Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Endocrinologia

La recerca, publicada a la revista Nature, analitza dades de més de 844.000 persones de quatre països i avala la incorporació de mesures com el perímetre de cintura per millorar el diagnòstic
 

L’estudi està coliderat per José Manuel Fernandez-Real i Rafel Ramos, investigadors de l’IDIBGI, l’IDIAPJGol, l’ICS, la Universitat de Girona i la RICAPPS, i amb la participació de Jordi Blanch, investigador de l’IDIBGI i l’IDIAPJGol, inclou dades de més de 51.000 persones de la base de dades catalana SIDIAP

 


Un estudi internacional coliderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) demostra que l’índex de massa corporal (IMC), utilitzat habitualment per classificar l’obesitat, pot passar per alt persones amb excés de greix corporal i identificar-ne d’altres que no compleixen els criteris clàssics d’obesitat. Els resultats indiquen que incorporar mesures com el perímetre de cintura i la relació entre cintura i alçada permet millorar la classificació i identificar millor les persones amb un risc més elevat per a la salut.

La recerca ha estat codirigida conjuntament amb el King’s College London (Regne Unit), la Huazhong University of Science and Technology, el Kailuan General Hospital i la North China University of Science and Technology (Xina); el Pennington Biomedical Research Center i la University of Colorado Anschutz Medical Campus (Estats Units), i la Università Cattolica del Sacro Cuore (Itàlia).

La recerca ha analitzat dades de 844.108 persones adultes de quatre grans cohorts de la Xina, el Regne Unit, els Estats Units i Espanya. La mostra espanyola inclou 51.269 participants de la base de dades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), que recull informació clínica de l’atenció primària a Catalunya. L’estudi posa així en valor la contribució de les dades sanitàries catalanes a una investigació internacional sobre el diagnòstic i l’evolució de l’obesitat.
 

Incorporar més mesures permet identificar més casos d’obesitat

Els resultats mostren que classificar l’obesitat exclusivament a partir de l’IMC comporta tant casos d’infradiagnòstic com de sobrediagnòstic. Segons la cohort analitzada, entre el 5,2 % i el 8,6 % de les persones estudiades tenien un IMC dins del rang de sobrepès, però presentaven mesures de cintura o de relació cintura/alçada compatibles amb un excés de greix corporal que permetien classificar-les com a persones amb obesitat. En canvi, entre l’1,2 % i el 3,1 % estaven classificades amb obesitat segons l’IMC, però no complien amb les mesures citades a l’estudi.

A la cohort catalana del SIDIAP, la prevalença estimada d’obesitat passa del 18,7 % al 26,1 % quan s’aplica la definició que combina l’IMC amb el perímetre de cintura i la relació cintura-alçada. Aquest canvi evidencia la importància de tenir en compte altres indicadors, més enllà del pes i l’alçada, per identificar adequadament l’excés de greix corporal.

La metodologia segueix els criteris proposats per una comissió de The Lancet Diabetes & Endocrinology, que recomana complementar l’IMC amb altres mesures antropomètriques per confirmar la presència d’obesitat.


 L’obesitat clínica i la preclínica presenten riscos diferents

Un altre resultat destacat és la validació de la distinció entre obesitat clínica i obesitat preclínica proposada per aquesta comissió de The Lancet Diabetes & Endocrinology. L’obesitat clínica es defineix per la presència d’un excés de greix corporal que s’associa amb alteracions en el funcionament dels òrgans o limitacions en les activitats quotidianes. En l’obesitat preclínica, en canvi, hi ha excés de greix corporal, però es manté la funció dels òrgans i de l’organisme.

L’anàlisi conjunta de les cohorts amb dades de mortalitat disponibles mostra que les persones amb obesitat clínica presenten un risc de mortalitat per qualsevol causa un 69% superior al del grup de referència. En les persones amb obesitat preclínica, l’increment és més moderat, del 19 %.

A més, el seguiment longitudinal indica que entre el 76,9 % i el 91,3 % de les persones amb obesitat preclínica no van progressar cap a l’obesitat clínica durant deu anys de seguiment. Aquesta evolució posa de manifest que l’obesitat no té les mateixes conseqüències en totes les persones i que és important diferenciar la presència d’excés de greix corporal de l’afectació clínica que pot comportar.


