Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Salut Mental

L’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona donen aquest dijous, 1 d’octubre, el tret de sortida al programa d’activitats amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el 10 d’octubre. El programa inclou exposicions, propostes artístiques, jornades, activitats comunitàries i espais de participació ciutadana arreu de les comarques gironines.
Entre les primeres activitats destaquen la inauguració de la tercera edició de «Diàlegs amb l’Art», enguany sota el títol «Trencar el silenci», i la presentació de «CASA», un projecte comunitari d’art col·lectiu impulsat pel Servei de Rehabilitació Comunitària del Gironès–Pla de l’Estany de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS.

També aquest dijous s’inaugurarà la mostra «Sense complexos», que es podrà visitar al vestíbul de la Casa de Cultura de Girona.

El programa compta amb la participació i col·laboració de serveis de salut mental, entitats, clubs socials, taules de salut mental i altres agents comunitaris del territori, que al llarg del mes d’octubre organitzaran activitats de sensibilització, creació artística, debat i participació ciutadana.

 

«CASA», una obra col·lectiva per donar veu a la salut mental

L’art pot transformar mirades, generar vincles i crear espais de participació. Amb aquesta convicció neix «CASA», un projecte comunitari d’art col·lectiu que utilitza la creació artística com a espai d’expressió, relació i participació.
L’obra ha estat creada per persones en procés de recuperació del Servei de Rehabilitació Comunitària del Gironès–Pla de l’Estany de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, a través d’un procés de treball interdisciplinari desenvolupat durant diversos mesos.

La proposta parteix de la idea que la creativitat pot facilitar l’expressió emocional, reforçar l’autoestima i afavorir els processos de recuperació. A través de la creació compartida, les persones participants assumeixen un paper actiu, recuperen espais de relació i reforcen els vincles amb la comunitat.

 

Una casa que parla de les persones

El concepte de casa és el punt de partida de la instal·lació, entesa no només com un espai físic, sinó també com un lloc de refugi, identitat, memòria i pertinença.

Cada element de l’obra convida a reflexionar sobre la pròpia història i sobre allò que ens fa sentir part d’un lloc i d’una comunitat.

La peça és el resultat de diversos tallers d’escriptura creativa, construcció i art urbà. Els relats creats per les persones participants s’han convertit en murals que donen forma a una obra col·lectiva que recull experiències, emocions i mirades diverses.

L’obra ja ha format part del festival comunitari Monar’T, reforçant la seva vocació d’obrir-se al barri i a la ciutadania. Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, es presentarà també al Parc Hospitalari Martí i Julià, on es podrà visitar i conèixer el procés creatiu que hi ha al darrere.

Més enllà de la seva dimensió artística, «CASA» vol contribuir a sensibilitzar sobre la salut mental i a qüestionar els estigmes que encara envolten les persones amb problemes de salut mental. L’obra ofereix així una oportunitat per acostar a la ciutadania una experiència de recuperació basada en la participació, la creativitat i la inclusió social.

 

«Diàlegs amb l’Art»: trencar el silenci a través de la creació

La tercera edició de «Diàlegs amb l’Art» porta enguany per títol «Trencar el silenci» i posa el focus en l’estigma en salut mental i en tot allò que sovint queda en segon pla: les mirades que s’aparten, els silencis que pesen i les paraules que no arriben a dir-se.

La proposta utilitza l’art i la creació artística com a mitjans d’expressió i eines terapèutiques, i ofereix una mirada sobre les emocions i el benestar emocional a través de la música, la poesia, l’escriptura i el treball en grup.
El projecte busca també generar un espai de reconeixement per a les persones participants, que poden veure com les seves creacions arriben a un espai expositiu i es comparteixen amb la ciutadania.

La mostra ha estat produïda per la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA), en coproducció amb diversos serveis de salut mental de l’IAS: l’Hospital de Dia d’Adolescents, l’Hospital de Dia d’Adults, el Servei de Rehabilitació Comunitària del Gironès–Pla de l’Estany i la Unitat d’Hospitalització Especialitzada en Discapacitat Intel·lectual.

