Hospital Trueta

Dos anys després de posar en funcionament la programació d’hores de visita per SMS interactiu a tots dos hospitals, el nombre de missatges que han rebut resposta dels pacients s’eleva fins al 57 % Amb més d’1,2 milions de SMS enviats, s’ha interaccionat amb els usuaris digitalment en més de 843.000 casos El sistema ha permès de guanyar en sostenibilitat gràcies a l’estalvi de paper i d’avançar cap a la digitalització dels processos de gestió

Dos anys després d’engegar el sistema de programació de visites amb l’especialista per SMS interactiu, primer a l’Hospital Santa Caterina de Salt i, unes setmanes després, a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, les dades recollides evidencien que la programació d’hora s’ha gestionat digitalment en un 60 % dels casos, per als quals no ha calgut enviar cap carta de paper a domicili. Aquest resultats es desprenen de les entrades enregistrades en el sistema, que es va impulsar per respondre a dos grans objectius: d’una banda, ser més sostenibles amb l’estalvi de paper i, de l’altra, avançar vers la digitalització dels sistemes de gestió, amb el benefici que això significa en termes d’eficiència.

Les dades globals recopilades des que va entrar en funcionament la programació d’hores per SMS interactiu, ara fa dos anys i fins a mitjan del mes de juliol passat, reflecteixen que el total de cites per a les consultes ambulatòries dels hospitals Trueta i Santa Caterina que s’han gestionat amb aquest sistema supera les 843.000, amb més d’1,2 milions d’SMS enviats. D’aquests missatges, el 57,2 % han obtingut resposta dels usuaris, la qual cosa indica que sis de cada deu cites aproximadament s’han gestionat sense haver d’enviar cap avís per correu postal; no cal dir que aquest fet representa un estalvi important en paper. Així mateix, hem de tenir en compte que, abans de l’entrada en funcionament del sistema de programació d’hores per SMS, només al Trueta s’enviaven més de 350.000 cartes anuals per a les consultes ambulatòries, i cap a unes 115.000 més al Santa Caterina.

El sistema de programació d’hores per SMS interactiu va entrar en funcionament el 15 de juliol de 2021 a l’Hospital Santa Caterina, i unes setmanes més tard (el 17 d’agost) s’hi va afegir l’Hospital Trueta. Aquell any ja es van gestionar 178.990 cites amb aquest sistema, i la mitjana d’SMS amb resposta del pacient es va situar en un 55,5 %. Durant el 2022, que va ser el primer any complet de funcionament del sistema, el nombre de programacions d’hores per SMS interactiu va créixer fins a les 390.274 (243.252 corresponents a l’Hospital Trueta i 147.022 al Santa Caterina), amb un total de 622.400 SMS enviats. Pel que fa al 2023, les dades recopilades fins al 19 de juliol reflecteixen que el nombre de cites gestionades pel sistema ja arribava a les 273.786. D’aquestes, en 173.005 casos s’havia rebut un SMS de resposta dels usuaris, situant-se la mitjana en el 57,6 % d’interaccions digitals amb resposta.

Una part de l’èxit del sistema es deu al fet que el seu funcionament és senzill i intuïtiu. La persona amb hora programada rep un SMS al mòbil amb un enllaç per clicar. A partir d’aleshores s’obre una nova pantalla amb informació sobre l’hora de la visita i tres opcions: una per confirmar l’assistència a la visita, una altra per demanar un canvi de data i una darrera per cancel·lar-la definitivament. A més, en cas que la visita programada sigui per fer-se una prova que requereixi preparació prèvia, l’usuari hi troba la informació específica. L’aplicació també indica el nom de l’especialista i a quina consulta s’han de presentar els usuaris. Els professionals dels centres que gestionen la programació d’hores, poden veure l'estat dels SMS i fer-hi els canvis demanats pels pacients.

Quan es detecten usuaris que no han respost al primer SMS per programar la visita, se’ls envia un segon missatge d’avís al mòbil quinze dies abans de la visita. Si no es respon tampoc en aquest segon missatge, s’envia una carta a casa seva amb l’avís de l’hora programada. Des que va entrar en funcionament el sistema, la mitjana d’SMS pendents de resposta s’ha situat en el 38 %; un percentatge que es manté estable amb les xifres acumulades durant el 2023. Cal recordar que els pacients que no puguin assistir a les visites disposen de diferents canals per anul·lar-les, com ara l’aplicació de La Meva Salut o el telèfon per contactar amb l’àrea d’atenció al ciutadà del centre de salut corresponent. Recomanem als usuaris d’anul·lar amb antelació la visita, perquè es pugui donar hora a altres pacients en lloc seu i garantir un bon funcionament del sistema de salut.