Cap a un diagnòstic i una atenció més personalitzats

Els resultats reforcen la necessitat d’avançar cap a un abordatge de l’obesitat que tingui en compte no només les mesures corporals, sinó també l’estat funcional i el risc individual de cada persona. Aquesta aproximació pot contribuir a millorar la identificació de les persones amb més risc de complicacions i a orientar les estratègies de prevenció, seguiment i tractament.

“En els darrers anys, s’ha debatut molt sobre si l’obesitat s’ha de considerar una malaltia. Aquest estudi ens ajuda a entendre millor quan l’excés de greix corporal afecta realment la salut i quins senyals ens permeten identificar aquesta afectació. Reconèixer aquests senyals ens pot ajudar a identificar les persones que necessiten una atenció mèdica prioritària i a prevenir possibles complicacions per a la seva salut”, explica el Dr. Fernández-Real, cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i del CIBERObn, cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona.

“Distingir entre obesitat clínica i preclínica no ha de comportar endarrerir les intervencions en les persones que encara no presenten alteracions funcionals. La classificació ha de servir per orientar una atenció individualitzada, adaptada al risc de progressió i a les necessitats de cada pacient”, explica el Dr. Ramos, cap del grup de recerca d’Investigació en Salut Vascular de l’IDIBGI, investigador de l’IDIAPJGol, coordinador de la Unitat de Suport a la Recerca Girona IDIAPJGol-ICS, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i coordinador de la RICAPPS.  

Referència de l’article:

Pan, A., Yang, S., Ramos, R. et al. Validation of clinical and preclinical obesity across global cohorts. Nature (2026). https://doi.org/10.1038/s41586-026-11237-5

La Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició (SCEN) ha atorgat una beca de recerca a l’assaig clínic per avaluar l’eficàcia d’una plataforma online per millorar l’adherència a l’exercici físic de persones sedentàries amb obesitat; un projecte impulsat des de la Unitat de Nutrició i Obesitat del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta.
 
La beca està dotada amb 12.000 euros per al desenvolupament de l’estudi, que està liderat per la Dra. Lídia Riera i la Dra. Sílvia Mauri. Aquest parteix de la necessitat de reforçar l’adherència a l’exercici en un col·lectiu on l’activitat física és essencial, però sovint difícil d'iniciar i/o de mantenir. Les aplicacions de salut digital poden oferir un suport valuós, tot i que l’evidència disponible sobre la seva efectivitat encara és escassa.
 
En aquest context, l’assaig analitzarà l’aplicació Obesity Trainer, que integra prescripció personalitzada d’exercicis, reconeixement del moviment i supervisió remota per professionals sanitaris. L’objectiu principal és determinar si aquesta eina millora de manera significativa l’adherència a l’exercici, mentre que els objectius secundaris inclouen avaluar possibles millores en qualitat de vida, composició corporal, funcionalitat muscular i satisfacció dels participants.
 
La fase d’inclusió de pacients per a l’assaig s’inicia al març i s’allargarà fins al 31 de desembre d’enguany.  Cada participant completarà un calendari de visites i avaluacions, seguit d’un període de monitoratge de l’adherència. L’estudi finalitzarà al setembre de 2027, i els resultats definitius es preveu que es presentin en l’informe final al desembre  del mateix any.

El Dr. José Manuel Fernández-Real,  investigador de l’IDIBGI i endocrinòleg de l’Hospital Trueta, ha participat en aquest estudi co-liderat amb la KU Leuven

Ha revelat un increment constant de l’índex de massa corporal en les últimes tres dècades. Tot i aquest augment, el control del sucre en sang (HbA1c) no ha variat

 

Un estudi internacional co-liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i la Universitat Catòlica de Leuven (KU Leuven, Bèlgica) revela que les persones amb diabetis tipus 1 tenen avui un Índex de Massa Corporal (IMC) més elevat que fa tres dècades. La recerca, publicada a la revista científica eClinicalMedicine, mostra un increment del pes corporal mitjà dels pacients, mentre que el control del sucre en sang (mesurat per l’HbA1c) s’ha mantingut estable al llarg del temps.

L’estudi ha estat co-liderat per la KU Leuven i l’IDIBGI, amb la participació de l’investigador de l’IDIBGI i el CIBERObn, i endocrinòleg de l’Hospital Trueta, el Dr. José Manuel Fernández-Real. També hi han participat la investigadora predoctoral Laura Gallardo-Nuell, primera autora de l’article juntament amb el Dr. Amar van Laar, de la KU Leuven, i la Dra. Yenny Leal, investigadora postdoctoral de l’IDIBGI. L’últim autor de la publicació és el Dr. Bart Schueren, també de la KU Leuven.

