Estudi

Els resultats han mostrat la capacitat de les imatges i la música per disminuir gairebé a la meitat l’ansietat de les persones ateses al cap de set hores de la cirurgia

També s’ha registrat una menor necessitat de rescats d’analgèsia per part del grup que va disposar d’aquesta distracció, en especial al cap de tres hores després de la intervenció

L’estudi, que ha comptat amb la col·laboració de la plataforma Filmin, ha permès donar una atenció més personalitzada i avançar en el compromís del Trueta amb les iniciatives d’atenció centrada en la persona

Un estudi realitzat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha permès mesurar l’efectivitat de la distracció audiovisual i musical a l’hora de reduir l’ansietat en persones postoperades. Aquesta disminució ja era apreciable a les tres hores després de l’operació quirúrgica, moment en el qual també s’ha reflectit una menor necessitat de reforçar l’analgèsia per al dolor. L’estudi, que ha comptat amb la col·laboració de Filmin mitjançant la cessió gratuïta de 10 llicències per accedir a la plataforma, també s’ha revelat com una eina per oferir una atenció més personalitzada, en consonància amb el compromís del Trueta d’avançar pel que fa a iniciatives d’atenció centrada en la persona.

 La Comissió de Recuperació Intensificada en Cirurgia General del Trueta ha donat suport al desenvolupament d’un assaig clínic que s’ha dut a terme a les unitats de Reanimació Postquirúrgica (REA) i Postanestèsica (URPA) entre l’abril de 2024 i el maig de 2025. Durant aquest període s’ha pogut avaluar el nivell d’ansietat de 107 persones operades de cirurgies colorectals, toràciques i hepatocreatobiliars, distribuïdes en dos grups: l’experimental (49), al qual se li aplicava la distracció audiovisual, i el de control (58), amb el qual es realitzava el postoperatori habitual. La comparació de les dades obtingudes en cada un dels grups és el que ha permès mesurar l’efectivitat de la distracció audiovisual i musical respecte al nivell d’ansietat. 

"Mitjançant l’estudi hem pogut observar com la distracció audiovisual i musical són intervencions accessibles, econòmiques i sense efectes adversos que contribueixen al benestar emocional de la persona atesa”, destaca Laura Cano, infermera del Trueta i promotora principal del projecte, juntament amb la també professional d’infermeria del centre Meritxell Comas. 

A l’hora de registrar les dades, es van definir tres períodes postoperatoris. En el primer (basal) no s’aplicava distracció i els dos grups partien d’un valor similar d’ansietat segons l’escala STAI, obtingut a partir d’un qüestionari completat per les persones ateses una vegada ja havien estat ingressades a l’Àrea Postquirúrgica o Postanestèsica. La distracció, en el grup experimental, s’aplicava al cap de tres i set hores de la intervenció quirúrgica, amb la posada al seu abast d’una tauleta amb accés a l’ampli catàleg de pel·lícules, sèries i documentals de la plataforma Filmin, o bé donant-los l’opció d’escoltar música. Posteriorment, es feia completar a les persones ateses un qüestionari específic amb diferents variables per apreciar l'efectivitat de la distracció audiovisual i la música a l'hora de rebaixar l’ansietat postoperatòria.

L’anàlisi de les dades obtingudes ha conclòs que l’ús de música o dels continguts audiovisuals havia reduït gairebé a la meitat (48%) el nivell d’ansietat de les persones ateses al cap de set hores de la cirurgia (de 15,9 punts registrats a l’STAI basal a 8,24), mentre que els que no van rebre aquesta distracció van experimentar una reducció menor, d’aproximadament, un 22% (de 18,0 punts de l’STAI basal a 14,1).

Aquesta disparitat entre els grups ja era apreciable al cap de tres hores de la cirurgia, amb una diferència estadísticament significativa de 2,3 punts entre l’experimental (10,6) i el de control (12,9). “En aquesta franja, els pacients amb música o audiovisuals ja van registrar un 18% menys d’ansietat en comparació amb els que no en tenien”, destaca Laura Cano.

Menys rescats d’analgèsia

L’assaig clínic també va permetre avaluar la relació entre l’ansietat i el dolor percebut a partir de la necessitat de rescats d’analgèsia. En aquest sentit, les dades van reflectir com les persones del grup de control van requerir de mitjana més rescats respecte al grup experimental. Aquest fet també va ser especialment significatiu en el tram de les tres hores postintervenció, amb registres que van mostrar com més d’un 40% dels pacients del grup de control van requerir algun rescat, mentre que en el grup experimental la mitjana es va situar al voltant del 25% per als pacients que havien disposat de distracció audiovisual i d’un 30%, per als de distracció musical.

“Els resultats generals mostren la relació entre distracció, ansietat i dolor percebut”, conclou Meritxell Comas, a la vegada que posa en valor com aquest tipus d’estudis poden tenir un gran impacte en la recuperació postoperatòria: “Reduir l’ansietat a partir de petites accions, com la distracció audiovisual o musical, també facilita la col·laboració entre professionals i persones ateses durant el postoperatori.” 

