donació d'òrgans i teixits

Les tres entitats han col·laborat per impulsar l’obra floral 'Floreix una nova vida', dedicada a agrair les donacions d’òrgans i teixits per a trasplantaments

L’estructura, instal·lada al vestíbul d’entrada del Trueta, és la sisena i l’última part d’un recorregut floral distribuït pel passeig Arqueològic de Girona, on es poden veure les cinc primeres peces

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta participa enguany en el circuit oficial de 'Girona, Temps de Flors’ mitjançant la instal·lació al vestíbul d’entrada del centre d’una estructura que forma part de l’obra floral Floreix una nova vida. Aquest projecte artístic i educatiu l’han creat els alumnes de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Gestió de Vendes i Espais Comercials de l’Institut Santa Eugènia de Girona. La peça és la sisena i última part d’un recorregut floral distribuït pel passeig Arqueològic de la ciutat, on es poden veure les cinc primeres instal·lacions, una dedicada a agrair les donacions i les altres, a òrgans vitals que poden trasplantar-se: el cor, els pulmons, el fetge i els ronyons. Totes les parts estan unides simbòlicament per teles vermelles que simbolitzen la sang donada, com a fil conductor de la vida que es transmet.

La instal·lació floral Floreix una nova vida està marcada en el circuit de la 70a exposició de ‘Girona Temps de Flors’ amb el número 63 i posa de manifest la importància de la donació com a acte de solidaritat que pot salvar vides i fer brotar l’esperança. La primera peça del recorregut, situada també al passeig Arqueològic, destaca visualment amb la paraula DONEM, on la lletra “O” pren forma de cor, símbol universal de la vida i la generositat. És també una al·lusió directa a Donem Girona, l’associació impulsada per la doctora Núria Masnou, coordinadora de trasplantaments del Trueta, i formada per persones trasplantades, donants, professionals sanitaris i ciutadania compromesa amb la donació d’òrgans i teixits. L’entitat treballa activament per sensibilitzar i difondre la cultura de la donació al territori gironí.

L’estructura instal·lada al vestíbul del Trueta està formada per dues figures metàl·liques amb forma de persona que s’han adornat amb motius florals que representen òrgans vitals. Les dues figures s’uneixen amb cintes vermelles que simbolitzen la sang com a vehicle necessari per a la vida i els trasplantaments.

Aquesta tarda s’ha fet l’acte inaugural d'aquesta estructura aprofitant la visita dels alumnes i professorat de l’Institut Santa Eugènia de Girona encarregats d’elaborar la composició floral. Han estat acompanyats per la doctora Elena Álvarez, directora mèdica del Trueta, que ha agraït i valorat l’esforç realitzat a l'hora de desenvolupar el projecte. D’igual manera, Salvador Campasol, director del sector Girona Sud de la Regió Sanitària de Girona, ha destacat el potencial que suposa un esdeveniment com ‘Girona Temps de Flors’ per difondre els valors de la donació d’òrgans i teixits, mentre que la doctora Núria Masnou ha remarcat que aquest tipus d'accions col·laboren a visibilitzar la donació més enllà de l’entorn hospitalari. L’acte també ha comptat amb representants de Donem Girona i de la Unitat d’Atenció a la Ciutadania del Trueta.

A l’hora de gestar el projecte, Donem Girona ha col·laborat amb l’Institut Santa Eugènia, que enguany suma la seva tercera participació consecutiva a ‘Girona, Temps de Flors’, després de les edicions de 2023 (als Jardins del Doctor Figueras) i 2024 (a l’exterior del monestir de Sant Pere de Galligants). Els 17 alumnes participants, amb el guiatge dels professors Isidre Ripoll i Montse López Molins, van començar a treballar en el disseny del projecte el desembre i durant els últims dies s’han encarregat de crear les peces florals i d’instal·lar-les a les estructures. El tipus de flor utilitzada és el limònium, una espècie habitual a l’hora de fer composicions ornamentals, que permet combinar diversos colors: rosa, taronja, salmó i vermell.

La col·laboració entre les tres entitats també ha estat possible gràcies a la mediació de l’Associació d’Amics de les Flors de Girona, que va posar en contacte Donem Girona amb l’Institut Santa Eugènia, després d’haver conegut iniciatives educatives prèvies del centre.

Col·laboracions periòdiques amb centres educatius
La participació de l’Hospital Trueta a ‘Girona, Temps de Flors’, gestionada des de la Unitat d’Atenció a la Ciutadania (UAC), reforça el vincle entre la comunitat sanitària i l’àmbit educatiu. En aquest context, des de l’Equip de Coordinació de Donació i Trasplantament del Trueta s’impulsen de manera periòdica xerrades a centres educatius, destinades a sensibilitzar sobre el valor social que suposa la donació d’òrgans i teixits, així com a informar de la documentació a l’abast de la ciutadania com, per exemple, del Document de voluntats anticipades. Les sessions són a càrrec de professionals vinculats al Trueta, o bé de persones trasplantades o familiars que han viscut de prop el procés, les quals s’hi han incorporat amb l’objectiu de poder atendre més peticions.