La revisió, emmarcada en el projecte europeu SOPHIA (Stratification of Obesity Phenotypes to Optimize Future Obesity Therapy), ha analitzat 148 assajos clínics aleatoritzats publicats entre 1993 i 2025, que inclouen dades de més de 56.000 persones amb diabetis tipus 1. Els resultats mostren una tendència clara a l’alça del pes corporal: l’IMC mitjà ha passat de 25 kg/m² als anys noranta als 26.9 kg/m² en l’última dècada. Una evolució similar a la que s’ha observat en la població general i en pacients amb diabetis tipus 2.

En canvi, els dos tipus de diabetis presenten una evolució diferent pel que fa al control del sucre en sang, mesurat a través de l’HbA1c, un indicador que reflecteix els nivells mitjans de glucosa en els últims mesos. Mentre que en les persones amb diabetis tipus 2 aquest valor ha millorat progressivament disminuint al llarg del temps – gràcies a millores en els tractaments i en la gestió metabòlica -, en el cas de les persones amb diabetis tipus 1, l’HbA1c s’ha mantingut estable durant les darreres tres dècades. Aquesta estabilitat, combinada amb l’augment de pes corporal observat, planteja una nova qüestió: per què les persones amb diabetis tipus 1 guanyen pes sense millorar el control glucèmic, i quines conseqüències pot tenir això sobre la seva salut.

“Hem revisat més de trenta anys d’assajos clínics internacionals i hem comprovat que aquesta tendència és consistent en totes les regions del món analitzades”, afegeix Laura Gallardo-Nuell. “Els resultats obren noves preguntes sobre les causes d’aquest augment de pes i és clau per orientar futurs estudis i polítiques de prevenció, i per entendre com evoluciona la diabetis tipus 1 en el context de l’epidèmia global d’obesitat.”

“Aquesta evolució indica que l’obesitat també és una realitat creixent en els pacients amb diabetis tipus 1, i que caldrà considerar-la com un factor de risc afegit de complicacions cardiovasculars i metabòliques”, explica el Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de recerca de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBERObn, i també cap de la secció d’endocrinologia de l’Hospital Trueta, que també és catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i investigador ICREA Acadèmia.

El treball destaca la necessitat de noves recerques amb dades del món real per entendre millor com evolucionen el pes i el control glucèmic en les persones amb diabetis tipus 1, així com la seva relació amb el tractament amb insulina.

Al projecte SOPHIA també hi ha participat el grup de recerca en Salut Vascular de l’IDIBGI i l’IDIAP Jordi Gol, amb la participació del seu cap de grup, el Dr. Rafael Ramos, i l’investigador Dr. Jordi Blanch. El projecte està finançat per la Iniciativa d’Innovació en Salut, en col·laboració amb la Comissió Europea i amb el suport del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea.

 

 

Article de referència: van Laar, Amar; Gallardo-Nuell, Laura; Lucio, Sofia; Visser, Margaretha; Mertens, Ann; Vangoitsenhoven, Roman; Gillard, Pieter; Al Ozairi, Ebaa; Le Roux, Carel; Rosen, Jonathan; Pozo, Carmen; Leal, Yenny; Fernández-Real, José Manuel; Mathieu, Chantal; Steenackers, Nele; Schueren, Bart. (2025). Trends in baseline HbA1c and body-mass index in randomised trials of people with type 1 diabetes from 1993 to 2025: an IMI2 SOPHIA systematic review and meta-analysis. eClinicalMedicine. 89. 103589. 10.1016/j.eclinm.2025.103589.

Tots els beneficis obtinguts de la seva venda aniran destinats a projectes assistencials i d’atenció centrada en la persona del centre hospitalari

Amb aquesta col·laboració, Casa Cacao i El Celler de Can Roca refermen el seu compromís amb l’atenció sanitària al territori gironí


Casa Cacao, la fàbrica de xocolata de Jordi Roca i El Celler de Can Roca, ha elaborat una xocolata solidària amb l’objectiu de col·laborar amb l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. Es tracta d’una rajola de xocolata negra 70% creada especialment per aquesta iniciativa i que destina tots els beneficis de la seva venda a projectes assistencials i d’atenció centrada en la persona del centre hospitalari.

