nutricionistes

La Unitat de Dietètica i Nutrició, en coordinació amb l’empresa concessionària del Servei d’Alimentació de l’Hospital, ha establert diverses modificacions en els esmorzars i berenars de  les dietes hospitalàries.

Amb l’objectiu de reduir el consum de sucres afegits, sal i productes ultraprocessats, s’ha determinat substituir els següents aliments de les dietes: galetes, magdalenes, sucs de fruita envasats, iogurts ensucrats o de sabors, margarines i melmelades.

Com a alternativa, s’han introduït opcions nutricionals més adequades, com el pa integral, els bastonets de pa, la fruita seca i una major disponibilitat de fruita fresca i oli d'oliva, contribuint així a la promoció d’uns hàbits alimentaris més saludables i sostenibles.

Tot i això, les plantes d’hospitalització mantindran un estoc dels productes substituïts, amb la finalitat d’atendre les peticions puntuals dels pacients.

L’any 2022 ja es van començar a aplicar canvis en aquesta línia a la planta d’hospitalització de pediatria. Ara, s’incorporen a tots els pacients ingressats a l’hospital que tinguin assignada una dieta bàsica i d’altres dietes terapèutiques, com la controlada amb hidrats de carboni i la de baix contingut d’àcids grassos saturats. Aquests canvis s’aniran incorporant a la resta de dietes de forma progressiva.

Aquesta iniciativa té com a finalitat l’alineació amb les recomanacions d’alimentació saludable recollides en documents de referència, com ara les guies de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’Organització Mundial de la Salut i altres societats científiques.

La Unitat de Dietètica i Nutrició destaca que, a banda de contribuir a la millora de l’alimentació dels pacients ingressats, aquesta modificació en els esmorzars i berenars s’alinea amb els valors d’un hospital promotor de la salut com és el Trueta.

El programa Famílies saludables, per fomentar una alimentació més equilibrada i disminuir l’excés de pes en infants i el seu entorn familiar, ha constatat la seva capacitat de millorar els hàbits dels seus participants una vegada avaluats els resultats de les quatre primeres edicions fetes a Blanes (2) i Tordera (2), a càrrec de professionals dels equips d’atenció primària (EAP) dels dos municipis adscrits a la Gerència de l’ICS a Girona. En concret, les dades indiquen un major compliment de la dieta mediterrània d’infants i adults, una disminució significativa de les hores diàries d’ús de pantalles, un augment en les hores d’activitat física setmanal en infants i un millor benestar emocional entre els adults.

Aquestes conclusions s’han extret mitjançant qüestionaris validats de referència que permeten comparar els valors previs a la intervenció amb els obtinguts una vegada finalitzada l’última sessió. Posteriorment, els qüestionaris es tornen a passar als tres i sis mesos després de la intervenció, per comprovar la continuïtat dels bons hàbits adquirits.

Precisament, la bona acollida i els resultats obtinguts pel projecte Famílies saludables a Blanes i Tordera, ha propiciat que sis àrees bàsiques de salut més de l’ICS a Girona (Figueres, Llança, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Salt i Vilafant) hagin traslladat la iniciativa al seu territori, amb el mateix programa o bé amb lleugeres adaptacions per afavorir l’objectiu proposat. D’aquesta manera, entre totes les àrees ja s’han completat 10 edicions i  n’hi ha cinc més de programades (Blanes, Tordera, Sant Feliu de Guíxols, Salt i Vilafant) . 

Blanes i Tordera, origen del programa
El programa Famílies saludables té l’origen a l’atenció primària de Blanes i Tordera, amb més de 60 persones que han participat en les quatre edicions completades fins ara als dos municipis. Una xifra que s’incrementarà amb les dues edicions programades aquest juliol. El fet de desenvolupar-se durant els mesos d’estiu suposa una novetat respecte a les edicions anteriors. D’aquesta manera, es vol aprofitar un període en el qual generalment els infants i les famílies disposen de més temps lliure per desenvolupar les sessions grupals que componen la iniciativa. 

