neurologia

El Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) ha lliurat aquesta tarda els setens premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional mèdica en un acte que ha omplert la sala petita del Palau de Congressos de Girona després de dues edicions marcades per les restriccions de la pandèmia. Pel que fa als professionals de l'Institut Català de la Salut a Girona, el COMG ha reconegut el Servei de Neurologia Trueta – Santa Caterina pel seu model organitzatiu de treball en equip i multidisciplinari i per la seva tasca de docència i de recerca i també el Dr. Antoni Beltran, metge de capçalera i geriatre des de fa més de 30 anys a Sant Feliu de Guíxols.

El 2016, sota l’Aliança Estratègica ICS Girona – IAS, el Servei de Neurologia va esdevenir un servei únic de titularitat ICS, que ofereix assistència a la població de referència dels hospitals Trueta, Santa Caterina, d’Olot i de Campdevànol. Liderat pel Dr. Lluís Ramió, el model organitzatiu del servei, de treball en equip, coordinat, multidisciplinari, posant el pacient i les famílies en el centre del procés, promovent el creixement dels seus professionals i orientat a resultats en salut, és de referència nacional i internacional.

El servei realitza una activitat completa, integral, translacional, competitiva i d’alt impacte a l’entorn de les malalties neurològiques tant en l’àmbit assistencial; docent en la formació MIR i amb el grau de medicina i postgraus de la Universitat de Girona i d’altres universitats catalanes; i també una llarga trajectòria investigadora lligada a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, amb grups de recerca consolidats i investigadors de reconegut prestigi nacional i internacional que han posicionat el Servei i la neurologia gironina a l’esfera mundial.

Pel seu costat, el Dr. Antoni Beltran ha rebut un premi Bonastruc ça Porta del COMG per la seva dedicació al pacient i per la seva estima i defensa del llenguatge popular relacionat amb la salut. El Dr. Beltran ha publicat diversos llibres relacionats amb la salut i amb el paisatge de Sant Feliu. El 2018 va publicar l’Ensenya’m la llengua, un recull sobre la recuperació del llenguatge popular i col·loquial relacionat amb la salut, els remeis i les malalties on hi reivindica expressions com “estar tocat del bolet” o tenir una “feridura”. De fet, el Dr. Beltran explica que va veure la necessitat d’aquest llibre al detectar el xoc lingüístic que veia a la seva consulta: els conceptes tècnics i mèdics que havia après a la facultat i els conceptes populars que usaven les persones quan parlaven de la seva salut. Aleshores va pensar que aquest llenguatge popular s’havia de preservar. El Dr. Beltran també ha publicat el llibre 30 itineraris per l’Ardenya Cadiretes, de divulgació i estima pel territori i pel paisatge que té més a prop.

També esmentar que el COMG ha guardonat també el Dr. Ramon Sans, metge nefròleg i cap del servei de nefrologia a l’Hospital de Figueres durant 34 anys, que ha rebut un premi Bonastruc ça Porta del COMG per la seva vocació de servei públic i per la seva dedicació a l’Hospital de Figueres i a la Fundació Salut Empordà on hi ha desenvolupat diverses funcions: director assistencial, coordinador de les Comissions de Qualitat, membre i president del Comitè d’Ètica assistencial. També ha estat membre de la Comissió de Deontologia del COMG i del Comitè d’Ètica i Investigació de l’Hospital Josep Trueta.

Actualment és membre del Patronat de la fundació en representació ciutadana, càrrec pel qual va ser escollit pel ple de l’Ajuntament de Figueres el novembre del 2020. També ha estat fundador i president de la ONG Salut Empordà Cooperació. Jubilat de l’assistència l’agost del 2020, el Dr. Sans es va reincorporar l’any passat durant un breu període per fer front a la pandèmia de Covid-19. També va formar part de l’equip de facultatius que va atendre a Salvador Dalí, mentre va residir a Figueres, durant els darrers anys de la seva vida, fins a la seva mort el 23 de gener de 1989.

Dues beques Joan Bruguera per a formació mèdica

L’acte dels VII premis Bonastruc ça Porta del COMG també ha inclòs el lliurament de dues beques Joan Bruguera per a formació mèdica que atorga la Fundació Joan Bruguera de Girona, formada per l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i el COMG.

Les beques han estat per la doctora Helena Cebrià Fondevila, especialista en Pediatria, per una rotació d’un any a la unitat de cures pal·liatives pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu, a Barcelona; i pel doctor Eloi Maldonado Marcos, especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, per una rotació d’un mes a la unitat de cirurgia colorectal al Memorial Sloan Kettering Cancer Center, a Nova York.

Les beques Joan Bruguera són les més antigues de Girona, daten del 1464, abans del descobriment d’Amèrica (1492), quan es crea la Fundació Joan Bruguera, una de les més antigues de Catalunya.

