Terciarisme

A partir del mes d’octubre l’especialitat de cirurgia toràcica començarà a operar alguns càncers de pulmó i de mediastí per robòtica Des que es va començar la cirurgia robòtica, fa cinc anys, s’han realitzat per aquest abordatge més de mil operacions

Fa cinc anys, l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta iniciava la cirurgia robòtica gràcies a la instal·lació del robot quirúrgic Da Vinci, un equipament d’alta tecnologia amb el qual es preveia millorar els resultats, la precisió i la seguretat quirúrgica. Cinc anys després i amb la cirurgia robòtica més que consolidada, el Trueta ha adquirit el segon equipament.

El segon robot va arribar dilluns 15 de maig, i dimarts mateix ja s’estrenava. L’arribada d’aquest segon equipament permetrà a nous serveis començar a operar amb aquest tipus d’abordatge, alhora que les especialitats que ja operen amb robòtica actualment podran realitzar més activitat, indicar aquest tipus de cirurgia a més pacients i, fer-la en algunes especialitats i, fins i tot, incrementar la cartera de serveis.

Aquest és el cas del Servei d’Urologia, que podrà fer per robòtica algun procediment més dels que fins ara s’hi feien. Aquest serà el cas de la cirurgia parcial de ronyó per tumor renal, que guanyarà en precisió i suposarà menys riscos per al pacient que l’abordatge convencional. També serà el cas de la cirurgia de bufeta (cistectomia), en la qual fins ara s’extirpava la bufeta amb laparoscòpia i se’n feia la reconstrucció amb l’intestí a través de cirurgia oberta. Amb l’arribada d’aquest segon equipament, s’hi podrà realitzar tot el procediment.

El fet de disposar d’un segon aparell permetrà que els serveis que fins ara ja operaven amb robòtica puguin fer més operacions per aquest abordatge, de manera que també se’n beneficiaran més pacients. Les especialitats que operen amb el robot actualment són urologia, ginecologia, otorrinolaringologia i cirurgia, principalment cirurgia oncològica, però també és l’abordatge escollit per a la cirurgia de l’obesitat o bariàtrica.

Un dels serveis que ben aviat s’endinsarà en la robòtica és el de cirurgia toràcica, que a partir d’octubre, un cop hagin rebut la formació pertinent, operarà les tumoracions del mediastí, així com els tumors pulmonars, ja que la robòtica permet fer una cirurgia més precisa, menys invasiva i amb una millor recuperació del pacient. S’estima que es faran uns 45-50 procediments a l’any de cirurgia toràcica.

Amb l’arribada del segon equipament també s’ha adquirit una taula quirúrgica (Table Motrion) que va collada i sincronitzada amb el robot, fet que facilita la mobilització del pacient que és molt important per a determinades operacions, com són el càncer de còlon i recte, i alguns càncers ginecològics.

Més de mil operacions amb robòtica en cinc anys 

En aquests cinc anys a l’Hospital Trueta s’han realitzat més de 1.000 operacions amb el robot. Fins ara s’havien fet 56 operacions el 2018, 214 el 2019, 180 el 2020, 244 el 2021 i 299 l’any passat. De començaments d’any ençà i fins al 16 de maig se n’han fet 125. El servei que més intervencions ha fet per robòtica és el de Cirurgia, que hi ha realitzat la meitat de les operacions.

L’Hospital Trueta va començar a operar amb robòtica el 10 d’abril de 2018. La cirurgia robòtica aporta grans avantatges en termes de precisió: augmenta el control i redueix el sagnat i la necessitat de transfusions. Amb el robot és més fàcil l'accés a anatomies complicades, permet una excel·lent visualització dels punts de referència anatòmics i s'elimina la tremolor fisiològica o els moviments involuntaris dels cirurgians, així com el cansament postural després de llargues hores d'intervenció.