La coordinadora de la UTCA, Glòria Tràfach, psicòloga, destaca el paper central de les persones usuàries que han participat en el projecte i assenyala que l’art és una «eina terapèutica i vehicle d’expressió» que contribueix a divulgar la salut mental i a combatre l’estigma.

La inauguració de l'exposició serà a les 11 del matí al vestíbul de l'Hospital Santa Caterina i comptarà amb la participació de l'Escola Girona en Dansa. 

«Sense complexos», art per expressar-se lliurement
La tercera proposta artística que dona el tret de sortida al programa és «Sense complexos», una exposició que neix de la necessitat d’expressar-se lliurement, sense filtres ni limitacions.

La mostra recull obres que dialoguen amb l’univers de Joan Miró, en què el gest, el símbol i el color es converteixen en llenguatges propis.

A través del dibuix, la matèria i la paraula —amb una atenció especial a la poesia visual—, les persones participants exploren la seva identitat i les seves emocions des d’una mirada oberta i expansiva.

Cada obra es planteja com un espai de llibertat i com una invitació a trencar barreres i a repensar la relació entre art i salut mental.

L’exposició vol ser també un espai de sensibilització i reconeixement, posant en valor la creativitat com a eina de transformació personal i col·lectiva.

 

Un programa d’activitats arreu del territori

El programa del Dia Mundial de la Salut Mental continuarà durant tot el mes d’octubre amb activitats en diferents municipis de les comarques gironines.

El 9 d’octubre, la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona acollirà la lectura del Manifest del Dia Mundial de la Salut Mental, a càrrec de persones amb un problema de salut mental en representació del col·lectiu.
L’endemà, 10 d’octubre, CaixaForum Girona acollirà l’obra «Teatro para todos» i el lliurament dels II Premis Maria Combalia. A Olot, també el 10 d’octubre, es representarà l’obra «Boja».

Al llarg de les setmanes següents se celebraran també activitats comunitàries en diferents municipis, com les «Converses de safareig», una iniciativa conjunta amb Salut Mental Catalunya, així com tallers, exposicions, activitats artístiques i jornades de portes obertes als serveis.

Les activitats són impulsades pels serveis de rehabilitació comunitària, els clubs socials, les taules de salut mental i les entitats del territori.

 

Jornades per abordar diferents àmbits de la salut mental

El programa inclou també diverses jornades i espais de reflexió sobre diferents àmbits relacionats amb la salut mental.

El 8 d’octubre, Girona acollirà la jornada «Salut mental, inserció laboral i diversitat cultural. De Bluefields a Girona: què podem aprendre i què hem de fer ara i aquí?».

El 23 d’octubre, Figueres celebrarà la jornada «La salut mental en les professions d’ajuda», amb diverses taules de debat sobre l’exigència assistencial, l’impacte en els professionals i el benestar dels equips. El mateix dia també se celebraran les Jornades a Campdevànol.

Finalment, el 28 d’octubre, Olot acollirà la trobada «Model comunitari de postvenció minut 1. Orientació i suport en els primers moments després d’un suïcidi».

Amb aquest conjunt d’activitats, les entitats organitzadores volen contribuir a situar la salut mental en l’espai públic, afavorir la participació de les persones amb experiència pròpia i generar espais de diàleg, expressió artística i sensibilització al conjunt de la ciutadania.

 

Girona, un ecosistema de salut mental

El procés de desinstitucionalització de l’atenció a la salut mental iniciat a Girona fa més de vint anys, un fet únic a Catalunya, va impulsar la transformació cap a un model comunitari basat en l’atenció i els suports a les persones en el seu entorn. Durant aquestes més dues dècades, el territori ha anat construint un ecosistema de salut mental capaç de donar resposta també a situacions d’alta complexitat.

Aquest ecosistema es fonamenta en el treball en xarxa i la coordinació entre l’atenció sanitària i els diferents àmbits que intervenen en la vida de les persones: serveis socials, habitatge, inserció laboral, educació, justícia, suport social i jurídic, famílies i comunitat. En formen part la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, gestionada per l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària (IAS), i les entitats socials del territori, entre les quals Support-Girona, la Fundació Drissa i l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, a més de l’atenció primària, els serveis socials, altres entitats i les mateixes persones amb problemes de salut mental.