Prèviament, aquestes persones reben una formació per part de l’Equip de Coordinació de Trasplantaments del Trueta, amb l’objectiu que tinguin informació actualitzada sobre com ser donant, que responguin a les preguntes que se’ls puguin plantejar durant les xerrades i que posin en relleu la importància de poder planificar, amb coneixement previ, aspectes relacionats amb les decisions individuals relatives al final de vida, d’acord amb els valors propis i deixant constància escrita, a través del document de voluntats anticipades, o bé oral, de les decisions en relació amb les donacions d’òrgans i teixits.

El centre reunirà sis autores catalanes per presentar els seus llibres sobre donació i trasplantaments, escrits a partir de l’experiència pròpia

L’Associació Donem Girona també regalarà 500 llibres a pacients del Trueta en una jornada per compartir cultura i fer pedagogia

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta dedicarà la diada de Sant Jordi d’aquest 2025 a transmetre com és de rellevant la donació d’òrgans i teixits amb un programa d’activitats en què hi destaca l’acte de presentació de llibres escrits per dones trasplantades, donants i familiars procedents de diversos punts de Catalunya. L’acte, que es desenvoluparà al vestíbul d’entrada del centre en col·laboració amb l’associació Donem Girona, permetrà escoltar veus que, a partir de l’experiència personal, transmeten valors com la resiliència, la solidaritat i la força transformadora de la donació. Aquesta iniciativa forma part dels objectius de la Unitat d’Atenció a la Ciutadania (UAC) del Trueta, encarregada de configurar el programa d’activitats de la diada, per acostar i incloure el teixit associatiu i social de Girona a l’hospital i, d’aquesta manera, reforçar els vincles entre els dos àmbits.

En total seran sis les autores que parlaran dels seus llibres, els quals tenen com a fil conductor com es viu un procés de donació i trasplantament des de diferents perspectives: Laura Geli, Irene Gonzalo, Sílvia Rubio, Teresa Martí, Roser Pascual i Marta Gubau. Cada autora estarà acompanyada per professionals del Trueta, que s’encarregarà de fer la presentació prèvia: Santi Arcega, Maria Carme Joly i Ángela Gregoraci.

Amb aquest esdeveniment, Donem Girona i l’Hospital Josep Trueta volen incidir en la importància de la donació d’òrgans i teixits, que pot salvar vides i transformar-ne moltes altres. L’associació, fundada per la doctora Núria Masnou, coordinadora de trasplantaments del Trueta, treballa per sensibilitzar la ciutadania, acompanyar les persones trasplantades i les seves famílies, i crear una comunitat activa i compromesa amb la donació.

Una diada per compartir cultura i salvar vides
El programa d’activitats per Sant Jordi al Trueta s’iniciarà amb el lliurament de llibres als pacients hospitalitzats, gràcies a una campanya prèvia de recollida solidària impulsada per Donem Girona. Aquesta acció és un gest simbòlic per agrair la vida rebuda i fomentar la cultura com a eina de companyia i benestar. L’associació ha recopilat més de 500 llibres de diferents temàtiques i per a públics diversos.

D’altra banda, també s’instal·larà una parada de Sant Jordi al vestíbul d’entrada de l’hospital, amb llibres de segona mà, manualitats i les obres de les autores convidades per signar exemplars.

Els alumnes de l’Itinerari de Formació Específic (IFE) de l'Institut Pere Alsius de Banyoles també s’han volgut sumar a la jornada i han elaborat 450 punts de llibre personalitzats, que es repartiran entre els usuaris del Trueta. Aquesta col·laboració inclusiva mostra la capacitat que tenen tots els col·lectius de contribuir activament en iniciatives que salven vides.

El programa s’arrodoneix amb la projecció de l’exposició «Juli Garreta, el paisatge fet música», que rememora la trajectòria del reconegut compositor sardanista des de diferents vessants. La projecció forma part dels actes commemoratius dels 150 anys del naixement del compositor.

El director de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut), Ignasi Carrasco, i el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments(OCATT), Jaume Tort, han presentat aquest matí en roda de premsa el balanç de resultats d’activitat de donació i trasplantaments d’òrgans, teixits i cèl·lules de l’any 2024, acompanyats de Belen Garcés, metgessa intensivista i coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i d'Enric Peso Ruiz, trasplantat de fetge l’any 2024.