Aquests avantatges repercuteixen de manera directa en el pacient ja que la mida de les incisions és menor, fet que comporta un menor risc de complicacions i infeccions, un millor i més curt període postoperatori, menys dolor i, en definitiva, una incorporació més ràpida a la vida diària.

El robot quirúrgic és la plataforma més innovadora en l'actualitat per a cirurgia mínimament invasiva. El sistema consta de tres components: la consola quirúrgica, el carro del pacient i la torre de visió.

• La consola, que està situada fora del camp estèril, permet al cirurgià/ana controlar l'endoscopi 3D, que mostra una imatge tridimensional del camp operatori. És el centre de control.
• El suport del pacient és el component operatiu del sistema i es compon de quatre braços destinats a suportar l'instrumental quirúrgic i l'endoscopi.
• La torre de visió conté la unitat central d'elaboració i processament de la imatge a través d'un monitor de pantalla tàctil de 24 polzades i un sistema de vídeo en alta definició.

Amb aquest sistema, el cirurgià/ana no opera directament sobre el pacient, sinó que ho fa a distància, assegut a la consola des d'on maneja virtualment unes pinces. Un altre cirurgià/ana col·labora en l’operació des del costat del pacient, amb control directe sobre el camp quirúrgic. La visió tridimensional amb un augment de fins a deu vegades, permet als clínics treballar amb una gran precisió i realitzar intervencions quirúrgiques complexes. El sistema tradueix els moviments de les mans dels professionals en impulsos que són transmesos de forma literal als braços robòtics, fet que permet arribar a zones de difícil accés.

     

Ha suposat una inversió de 7,2 milions d’euros i permetrà fer un salt qualitatiu pel que fa als procediments terciaris mínimament invasius guiats per radiologia

Avui s’ha posat en marxa la nova Àrea d’Intervencionisme de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, que ha suposat una inversió de 7,2 milions d’euros, entre obra i equipament, i que permetrà posar el centre al capdavant del terciarisme pel que fa a procediments mínimament invasius guiats per imatge. Al nou espai, s’hi han habilitat tres sales d’intervencionisme degudament aïllades per les radiacions que s’emeten durant el procés d’aquest tipus de proves. Una de les sales està destinada radiologia intervencionista, una a neurointervencionisme i una a procediments vasculars, tot i que els espais són polivalents en funció de la necessitat assistencial que hi hagi. També s’hi poden realitzar procediments cardíacs..

A part de les tres sales d’intervencionisme, també hi ha una gran zona de preparació i recuperació de pacients amb 8 punts assistencials, a més de dos boxs d’aïllament. L’Àrea està dotada de totes les zones de suport, com ara control d’infermeria, àrea de treball per als especialistes, magatzem, vestidors per a pacients i professionals, etc. Tot plegat en una superfície d’uns 720 m². També ha estat necessari fer una nova sala tècnica d’instal·lacions de tractament d’aire, a la planta segona, de 165 m². Les obres d'adequació de l'espai han suposat una inversió de quatre milions d'euros, als quals cal afegir més d’un milió d’euros per a l’equipament ordinari de l’espai (lliteres, monitors, torres d’anestèsia, etc.), i dos milions d'euros més per a l'equipament d'alta tecnologia.

Les sales estan dotades d’aparellatges d’última generació, amb els quals guanyem en qualitat, seguretat, facilitat i eficàcia. S’hi ha instal·lat un angiògraf vascular, amb un cost de 871.200 euros, i un angiògraf biplà per realitzar procediments de neurointervencionisme, d’1.225.575 euros. Aquest equipament biplà permet dues projeccions a la vegada, fet ens fa guanyar en seguretat per al pacient. Ambdós aparells han estat finançats dins el Pla Inveat, del Ministeri de Sanitat, per la inversió en equipaments d’alta tecnologia. També està previst que una de les sales incorpori a mitjà termini un tomògraf computat (TC) de manera que serà una sala híbrida d’última generació. A la tercera sala s’hi traslladarà l’equipament d’intervencionisme endovascular que es va renovar el desembre de 2019 el qual, en el seu moment, ja va suposar una inversió d’1.167.790 euros. A la sala que queda alliberada, s’hi instal·larà més equipament de radiologia diagnòstica.

