Hospital Trueta

En el marc de la Diada de Sant Jordi, l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha estat l'escenari al llarg del matí de diferents actes de celebració en els quals els professionals del centre, els pacients i els seus familiars han estat els protagonistes.

Una de les activitats més innovadores d'aquests Sant Jordi al Trueta ha estat la lectura per part de treballadors del centre de 'Mar i Cel'  com a commemoració del centenari de la mort d'Àngel Guimerà, autor de la cèlebre obra de teatre. Al llarg del matí i migdia, s'han llegit fragments de l'obra i, fins i tot s'ha sentit cantar el popular 'Himne dels Pirates'. La iniciativa ha estat organitzada per la Comissió d'Humanització amb la col·laboració de l'Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut.

Els pacients hospitalitzats han rebut un exemplar de la novel·la de l'escriptor Carles Pellicer 'Mira què fa el veí'. Una obra que recull històries i vivències que transcorren al voltant d'una comunitat de veïns molt particular del barri de la Devesa de Girona.

Els menuts ingressats a la planta de pediatria també han estat obsequiats amb un llibre. En contret, el conte 'Sopa de Petons'. Una iniciativa que forma part del projecte Cap Infant Sense Conte, que enguany commemora el seu desè aniversari.

L'Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut a Girona també ha participat en el programa d'activitats d'aquest Sant Jordi al Trueta impulsant una visita als pacients en tractament a la Unitat d'Hemodiàlisi ia l'Hospital de Dia per a recitar-los diversos poemes. A tots ells també se'ls ha regalat una bonica manualitat que emulava una rosa.

Les roses, aquestes naturals, també han estat protagonistes a la Unitat de Cures Intensives, on els seus professionals n'han obsequiat a pacients i familiars en col·laboració amb el Centre Verd de jardineria.

El programa, encapçalat per l’equip de Malaltia Renal Crònica Avançada (MRCA), forma pacients que fa temps que conviuen amb la patologia, amb l’objectiu que ofereixin acompanyament a aquells a qui s’ha diagnosticat recentment La primera edició del Programa ha comptat amb set pacients mentors procedents de la consulta d’MRCA. Tres continuen i s’hi afegiran vuit, una vegada completin la formació necessària

L’equip especialitzat en malaltia renal crònica avançada (MRCA) del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta participa en un programa de mentoria dirigit a oferir acompanyament i a ajudar a esvair dubtes a aquelles persones a qui es diagnostica aquesta patologia, que pot comportar tractaments com l’hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal o el trasplantament renal. El Programa, impulsat des de la Societat Espanyola de Nefrologia (SEN), es desenvolupa en diferents centres hospitalaris de l’Estat i en la seva primera edició ha comptat amb 7 pacients mentors procedents de la consulta de l’equip d’MRCA del Trueta, format per una nefròloga, un infermer i un psicòleg. De cara a la segona edició, s’hi afegiran nous mentors una vegada completin el procés de formació que ja està en marxa.

La malaltia renal crònica pot ser deguda a diverses malalties dels ronyons en què apareix un dany que provoca que aquests òrgans perdin la capacitat de filtrar la sang de forma adequada. L’equip d’MRCA del Trueta, que s’ha format recentment, atén a la seva consulta pacients derivats de les consultes ambulatòries de l’Hospital o d’altres centres sanitaris de la demarcació de Girona que tenen una funció renal per sota de 20%. Durant el primer any d'activitat ha completat el procés d'atenció a 80 pacients, als quals s’ha informat dels tractaments substitutius renals existents com ara l’hemodiàlisi (filtratge de la sang fora del cos mitjançant un aparell que actua com un ronyó artificial), l’hemodiàlisi domiciliària (mateix procediment, però adaptat a la llar del pacient), la diàlisi peritoneal (filtratge de la sang a través d'una membrana natural, el peritoneu, que és a l'abdomen i recobreix tots els òrgans i la paret abdominal) o el trasplantament.

A l’hora de decidir el tipus de tractament, hi ha un protocol d’acompanyament al pacient en la presa de decisions en el qual l’equip de MRCA del Trueta ha incorporat en el Programa de mentoria per a aquells pacients que s’incorporen a la consulta. El Programa va iniciar-se amb 7 pacients mentors, que van oferir acompanyament a 10 nous pacients de la consulta. Tres d’aquests mentors continuen participant en el Programa i, durant les pròximes setmanes, s’hi incorporaran vuit més, una vegada completin el procés de formació necessària. La formació consisteix en dues sessions presencials en les quals els professionals de l’equip MRCA expliquen amb detall les característiques de cada tractament renal substitutiu, així com estratègies d’acompanyament i suport emocional.

“Els mentors són persones que conviuen amb la malaltia renal crònica avançada i poden explicar la importància de seguir els tractaments, com fer les autocures i quin pot ser el tipus de tractament que millor s’adapta a la rutina diària”, explica David Gil, infermer de l’equip MRCA i un dels professionals encarregats de realitzar la formació. Aquests professionals han constatat que la implementació del Protocol d'acompanyament en la presa de decisions i l’oferiment de mentoria ha propiciat un augment dels tractaments domiciliaris.

La primera trobada amb el mentor/a es proposa en la primera visita dels nous pacients i es busquen perfils similars, en factors com l’edat, per propiciar l’afinitat. La professional d’infermeria de la consulta d’MRCA s’encarrega de concertar la reunió segons la disponibilitat dels participants i de reservar un espai. Posteriorment, ja són ells mateixos els qui directament concreten noves trobades si ho veuen oportú.  

Els professionals de MRCA del Trueta també fan un seguiment del Programa mitjançant enquestes dirigides, tant al mentor/a com al pacient. Segons indiquen les dades recollides pel SEN, procedents dels centres sanitaris adherits al Programa, el 95% dels pacients que han participat en la primera edició recomanarien el Programa a altres pacients en les seves mateixes circumstàncies.

 

    

Fotos: Sessió formativa per a nous mentors realitzada realitzada pels professionals de la consulta MRCA del Servei de Nefrologia del Trueta. Durant les properes setmanes s'hi incorporaran vuit nous mentors al programa.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha visitat aquesta tarda les obres d’ampliació del bloc quirúrgic de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, que actualment està en la fase d’aixecament de l’estructura principal del nou edifici, ubicat sobre les instal·lacions actuals de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Àngels Morales, gerenta de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) i de l'Institut Català de la Salut a Girona, i Glòria Padura, directora de l’Hospital Trueta, han acompanyat el conseller en aquesta visita juntament amb professionals implicats en l’execució d’una obra que permetran incrementar en 5 el nombre de quiròfans que hi ha actualment (passant d’11 a 16), malgrat que es faran 6 sales quirúrgiques (una de les velles canviarà d’ús). A més, es reformaran altres espais del bloc quirúrgic actual, com l’esterilització i les àrees de reanimació.

La visita també ha comptat amb la presència de la delegada del Govern de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral; el gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia; el director del sector sanitari Girona Sud, i Salvador Campasol.

Abans d’iniciar la visita d’obres, s'ha fet una reunió conjunta amb l’equip directiu i professionals de diferents àrees del Trueta per tal comentar els projectes assistencials o d’instal·lacions vinculats al centre hospitalari.

Les obres van començar l’octubre de 2022 i es desenvolupen per fases per tal de fer possible la simultaneïtat amb l'assistència sanitària i que aquesta es vegi afectada el mínim possible. Durant el passat mes de setembre de 2023 es va iniciar la fase d’aixecament de l’estructura principal del nou edifici que ha d’acollir l’ampliació. Aquesta fase es troba en el seu conjunt a la meitat de l’execució i inclou l’aixecament de l’estructura del Bloc Quirúrgic (actualment està finalitzat el formigonat de l’estructura), l’àrea d’Esterilització (s’està iniciant la pavimentació, fals sostres i lluminàries) i la zona de Reanimació (on s’ha iniciat el forjat de l’ampliació).

Amb motiu d’aquests treballs, des del 18 de març s’ha traslladat part de l’activitat de l’ICO al Parc Martí i Julià de Salt. Concretament s’ha canviat l’emplaçament de l’hospital de dia oncohematològic, les consultes externes d’hematologia clínica i una farmàcia per a la dispensació ambulatòria de tractaments en hematologia. Durant la visita al CAP de Cassà s’ha reunit també amb professionals del centre i l’equip directiu

Visita prèvia al CAP de Cassà de la Selva
La visita a les obres d'ampliació del bloc quirúrgic del Trueta ha esta precedida per la de l’ampliació del Centre d’Atenció Primària (CAP) de Cassà de la Selva, que ha entrat en funcionament aquest dimarts 26 de març. Les obres han permès doblar el nombre de consultes que tenia fins ara el centre i passar de 12 a 28, de les quals 21 són de nova construcció a la zona ampliada. Les obres han tingut un cost de 2,1 milions i han estat finançades a través del fons europeu REACT-UE. A aquest import cal afegir-hi 320.000 euros més d’inversió de nou equipament no inclosos en el fons REACT, dels quals 240.000 corresponen a equipament clínic que finança el Servei Català de la Salut.

L’obra va començar el mes de setembre i un cop finalitzada ha permès augmentar notablement el nombre d’espais assistencials del centre amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats actuals i futures de la població i modernitzar les instal·lacions. Les consultes es distribueixen de forma equitativa entre la planta baixa i la planta primera. A la zona ampliada s’ubiquen de forma longitudinal en un únic costat, de tal manera que la sala d’espera discorre en paral·lel en tota la seva llargada, amb grans finestres que permeten crear un espai molt més lluminós i de més confort per als usuaris i professionals.

L’ampliació s’ha realitzat en un edifici annex d’obra nova, ubicat en un solar adjacent a l’actual CAP (carrer de Bassegoda 11), cedit per l’Ajuntament de Cassà de la Selva. Els treballs han consistit en la construcció d’aquest edifici nou (de planta baixa i primera planta) i la reforma d’una part de l’actual CAP: el vestíbul i la zona d’atenció a l’usuari, ubicats a la planta baixa i per on s’han connectat les dues construccions. En total s’ha actuat sobre una superfície construïda de 923,47 metres quadrats (818,60 d’ampliació i 104,87 de reforma). En una segona fase, no inclosa en aquesta actuació, s’executaran petites reformes a l’edifici actual per adequar espais ja existents que permetran disposar d’una sala de rehabilitació, aula d’activitats comunitàries i una sala d’extraccions.

L’Àrea Bàsica de Salut de Cassà de la Selva, gestionada per l’Institut d’Assistència Sanitària, dona servei als municipis de Cassà de la Selva, Llagostera, Caldes de Malavella, Quart, Riudellots de la Selva, Llambilles, Campllong i Sant Andreu de Salou, amb una població assignada aquest 2024 de 35.480 persones.

Per altra banda, està previst que amb el nou concurs de transport sanitari de Catalunya s’ubiqui una nova base d’ambulàncies del SEM al municipi de Cassà de la Selva. La nova base tindrà capacitat per a una ambulància de suport bàsic que prestarà servei durant 16 hores al dia i permetrà millorar el temps de resposta. La base s’ubicarà en un espai pendent de concretar i que cedirà l’Ajuntament de Cassà. Es preveu que aquest concurs s’adjudiqui durant el 2024, per a poder ser desplegat a finals de 2025.

     
 

El Servei d’Urologia del centre, en col·laboració amb Medicina Nuclear, Radiologia i Anatomia Patològica, està fent un estudi destinat a valorar si es poden oferir cirurgies menys agressives i, per tant, més propícies per a la recuperació del pacient

La tècnica del gangli sentinella consisteix en la detecció del primer gangli on hi ha cèl·lules tumorals i a partir del qual s’expandeixen a la resta. La validació de la tècnica consisteix en demostrar que amb la identificació i l’extirpació d’aquest gangli es pot obtenir un estudi correcte de l’estat ganglionar

Professionals del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i alhora investigadors vinculats a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) estan duent a terme un estudi dirigit a millorar l’abordatge quirúrgic del càncer de pròstata mitjançant la introducció de la tècnica del gangli sentinella. El procediment consisteix en la detecció del primer gangli on hi ha cèl·lules tumorals i a partir del qual s’expandeixen a la resta. Si es valida aquesta tècnica, es podrà evitar extreure la resta de ganglis del sistema limfàtic de la pelvis; fet que suposa una cirurgia menys agressiva i, en conseqüència, una millor recuperació del pacient.

Des que va iniciar l’estudi a mitjan 2023, el Servei d’Urologia del Trueta ha practicat la tècnica del gangli sentinella en vuit pacients amb càncer de pròstata per tal d’analitzar els resultats preliminars i definir els mecanismes que més endavant permetin implementar de forma generalitzada un procediment que ja s’utilitza en cirurgies d’altres tipus de càncers, principalment ginecològics com mama, endometri, vulva i cèrvix.

“Mitjançant aquest estudi podrem valorar quina informació ens aporta el gangli sentinella i determinar els protocols de coordinació amb altres serveis de l’Hospital per poder introduir en un futur aquesta tècnica per abordar els tumors de pròstata. També ens ajudarà a identificar millor quins són aquells casos on la tècnica és més efectiva”, explica el doctor Josep Comet, cap del Servei d’Urologia del Trueta. Aquesta tasca s’allargarà durant 2024, amb la previsió de fer dues intervencions al mes amb la tècnica del gangli sentinella per acumular més dades i detallar l’eficiència del procediment.

La tècnica del gangli sentinella consisteix a injectar a la glàndula prostàtica del pacient un radiofàrmac, que és una substància amb una mínima dosi de radiació i que, una vegada administrat, viatja als diferents ganglis de la pelvis que són identificats mitjançant un SPECT-TAC. Durant la cirurgia, un aparell anomenat gammacàmera detecta la radiació i ajuda els cirurgians a poder localitzar el gangli sentinella per extreure’l i analitzar-lo.

La complexitat del procés fa que, a banda del Servei d’Urologia, a l’estudi també hi participin activament altres serveis del Trueta com Medicina Nuclear, Radiologia i Anatomia Patològica. De fet, una de les principals tasques per al desenvolupament de l’estudi és la coordinació de tots aquests serveis així com la identificació correcta d'aquells pacients que es beneficiaran de la tècnica.

Altres centres hospitalaris catalans també estan realitzant estudis vinculats al gangli sentinella en càncers de pròstata. En el cas del Trueta, la particularitat és que introdueix la punció transperineal de la pròstata mitjançant la fusió d'imatges d'una ressonància magnètica prostàtica amb l'ecografia transrectal, permetent obtenir una visió molt més precisa d’aquelles zones de la pròstata on cal fer una biòpsia. Aquest procediment es complementa amb la cirurgia robòtica, molt menys invasiva que la tradicional, que el Servei d’Urologia també utilitza en intervencions de càncer de pròstata.

La importància d’aquest estudi es veu ratificada per la prevalença que té el càncer de pròstata, que a Catalunya és el més comú en homes i el tercer en taxa de mortalitat després del de càncer de pulmó i el de còlon i recte. La seva evolució acostuma a ser lenta, de manera que és important realitzar controls periòdics, en especial a partir dels 50 anys, quan el risc de desenvolupar el tumor augmenta. Es pot detectar durant un examen rutinari o mitjançant l’anàlisi per determinar la concentració a la sang de PSA, substància que produeix la pròstata i que es pot trobar en més quantitat en homes que pateixen aquest tipus de càncer.

Segons l'estadi en què es troba, el càncer de pròstata es pot tractar mitjançant una intervenció quirúrgica o radioteràpia. Quan cal recórrer a la cirurgia, la prostatectomia radical consisteix a extirpar la pròstata i part del teixit que l'envolta. Entre 2022 i fins aquest març de 2024, el Servei d’Urologia del Trueta, que també dona servei al Santa Caterina, ha practicat 171 prostatectomies radicals: 66 al 2022; 83 al 2023 i 22 en el que portem de 2024. Cal destacar que el Servei d'Urologia és el de referència a la Regió Sanitària de Girona per a les patologies de l’aparell urinari i retroperitoneu d'ambdós sexes i a l'aparell reproductor masculí, amb capacitat per fer intervencions i tractaments d’alta complexitat mitjançant cirurgia robòtica.

 

La sala d'actes de l'Hospital Trueta ha acollit avui la sessió del 'Cafè GIPS' dedicada a l'enginyeria biomèdica i les necessitats i els nous perfils professionals que comporta la implementació d'aquesta branca tecnològica als centres sanitaris.

El Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats a la Salut  (GIPS), conjuntament amb l'Hospital Trueta, El Col·legi de Metges de Girona, l'àrea d'innovació i emprenedoria del Col·legi de Metges de Barcelona, la Universitat de Girona i Enginyers Industrials de Catalunya han impulsat una reunió que ha posat de manifest el potencial de la biomedicina per millorar els serveis assistencials dels hospitals, però també la necessitat de continuar treballant en la seva progressiva implantació.

La inauguració de la reunió ha anat a càrrec de la directora mèdica del Trueta, Elena Álvarez; el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, i el coordinador de la Unitat d'Innovació del Trueta i el SantaCaterina, Xavier Aldeguer. Tots tres han destacat el valor afegit que aporten al sector sanitari noves disciplines com l'enginyeria biomèdica i han encoratjat a continuar avançant perquè cada vegada més centres disposin d'unitats especialitzades en aquest àmbit.

La reunió ha permès conèixer com es desenvolupa la formació en enginyeria biomèdica i com es trasllada a l'àmbit assistencial. També ha permès conèixer com s'han gestat projectes com l'ODISEA, una aplicació per millorar el temps de resposta dels hospitals quan hi ha un pacient amb infart, així com d'altres procediments mèdics innovadors vinculats a la biomedicina.

Diversos ponents han compartit taula, moderats per l'enginyera biomèdica i coordinadora del grup de treball Cafè GIPS, Georgina Vidal. En aquest grup d'especialistes hi havia Jaime Aboal, Doctor del Servei de Cardiologia del Trueta i impulsor del projecte ODISEA; Yolanda Silva, Neuròloga i  cap d'estudis del Trueta. L'han completat Teresa Puig, coordinadora del grau d'enginyeria biomèdica, catedràtica de la facultat de Medicina de la Universitat de Girona i responsable del grup de Noves Dianes Terapèutiques (TargetLab); Beatriz López, doctora en informàtica, catedràtica i coordinadora del laboratori d'investigació en intel·ligència artificial aplicada a la medicina i la salut del grup d'investigació eXit; Joaquim Reda, enginyer industrial i president del Col·legi d'Enginyers Industrials a la demarcació de Girona; Mariona Serra, veterinària, cofundadora i directora de l'empresa de biotecnològica GoodGut i presidenta de CataloniaBio Healthtech; i Eduard Urbano, enginyer responsable de la Unitat d'Enginyeria Biomèdica de l'Hospital Germans Trias i Pujol.

La reunió ha conclòs amb un torn per a preguntes i l'intercanvi d'idees sobre com l'enginyeria biomèdica va integrant-se als centres hospitalaris.