Ignasi Carrasco ha apuntat que l’any 2024 “els hospitals catalans han realitzat més de 1.300 trasplantaments d’òrgans que ens mantenen a uns nivells excel·lents; som una referència al món”, però això “no hauria estat possible sense la solidaritat dels donants i de les seves famílies, que han fet un regal de vida i esperança a les persones trasplantades”. El director de l’Àrea Assistencial del CatSalut ha posat en valor “la feina dels professionals sanitaris i no sanitaris, i del treball col·laboratiu i en xarxa dels hospitals catalans que sumen esforços per a l’assoliment d’aquests bons resultats”.

Els 1.344 trasplantaments d’òrgans realitzats a Catalunya representen una mitjana de 3,7 intervencions al dia i, tot i el descens de l’activitat respecte al 2023 (-3,5%), Catalunya manté una de les taxes de trasplantaments més altes del món, amb 165 trasplantaments per milió de població (pmp).

Per tipus d’òrgan, l’any 2024 han augmentat de manera important els trasplantaments cardíacs (65; +16,1 %) i els pancreàtics (39; +18,2 %), amb un nou rècord d’activitat, i en menor mesura, els pulmonars (105; +2,9 %). Per contra, s’han reduït lleugerament els trasplantaments hepàtics (224; -0,9%) i, d’una manera més evident, els renals (911; -6,7%).

“És cert que s’han fet menys trasplantaments, fonamentalment de ronyó, tot i continuar per sobre de les 900 intervencions anuals, però si observem l’activitat de trasplantament dels òrgans vitals (fetge, cor i pulmó), aquests augmenten un 2,6 % respecte a l’any anterior; una gran notícia”, explica Jaume Tort, director de l’OCATT.

Per centres, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha liderat un any més, amb 390 intervencions, el rànquing de centres amb més trasplantaments efectuats, també en adults (343) i en pediàtrics(47), i és l’únic hospital a Catalunya que compta amb programes de trasplantament d’adults (3) i pediàtrics (4). L’han seguit l’Hospital Clínic Barcelona, amb 317 trasplantaments, i l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb 285.

El 2024 ha estat el tercer millor any en nombre de trasplantaments pediàtrics realitzats, amb 54 intervencions: 23 de ronyó, 21 de fetge, 8 de cor i 2 de pulmó. “Els equips i l’OCATT considerem el trasplantament pediàtric com una prioritat i procurem reduir al màxim el temps d’espera dels infants en llista”, remarca Tort. En el cas del trasplantament hepàtic, la consolidació fa anys del’split, una tècnica que permet realitzar dos trasplantaments amb un sol fetge, normalment a un infant i a un adult, ha contribuït de manera significativa a l’augment de l’activitat i a reduir al mínim la llista d’espera.

La donació de viu s’ha reduït un 8,6% a Catalunya l’any 2024, amb 171 donants vius renals, fet que ha dificultat l’activitat de trasplantament renal. “La donació de viu renal tornarà a créixer, ja que és la millor opció per a la majoria de pacients en llista d’espera renal i els equips ho tenen clar i la promouen; per això, Catalunya realitza entre el 40 i 50% de tots els trasplantaments renals de donant viu de tot l’Estat”, comenta Tort. D’aquests trasplantaments renals de donant viu, 7 es van poder dur a terme gràcies al Programa de trasplantament renal de donant viu creuat nacional (6) i internacional (1), una alternativa creada per donar resposta a parelles donant-receptor incompatibles. Per altra banda, i des de fa ja molts anys, la tècnica de l’split hepàtic fa innecessaris els donants vius de fetge.

Més de 1.400 persones estaven en llista d’espera per a trasplantament d’òrgans a Catalunya el 31 de desembre de 2024, la majoria de les quals (1.304), a l’espera d’un ronyó. A més, 36 esperen un fetge, 25 un cor, 57 un pulmó i 19 un pàncrees. D’aquestes persones, 13 eren pacients pediàtrics.

La donació després de la mort es manté
Els 381 donants cadàver reals del 2024 obtinguts a Catalunya, 3 menys que el 2023 (-0,8 %), representen el segon millor any de la història. “Amb aquesta xifra, la taxa de donació a Catalunya se situa en 46,8 donants pmp, molt a prop dels 50 donants pmp”, apunta el director de l’OCATT. Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) baixen un 14,2 % (145 vs. 169), mentre que els de mort en asistòlia (cardíaca) segueixen augmentant, en aquest cas, un 9,8 % (236 vs. 215).

