El transport directe a un centre de referència per al tractament endovascular podria no ser la millor opció per als pacients amb diagnòstic final d'hemorràgia intracerebral o ictus hemorràgic, segons els resultats d'un estudi publicat a la revista JAMA Neurology. La investigació, que forma part d'una anàlisi secundària de l'estudi RACECAT, ha estat liderada per investigadores de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta – IDIBGI.
Els resultats d’aquest estudi han anat acompanyats de la publicació d’una editorial a aquesta prestigiosa revista científica, que posa en relleu la necessitat de reavaluar els protocols de triatge i trasllat dels pacients amb ictus en funció del tipus d’ictus, la gravetat dels símptomes i la localització, i suggereix que, en pacients amb un subtipus d’ictus hemorràgic, l'estabilització oportuna dels pacients al centre assistencial més proper, seguida de la transferència a centres de tractament més especialitzats, pot ser una estratègia efectiva per millorar els resultats en salut.
RACECAT, un assaig clínic transcendental
L'estudi RACECAT es va dur a terme a Catalunya entre el març del 2017 i el juny del 2020 amb la participació de tots els hospitals receptors d'ictus i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Va analitzar més d'un miler de pacients amb ictus greu i va avaluar dos enfocaments: enviar-los directament a hospitals amb capacitat per fer tractaments endovasculars o enviar-los a l'hospital més proper, amb un possible trasllat posterior si cal una trombectomia. El projecte va ser liderat per investigadors de l'IGTP, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i els serveis de Neurologia dels hospitals Germans Trias i Pujol (HUGTiP) i Vall d’Hebron.
La Dra. Natalia Pérez de la Ossa, colíder del Grup de Recerca Neurovascular de l'IGTP i coordinadora de la Unitat d'Ictus de l'HUGTiP, comenta: “RACECAT ens ha demostrat que la decisió del trasllat no pot ser la mateixa per a tots els casos, ja que depèn de molts factors. Cal individualitzar la decisió i trobar eines que ens permetin distingir el tipus d'ictus quan el pacient és a l'ambulància per decidir el millor destí. Actualment es fa servir l'escala RACE, que valora la gravetat de l'ictus, però seguim investigant per optimitzar els protocols i avançar el tractament en funció de les necessitats de cada cas”.
L'ictus hemorràgic
L'estudi secundari de RACECAT publicat recentment a JAMA Neurology posa el focus a les hemorràgies intracerebrals, incloent-hi els 302 pacients amb ictus hemorràgic inclosos a l’estudi RACECAT. Aquest tipus d’ictus és el menys freqüent, entre un 15 i un 20% dels casos, i sol tenir un pronòstic més greu.
La primera autora de l'estudi, la Dra. Anna Ramos, investigadora del Grup de Malalties Cerebrovasculars de l'Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - IIB Sant Pau i neuròloga vascular adjunta del Servei de Neurologia del mateix hospital, explica que “a l'ictus hemorràgic, causat pel trencament d'una artèria que produeix una hemorràgia, hi ha dues estratègies: una actuació senzilla, com baixar la pressió i controlar el sucre, o una actuació complexa, amb el trasllat del pacient a centres amb UCIs especialitzades i neurocirurgians. Aquesta segona estratègia de vegades implica trasllats més llargs i, per tant, un retard en el tractament. Per aquest motiu, determinar el circuit que cal seguir a l'ictus hemorràgic és molt important per saber quina d'aquestes dues estratègies cal aplicar i per traslladar els pacients d'una manera segura”.
El trasllat a un centre especialitzat com a primera opció, en dubte
Els resultats de l'estudi assenyalen que el transport directe a un centre de tractament endovascular en lloc del centre local més proper augmenta les complicacions mèdiques per als pacients amb ictus hemorràgic i pot tenir conseqüències negatives a posteriori. Passats 90 dies, els pacients traslladats directament a un centre de referència per al tractament endovascular van mostrar un pitjor resultat funcional i més taxa de mortalitat en comparació amb aquells enviats al més pròxim.
Per a la Dra. Yolanda Silva, adjunta del servei de Neurologia de l'Hospital Josep Trueta i investigadora de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), una de les conclusions principals de l'estudi és la necessitat de “seguir avançant en la recerca de nous mètodes per a una selecció més precisa en origen del pacient amb ictus i, així, realitzar la derivació més idònia”. Silva també destaca com aquest estudi pot millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus: “Molts d'aquests pacients fan broncoaspiracions durant el trasllat i un tractament antiemètic previ pot ser una mesura positiva”.
Aquests resultats aporten evidència que ajudarà a millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus i plantegen preguntes sobre l'efectivitat de portar els pacients directament a centres de tractament endovascular quan es sospita un ictus hemorràgic.
