diabetis

El treball, impulsat per infermeres de l’Equip d’Atenció Primària de Ripoll, ha contribuït a aclarir els efectes del confinament sobre la salut de la població amb diabetis tipus 2 que resideixen en un àmbit rural La mostra va incloure 233 persones i també va permetre copsar la percepció que tenien del seu estat de salut durant el confinament

Les mesures de confinament domiciliari que es van dur a terme durant la pandèmia de COVID-19 van modificar les rutines de la població i, de retruc, van alterar la salut de moltes persones. Aquestes alteracions podien afectar especialment a la ciutadania amb un major risc cardiovascular, com ara les diagnosticades de diabetis. Conscients de la situació, infermeres de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Ripoll, van decidir impulsar un estudi que mesurés l’impacte del confinament domiciliari per COVID-19 en la població amb diabetis tipus 2 –la més freqüent en adults- dins d’un àmbit rural. Els resultats, que ara han estat difosos per la publicació especialitzada Metas de Enfermería, permeten concloure que el confinament no va afectar en el control dels nivells de glucosa a la sang dels pacients d’aquesta àrea del Ripollès ni en el seu risc cardiovascular.

Les infermeres Imma García, Teresa Muns i Meritxell Fajula, i la doctora Anna Ponjoan, de la Unitat de Suport Recerca Clínica d’Atenció Primària, són les encarregades de signar un estudi que contribueix a aclarir els efectes que va tenir el confinament sobre la salut de la població amb diabetis del tipus 2 que resideix en zones rurals. El treball inclou 233 usuaris i usuàries del servei d’atenció primària de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon  diagnosticades amb aquesta malaltia, que acostuma a aparèixer en edat ja adulta i que es pot prevenir seguint hàbits de vida saludables, com ara una alimentació equilibrada i l’activitat física, precisament un factor que va quedar molt limitat durant les setmanes de confinament per aturar la pandèmia de la COVID-19.

Una altra variable que també s’apreciava important a l’hora de fer l’estudi va ser el fet de desenvolupar-se en un àmbit rural i amb una població més envellida en relació amb zones urbanes. En aquest sentit, la mitjana d’edat de la mostra va ser de 69,8 anys, majoritàriament homes (56,2%) i no fumadors (90,3%). 

Les dades que s’han extret del treball mostren que la mitjana d’hemoglobina glicosilada, l’indicador de glucosa a la sang més conegut, gairebé no va canviar: del 7.26% en el preconfinament va passar a 7.28% en el postconfinament.

L’obtenció de les dades es va realitzar en dues fases. La primera va consistir en la recollida de les dades registrades en la història clínica dels pacients durant l’any anterior al confinament (de març de 2019 a març de 2020) i la segona durant els sis mesos posterior al confinament (de juny de 2020 a desembre de 2020) per tal de fer les comparacions. En aquesta segona fase, s’hi va afegir un qüestionari dirigit als participants de l’estudi amb l’objectiu de copsar quina percepció tenien del seu estat de salut. El 81,97%  d’aquests van respondre no tenir percepció d’un empitjorament en el control de la malaltia, mentre que la resta (18,03%) sí que considerava haver empitjorat. Ho atribuïen, segons va registrar l’enquesta, a la falta d’exercici físic (42,85%), els canvis en la dieta (21,43%) o la manca de seguiment sanitari (4,76%). Pel que fa al 30,96% dels enquestats, atribuïa la percepció d’empitjorament a més d’una causa.

Els resultats obtinguts per l’estudi, que va rebre l’aprovació del comitè ètic de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), reflecteixen que el confinament no va generar impacte ni en el control de la diabetis del tipus 2 ni en el risc cardiovascular dels pacients en l’àmbit rural del Ripollès.