Així doncs, amb la posada en marxa d’aquesta nova àrea, l’Hospital Trueta fa un salt molt important pel que fa al terciarisme, ja que passarà de disposar de tres sales on realitzar procediments d’intervencionisme, a disposar-ne de cinc: les tres noves i les dues que ja hi havia de cardiologia, situades a la Unitat d'Arrítmies.

A la nova Àrea d’Intervencionisme hi treballaren professionals dels serveis d’Angiologia i Cirurgia Vascular, Neurologia, Radiologia i Cardiologia, i Anestesiologia, juntament amb personal d’infermeria especialitzat i amb professionals de protecció radiològica.

En aquestes sales es realitzaran tots els tractaments endovasculars a tot el cos: intervencions programades com ara nefrostomies, tractaments de tumoracions hepàtiques, reparació de fístules arteriovenoses d’hemodiàlisi, implant de vàlvules aòrtiques transcatèter, etc. i procediments de caràcter urgent com són embolitzacions d’hemorràgies agudes (postquirúrgiques, produïdes per traumatismes, digestives i de les vies respiratòries), tractaments d’obstruccions vasculars (angioplàsties i implants d’stents), d'aneurismes arterials i trombectomies mecàniques en infarts cerebrals aguts, entre altres.

Durant aquest any 2022, els professionals de l'Àrea d’Intervencionisme han realitzat més de 1.500 procediments de radiologia intervencionista del cos (com ara embolitzacions de sagnat agut), més de 660 procediments de cirurgia endovascular i més de 270 procediments de neurointervencionisme, amb uns resultats molt satisfactoris. El fet de disposar de tres sales i poder fer tractaments de manera simultània, permetrà incrementar l’activitat un 50% aquest any, i fins a un 80% a partir del 2024 i, fins i tot, ampliar la cartera de serveis d’intervencionisme; és a dir, es podran realitzar per intervencionisme i de manera mínimament invasiva procediments que fins ara s’havien de realitzar dins un quiròfan, com ara els implants d’endopròtesis d’aorta. Aquest fet suposa una gran millora per als pacients i, alhora, permetrà reorganitzar lleugerament l’activitat de l’Àrea Quirúrgica. La nova Àrea no només facilitarà augmentar els procediments, sinó que és també una gran millora per als pacients, ja que es disminueix el temps d’espera dels tractaments de les patologies temps depenent i que guanyaran també en confort.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha inaugurat avui l’Àrea d’Intervencionisme de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, que ha suposat una inversió de 7,2 milions d’euros, entre obra i equipament, i que permetrà posar el centre al capdavant del terciarisme pel que fa a procediments mínimament invasius guiats per imatge. Després d’un any i mig d’obres, les noves instal·lacions es preveu que entrin en funcionament el dia 3 d’abril.

El Conseller Balcells ha manifestat que es tracta d’una “instal·lació magnífica, de primeríssim nivell, que permetrà assolir totes les necessitats pel que fa a radiologia intervencionista amb una tecnologia d’última generació”. Balcells, ha afegit que se sent “molt content” que aquest equipament “estigui al Trueta i que l’hospital de referència de la Regió Sanitària de Girona tingui les instal·lacions adequades, tal i com toca.

El Conseller ha afegit que és una instal·lació amb una clara “visió de futur, perquè està clar que cada vegada hi ha més procediments que es poden fer intervencionisme, i més per via ambulatòria”. Afegeix que “això és un gran què perquè els pacients tenen menys agressivitat en la intervenció, és més resolutiu, hi ha menys ocupació de llits, és més confortable per al pacient i això és la visió de futur.”