El model integra prevenció, atenció i rehabilitació i entén la recuperació més enllà del tractament clínic, vinculada a l’accés a un habitatge digne, una feina, l’oci, les relacions socials i la possibilitat que cada persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida dins la comunitat. Alhora, promou la inclusió social i l’exercici dels drets de les persones amb un problema de salut mental.

Aquest model es desplega en l’àmbit de la Regió Sanitària Girona, amb una població de referència de prop de 900.000 habitants. Un dels seus resultats és una taxa d’hospitalització psiquiàtrica de 0,7 ingressos per cada 1.000 habitants, tres vegades inferior a la mitjana de Catalunya i amb una tendència descendent. La xifra se situa molt per sota dels 3 ingressos per cada 1.000 habitants de referència europea i permet evitar més de 2.000 ingressos hospitalaris cada any.

Podeu consultar el programa d'actes AQUÍ  a: www.familiaisalutmental.cat; www.ias.cat; www.fundaciodrissa.com; i www.supportgirona.cat

La sala La Mirona de Salt va acollir el passat divendres 17 d’octubre un concert solidari en favor de la salut mental que va recaptar un total de 3.356 euros. Els artistes Cesc Sansalvadó i Wasa Corporation van posar música i gresca a una vetllada plena de solidaritat i compromís social.

Els fons recaptats es destinaran a la renovació de l’equipament de la Llar Residència la Maçana, un dispositiu residencial amb 29 places situat al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. Aquesta residència està adreçada a persones amb trastorn mental sever (TMS) que no disposen de recursos familiars ni econòmics i que necessiten suport per a les activitats de la vida diària.

El concert, en el qual hi van assistir també usuaris de la Llar, ha estat una oportunitat per sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de la salut mental i per demostrar com la música i la cultura poden convertir-se en motors de solidaritat i transformació social. Durant la vetllada es va sortejar una nit per a dues persones a les Cabanes als arbres de Sant Hilari Sacalm entre les entrades venudes.

Aquest concert s’ha emmarcat en la campanya del Dia Mundial de la Salut Mental, coorganitzada per l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona.

 

Girona, un ecosistema de salut mental referent

Les entitats que lideren aquest programa anual treballen conjuntament des de fa més de vint anys per un model d’atenció comunitària que garanteix l’accés a intervencions en psicoteràpia, rehabilitació psicosocial i recursos com habitatge digne, feina i oci. Aquest model integrat promou la inclusió social i els drets humans de les persones amb discapacitat psicosocial, d’acord amb la Convenció internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides.

Aquest 2025 es compleixen 21 anys del tancament de la llarga estada psiquiàtrica a la Regió Sanitària de Girona, un fet pioner i únic a Catalunya, que marca un abans i un després en l’atenció a la salut mental.

 

En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental, fixat el 10 d’octubre per la Federació Mundial per a la Salut Mental, l’associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, en representació del col·lectiu de persones que tenen un problema de salut mental, ha fet entrega del manifest de la diada a la delegació del Govern a Girona i els representants dels serveis territorials de Salut i Drets Socials i Inclusió.

Enguany, el col·lectiu, representat per Anna Mallart i Aniol Bidegain, encarregats de llegir el manifest, ha reivindicat uns serveis més flexibles, capaços d’oferir suport i acompanyament en l’entorn quotidià de les persones i les seves famílies, amb l’objectiu de prevenir les crisis i, quan aquestes apareixen, donar-hi una resposta immediata i eficaç.

Per part de les entitats que encapçalen la campanya commemorativa de la dia, hi han assistit la presidenta de l’Associació Família i Salut Mental, Dora Santamaria, el president de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Martí Masferrer, l’adjunta a la direcció de Salut Mental de la institució, Margarita de Castro , la directora de Fundació Drissa, Núria Martínez, i la  cap de Relacions Institucionals de Support-Girona, Cécile Crozet.

Els representants del col·lectiu han remarcat que és fonamental garantir que les entitats disposin dels recursos que els corresponen, “no només per fer front a les crisis immediates, sinó també per assegurar la seva sostenibilitat a llarg termini”. “Sense el suport adequat per a les persones que cuiden, no es pot oferir una assistència social efectiva,” han subratllat. Així mateix, han posat de manifest que les reivindicacions hi són perquè les persones amb problemes de salut mental puguin tenir una vida digna i amb qualitat. “Invertir-hi és justícia social i és fer camí cap a una societat més cohesionada.” També han deixat palès que s’ha fet molta feina, però que encara queda molt camí per fer.

Per part de l’Administració hi ha participat el delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart, el delegat de Drets Socials i Inclusió, David Álvarez, i el gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia. Han recollit les propostes de les entitats i han posat en valor la gran xarxa de salut mental que hi ha a la demarcació de Girona, posant en relleu, sobretot, la tasca de les entitats i la implicació del territori per prioritzar les persones i posar-les al centre. Han reconegut que el model gironí és un model referent i que cal treballant encara més per resoldre esculls com ara la burocràcia que impedeix donar una resposta més àgil a les persones i els seus familiars.

 

Manifest “L’accés als serveis en situació de crisi”

Avui, Dia Mundial de la Salut Mental, ens tornem a trobar per fer el que importa: posar la vida i la dignitat de les persones al centre. Recordem que l’accés als recursos de salut mental és un dret exigible, també quan tot trontolla.

La campanya d’aquest any porta per lema “L’accés als serveis en situació de crisi” i posa el focus en la necessitat de garantir una atenció propera i accessible quan les persones amb un trastorn mental passen per moments difícils. S’entén la crisi en un sentit ampli: no només la relacionada amb la salut, sinó també la que neix de situacions de vulnerabilitat social. La iniciativa reivindica uns serveis més flexibles, capaços d’oferir suport i acompanyament en l’entorn quotidià de les persones i les seves famílies, amb l’objectiu de prevenir les crisis i, quan aquestes apareixen, donar-hi una resposta immediata i eficaç.

Vivim en un món inestable, on cada sacsejada social, econòmica o política té un impacte directe en la vida quotidiana i multiplica l’angoixa col·lectiva. L’encariment de l’habitatge, les crisis econòmiques o emergències com la pandèmia de la Covid-19 en són exemples propers. Aquestes situacions globals esdevenen també crisis individuals: per a les persones que conviuen amb un problema de salut mental, no són una metàfora, sinó un increment real del patiment i de les barreres d’accés a l’atenció.

Com es conjuguen drets humans i situacions de crisi personal, social, o d’emergència? La resposta no pot ser mai la renúncia: una crisi no suspèn drets ni justifica la coerció. La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i l’enfocament de drets en salut mental obliguen a assegurar accessibilitat, proximitat i qualitat de l’atenció en qualsevol context, amb especial protecció per a qui es troba en situació de major vulnerabilitat.

El problema és de velocitats. Els esdeveniments corren més ràpid del que les institucions reaccionen, tot i ser les responsables de garantir els drets. A més, la burocràcia fragmenta circuits, encadena tràmits i converteix la urgència en espera. Formularis, finestretes, signatures digitals que fallen i derivacions circulars no poden continuar afegint obstacles. En crisi cada minut compta; en el dia a dia, també. La gestió ha d’estar al servei de les persones, no a l’inrevés. Cada any, l’Administració pública diu: “Estem millorant.” I nosaltres diem: “no n’hi ha prou”. Si realment millorem, per què, si el meu o la meva professional és de vacances, he d’esperar de vegades fins al seu retorn? Els equips han de funcionar com a xarxa, i les visites han de permetre escolta, planificació i treball en recuperació, no simples “renovacions de medicació”.

I el Tercer Sector? Sense el Tercer Sector i els serveis socials, la xarxa de les persones amb un trastorn mental cau. Tot i això, continua infrafinançat i sotmès a convocatòries que arriben tard o a pressupostos bloquejats que impedeixen executar els programes previstos. Les entitats necessiten els recursos que ens pertoquen per atendre les crisis, però també per sostenir-se. Sense recursos per a qui cuida, no hi ha assistència social efectiva.

Per això cal ampliar les respostes: més llars amb suport, més espais d’atenció i de recuperació per a totes aquelles persones que avui, per la seva condició de salut i social, no tenen accés als serveis existents. Espais que ajudin a viure amb dignitat, continuar projectes de vida i recuperar-se en entorns segurs i comunitaris.