 

La proposta guardonada preveu la implantació als hospitals de l’ICS d'un procés assistencial vinculat a la història clínica electrònica que permet fer un registre de dades per al seguiment dels pacients amb diabetis mellitus tipus 1  El Trueta ja treballa amb aquest procés assistencial i, actualment, ja hi ha registrats un total de 2.312 pacients, amb un total de 726 variables

La Sociedad Espanyola de Diabetis ha guardonat amb el Primer Premi de Projectes d’Implementació i Avaluació en Gestió Assistencial de la Diabetis el projecte, liderat per la Unitat  de Diabetis,  Endocrinologia i Nutrició (UDEN) de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, titulat: "Procés assistencial diabetis mellitus 1 (DM1) vinculat a la història clínica electrònica. Una experiència col·laborativa d’obtenció de dades estructurades a temps real dels serveis d’endocrinologia dels hospitals de referència de l’Institut Català de la Salut".  El lliurament del Premi es va fer divendres 29 d’abril a Las Palmas de Gran Canaria, en el marc del XXXIII Congrés de la Societat Espanyola de Diabetis.  

El projecte guardonat consisteix en la implantació als centres hospitalaris de l'Institut Català de la Salut, amb una població de referència d’aproximadament 3 milions de habitants d’arreu de Catalunya, d'un procés assistencial vinculat a la història clínica electrònica que permet fer un registre prospectiu de variables estructurades estandarditzades per al seguiment dels pacients amb DM1. L’obtenció d’aquestes dades es realitza durant la pràctica clínica habitual, a temps real i complint la normativa de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPD). 

Aquest procés assistencial el van desenvolupar i pilotar professionals del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta en col·laboració amb el Centre de Competències Funcionals de l’ICS i, actualment, ja hi ha registrats un total de 3.900 pacients de tot Catalunya (el 60% dels quals del Trueta), amb un total de 726 variables. El 60% d’aquests pacients són del centre gironí mateix on, només l’any 2021, ja es van recollir més de 200.000 registres de dades. El projecte presentat preveu consolidar l’exportació d’aquest procés als 8 hospitals de l’ICS, que treballen amb la mateixa història clínica electrònica, del SAP Argos. 

Així, aquest registre permetrà l'obtenció transparent d’indicadors de qualitat assistencial de la població atesa afectada per DM1 de gran part de Catalunya, de forma prospectiva, estructurada i col·laborativa. El coneixement obtingut gràcies a l’anàlisi d’aquestes dades permetrà detectar desviacions dels objectius terapèutics i així poder engegar estratègies orientades a millorar els resultats en salut.  

A més, aquest registre contribuirà a millorar el coneixement epidemiològic de la DM1 a Catalunya i permetrà desenvolupar estudis col·laboratius entre els centres participants. La inclusió específica d’indicadors de gènere ―com el nivell d'estudis, l'activitat laboral o de cura, la dieta i l'activitat física― permetrà, a més, introduir la perspectiva de gènere en l'atenció clínica i en l'estudi de la diabetis tipus 1 i les seves complicacions.  

Cal destacar que, actualment, ni en l’àmbit estatal ni al sud d'Europa no existeixen registres prospectius de pacients amb DM1, malgrat tractar-se d'eines amb conegut impacte en la millora dels resultats de salut dels pacients. Així doncs, aquest seria el primer registre prospectiu de pacients amb DM1 al sud d'Europa i, probablement, l'únic o dels pocs d’àmbit mundial on les dades s'obtenen directament de l'acte assistencial. 

Des de la UDEN del Trueta pensen que aquesta iniciativa contribuirà a millorar la qualitat de l'assistència que es dona als pacients amb DM1 als centres de referència de l'Institut Català de la Salut i que aquesta experiència, de ben segur que es pot extrapolar a altres centres de dins i fora de Catalunya. 

“El coneixement transparent de la situació real dels indicadors de control dels pacients només pot ser positiu ja que, fins i tot en el cas que els resultats no siguin els desitjats, només el coneixement de la situació real permet posar en marxa iniciatives de millora, l'eficàcia de les quals, a més, podrem avaluar”, indica la doctora Mercè Fernández Balsells, cap del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta.