IDIBGI

En l’estudi, en què s’han avaluat els beneficis d’utilitzar niraparib després del tractament estàndard de càncer d’ovari basat en la quimioteràpia, s’ha observat una millora significativa de la supervivència lliure de progressió de les pacients i una reducció d’un 40% del seu ric de recaiguda

Un estudi internacional que s’acaba de publicar a la revista científica The New England Jounal of Medicine ha demostrat que administrar niraparib després del tractament de quimioteràpia convencional en pacients recentment diagnosticats de càncer d’ovari avançat millora la seva supervivència lliure de progressió i redueix el risc de recaiguda o mort per aquesta malaltia.

L’estudi, que també s’ha presentat en el Congrés Anual de la Societat Europea de Medicina Oncològica (ESMO, en anglès) que s’està celebrant a Barcelona, està liderat pel director del departament d’Oncologia de la Clínica Universitària de Navarra i president del Grup Espanyol d’Investigació en Càncer d’Ovari (GEICO), el doctor Antonio González Martín; i compta amb la participació de la doctora Pilar Barretina, oncòloga mèdica i referent en Càncer d’Ovari de l’ICO i investigadora de l’IDIBGI. A més, l’assaig clínic, en fase III, s’ha dut a terme en 181 centres internacionals entre els quals també han participat professionals dels altres centres ICO l’Hospitalet i Badalona.

Durant la investigació s’ha analitzat 733 pacients recentment diagnosticades amb càncer avançat d’ovari de tipus histològic serós o endometriode d’alt grau. El treball ha consistit en afegir niraparib després del tractament convencional de primera línia de quimioteràpia per a aquestes pacients. Es tracta d’un potent fàrmac inhibidor de PARP (un enzim implicat en la reparació de l’ADN i la mort cel·lular) que s’utilitza com a teràpia de manteniment en dones amb recaiguda de càncer d’ovari, tingui o no mutat el gen BRCA, associat al risc de patir aquesta malaltia. També s’ha analitzat l’efecte d’aquest tractament en pacients amb un tipus de defecte en la reparació de l’ADN anomenat deficiència de la recombinació homòloga (HRD). En les pacients que sí que van mostrar aquesta deficiència (aproximadament la meitat de les dones de l’estudi), el benefici del tractament va ser encara major, tot aconseguint una reducció del risc de recaiguda o progressió de la malaltia d’un 57%.

El càncer d'ovari, que es diagnostica cada any a unes 205.000 dones al món, és la cinquena causa de mort per càncer en la dona a Europa. Generalment es diagnostica entre els 45 i 75 anys, encara que hi ha un nombre significatiu de pacients des dels 30 anys. Es tracta del tumor ginecològic amb una mortalitat més elevada a causa que la majoria de les pacients es diagnostiquen en una fase avançada de la malaltia, donada l'absència de tècniques de diagnòstic precoç. A més, fins a un 80 per cent de les afectades d'un càncer d'ovari avançat recauen després del tractament amb cirurgia i quimioteràpia.

La cara oculta dels nostres gens, nova clau per millorar el diagnòstic de l’esclerosi múltiple
Cada any es diagnostiquen 1.800 nous casos a España, més de 400 en menors de 20 anys
L’estudi sobre biomarcadors de l’IDIBGI (Institut d’Investigació Biomèdica de Girona) s’incorpora a l’Acceleradora de la Fundació GAEM

Les marques químiques que regulen el nostre material genètic i permeten la seva correcta activitat són un factor crucial per entendre la relació gen-ambient i en conseqüència l’origen de l’esclerosi múltiple.

La Fundació GAEM, entitat fundada per afectats d’esclerosi múltiple per impulsar la investigació biomèdica per curar la malaltia, ha incorporat a la seva Acceleradora de projectes una prometedora investigació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), centrada en estudiar les marques químiques (epigenètiques) que es troben al material genètic del sistema immune en el moment del diagnòstic de la malaltia i en les seves etapes més progressives.

La hipòtesi de treball d’aquest estudi es basa en què la detecció primerenca dels canvis químics (epigenètics) del sistema immunitari permetrà predir mitjançant una senzilla extracció de sang, l’evolució del pacient pel que fa a brots i discapacitat física.

L’esclerosi múltiple, malaltia neurològica d’origen autoimmune que afecta prop de 55.000 espanyols, 8.000 a Catalunya, on es detecten anualment 800 nous afectats. A tot l’Estat espanyol es detecten 1.800 casos nous d’afectats d’EM cada any (un cada 5 hores), més de 400 en menors de 20 anys.

Aproximadament entre el 3% i el 10% dels pacients són diagnosticats en edat pediàtrica o abans de la majoria d’edat. El diagnòstic primerenc permet començar el tractament de la malaltia en un estadi molt inicial, fet que millora les perspectives de l’evolució i el benestar, la qualitat i expectatives de vida de la persona afectada. 

