’Institut d’Assistència Sanitària i l’Institut Català de la Salut.