Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

formació

Professionals assistencials dels hospitals de la Regió Sanitària de Girona han pogut practicar tècniques i procediments de cirurgia ortopèdica i traumatològica durant ahir i avui en el marc d'unes jornades formatives que es realitzen en un tràiler de grans dimensions adaptat per aquest tipus de sessions. Es tracta d’un taller mòbil, un camió de Stryker Mobile Education Center, Trauma & Extremities, per a fer pràctiques de cirurgies de traumatologia amb ossos de plàstic. El tràiler ha estat aparcat a l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ahir i avui. Ahir la sessió va estar dirigia principalment a especialistes i professionals d'infermeria dels hospitals comarcals de la Regió, mentre que avui s'ha enfocat principalment als del mateix centre hospitalari.

L'organització del curs així com les sessions formatives han anat a càrrec de professionals del Servei d'Ortopèdia i Traumatologia de l'Hospital Trueta. Durant la sessió s'avui s'ha tractat l'osteosíntesis i la fixació externa, tot amb classes teòriques i tallers pràctics, durant els quals els inscrits han pogut fer pràctiques de cirurgia amb pròtesis, instrumental i altre tipus d'aparellatge. En aquests dos dies s'han fet quatre sessions i cada una ha tingut una capacitat per a 40 assistents.  

Image
Image
Image
Image
Image
Image
S’han fet dues edicions i s’hi han inscrit 40 professionals d’arreu del territori S’han pogut fer pràctiques amb un simulador que permet fer una navegació  pel mapa arterial passant per l'artèria aorta fins a l’artèria intracranial del suposat pacient

L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta ha organitzat i acollit el primer curs sobre neurointervencionisme orientat a infermeria que s’ha realitzat a Catalunya. A la formació, de la qual s‘han fet dues edicions, s’hi han apuntat quaranta professionals d’infermeria d’arreu del territori català interessats en aquests procediments. Els assistents han tingut l’oportunitat de fer pràctiques escenificant situacions reals, ja que el curs ha comptat amb un simulador (FlowModel) per practicar o experimentar la tècnica que es du a terme amb un pacient. Es tracta d’un aparell que permet fer una navegació simulada pel mapa arterial passant per l’artèria aorta i la caròtida. També s’ha realitzat una visita guiada a la sala de radiologia intervencionista on es realitzen aquests procediments.

Aquest curs ha permès als assistents rebre els coneixements teòrics i pràctics necessaris per oferir cures infermeres de qualitat als pacients de neurointervencionisme; així com per conèixer l’anatomia vascular del sistema nerviós central i les principals teràpies endovasculars en neurointervencionisme i per saber quan i com s’han d’aplicar.

D’aquesta manera, els professionals d’infermeria inscrits han après com cal preparar el malalt abans d’un tractament; l’instrumental endovascular necessari, com ara guies, introductors, catèters, balons o stents carotidis i extractors de trombes (stent retrievers); com cal actuar quan s’ha de realitzar una trombectomia mecànica de l’ictus o implantar un stent carotidi, així com el procediment que cal seguir davant d’embolitzacions d’aneurismes i malformacions arteriovenoses cerebrals.

Els procediments de neurointervencionisme es duen a terme en una sala equipada amb tecnologia específica per fer neuroradiologia intervencionista. Hi participen professionals específicament formats, tant pel que fa a professionals de neurologia i radiologia, així com d’infermeria amb la col·laboració d’anestesiòlegs.

Image
Image

Es crearà un equip d’experts, ubicat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, que estarà format per professionals de pediatria i treball social de l’Institut Català de la Salut i professionals de psicologia i psiquiatria de l’Institut d’Assistència Sanitària 

El Departament de Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies han presentat aquest matí a Girona el nou ‘Protocol d’actuació de maltractaments a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut’, que actualitza el que estava vigent des de 2008. Una de les novetats del document consisteix en ampliar el paper dels professionals d’atenció primària i comunitària en la prevenció i la detecció d’aquesta problemàtica. Per això, se’ls dona eines en la seva actuació per ajudar a evitar situacions de maltractament i a diferenciar què és un maltractament i què no, reduir el marge d’interpretació subjectiva i afavorir la detecció i notificació de casos.