Balcells ha declarat que “totes aquestes inversions que estem fent al Trueta, en cap cas desdibuixen tot el procés del Nou Trueta, que està en una fase de procés participatiu molt interessant, ja hi ha més de 500 ciutadans i ciutadanes que s’han incorporat en aquesta fase”. “Per tant, –ha dit- el nou Trueta va endavant. I mentre no es fa el Nou Trueta hem de tenir-ne l’actual ben equipat”.

El nou espai està situat a la planta baixa de l’edifici principal de l’Hospital Josep Trueta on s’ha realitzat una reforma integral que ha suposat una inversió de 4 milions d’euros. S’hi han habilitat tres sales d’intervencionisme degudament aïllades per les radiacions que s’emeten durant el procés d’aquest tipus de proves. Una de les sales estarà destinada radiologia intervencionista, una a neurointervencionisme i una a procediments vasculars, tot i que els espais seran polivalents en funció de la necessitat assistencial que hi hagi. També s’hi podran realitzar procediments cardíacs, que actualment també s’estan portant a terme a la Unitat d’Hemodinàmica i a la Unitat d’Arrítmies.

A part de les tres sales d’intervencionisme, també hi ha una gran zona de preparació i recuperació de pacients amb 8 punts assistencials, a més de dos boxs d’aïllament. L’Àrea està dotada de totes les zones de suport, com ara control d’infermeria, àrea de treball per als especialistes, magatzem, vestidors per a pacients i professionals, etc. Tot plegat en una superfície d’uns 720 m². També ha estat necessari fer una nova sala tècnica d’instal·lacions de tractament d’aire, a la planta segona, de 165 m².

El Conseller Balcells ha manifestat que es tracta d’una “instal·lació magnífica, de primeríssim nivell, que permetrà assolir totes les necessitats pel que fa a radiologia intervencionista amb una tecnologia d’última generació”. Balcells, ha afegit que se sent “molt contents” que aquest equipament “estigui al Trueta i que l’hospital de referència de la Regió Sanitària de Girona tingui les instal·lacions adequades, tal i com toca.

El Conseller ha afegit que és una instal·lació amb una clara “visió de futur, perquè està clar que cada vegada hi ha més procediments que es poden fer intervencionisme, i més per via ambulatòria”. Afegeix que “això és un gran què perquè els pacients tenen menys agressivitat en la intervenció, és més resolutiu, hi ha menys ocupació de llits, és més confortable per al pacient i això és la visió de futur.”

Balcells ha declarat que “totes aquestes inversions que estem fent al Trueta, en cap cas desdibuixen tot el procés del Nou Trueta, que està en una fase de procés participatiu molt interessant, ja hi ha més de 500 ciutadans i ciutadanes que s’han incorporat en aquesta fase”. “Per tant, –ha dit- el nou Trueta va endavant. I mentre no es fa el Nou Trueta hem de tenir el Trueta actual ben equipat”.

Equipament d’última generació

A banda de destinar més d’un milió d’euros per a l’equipament ordinari de l’espai (lliteres, monitors, torres d’anestèsia, etc.), les sales han estat dotades d’aparellatges d’última generació, amb els quals guanyarem en qualitat, seguretat, facilitat i eficàcia. S’hi ha instal·lat un angiògraf vascular, amb un costde 871.200 euros, i un angiògraf biplà per realitzar procediments de neurointervencionisme, d’1.225.575 euros. Aquest equipament biplà permetrà dues projeccions a la vegada, fet ens farà guanyar en seguretat per al pacient. Ambdós aparells han estat finançats dins el Pla Inveat, del Ministeri de Sanitat, per la inversió en equipaments d’alta tecnologia. També està previst que una de les sales incorpori a mitjà termini un tomògraf computat (TC) de manera que serà una sala híbrida d’última generació.

A la tercera sala s’hi traslladarà l’equipament d’intervencionisme endovascular que es va renovar el desembre de 2019 el qual, en el seu moment, ja va suposar una inversió d’1.167.790 euros. A la sala que queda alliberada, s’hi instal·larà més equipament de radiologia diagnòstica.

Així doncs, amb la posada en marxa d’aquesta nova àrea, l’Hospital Trueta fa un salt molt important pel que fa al terciarisme, ja que passarà de disposar de tres sales on realitzar procediments d’intervencionisme, a disposar-ne de cinc: les tres noves i les dues que ja hi havia de cardiologia.

A la nova Àrea d’Intervencionisme hi treballaran professionals dels serveis d’Angiologia i Cirurgia Vascular, Neurologia, Radiologia i Cardiologia, i Anestesiologia, juntament amb personal d’infermeria especialitzat i amb professionals de protecció radiològica.

En aquestes sales es realitzaran tots els tractaments endovasculars a tot el cos: intervencions programades com ara nefrostomies, tractaments de tumoracions hepàtiques, reparació de fístules arteriovenoses d’hemodiàlisi, implant de vàlvules aòrtiques transcatèter, etc. i procediments de caràcter urgent com són embolitzacions d’hemorràgies agudes (postquirúrgiques, produïdes per traumatismes, digestives i de les vies respiratòries), tractaments d’obstruccions vasculars (angioplàsties i implants d’stents), d'aneurismes arterials i trombectomies mecàniques en infarts cerebrals aguts, entre altres.

Durant aquest any 2022, els professionals de l'Àrea d’Intervencionisme han realitzat més de 1.500 procediments de radiologia intervencionista del cos (com ara embolitzacions de sagnat agut), més de 660 procediments de cirurgia endovascular i més de 270 procediments de neurointervencionisme, amb uns resultats molt satisfactoris. El fet de disposar de tres sales i poder fer tractaments de manera simultània, permetrà incrementar l’activitat un 50% aquest any, i fins a un 80% a partir del 2024 i, fins i tot, ampliar la cartera de serveis d’intervencionisme; és a dir, es podran realitzar per intervencionisme i de manera mínimament invasiva procediments que fins ara s’havien de realitzar dins un quiròfan, com ara els implants d’endopròtesis d’aorta. Aquest fet suposa una gran millora per als pacients i, alhora,permetrà reorganitzar lleugerament l’activitat de l’Àrea Quirúrgica. La nova Àrea no només facilitarà augmentar els procediments, sinó que és també una gran millora per als pacients, ja que es disminueix el temps d’espera dels tractaments de les patologies temps depenent i que guanyaran també en confort.

Nou Laboratori de Reproducció Humana Assistida

El conseller també ha visitat el nou Laboratori de Reproducció Humana Assistida, que serà de referència a la Regió Sanitària Girona i que ha suposat una inversió de prop d’1,7 milions d’euros: més d’un milió en obres i prop de 600.000 euros en equipament. En relació a aquest nou espai, el conseller ha manifestat que el nou Laboratori “permetrà fer al sistema públic tot el procés de la reproducció humana assistida, que és de justícia” i suposa “un pas més per consolidar el Trueta com el centre de referència de tot Girona”.

El Laboratori de Reproducció Humana Assistida està format per dues àrees, una on es realitzarà la part més assistencial i de contacte amb els pacients, i l’altra que integra tres laboratoris: el d’Andrologia, el de Fecundació in Vitro i el de Criobiologia. El Laboratori d’Andrologia és on es realitzarà el diagnòstic i posterior preparació del semen per procedir a les inseminacions artificials o fecundacions in vitro; el Laboratori de Fecundació in Vitro (FIV) és on es durà a terme la identificació dels oòcits i la posterior fecundació; i el Laboratori de Criobiologia és on es criopreserven (congelen) els embrions sobrants que s’emmagatzemen a una zona específica.

Se’ls ha dotat d’equipament tecnològic d’última generació, tant per al manteniment de l’espai en les condicions més bones per al procés, com per minimitzar l’estrès dels embrions. També s’ha equipat el Laboratori de FIV amb el sistema de traçabilitat més avançat que hi ha al mercat, que funciona amb etiquetes de radiofreqüència i que permet fer la identificació i el seguiment d’espermatozous, oòcits i embrions en tot moment.

El nou Laboratori es posarà en marxa inicialment el dia 3 d’abril de manera parcial, atès que només començarà l’activitat el Laboratori d’Andrologia. Posteriorment, s’aniran posant en marxa la resta.

El Conseller durant la visita al Laboratori de Reproducció Humana Assistida.

La implantació valvular aòrtica transcatèter és el procediment més indicat per a pacients d’edat avançada que pateixen una estenosi aòrtica greu i que tenen un risc quirúrgic alt o contraindicació quirúrgica

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha implantat 147 vàlvules aòrtiques transcatèter, transcatheter aortic valve implantation (TAVI), des de l’any 2020, quan es va iniciar el procés, des del 18 de febrer de 2020, fins a data d’avui, és a dir, en els 3 anys que fa que es duen a terme aquest tipus de procediments. Aquestes vàlvules s’implanten a persones amb estenosi aòrtica, amb clínica majoritàriament d’Insuficiència Cardíaca, que presenten un moderat-alt risc per a una cirurgia cardíaca. La implantació d’una TAVI és la millor alternativa per a aquest tipus de pacients. Solen ser pacients molt simptomàtics, ja que preseten cansament, sensació de falta d’aire... que solen ser atribuïts a la seva edat avançada, i altres símptomes limitants poden ser l’angina i el mareig/síncope a l’esforç, lo qual els provoca una forta dependència.

Els estudis han mostrat que la implantació de la TAVI els millora notablement la vida i també l’esperança de vida. En aquests pacients, si no se’ls tracta amb cirurgia o TAVI, presenten una esperança de vida de menys de dos anys.

La coordinació i l’implant de la vàlvula va a càrrec de professionals (de medicina i infermeria) de la Unitat d’Hemodinàmica, però és un procés multidisciplinari en el que intervenen de forma directa altres professionals del mateix servei de cardiologia, així com  d’altres serveis, com anestesiologia, medicina interna i radiologia, i de forma indirecta, també altres serveis com el de neurologia, cirurgia cardíaca i vascular, aquests dos darrers ens permeten poder atendre el pacients amb més seguretat en cas de complicacions.

Fins als febrer de 2020, els pacients que requerien la TAVI havien de ser derivats a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Aquest tipus de procediments només es poden realitzar en hospitals que disposin d’una sala d’hemodinàmica equipada amb tecnologia avançada i sobretot, de professionals entrenats per dur a terme aquest tipus d’implant.

Els resultats obtinguts

Dels 147 casos realitzats, 24 es van intervenir durant el 2020; 55 el 2021, 65 l’any passat i els tres restants aquests 2023. En el 53 % dels casos eren homes i el 47 % restant dones. L’edat mitjana dels pacients ha estat els 80±8 anys, i han estat diverses les persones intervingudes de més de 90 anys El temps d’estada mediana a l’hospital ha estat de 4 dies.

Durant aquests anys, no s’ha produït cap mort relacionada amb el procés d’implant. Analitzant les dades dels pacients atesos, la supervivència és del 92,5% (136/147). La supervivència a 3, 6, 9 i 12 mesos, ha estat del 97,7%, 97,5%, 92,7% i 91,1%. S’han registrat 11 defuncions, la majoria de les quals a causa d’una infecció no cardíaca (alguns per Covid19), i en segon lloc per patologia neoplàsica i traumàtica.

En tots els casos, els pacients han augmentat la seva qualitat de vida, ja des del mateix moment de l’alta hospitalària, que es produeix als pocs dies de l’implant (mediana de 4 dies), ja es percep una clara millora del seu grau d’autonomia. Fins i tot, alguns dels pacients han passat de ser ells els dependents, a ser ells els cuidadors d’altres familiars. També s’ha registrat una reducció posterior del nombre d’ingressos hospitalaris per patologia valvular cardíaca.

Procés d’implant de TAVI

El procés consisteix en la introducció de la pròtesi valvular aòrtica des de l’artèria femoral. La pròtesi s’introdueix plegada i, mitjançant un catèter, es porta fins la sortida del cor, on es desplega sobre la vàlvula que està obstruïda, que comença a funcionar ja des del primer moment. Tot això es fa sota control radiològic, i sense cirurgia. Aquesta tècnica permet restablir la circulació normal de sortida de la sang i millora la situació clínica dels pacients. En cas que no s’hi pogués accedir per l’artèria femoral, que és la via més freqüent, el procediment es realitzarà amb el recolzament de l’equip de cirurgians cardiovasculars.

Durant el 2022 també s’han consolidat altres procediments complexos de patologia estructural com el tancament de foramen oval permeable, el tancament de comunicació interauricular, el tancament percutani d’orelleta esquerra i s'ha iniciat el programa de reparació percutània de vàlvula mitral.

L’obra s’està fent a la planta baixa de l’edifici hospitalari, i està previst que els nous espais entrin en funcionament a finals d'any

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta està creant una nova àrea de radiologia intervencionista a la planta baixa de l’edifici, una obra que suposa una inversió de més de 3 milions d’euros. Està previst que els treballs s’acabin durant la primavera i que, a partir d’aleshores, es comenci a instal·lar l’equipament. Aquesta tasca es podria allargar fins al darrer trimestre de l’any.

Es crearan tres noves sales de radiologia intervencionista, degudament aïllades per les radiacions que s’emeten durant el procés d’aquest tipus de proves. Una de les sales estarà destinada a diagnòstic i imatge, una a neurointervencionisme i una a procediments vasculars, tot i que aquests espais seran intercanviables en funció de la necessitat assistencial que hi hagi.

L’adequació de la planta baixa, que ha obligat a traslladar l’àrea de Direcció i Gerència a l’edifici annex del Pavelló de govern, també preveu la creació d’una zona de recuperació dels pacients, que disposarà de 10 boxs. També s’estan adequant nou espais de treball intern, vestidors (tant per a professionals, com per a les persones usuàries que seran sotmeses als processos de radiologia intervencionista), un magatzem i una nova zona d’admissió d’usuaris i usuàries, i   d’administració.

A l’àrea hi treballaran professionals dels serveis de Neurologia, Cirurgia Vascular i Radiodiagnòstic (a càrrec de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge [IDI]), a més d’infermeria especialitzada. Les obres d’adequació dels espais tenen un pressupost d’1.453.591 €, mentre que la inversió en instal·lacions és d’1.560.273 €.  Dos dels aparells que s’hi instal·laran seran finançats mitjançant el Plan de Inversiones en Equipos de Alta Tecnología (INVEAT) del Sistema Nacional de Salud (SNS).

El gran volum i sobretot l’elevat pes de l’aparellatge que donarà servei en aquesta zona ha obligat també a reforçar el terra de la planta, una obra complementària que ja s’està executant amb un pressupost de 438.306 €.

Des de 2008, al Trueta s’hi realitza radiologia intervencionista a través d’abordatges mínimament invasius per via percutània i guiats per imatge radiològica. Són procediments que permeten molta rapidesa i precisió en l’abordatge de casos com són les hemorràgies agudes produïdes per accidents, les hemorràgies postquirúrgiques i les espontànies, les expectoracions de sang procedent de les vies respiratòries (conegudes com hemoptisis) i les nefrostomies percutànies per a la col·locació d’una sonda al ronyó per facilitar el drenatge.

La posada en marxa d’aquesta nova zona permetrà ampliar l’atenció en radiologia intervencionista. La passada primavera ja es va ampliar fins a les 24 hores del dia la guàrdia de radiologia vascular intervencionista destinada als tractaments urgents, per aturar hemorràgies agudes d’origen divers, i la guàrdia de neurointervencionisme des d’octubre 2021.