Resposta de confirmació
Pel que fa a l’opció de resposta que permet la programació d’hores per SMS, la confirmació d’assistència a la visita és, de llarg, la que es fa servir més tan per a les visites a l’hospital Trueta com al Santa Caterina. De fet, les opcions de reprogramació de la data o la cancel·lació definitiva no arriba a l’1 % dels SMS amb resposta dels usuaris. L’any 2022 només es van enregistrar 3.477 peticions de reprogramació o d’anul·lació, mentre que els missatges de confirmació van augmentar fins als 359.388. Una dinàmica que s’ha mantingut el 2023. A mitjan juliol, la confirmació de la data i l’hora programada acumulava més de 217.900 SMS de resposta, per només 3.995 que optaven per la reprogramació de la visita o bé l’anul·lació.

Dos anys després de posar en funcionament aquest sistema als hospitals Trueta i Santa Caterina, la valoració dels resultats és molt positiva i contribueix no únicament a avançar en la digitalització dels processos d’atenció a la ciutadania, sinó també en termes de responsabilitat social corporativa en favor del medi ambient. Aquesta compromís fa que s’introdueixen millores de manera continuada en elements de disseny i usabilitat de l’aplicació per continuar potenciant la interacció amb els pacients per SMS.

  

· Amb la col·laboració de la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu, la Regió Sanitària Girona compta amb un equipament capdavanter que ha de permetre fer un salt qualitatiu en el camp de la medicina personalitzada.

· L’objectiu és oferir als pacients i les seves famílies diagnòstics genètics més precisos i tractaments més ajustats per millorar el pronòstic de la seva malaltia i la seva qualitat de vida.

· El nou dispositiu, integrat al Laboratori Clínic Territorial, treballarà amb equipaments de seqüenciació massiva que permeten estudiar centenars de gens a la vegada en un temps i amb un cost molt inferior als de fa només una dècada.

· 10 facultatius de diversos serveis faran estades formatives en genètica clínica en centres de reconegut prestigi d’Europa i els Estats Units d’Amèrica.

L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i l’Hospital de Santa Caterina de Salt posen en funcionament el nou laboratori de diagnòstic genètic i molecular. El nou dispositiu, integrat al Laboratori Clínic Territorial, ocupa una superfície de 500 m2 i incorpora tecnologia de seqüenciació de darrera generació. I és que, gràcies a la col·laboració publicoprivada, la Regió Sanitària Girona compta ara amb unes instal·lacions i uns equipaments capdavanters, que han de permetre fer un salt qualitatiu en el camp de la medicina personalitzada.

La medicina personalitzada és una disciplina que, a partir de l’estudi genètic d’un individu, cerca el tractament preventiu, diagnòstic o terapèutic més ajustat a les característiques genòmiques de cada persona. Els camps d’aplicació de la genòmica clínica són la detecció de malalties cardiovasculars hereditàries, el tractament del càncer, la farmacogenètica, les malalties neurodegeneratives o la medicina fetal, entre d’altres. Així doncs, l’objectiu d’aquest nou dispositiu és oferir als pacients i les seves famílies diagnòstics genètics més precisos i tractaments més ajustats per millorar el pronòstic de la seva malaltia i la seva qualitat de vida.

El projecte ha comptat amb el suport econòmic de la Diputació de Girona, que ha destinat una subvenció de 500.000 euros per cofinançar l’obra, i de la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu, que ha aportat 1,2 milions d’euros en equipament tecnològic de nova generació. La tecnologia adquirida millora la traçabilitat de les mostres analitzades, automatitza els processos de preparació de les llibreries de gens a seqüenciar, ofereix molta més rapidesa, més capacitat d’anàlisi i versatilitat d’estudis, i redueix el temps de treball i, per tant, de resposta. Tot això, complementat amb una plataforma informàtica capaç de processar i emmagatzemar grans volums d’informació en un temps mínim, ja que l’ús de tècniques de seqüenciació massiva suposarà un increment de fins a cent vegades la generació de dades crues en relació amb els estudis genètics fets fins ara.

El nou Laboratori de Diagnòstic Molecular compta amb un equip multidisciplinari format per professionals de la biologia, la bioinformàtica, la biotecnologia, les tècniques de laboratori, la patologia i l’assessoria genètica, i de genetistes que ofereixen acompanyament als professionals clínics dels hospitals Trueta i Santa Caterina i de la resta de centres de la demarcació, tant en la tria de l’estudi genètic necessari com en l’assessorament i la presa de decisions cap al pacient i la seva família.

Es preveu que, gràcies a la infraestructura desplegada i al treball en xarxa amb els especialistes del territori, aquest equip de professionals dupliqui en els propers cinc anys les determinacions genètiques realitzades a pacients de la demarcació.

Cal recordar que, des de l’any 2015, el Laboratori de Genètica Cardiovascular dels hospitals Trueta i Santa Caterina és el laboratori de referència per al diagnòstic de les malalties cardiovasculars hereditàries per a tot el Sistema de Salut de Catalunya. L’experiència adquirida i la ràpida evolució de la tecnologia de seqüenciació genètica -que permet estudiar centenars de gens a la vegada en un temps i amb un cost molt inferior al de fa només una dècada- han fet que es pugui dur a terme aquest pas endavant, tan important per a la millora de la qualitat assistencial que s’ofereix als pacients de la Regió Sanitària Girona.

Addicionalment, la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu farà possibles 10 estades en hospitals de reconegut prestigi en medicina genòmica d’Europa i els Estats Units d’Amèrica. Amb aquest Programa de formació pràctica en genòmica clínica, interpretació de variants i assessorament genètic es vol que facultatius de diversos serveis del Trueta i del Santa Caterina esdevinguin motors de canvi cap al nou paradigma de la medicina del segle XXI: la medicina personalitzada. Així, professionals de la farmàcia, la neurologia, l’anatomia patològica, l’obstetrícia, l’oncologia mèdica, la pediatria, el laboratori, la cardiologia o l’hematologia podran adquirir coneixements avançats en institucions capdavanteres i retornar als seus hospitals amb un bagatge únic i singular.

Per completar aquest projecte, aquest dijous, 15 de juny de 2023, l’Institut Català de la Salut, l’Institut d’Assistència Sanitària i l’Institut Català d’Oncologia organitzen la 1a Jornada de Genòmica Clínica i Medicina Personalitzada de la Regió Sanitària Girona. Amb el lema "Medicina personalitzada per guanyar vida", aquesta primera edició té l'objectiu de fer una introducció al camp de la genòmica clínica per entendre les possibilitats que ofereix aquesta disciplina i com està canviant la manera d'atendre els pacients. La Jornada també vol donar a conèixer les aplicacions de la genètica en l'estudi i el diagnòstic de malalties cardiovasculars, oncològiques, neurològiques o psiquiàtriques. Finalment, proposa comprendre i debatre els reptes socials i ètics que pot generar la medicina personalitzada.

La Jornada, que s’adreça a totes aquelles persones de l’àmbit sanitari vinculades o interessades en el camp de la medicina genòmica, té vocació divulgativa i reunirà més de 170 professionals al Palau de Congressos de Girona. Adjuntem el programa de la Jornada, que estarà oberta per si és del vostre interès. Així mateix, si algun mitjà demana un tall de veu, es farà una atenció a l’hora de la pausa-cafè, a les 11.15 h. Es demana d’avisar en cas d’assistència al telèfon 647 333 280 (Glòria Ametller).

Consulteu la informació de la Jornada aquí

     

 

 

· L’estudi, liderat per investigadores de l’Hospital Trueta de Girona i de l’Hospital Germans Trias, ha analitzat prop de 25.000 casos en què no detecta diferències segons el sexe pel que fa a l’assistència i el tractament dels pacients amb ictus isquèmic agut

· Conclou que les dones pateixen ictus isquèmic i seqüeles més greus que no pas els homes, sobretot per patir-los a una edat més avançada

· El treball ha recollit sistemàticament tots els codis ictus de Catalunya, en un registre únic amb participació del SEM i de tots els hospitals de la xarxa d’atenció a l’ictus

El codi ictus a Catalunya assoleix bons resultats globals, i si s’analitza segons el sexe de la persona que el pateix, la qualitat de la seva aplicació també està garantida donat que no existeixen biaixos segons el pacient sigui home o dona.
Aquesta és la principal conclusió del primer estudi de recerca realitzat amb perspectiva de gènere a Catalunya per analitzar l’existència de variabilitats en l’assistència i el tractament dels pacients quan pateixen un ictus isquèmic agut.
La recerca, impulsada i culminada per investigadores de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i de l’Hospital Germans Trias, ha avaluat prop de 25.000 casos i ha conclòs que no hi ha diferències, segons el sexe, pel que fa a l’activació del codi ictus i a la qualitat de l’atenció d’aquests pacients, a diferència del que pot ocórrer en altres malalties i contextos. Així, la sensibilitat i el temps de resposta en els casos observats van ser similars tant en dones com en homes, ja fos un ictus lleu, moderat o greu, sense diferències en el reconeixement dels símptomes.

L’estudi -titulat ‘Diferències de sexe i gènere en l’atenció a l’ictus agut: mètriques, accés al tractament i resultats. Una anàlisi territorial del sistema Codi Ictus de Catalunya’- es va realitzar en base al registre prospectiu de Codi Ictus de Catalunya (CICAT) en què es van valorar 23.371 codis ictus activats durant quatre anys, entre 2016 i 2019. En concret, va posar el focus en trobar diferències en funció del sexe en l’activació del protocol de codi ictus, en els temps d’arribada a urgències, de realització de proves i d’administració de tractaments, així com els tractaments rebuts i en l’evolució clínica dels pacients amb ictus isquèmic.

Per a Natàlia Pérez de la Ossa, neuròloga especialista en ictus de l'Hospital Germans Trias, l’estudi aporta informació molt valuosa des del punt de vista social, en ser el primer que analitza si l’atenció que reben homes i dones que pateixen un ictus isquèmic a Catalunya és similar. “El nostre sistema d’atenció a l’ictus no fa diferències: tothom és atès principalment pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) en un temps molt ràpid. S’arriba a un hospital, de mitjana, en menys 2 hores des de l’inici dels símptomes, i això permet aplicar tractaments urgents a una gran part dels pacients, siguin homes o dones”.

La segona conclusió rellevant de l’estudi indica que, encara que no s’hagin observat diferències pel que fa a la identificació dels pacients, als temps d’assistència i a l’accés al tractament, el treball sí que n’observa pel que fa a la gravetat de l’ictus isquèmic i al seu pronòstic. Així, i després d’analitzar diferents variables –com el tipus d’ictus patit, l’estat de la persona abans de patir-lo o l’hora d’inici dels símptomes-, es fa palès que les dones tenen una major edat, més dependència funcional prèvia a l’ictus i símptomes d’ictus més greus –amb oclusió de grans vasos cerebrals- que en el cas dels homes. Aquests fets comporten una pitjor recuperació clínica en comparació amb els homes, tot i tenir un mateix accés als tractaments en la fase aguda de la malaltia.
“El registre de codi ictus ha detectat que el 35% de les dones amb ictus isquèmic són d’edat avançada amb símptomes molt greus, probablement deguts a arítmies cardíaques no conegudes”, remarca Yolanda Silva, neuròloga especialista en ictus del servei de Neurologia de l’Hospital Josep Trueta.
 

De fet, en la cohort estudiada, s’observa un pic significatiu de dones majors de 75 anys amb símptomes d’ictus greu, cosa que indica que es tracta d’un grup de població especialment exposat i sensible a les conseqüències de l’ictus. L’estudi recomana considerar aquest fet i abordar-lo amb un enfocament personalitzat en el reconeixement de la fibril·lació auricular i el tractament anticoagulant a l’atenció primària, especialment en dones d’edat avançada. “Aquest grup de dones, que sovint viuen soles i no poden alertar als sistemes d’emergències mèdiques, són un perfil de pacient especialment susceptible i fràgil a qui hem de dedicar atenció especial per evitar les conseqüències de patir un ictus”, afegeix Silva.
 

Per últim, el treball suggereix, en la línia d’altres ja existents, que certs factors biopsicosocials tenen una influència important en la recuperació funcional després de patir un ictus i que podrien explicar diferències en l’evolució a llarg termini. Així, l’impacte emocional per l’ictus patit, el grau de suport social i familiar o l’accés a teràpies de rehabilitació serien factors determinants, que caldria investigar amb deteniment per a planificar intervencions que minimitzin les diferències de gènere en la recuperació de l’ictus.

 
 

Després de més de trenta anys, des de la l'Institut Català de la Salut a Girona hem cregut oportú renovar la imatge corporativa de l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. El centre va adoptar oficialment el nom del Dr. Josep Trueta i Raspall el 4 de maig de 1990, per ser una de les figures més eminents de la medicina catalana del segle, amb una especial vinculació amb les terres gironines, i des d’aleshores s’havia mantingut fidel al logotip inicial, amb poques adaptacions amb el pas dels anys.  

Ara, però, ha arribat el moment d’adaptar aquest logotip a les necessitats actuals, de modernitzar-lo. És per aquest motiu que us presentem la nova imatge corporativa del centre, que ja és oficial des d’avui mateix. 
 

Hem volgut fer un reestil del logotip, per mantenir l'essència original. Així, es conserven les aigües que identifiquen la ciutat de Girona, i el color taronja que ja tenien a la imatge inicial, que es combina amb un color blau més enfosquit. El canvi més destacat és la reducció del nom, per assumir la nomenclatura popular entre la ciutadania, el Trueta, amb una clara voluntat de fer-lo més proper. 

LOGOTIP   A color En negre En blanc   Horitzontal Horitzontal a color Horitzontal en color negre Horitzontal en color blanc Centrat  Centrat a color Centrat en color negre Centrat en color blanc Horitzontal amb Salut/    Amb Salut/ a color Amb Salut/ en negre Amb Salut/ en blanc
 

 

Fa un any que es van formar els professionals de l’Alt Maresme i la Selva Marítima i avui s’ha avançat en el projecte, exportant-lo a municipis de la Selva Interior i el Gironès que tenen l’Hospital de Santa Caterina com a centre de referència.

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) i l’Institut Català de la Salut (ICS) van iniciar l’any 2017 un projecte per unificar criteris i homogeneïtzar processos en el tractament de l’asma pediàtrica amb l’objectiu de millorar l’atenció i promoure que els pacients de l’Alt Maresme i la Selva Marítima siguin diagnosticats, tractats i controlats sota els mateixos paràmetres. Fruit d’aquesta iniciativa es va crear la Comissió Mixta d’Educació del Pacient Asmàtic Pediàtric (CEPAP), amb professionals de les dues entitats, i l’any passat es va presentar un conjunt de material pensat perquè els professionals puguin utilitzar durant la seva consulta, així com informació perquè puguin compartir i entregar als pacients i a les famílies. També es van crear un total de nou càpsules de vídeos d’entre 2 i 3 minuts de durada, cadascuna en català i també en castellà, on es tracten diferents aspectes de l’asma, així com s’ensenya a aplicar correctament les tècniques d’inhalació perquè els tractaments siguin efectius. Aquest material es va elaborar des d’una visió transversal, amb professionals sanitaris de l’atenció primària i de l’hospitalària.

Ara, els professionals fan un pas en el marc d’aquest projecte territorial, començant a exportar el projecte més enllà de l’Alt Maresme i la Selva Marítima, zona on va néixer. En aquest sentit, avui ha tingut lloc, a l’Hospital de Santa Caterina de Salt, la II Jornada d’Iniciació en l’Educació del Pacient Asmàtic Pediàtric i la seva Família, amb l’objectiu de capacitar els professionals en l’educació d’aquestes persones. Aquesta formació ha estat especialment dirigida a un grup de professionals de l’ICS i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), que tenen com a referència aquest centre sanitari i que treballen a municipis de la Selva Interior i part del Gironès. El projecte s’anirà exportant a la resta de la Regió Sanitària Girona.

L’asma és la malaltia crònica més prevalent en l’edat pediàtrica en la nostra població, suposa una causa important de complicacions clíniques de manera que genera un gran impacte a les consultes d’atenció primària i als serveis d’urgències. La simptomatologia comuna de tots els infants que la pateixen és conseqüència de l’obstrucció bronquial.

L’objectiu del tractament de l’asma és aconseguir un bon control de la malaltia i una bona qualitat de vida dels pacients i les seves famílies. Un nombre important de tractaments fallits són conseqüència de no administrar la medicació de manera regular o d’aplicar de manera incorrecta la tècnica d’administració de la medicació inhalada. Per a un percentatge elevat dels pacients que s’envien a centres de referència per a l’asma de control difícil, la seva situació millora amb la intervenció educativa (compliment al tractament, tècnica d’inhalació, conceptes de malaltia i dels fàrmacs, etc.), és a dir, el que falla més sovint és el més bàsic.

És per aquest motiu que es considera imprescindible l’educació dels pacients i les seves famílies en el tractament de l’asma, com una part essencial del maneig integral de la malaltia, i situar-la al mateix nivell que la intervenció farmacològica, ja que són absolutament dependents l’una de l’altra.