A cada municipi hi ha programades 8 trobades d’una hora i mitja (els dilluns i dimecres a Blanes i els dimarts i dijous a Tordera), que se celebren en espais comunitaris de cada municipi com ara centres cívics. Isolda Vila, dietista-nutricionista de l’EAP Blanes i l’EAP Tordera, és l’encarregada de conduir les sessions amb el suport de la referent de Benestar Emocional i Comunitari de cada territori. Professionals de pediatria i d’infermeria també col·laboren en la preparació dels continguts, a més de proposar la participació als familiars d’infants que atenen al CAP, com a complement per millorar els hàbits de salut.

Cada sessió es planteja de manera participativa i majoritàriament es treballa amb el grup complet tot i que, un cop establert el vincle, en alguna activitat se separen els infants dels adults. Per avançar cap a una alimentació més saludable, es planteja un aprenentatge a través de jocs i petits reptes seleccionats per la mateixa família. En aquest context, la primera trobada ja introdueix el benefici de tenir una alimentació més integral, donant a conèixer aquells productes  que poden enriquir la dieta. Posteriorment, es treballa amb diferents fruites i verdures per educar els infants en nous gustos; s’explica l’estructura d’un plat saludable i es donen eines perquè els pares puguin configurar un menú que equilibri fibra, hidrats de carboni i proteïnes. Una sessió també està dedicada a destacar què s’amaga en l’etiquetatge d’un producte comercial.

Conscients que el factor emocional influeix en l’alimentació, el programa també dedica una sessió grupal a destacar la importància de tenir un entorn tranquil durant l‘àpat, així com el fet d’identificar la gana emocional, que està relacionada amb moments d’avorriment o d’angoixa. Finalment, la vuitena sessió es dedica a la consolidació de conceptes apresos i a refermar el vincle creat entre les famílies participants. En aquest context, una altra de les novetats que introdueix l’edició que ha arrencat aquest juliol és la celebració, ja al setembre, d’una jornada de retrobament a l’aire lliure oberta a totes aquelles persones que han participat en el programa, per recordar les dinàmiques apreses.    

Un dels principals indicadors que reflecteix la bona acollida de Famílies saludables  a Blanes i Tordera ha estat l’assistència registrada, amb una mitjana que se situa en el 79,5%. D’aquesta manera, s’han pogut formar grups estables, en els quals hi ha entre 8 i 10 famílies, per tal que sigui més senzill consolidar conceptes. 

Resultats positius i constants
Pel que fa a l’avaluació dels resultats, s’utilitzen els tests validats Kidmed i Predimed per calcular el compliment de la dieta mediterrània comparant els valors previ i postintervenció. D’aquesta manera, després de les quatre primeres edicions celebrades a Blanes i Tordera, es va detectar un augment del compliment de 5 punts en infants (de 8,12 a 12,82) i d’un punt en adults (de 7,12 a 8,32) entre el test de la primera i l’última sessió. Uns valors que es mantenien estables sis mesos després.

Pel que fa a l’increment de les hores d’activitat física a la setmana en infants, es va passar d’1,60 a 2,84 punts entre el test inicial i el postintervenció. L’increment va seguir creixent fins a 4,40 punts al cap de sis mesos. Aquesta dada va estretament relacionada amb la disminució significativa de les hores de pantalles diàries, que van passar de 3,19 hores, prèvies a la intervenció, a 2,28, en completar-se l’última sessió.

Finalment, es detecta un millor benestar emocional en els adults, el qual ha estat avaluat mitjançant qüestionari validat de benestar emocional, i aquest és especialment perceptible entre l’inici de les sessions (24,24) i al cap de tres mesos després de la finalització del programa (26,13).

Fotos: Sessió del programa Famílies Saludables desenvolupada aquest agost a una de les sales de l'edifici de l'Antic Hospital de Pobres de Tordera.  

L'Institut Català de la Salut ha desplegat la figura dels dietistes nutricionistes als Equips d’Atenció Primària (EAP). La incorporació de nous perfils professionals s’emmarca en el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària, i en el cas dels nutricionistes es concreta a través del Programa per a la promoció d’una alimentació saludable entre la població i per prevenir els factors de risc per a la salut associats a una mala alimentació. El programa preveu un professional dietista nutricionista per cada 50.000 habitants, de tal manera que totes les necessitats dels equips d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (26 en total) i de l'Institit d'Assistència Sanitàra (3 en total) queden cobertes amb la incorporació de 15 professionals nutricionistes, d’acord amb aquest criteri poblacional. El desplegament d'aquesta figura s'ha fet a tots els EAP de la Regió Sanitària de Girona. En el cas dels nutricionistes de l'ICS i de l'IAS es van incorporar als Equips entre juny i juliol.

Aquests professionals desenvolupen tasques relacionades amb la prevenció i el tractament de problemes vinculats amb una mala alimentació així com la promoció d’hàbits saludables des d’una vessant comunitària, fent especial èmfasi en la població amb major vulnerabilitat socioeconòmica. A més, també es reforça l’abordatge de l’alimentació en persones amb factors de risc o condicions que requereixen adaptar la dieta habitual. En termes generals, el programa s’orienta a reforçar la tasca desenvolupada pels professionals d’infermeria i medicina dels equips d’atenció primària i comunitària en la promoció de l’alimentació saludable entre la població.

Els nutricionistes treballen de forma multidisciplinària amb la resta de professionals de l’EAP. En el seu dia a dia les tasques que realitzen consisteixen en donar suport a altres professionals de l’EAP, atendre interconsultes i atendre grupalment casos derivats. En casos puntuals complexos amb necessitats específiques poden també prestar atenció individual. A partir de la diagnosi de les necessitats de la població, cada professional estableix quines són les accions més adients. En aquest sentit ja s’han començat a programar sessions grupals i tallers que es desenvoluparan durant aquesta tardor en diferents municipis gironins.

A tall d’exemple, a Blanes i Tordera aquesta setmana s’han començat a organitzar sessions grupals amb infants amb sobrepès i les seves famílies, orientades a transformar els hàbits alimentaris a través de dinàmiques i petits reptes setmanals. Aquesta acció s’ha dissenyat conjuntament amb la professional nutricionista, l’equip de pediatria i els referents de benestar emocional dels centres. També s’està treballant en xerrades sobre l’alimentació durant la lactància, la menopausa i la vellesa, i en sessions i activitats per a joves, entre d’altres. La nutricionista dels EAP de Tordera i Blanes, Isolda Vila, veu “preocupant” la prevalença dels principals factors de risc associats a una mala alimentació. Per aquest motiu destaca la importància de “sumar esforços amb els companys de medicina i infermeria per donar un enfoc més específic, multidisciplinari i global sobre els factors de risc i les accions de millora de la salut de les persones”. En aquesta línia, una altra de les accions impulsades són sessions formatives internes per proporcionar eines i recursos als professionals durant les consultes i, en el seu conjunt, “apoderar i educar la població per adquirir hàbits d’alimentació saludable en les diferents etapes vitals”. Ja se n’han dut a terme també als EAP Anglès, Breda-Hostalric i Sant Feliu de Guíxols, entre d’altres.

El problema de l’obesitat i el sobrepès

A la Regió Sanitària Girona, com en el conjunt de Catalunya, hi ha una important prevalença de problemes de salut relacionats amb els hàbits alimentaris. Segons les darreres dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) per al període 2020-2021, a Girona, la meitat de les persones enquestades entre 18 a 74 anys tenia excés de pes: 34,9% de sobrepès i el 14,4% obesitat. La situació de la regió en aquest aspecte no presenta importants diferències respecte el conjunt de Catalunya, on el 35,1% de les persones enquestes té sobrepès i el 15,5%, obesitat. En la infància i adolescència, l’obesitat també hi és freqüent. A la demarcació, el 19,3% de la població menor de 14 anys té sobrepès i el 10,8% obesitat, xifres lleugerament inferiors que en conjunt de Catalunya (23,5% sobrepès i 13,3% obesitat).

Pel que fa al seguiment de la dieta mediterrània, un altre factor a tenir en compte per valorar l’estat de salut, a Girona el 48,2% de la població enquestada major de 15 anys diu seguir-la, mentre que el 51,8% restant no segueix les recomanacions.