La rajola solidària ja es pot adquirir tant a la botiga física de Casa Cacao, situada a la Plaça Catalunya de Girona, com a través de la seva botiga en línia. El preu de cada unitat és de 10,50 euros.

Aquesta xocolata s’ha elaborat amb cacau originari d’Equador a partir d’un gra molt apreciat pels diversos matisos que conté.

“És aromàtic, amb un regust afruitat i molta profunditat de sabor. A més, té un baix percentatge de sucre”, destaca Jordi Roca, encarregat de dirigir-ne l’elaboració. “A més, hi trobareu nibs de cacau, que son petites llavors extretes de la fava de cacau una vegada es pela”, afegeix.

La rajola solidària es presenta amb un embolcall de cartró on hi ha impresos els logotips de Casa Cacao i de l’Hospital Trueta. En total, s’han produït 2.000 unitats, que estaran a la venda fins a exhaurir existències.

Amb aquesta col·laboració, Casa Cacao i els germans Roca refermen el seu compromís amb l’atenció sanitària al territori gironí, ja que dona continuïtat a iniciatives solidàries anteriors impulsades amb el mateix esperit de proximitat i responsabilitat social. De fet, l’any passat, coincidint amb la campanya de Nadal, Casa Cacao i el Rocambolesc van col·laborar amb el Trueta mitjançant un torró que va destinar part dels beneficis al centre.

 

 

FOTO: El pastisser Jordi Roca i la nutricionista del Trueta Núria Pons mostren la rajola de xocolata solidària, fruit de la col·laboració entre Casa Cacao i el centre hospitalari.

Vídeo informatiu rajola de xocolata solidària

Fitxer de vídeo
L'investigador ha estat reconegut en la categoria d'investigació clínica per les seves contribucions científiques pioneres en obesitat, diabetis tipus 2 i complicacions cardiometabòliques associades.Aquesta XXIII edició dels guardons de la Fundació Lilly ha rebut 68 candidatures d'arreu de l'Estat espanyol. En la categoria de recerca preclínica, la investigadora Laura Lechuga ha estat distingida per les seves aportacions al nanodiagnòstic a través del disseny de dispositius biosensors per a diagnòstic descentralitzat.

L’investigador José Manuel Fernández-Real, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, ha estat guardonat amb el Premi Fundació Lilly de Recerca Biomèdica 2025, en la categoria de recerca clínica.Amb aquests premis, la Fundació Lilly reconeix investigadors que contribueixen de manera significativa al desenvolupament de la biomedicina i les ciències de la salut a l'Estat espanyol, amb l’objectiu d'estimular la ciència de qualitat que contribueix a l'avenç del coneixement i la societat.El premi reconeix la seva destacada trajectòria científica i les seves aportacions pioneres en l’estudi de l'obesitat, la diabetis tipus 2 i altres trastorns metabòlics.

El Dr. Fernández-Real ha realitzat descobertes fonamentals que han permès comprendre millor la relació complexa entre inflamació, susceptibilitat a infeccions i resistència a la insulina, desvetllant mecanismes complexos que connecten aquestes condicions amb la diabetis tipus 2. Actualment, centra la seva recerca en l’eix microbiota intestí-cervell i l’impacte del metabolisme del ferro en la cognició. Recentment ha publicat estudis innovadors que associen per primera vegada perfils específics de microbiota intestinal (bacteris, virus i eucariotes) amb la memòria i la funció executiva del cervell, així com amb el control inhibitori, l'addicció alimentària, la depressió i la malaltia del fetge gras.

El Dr. Fernández-Real és cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), cap de la Secció d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, i també catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG).

El jurat dels Premis Fundació Lilly, presidit pel científic Carlos López-Otín, ha destacat especialment «l'originalitat i innovació de Fernández-Real en revelar connexions fins ara desconegudes entre metabolisme, inflamació i malalties metabòliques, obrint noves vies per a la recerca i la pràctica mèdica».

Els Premis Fundació Lilly reconeixen anualment investigadors que contribueixen al desenvolupament de la biomedicina i les ciències de la salut a Espanya. Enguany els premis celebren la seva XXIII edició, en la qual també ha estat premiada, en la categoria d’investigació preclínica, la professora Laura Lechuga, investigadora de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), pels seus avenços en nanodiagnòstic amb el desenvolupament de biosensors per a diagnòstic ràpid i precís de malalties com el càncer o infeccions víriques i bacterianes.