Un dels avenços del protocol és la voluntat d’evitar la victimització secundària dels infants i adolescents, sense caure en l’infradiagnòstic, per exemple evitant la repetició de les diligències que es practiquen en aquests casos i actuant, en general, amb mínima intervenció, amb rapidesa i amb especialització, de manera que no es prolongui de manera innecessària el seu patiment.

En l’elaboració del protocol han col·laborat més d’una seixantena de professionals de diferents disciplines i nivells assistencials de Catalunya, a més de professionals de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per la seva banda, el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han reordenat el model d’atenció tenint en compte les necessitats i expectatives actuals, amb una visió integral que potencia el nivell d’atenció primària comunitària –inclosa l’atenció a la salut mental- i els serveis d’urgència dels hospitals de referència.

El protocol contempla la necessitat de crear equips d’experts. En aquest sentit, a la Regió Sanitària de Girona, l’Equip Funcional d’Experts en abusos sexuals i maltractament greu estarà ubicat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i estarà format per professionals de diferents disciplines: pediatria, treball social, psicologia, psiquiatria, amb suport d’infermeria pediàtrica i un administratiu. Aquest Equip s’encarregarà de fer el diagnòstic sanitari i el tractament inicial i d’assessorar els professionals de primària i dels hospitals comarcals. Aquest Equip, que començarà a ser operatiu al 2020, s’integrarà a la Unitat d’atenció integrada que desplegarà més endavant la DGAIA al nostre territori.

El protocol contempla la formació i sensibilització dels professionals sanitaris. D’una banda, els integrants de l’Equip Funcional d’Experts, que rebran una formació específica i a fons, i de l’altra la resta de professionals sanitaris, amb especial èmfasi en els d’atenció primària, per tal que coneguin el protocol, les mesures preventives a aplicar, els criteris de detecció dels possibles casos de maltractament i abusos sexuals a la infància, com actuar davant d’aquestes situacions, quins circuits s’han establert i com es treballa la recuperació de l’afectat. 

A nivell de Catalunya, s’està desenvolupant un apartat a l’eCAP (la història clínica informatitzada d’atenció primària) que permetrà als professionals d’atenció primària introduir dades d’infants atesos amb indicadors de risc de maltractament. Aquestes dades es connectaran amb el Registre Unificat de Maltractaments Infantils de Salut (RUMI salut), que des del 2009 permet recollir informació de casos atesos als hospitals de Catalunya amb servei de pediatria, ginecologia i obstetrícia.

Així mateix, per facilitar que els professionals recullin la informació de forma més estructurada s’han dissenyat tres models de documents: la fitxa de notificació de situació de risc o desemparament infantil dels serveis de salut, l’informe d’atenció sanitària, i el comunicat judicial; tots tres models s’incorporaran als sistemes dels diferents dispositius sanitaris, que es nodriran progressivament de les dades de les pròpies històries clíniques de cada nivell assistencial.

Proactivitat dels professionals i valoració integral dels casos

 La visió positiva i preventiva tracta d’anticipar-se al problema i estimular el bon tracte de l’infant i l’adolescent en la seva màxima amplitud per, d’aquesta manera, no haver de resoldre les conseqüències d’una negligència en la seva atenció. Així doncs, per tal de contribuir a la reducció o eradicació de casos nous abans que el problema es presenti, cal implementar mesures preventives per donar suport i apoderament a les famílies perquè fomentin el bon tracte.