Reivindiquem que primer són els drets i les persones, després els papers. En temps “normals” i en temps difícils, l’accés als serveis de salut mental ha de ser planificat i de resposta immediata, proper i respectuós amb els drets humans. Demanem recursos en la comunitat, simplificació i coordinació per convertir declaracions en impacte real al territori. No volem promeses: volem portes obertes, ràtios adequades de professionals, itineraris clars i xarxes d’habitatge i atenció que garanteixin que ningú no quedi fora quan més ho necessita. I si el ritme de la crisi accelera, l’accés ha d’accelerar amb ella.

A les comarques gironines hem avançat molt, però no n’hi ha prou. Cal seguir sumant esforços, recursos i voluntat política per garantir que tothom tingui accés a una atenció en salut mental propera, digna i efectiva. El repte continua, i el compromís també hauria, sobretot en situació de crisi.

L’equip de salut mental de la UIC, en col·laboració amb la biblioteca del CP Puig de les Basses, ha impulsat un espai per fomentar la lectura, la reflexió i la reinserció a la comunitat de les persones internes a la Unitat d’Intervenció Compensatòria (UIC). Es tracta del projecte “Camins de Llibertat”. L’objectiu del projecte és oferir un recurs cultural, educatiu i emocional que promogui l’hàbit lector, el pensament crític, la tranquil·litat i l’autoconeixement. Amb aquest recurs es vol contribuir a la millora del benestar personal i facilitar processos de rehabilitació i reinserció social.

Un espai per créixer

Aquest espai, que està en marxa des del mes de febrer, permet el préstec de llibres i a més a més, cada divendres es realitza un taller de lectura i diàleg, una activitat fixa que convida les persones internes a compartir impressions sobre els textos llegits, fomentar la reflexió col·lectiva i construir vincles a través de la paraula, l’escolta activa i generar coneixement sobre diferents temàtiques. Aquesta activitat del divendres es fa de manera conjunta amb la psicòloga i treballadora social de l’equip de tractament de la unitat.

Aquestes propostes tenen com a finalitat generar un ambient de calma i interacció positiva entre les persones internes, afavorint el desenvolupament personal i el vincle amb la comunitat.

Reinserció amb perspectiva comunitària


 “Camins de Llibertat” ha estat desenvolupat amb la col·laboració de la bibliotecària del centre, la terapeuta ocupacional, l’equip directiu i funcionarial de la UIC, així com dues persones internes que gestionen el funcionament del servei. 

A més de potenciar l’ús de la biblioteca del centre, el projecte pretén vincular els interns amb recursos de suport extern com biblioteques municipals, serveis d’orientació laboral i d’atenció emocional, com a pas clau per a la seva futura integració.

Aquest projecte forma part de les iniciatives de transformació i humanització de l’entorn penitenciari, situant la cultura com a eina clau de rehabilitació.

Aquest espai és més que un espai de lectura; és una porta oberta al món, a la reflexió i a la tranquil·litat. Molts interns troben en la lectura una via per tornar a connectar amb ells mateixos, per créixer i per projectar-se cap a un futur fora del centre. És una eina poderosa per a la salut mental i d’autonomia personal.”

La Unitat d’Intervenció Compensatòria, pionera a Catalunya

Les UIC són espais residencials diferenciats de la resta de mòduls de vida ordinària, on es duu a terme un treball especialitzat i interdisciplinari, i es concentren els recursos i les eines necessàries requerides per al tractament de situacions de vulnerabilitat, amb la finalitat de millorar el tractament i les condicions de vida de les persones internes amb vulnerabilitat acumulada i el clima social i emocional de tot el col·lectiu de persones que interactuen en els centres penitenciaris: persones internes i llurs familiars i referents socials, personal professional dels diferents àmbits que intervenen al centre penitenciari, així com les persones d’entitats col·laboradores, de voluntariat, etc.

La finalitat principal de la intervenció en la UIC és la de restablir l’autonomia de la persona en situació de vulnerabilitat. Així, la intervenció a la UIC es desenvolupa en tres nivells: ambiental, grupal i individual, havent d’adaptar els recursos humans i materials per a proporcionar la consecució d’aquest objectiu.