  

El 50% dels pacients a qui s’ha fet una teràpia endovascular s’han recuperat sense seqüeles greus Demà, 29 d’octubre, se celebra el Dia Mundial de l’Ictus, una malaltia que pateixen 1.700 gironins cada any

Aquest mes d’octubre, els serveis de Neurologia, Radiologia i Anestesiologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta han realitzat la trombectomia mecànica número 100 en pacients que han patit ictus isquèmic agut amb oclusió arterial de gran vas per un trombe. Aquest procediment consisteix en la introducció d’un catèter en una artèria del pacient per arribar fins al coàgul que l’obstrueix –i que ha produït l’ictus– i poder-lo extreure.

Aquest tipus de teràpia endovascular es va iniciar de manera puntual l’octubre de 2018, però va ser a partir del 29 de setembre de 2019 que es va començar a fer de manera continuada i en un horari fix. El 21 de març passat, just en plena pandèmia de la COVID-19, es va ampliar l’horari d’atenció d’aquest tipus d’urgències al Trueta, que va passar a ser de 12 h diàries en dies laborables –de 8 a 20 h– els 365 dies a l’any, amb l’objectiu de reduir els trasllats fora de la Regió Sanitària Girona i el temps d’accés al tractament de reperfusió.  Si es produeix algun cas fora d’aquest horari, el pacient es continua derivant a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.

Aquest mes d’octubre s’ha arribat al tractament endovascular de l’ictus isquèmic agut número cent, amb uns resultats molt bons i d’acord amb els indicadors de qualitat establerts pel Pla director de malalties cerebrovasculars i el CatSalut, ja que s'ha aconseguit recuperar un de cada dos pacients tractats que patien un ictus molt greu. Aquests procediments es fan en una sala equipada amb tecnologia específica: la sala d’intervencionisme. En el 85% dels 103 casos realitzats fins ara, s’ha aconseguit una recanalització arterial cerebral i s’ha pogut extreure el trombe que ocloïa el vas, recuperant així la perfusió cerebral.

Actualment, el Trueta compta amb dos metges especialitzats en el tractament endovascular de l’ictus isquèmic i fa uns mesos s’ha començat la formació d’un tercer neurointervencionista. La realització d’aquests procediments va a càrrec d’equips formats per un professional de neurologia i un de radiologia especialitzats, amb la col·laboració del Servei d’Anestesiologia i de professionals d’infermeria especialitzada, amb formació específica i tots coordinats pels neuròlegs de la Unitat d’Ictus.

L’ampliació de la carta de serveis amb l’assoliment d’aquest tipus de procediments fa que el Trueta, el centre de referència d’ictus a la Regió Sanitària Girona, pugui assumir actualment qualsevol patologia isquèmica cerebral.  Això és gràcies al treball coordinat d’un equip multidisciplinari, liderat pel Servei de Neurologia, que fa possible l’accés a les teràpies endovasculars de l’ictus en la fase aguda en el nostre territori.

Justament en aquest moment, l’Hospital Trueta està fent obres a la planta 7a B, l’Àrea de Neurociències, per ubicar-hi la Unitat d’Ictus –que es dotarà d’equipament d’última generació. Es tracta d’una reforma integral, en què es faran habitacions individuals amb bany i dutxa, amb grues per a la mobilització de pacients, càmeres de videovigilància per monitorar els pacients, accessoris per rehabilitació in situ a les habitacions, butaques automàtiques, zona de control d’infermeria amb monitoratge centralitzat, àrea de treball... Es faran 6 habitacions que es destinaran a pacients amb ictus i 2 per a pacients de neurocirurgia que requereixin monitorització. Aquests treballs tenen un cost de més de 775.000 euros entre obra i equipament, i està previst que acabin a finals d’any.  

29 d’octubre, Dia Mundial de l’Ictus

El 29 d’octubre és el Dia Mundial de l’Ictus i, després de vuit anys consecutius realitzant ecografies-Doppler a la ciutadania per comprovar l’estat de les artèries de tothom qui ho volgués, aquest any el Trueta no pot fer l’activitat d’acord amb les recomanacions de la pandèmia de la COVID-19.

Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. Cada any, 1.700 gironins pateixen un infart cerebral, i només el 50 % arriben a l’Hospital dins les primeres sis hores des de l’inici de l’afectació. Els signes que ens han de fer pensar en un probable ictus i demanar ajuda sanitària immediatament (trucant al 061) són la pèrdua de força o de sensibilitat de manera sobtada a la cara, un braç i/o una cama d’un costat del cos; la pèrdua sobtada de visió d’un ull; la dificultat per parlar o entendre, i un intens i sobtat mal de cap.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la malaltia cerebrovascular representa la segona causa de mort i la primera d’invalidesa en els adults dels països occidentals. A l’Estat espanyol és la primera causa de mortalitat entre les dones i representa el principal motiu d’incapacitat, ja que la majoria de pacients pateix seqüeles que, en el 40 % dels casos, els inhabiliten per fer les seves activitats quotidianes. Cal tenir present que un de cada sis ictus ocorren en persones joves. Des dels punts de vista sanitari i econòmic, l’ictus és una afectació de primera magnitud. Representa el 70 % del total d’ingressos de caràcter neurològic i suposa al voltant d’un 5 % de la despesa sanitària. No obstant això, hi ha dades esperançadores, ja que en els darrers anys la mortalitat ha disminuït gràcies als treballs de prevenció i detecció precoç, així com a les millores en l'atenció hospitalària als pacients en les unitats d'ictus i al desenvolupament de tractaments aplicats durant les primeres hores, com la trombòlisi i els nous procediments d'extracció de trombes.

L’Hospital Trueta és el centre de referència pel que fa al tractament de l'ictus a la Regió Sanitària Girona. El Servei de Neurologia atén més de 1.300 ictus cada any, dels quals necessiten ingressar a la Unitat d’Ictus més de 600 pacients. Un 70 % d’aquests pacients són autònoms al cap de tres mesos. Els fàrmacs recanalitzadors són els que han demostrat ser més eficaços en el tractament de l’infart cerebral en les primeres hores, i a l'Hospital Trueta s'administren de forma habitual. Aquest tractament consisteix en l’intent de dissolució o extracció del trombe que ha clos l’artèria i que dificulta la correcta circulació cerebral. El tractament es pot realitzar als pacients en qui no té contraindicació i que arriben als centres hospitalaris dins les primeres 3 – 6 hores següents a l’inici dels símptomes de l’ictus; en casos seleccionats, fins a les 9-24 hores posteriors. El subministrament d’aquest tractament permet que en el 51 % dels casos els pacients siguin asimptomàtics al cap de 3 mesos d’haver patit l’infart cerebral. És molt important insistir que, com més aviat el pacient aconsegueixi arribar a l'Hospital, més gran és la probabilitat que pugui ser tractat i que pugui recuperar-se.

Per què és important actuar ràpid davant dels primers símptomes de l'Ictus?

La prevenció de l'Ictus

Una de cada quatre persones patirà un Ictus al llarg de la seva vida

Els senyals d'alarma de l'Ictus

La més coneguda és l’Esclerosi Lateral Amiotròfica, una malaltia poc freqüent però amb un gran impacte per al pacient i la seva família, de la qual avui 21 de juny se celebra el Dia Mundial

L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta ha atès 43 pacients durant el primer any de funcionament de la Unitat funcional multidisciplinària per tractar malalties de la neurona motora, que es va posar en marxa la primavera de 2019. La més freqüent d’aquest tipus de patologies és l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia de la qual avui 21 de juny se celebra el Dia Mundial. Es tracta d’una malaltia amb molt baixa incidència, ja que es diagnostiquen 3 casos per cada 100.000 habitants i any.

Des que es va posar en marxa la unitat s’han realitzat 426 visites, les quals han estat tan presencials com telefòniques i telemàtiques, especialment durant la pandèmia de Coronavirus SARS-CoV-2. Els professionals han fet una mitjana de deu visites per a cada pacient durant aquest any. Els pacients atesos a la Unitat Funcional de malalties de la neurona motora tenen una mitjana d'edat de 65 anys, i en el 53,5% són dones i el 46,5% homes.

Les malalties de la neurona motora constitueixen un grup de malalties amb evolucions variables. Es caracteritzen per una baixa incidència, una alta complexitat de cures i que tenen gran impacte per al pacient i el seu entorn: tant a l’esfera personal, com familiar i social. Aquest tipus de malalties solen aparèixer després dels 50 anys. Actualment no hi ha cap tractament curatiu d’aquest tipus de malalties. La més freqüent és l’ELA, una greu malaltia neurològica que va lligada a una progressiva degeneració de les neurones motores, que són les que controlen el moviment voluntari del músculs, com ara els responsables de la parla, de caminar, deglutir i fins i tot respirar. Normalment els músculs es debiliten i s’atrofien, i els moviments es tornen rígids, estranys i maldestres.