La detecció de qualsevol tipus de maltractament (físic, psicològic o emocional, per negligència o abandonament, abús sexual, etc.) requereix d’una actitud proactiva per part dels agents implicats i la seva valoració final com a tal ha de ser fruit d’un estudi global, que uneixi les visions sanitàries i psicosocials. El protocol, per exemple, apunta indicadors de sospita –en infants i adolescents, però també en pares, mares i tutors- per avaluar si s’està davant d’un cas de maltractament i estableix quines actuacions (proves, exploracions físiques, entrevistes) i tractaments s’han de seguir en funció de la gravetat dels fets.

A més, d’una banda, el protocol dedica un apartat específic per al maltractament prenatal, el que té lloc quan no s’ofereix al fetus totes les atencions que li calen; és a dir, quan una gestant, per exemple, s’alimenta de forma deficient, consumeix drogues, està en una situació de vulnerabilitat o està sent maltractada, tal i com es recull en el protocol de violència masclista.

De l’altra, la guia també recomana actuacions per detectar el maltractament en nadons. En aquest sentit, s’entén que un moment de gran vulnerabilitat són aquests primers mesos de vida, sobretot si es tracta del primer fill o filla. Llavors, diversos factors poden generar frustració en els progenitors, un fet que sumat al desconeixement del risc que pot suposar sacsejar un nadó, pot generar situacions que posin en greu risc la seva vida. Per això, es recomana fer cerca activa de signes de fatiga dels progenitors i fer consell preventiu sobre el sacseig des dels serveis de neonatologia dels hospitals i de forma coordinada amb els centres d’atenció primària.

Per últim, el protocol també vetlla per protegir els professionals sanitaris que, sovint, viuen situacions d’estrès emocional important en atendre infants o adolescents que pateixen o estan en risc de patir un maltractament. En aquest sentit, es remarca la necessitat que les entitats proveïdores on presten servei els professionals els garanteixin recursos i condicions de treball que els facin sentir segurs per a actuar com correspongui.

Image
Image
Image

Ha tingut lloc avui a la Fundació Salut Empordà i està organitzada conjuntament amb Albera Salut i l’ICS

Neix amb l’objectiu d’unificar criteris i posar a l’abast dels professionals de la comarca els tractaments més actuals

La Fundació Salut Empordà (FSE) acull durant tot el dia d’avui la 1a Jornada de Prevenció de Ferides Cròniques de l’Alt Empordà. Lesions relacionades amb la dependència i prevenció de les lesions per pressió. És la primera vegada que té lloc aquest esdeveniment a l’Alt Empordà i està organitzat conjuntament per Albera Salut, l’Institut Català de la Salut i la FSE. Ha tingut molt bona acollida entre el sector sanitari i les inscripcions han superat totes les expectatives, sobrepassant la xifra dels 100 professionals, alguns d’ells procedents de fora de Catalunya.

La jornada ha nascut arran de la inquietud d’un grup de professionals de la comarca dels àmbits de primària, hospitalària i sociosanitària, que des de fa un any es troben periòdicament amb l’objectiu d’unificar criteris a l’hora de fer les cures en pacients en situació de dependència. Fruit d’aquestes reunions va sorgir la necessitat d’organitzar aquest esdeveniment sobre ferides cròniques a Figueres, una activitat que ja es duu a terme en altres poblacions de Catalunya i que permet acostar als professionals de l’Alt Empordà la prevenció i tractament d’aquest tipus de lesions, en torn de matí i de tarda amb el mateix programa per poder incloure el màxim nombre de sanitaris.

La jornada consta de tres classes magistrals a càrrec d’experts en la matèria d’arreu de l’Estat espanyol, que tot seguit condueixen tres tallers, dels quals els professionals inscrits en poden escollir dos. S’aborden aspectes relacionats amb les ferides cròniques, com són les noves classificacions i nomenclatures o els tractaments més novedosos per tal d’escurçar el procés el màxim possible, ja que en alguns casos aquestes lesions poden evolucionar durant anys.