Fases del projecte

La investigació sobre biomarcadors, dirigida pel doctor Jordi Tomàs Roig, investigador del grup d’investigació en Neurodegeneració i Neuroinflamació de l’IDIBGI i de la Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple Territorial de Girona, liderada pel doctor Lluís Ramió-Torrentà, té 2 fases principals:

• Determinar el perfil epigenètic, és a dir, les marques químiques de les cèl·lules del sistema immune procedents de sang perifèrica en pacients recentment diagnosticats d’EM tipus recurrent remitent (en brots), i en etapes més progressives de la malaltia.

• Determinar biomarcadors d’EM en el moment del diagnòstic i en les fases progressives de la malaltia per tal de poder predir la seva evolució i determinar potencials dianes terapèutiques.

Desenvolupament

Es tracta d’un projecte d’investigació bàsica en el qual s’estudia el sistema immunitari de 10 pacients recentment diagnosticats i 10 controls sans aparellats per edat, sexe i nivell d’estudis. També s’estudiarà el sistema immune de 10 subjectes amb EM secundària progressiva. Per a l’estudi epigenètic de les poblacions immunitàries s’utilitzaran tècniques avantguardistes basades tant en la seqüènciació massiva de l’ADN com en la quantificació proteica. Està previst que la investigació finalitzi el 2022.

Utilitat i beneficis

Poder predir mitjançant una senzilla extracció de sang l’evolució del pacient, brots, discapacitat i acumulació de lesions en ressonància magnètica, són les principals fites d’aquesta investigació. A més, creiem que la investigació sobre biomarcadors en sang contribuirà al disseny de fàrmacs epigenètics per tal d’evitar la reacció autoinmmune, la neurodegeneració i per tant la progressió de la malaltia.

Sobre l’IDIBGI

IDIBGI, que té els seus orígens en la Fundació Privada Doctor Josep Trueta, es va crear el juliol de 2005 amb la finalitat de promoure, desenvolupar, gestionar i difondre la investigació biomèdica en l’àmbit de la província de Girona. Aglutina grups d’investigació de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, l’Institut d’Assistència Sanitària, la Universitat de Girona, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut d’Atenció Primària Jordi Gol, el Banc de Sang i Teixits i l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport.

Sobre la Fundació GAEM

La Fundació GAEM, creada el 2006 per un grup d’afectats d’esclerosi múltiple, té com a objectiu impulsar la investigació biomèdica, i informar i conscienciar la societat sobre els efectes d’aquesta malaltia neuroimmune que afecta 55.000 espanyols i 2.500.000 de persones arreu del món.

L’estudi “Funció cognitiva i obesitat en infants prepuberals: efecte de l’obesitat materna, creixement prenatal i postnatal i factors ambientals”, impulsat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), va rebre ahir dijous 27 de juny una de les set Ajudes Merck 2019, dins l’àrea de Risc Cardiometabòlic. A la cerimònia de lliurament, que va tenir lloc al Teatro Real de Madrid, hi van assistir representants del sector universitari, autoritats sanitàries i de l’àmbit de la investigació biomèdica, entre altres.

El projecte de l’IDIBGI ha rebut un finançament de 30.000 euros de la Fundación Merck Salud i està previst que duri 3 anys. Hi participen diversos grups de l’IDIBGI, com el d’Obesitat i Risc Cardiovascular en Pediatria, del mateix doctor López-Bermejo, el de Recerca Metabòlica Materno-Fetal, encapçalat per la doctora Judit Bassols, i el de Recerca sobre Envelliment, Discapacitat i Salut, del doctor Josep Garre-Olmo.

Aquest estudi investiga per què hi ha infants amb obesitat que pateixen alteracions cognitives, com falta de memòria, dèficit d’atenció i dificultat per a l’aprenentatge, i si aquesta alteració està relacionada amb el desenvolupament de l’infant. A la investigació hi participen prop de 300 infants de les comarques gironines que es troben en l’inici de l’escolarització, amb una edat mitjana de 5 anys.

El doctor Abel López-Bermejo, que és també pediatre especialitzat en endocrinologia infantil a l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona, ha volgut agrair a la Fundación Merck “la seva implicació en la recerca biomèdica que es desenvolupa dins l’Estat espanyol”. També ha destacat el paper dels nombrosos investigadors de l’IDIBGI que formen part del projecte i, sobretot, la col·laboració desinteressada dels pares i mares i dels infants que hi participen.

En la 29a edició de les Ajudes Merck d’Investigació s’hi han presentat un total de 253 candidatures clíniques estatals, de les quals se n’han escollit 8 en diferents àrees. La Fundación Merck Salud es va crear l’any 1991 sota el nom de Fundación Salud 2000 i és una institució privada sense ànim de lucre finançada per Merck, companyia líder en ciència i tecnologia especialitzada en Healthcare, Life Science i Perfomance Materials.

El seu objectiu és promoure la investigació biomèdica en totes les disciplines que contribueixen a la promoció de la salut i fomentar el desenvolupament de la bioètica i el dret sanitari.