FOTO 1, 2 i 3: Laura Cano, infermera de l'àrea de Reanimació Postoperatòria del Trueta, facilita la tauleta per realitzar l'estudi sobre l'efecte de la distracció audiovisual i musical en l'ansietat de les persones postoperades.

FOTO 4: Laura Cano, una de les impulsores principals de l'estudi, sosté la tauleta acompanyada per companyes de l'Àrea Postoperatòria Àngels Gamundi i Ariadna Fernández, que han col·laborat en el seu desenvolupament. 

Un total de 980 persones, el 92 % dones amb 54 anys de mitjana, ha participat en l’estudi “Coneixements, pensaments i actituds respecte a la menopausa a l’Alt Empordà”, i de totes elles, un 62 % va respondre afirmativament a l’ítem “no tinc suficient informació sobre la menopausa”. Aquesta és una de les dades que es van fer públiques ahir en un acte a l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Menopausa (18 d’octubre).

El projecte es va desenvolupar conjuntament entre els Referents de Benestar Emocional Comunitari (RBEC) de totes les àrees bàsiques de salut de l’Alt Empordà i l’equip d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de la Fundació Salut Empordà. L’estudi, dissenyat per l’Institut de Recerca Glòria Compte de la Fundació Salut Empordà, s’ha basat en una enquesta distribuïda per diferents canals entre els mesos de desembre de 2023 i febrer de 2024. L’objectiu aprofundir en els coneixements, pensaments i actituds vinculats a la menopausa. A més, incorpora informació relativa a les diferències entre el grup de dones que ja han passat aquesta etapa i les que no, així com per analitzar el coneixement dels homes sobre la mateixa.

Zineb Ghazi i Oriol Turró, investigadors de l’Institut de Recerca Glòria Compte, i Mercè Homs, la psicòloga referent de benestar emocional comunitari del CAP de Castelló d’Empúries i col·laboradora de l’estudi, van ser els encarregats d’exposar les conclusions del treball a l’acte d’ahir, organitzat conjuntament per l’Ecomuseu i el CAP de Castelló d’Empúries. L’acte va servir per debatre entre la vintena d’assistents els resultats sobre coneixements, informació i pensaments que té la població sobre la menopausa, els efectes i els recursos de suport existents.

Segons els responsables de l’estudi, els resultats evidencien la necessitat d’abordar l’atenció a la menopausa, més enllà d’una atenció mèdica per tal de donar respostes a dubtes i pors respecte aquesta etapa. “Ha estat una experiència que ha servit per enfocar intervencions que, des de la passada primavera s’han estat oferint a les àrees bàsiques de salut de Figueres, Roses i l’Escala”, va afirmar Mercè Homs, i hi va afegir: “En l’acte, es va concloure que cal parlar de menopausa, però també d'andropausa i que sensibilitzar la població per tal que tingui informació, poder de decisió i eines per fer front a l'envelliment natural, seria el que ajudaria a millorar la seva qualitat de vida i de salut tan física com emocional. Acceptar l'envelliment humà com un aspecte natural tant en la dona com en l'home i no lluitar pensant que així perds joventut”.

De les 980 persones que van respondre l’enquesta, un 69 % va manifestar que ha passat la menopausa. I tot i que el percentatge de persones amb estudis superiors que van respondre era elevat, “es va evidenciar un coneixement parcial dels símptomes (més enllà dels coneguts fogots o la sequedat vaginal) i dels efectes a mig i llarg termini de la menopausa com l’osteoporosi o l’acumulació de greix abdominal i risc d’obesitat”, segons va afirmar Zineb Ghazi, una de les investigadores de l’estudi. L’ítem “no tinc suficient informació sobre la menopausa” va ser respost afirmativament pel 62 % de la mostra, de les dones el 61 % (homes = 81%) i, principalment, per aquelles dones que no l’havien passada (82 %).

Els resultats també van servir per constatar els prejudicis i l’autoestigma que hi ha entre les dones sobre el significat de la menopausa. Mentre que per les dones que sí l’havien passada era “d’alliberament”, aquelles que no, ressaltaven la “pèrdua de joventut” (30,5 %). Tanmateix, un 40 % de les dones que ja havien passat la menopausa referien pensaments de felicitat pel fet de no tenir més la menstruació. En quant a les actituds i suport social, un 45 % va observar que aquesta etapa havia estat difícil o molt difícil, el 54 % va referir no sentir-se acompanyada pel seu entorn social i/o familiar i només un 52 % va manifestar sentir-se acompanyada pels professionals de la salut.

A més, tal i com es va veure amb l’intens debat posterior a la presentació dels resultats, hi ha una necessitat per orientar les estratègies d’atenció a la comunitat tant dels propis RBEC com per l’equip de l’ASSIR per incorporar de nou propostes de sensibilització, informació i atenció a les dones a l’entorn d’aquesta etapa vital.