Les lesions cròniques

Les lesions cròniques poden ser úlceres per pressió, fricció, vasculars o combinades entre elles, i poden afectar qualsevol pacient, ingressat o no, amb mobilitat reduïda, independentment de l’edat que tingui, tot i que aquest tipus de lesions són més freqüents en persones amb dependència, immobilitzades o amb problemes d’incontinència. La seva gestió i la formació específica dels professionals és un repte per al sector sanitari, perquè condicionen la qualitat de vida de la persona i poden derivar en complicacions, a més de repercutir econòmicament en el sistema de salut.

Cal tenir en compte que aquest tipus de ferides són una de les complicacions més habituals en pacients ingressats i es calcula que en el 95% dels casos es podrien haver evitat amb una prevenció adequada. Diversos estudis estimen que entre un 3 i un 11% dels pacients que ingressen en un hospital en patiran alguna. Una xifra que puja en el cas dels centres sociosanitaris, per les característiques pròpies dels malalts que atenen: un 9,5% dels pacients tindran una ferida crònica en el primer mes d’estada i fins a un 20,4% al cap de dos anys.

Image

El passat 28 de novembre va tenir lloc la 1a Jornada de validació Sanitària de Girona a l'Auditori Josep Irla, situat a l'edifici de la Generalitat a Girona (Plaça Pompeu Fabra, 1). L’objectiu de la jornada va ser doble, per una banda pretenia donar eines per la correcta gestió dels medicaments que requereixen validació i per l’altra aprendre habilitats de comunicació que facilitin la relació interprofessional en la validació.

Podeu descarregar-vos més informació de la jornada en els següents enllaços:

Taula 1:

Validació sanitària i activitat a la Regió Sanitària Girona. Mònica Palacios, farmacèutica. Unitat Atenció Farmacèutica. Regió Sanitària Girona. CatSalut
Experiència 1: Anàlisis validació ICS Girona. Ester Fages, responsable d'Atenció Continuada i Urgent Territorial
Experiència 2: EAP Arbúcies. Marta Pascual, metgessa de família, EAP Arbúcies - Sant Hilari
Informació disponible (ECAP/Intranet). Eduard López, director EAP Canet de Mar, i Mariona Nadal, farmacèutica d'Atenció Primària. Unitat de Suport a la prescripció DAP Girona


Taula 2

Antidiabètics. Àngela Castelló, farmacèutica especialista. Servei de Farmàcia Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
Anticoagulants Orals d'Acció Directe (ACOD). Àngels Pellicer, farmacèutica d'Atenció Primària. Unitat de Suport a la prescripció DAP Girona
Altres fàrmacs indicació finançada. Montse Cols, farmacèutica d'Atenció Primària. Serveis Salut Integrats Baix Empordà.


Taula 3

Especial Control Mèdic/Fecundació in vitro. Blanca Martínez, farmacèutica especialista. Servei de Farmàcia Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
Autovacunes. Mariona Nadal, farmacèutica d'Atenció Primària. Unitat de Suport a la prescripció DAP Girona
Bolquers. Ana Giraudo, metgessa de família, EAP Blanes


Taula 4

Antiagregants. Pascual Solanas, metge de família, EAP Montilivi- Vila-roja, Girona
Cilostazol. Montse Aldrich, metgessa de família, EAP Figueres
Sulodexida. Fanny Boada, metgessa de família. EAP Anglès


Taula 5

Lidocaïna pegat. Carme Pigem, metgessa de família, EAP Figueres
Finasterida. Carolina Berengue, directora EAP Taialà, Girona
Fàrmacs per la demència / Antipsicòtics. Toni Guerrero, metge farmacòleg. Unitat de Suport a la prescripció DAP Girona


Conferència:
Eines d’ajut a la comunicació: “Com li dic a un company que no li valido una prescripció?” Norma Camarillas, psicòloga. Direcció Territorial de Recursos Humans

PROGRAMA: Descarregueu-vos aquí el programa.

Image
Image
Image
Image
Image
Image