La Unitat funcional específica per a les malalties de la neurona motora es va posar en marxa per la voluntat de donar resposta a les necessitats dels pacient i familiars d’una manera més coordinada i facilitadora per a ells i també per a l’equip assistencial. La unitat està formada per professionals de diferents disciplines: cinc metges/metgesses de diferents especialitats -Neurologia, Pneumologia, Endocrinologia i Neurofisiologia clínica-, personal d’infermeria –una infermera especialitzada en Pneumologia i la infermera gestora, un especialista en fisioteràpia respiratòria i dues dietistes; a part d’estar amb estret contacte amb rehabilitadors, psicòlegs, assistència primària, PADES i els altres diferents centres assistencials de la Regió Sanitària de Girona. La Unitat també ha suposat una millora per als professionals a l’hora de treballar en equip, ja que els ha permès tenir una millor comunicació i una millor gestió dels recursos sanitaris. La Unitat funcional d’ELA està operativa un dia al mes.

La característica principal de les Unitats Funcionals és que el pacient no ha de recórrer diferents llocs per tal que el visitin diferents especialistes, sinó que disposa d’una única porta d’accés que és compartida per professionals de diferents disciplines. Això suposa que els diferents especialistes implicats en el procés assistencial visiten el pacient al mateix espai i de forma coordinada. Les decisions clíniques sobre el diagnòstic i tractament es prenen conjuntament en el mateix moment, fet que facilita que des de la primera visita s’agilitzin els circuits assistencials i es redueixin els temps entre el diagnòstic i l’inici del tractament.

L’ampliació horària es va fer a l’inici de la pandèmia per evitar el trasllat de pacients fora de la Regió Sanitària

Els serveis de Neurologia, Radiologia (a càrrec de l'IDI) i Anestesiologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta han ampliat l’horari d’atenció a pacients que han patit un ictus isquèmic agut amb oclusió arterial de gran vas per un trombe i amb tractaments de teràpia endovascular (trombectomies mecàniques), que ha passat de 12 h diàries els dies laborals (de 8 h a 20 h) a 12 h, els 365 dies de l’any. El procediment consisteix en la introducció d’un catèter en una artèria del pacient per arribar fins al coàgul que l’obstrueix –i que ha produït l’ictus– i poder-lo extreure. El procediment es va començar a fer de manera puntual l’octubre de 2018, però va ser a partir del 29 de setembre de 2019 que es va iniciar de manera continuada i en un horari fix. El 21 de març passat, just a plena pandèmia, es va decidir ampliar l’horari als caps de setmana i festius per evitar traslladar fora de la Regió Sanitària de Girona els pacients que requerien una trombectomia mecànica dins d’aquest horari. Si es produeix algun cas fora d’aquest horari, el pacient haurà de continuar essent derivat a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.

Des que es va ampliar l’horari, el 21 de març, s’han fet 14 trombectomies, 7 de les quals han estat durant l’abril, el mes que ha acumulat més casos fins ara. Abans de l’ampliació horària s’havien fet 11 trombectomies durant aquest 2020 (des de l’1 de gener fins al 20 de març), 39 durant tot el 2019 i 8 durant el 2018. Aquests procediments es fan en una sala equipada amb tecnologia específica: la sala d’intervencionisme. En el 85 % dels 72 casos que s’han atès s’ha aconseguit una recanalització arterial cerebral i s’ha pogut extreure el trombe que ocloïa el vas.

Actualment, el Trueta compta amb dos metges especialitzats en el tractament endovascular de l’ictus isquèmic. La realització d’aquests procediments va a càrrec d’equips formats per un professional de Neurologia i un de Radiologia especialitzats, amb la col·laboració del Servei d’Anestesiologia i de professionals d’Infermeria especialitzada del Servei de Radiodiagnòstic, amb formació especifica i coordinats pels neuròlegs de la Unitat d’Ictus. El Servei de Neurologia de l’Hospital Trueta està treballant per acabar d’ampliar l’horari de l’accés a la trombectomia mecànica de l’ictus les 24 h/dia, els 365 dies/any, tan aviat com es disposi dels recursos humans necessaris i que aquests tinguin la formació per dur a terme aquest tipus d’intervencions. Així, aquest mes s’ha començat a formar una neuròloga més de l’equip per a completar l’Equip de Neurointervencionisme.

Seguint amb el desplegament del Pla estratègic de neurointervencionisme de Girona, enguany s’iniciarà la realització de procediments de més alta complexitat en pacients no urgents a l’Hospital Trueta, en col·laboració amb professionals de l’Hospital Germans Trías i Pujol, per tal d’evitar el desplaçament de pacients gironins a Barcelona.

L’ampliació de la carta de serveis amb l’assoliment d’aquest tipus de procediments fa que el Trueta, el centre de referència d’ictus a la Regió Sanitària de Girona, pugui assumir actualment qualsevol patologia isquèmica cerebral.  Això és gràcies al treball coordinat d’un equip multidisciplinari, liderat pel Servei de Neurologia, que fa possible l’accés a les teràpies endovasculars de l’ictus en la fase aguda en el nostre territori.