Per centres, destaquen els 63 donants de cadàver reals gestionats per l’equip de coordinació de trasplantaments de l’Hospital Vall d’Hebron, els 57 del Clínic i els 54 de Bellvitge. Dels no trasplantadors, sobresurt l’Hospital Josep Trueta de Girona, que ha tornat a ser, amb 33 (5 més que l’any anterior), el centre amb més donants. “S’ha de posar en valor la feina dels equips dels hospitals no trasplantadors que, en condicions sovint més difícils, han augmentat la seva activitat més d’un 20 % (+23,3: 127 el 2024 vs. 103 el 2023), i aquest any han estat responsables d’un de cada tres donants cadàver reals a Catalunya”, emfatitza el director de l’OCATT.

A Catalunya, 34 persones han donat els seus òrgans després de demanar la prestació de l’ajuda per morir (PRAM) des de l’aplicació de la Llei, 13 de les quals el 2024. Gràcies a la seva generositat s’han pogut realitzar 115 trasplantaments.

El percentatge de negatives familiars a la donació (negatives respecte al total d’entrevistes familiars efectuades) ha augmentat fins al 25,8 % el 2024, un percentatge mai vist abans. “Estem estudiant un fet que ens preocupa i que pot estar relacionat amb una població catalana cada vegada més diversa”, comenta el director de l’OCATT. Per intentar corregir aquesta situació, Salut posarà en marxa diverses accions divulgatives per sensibilitzar la població catalana sobre les bondats de la donació d’òrgans i teixits. “Si en lloc d’un 25 % de negatives continuéssim prop del 15-20 % habitual, possiblement avui estaríem parlant d’un nou rècord d’activitat; pensem que un sol donant pot arribar a salvar la vida de 8 persones!”, exemplifica Tort. La negativa prèvia del possible donant o de la seva família, sense cap altra raó, han estat els motius esgrimits per les famílies en la gran majoria dels casos (79 %) que s’ha denegat la donació.

L’any 2024 hi ha hagut 13 negatives judicials, les mateixes que el 2023 però un nombre superior al d’anys anteriors.

Més teixits i cèl·lules

Uns 16.082 pacients s’han beneficiat, l’any 2024, dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts prèviament gràcies a la donació de cadàver. El BST va gestionar l’any passat 2.061 donants de Catalunya (9,7 % més que el 2023), dels quals es van aconseguir 2.863 teixits, un 5,3 % més. En total, es van obtenir 2.036 còrnies, 270 peces de teixit cardiovascular, 312 de teixit musculoesquelètic i 245 de pell. “L’any 2024, superem el rècord de l’any passat en donació de teixits.”, apunta Tort. “La donació de teixits potser no salva vides, però millora la qualitat de vida de moltes persones, l’impacte és molt gran”, conclou el director de l’OCATT.

Pel que fa al Trueta, es manté com el cinquè centre sanitari català pel que fa a donants de teixits (135). 

 A més, l’any 2024 s’han incorporat 6.202 nous donants de medul·la òssia al Registre de donants de medul·la òssia (REDMO), creat i gestionat per la Fundació Josep Carreras, la qual cosa suposa arribar als 81.483 donants voluntaris enregistrats fins a 31 de desembre de 2024. L’any 2024, 109 catalans han fet efectiva la donació de medul·la òssia, i Catalunya novament ha estat qui més donants efectius té de l’Estat.

Pel que fa al trasplantament de progenitors hemopoètics, l’any 2024 s’han efectuat 606 procediments, un 4,3 % menys que l’any anterior, 341 dels quals van ser autogènics (66 %), 131 al·logènics familiars (22 %) i 134 al·logènics no familiars (22 %).

D'altra banda durant la roda de premsa, Belén Garcés, metgessa intensivista i coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Germans Trias i Pujol, ha subratllat que "un donant pot salvar fins a 8 vides i millorar la vida de fins a un centenar amb els seus teixits. Sense donant no hi ha trasplantament: per això, cal valorar el gest altruista de qui dona i de la seva família".

Fites del 2024

• Nou màxim històric de trasplantaments pancreàtics a Catalunya (39).
• Nou rècord en donació de cadàver de teixits (2.061) i en teixits obtinguts (2.863).
• Més de 80.000 potencials donants de medul·la òssiainscritsal REDMO a finals del 2024.
•  

Sense donants no hi ha trasplantaments

L’OCATT i el sistema de salut de Catalunya volen destacar la generositat i la solidaritat dels donants i de les seves famílies que, gràcies al seu gest altruista, han fet un regal de vida i d’esperança a moltes persones que ho esperaven. Igualment, reconeixen la feina i el compromís de tots els professionals sanitaris i no sanitaris vinculats al procés de donació i trasplantament que han contribuït a l’assoliment d’uns resultats excel·lents a Catalunya. Així mateix, recorden que fer-se donant és tan senzill com decidir la teva voluntat de ser donant i compartir-la amb els teus familiars i amics.

De les 30 defuncions en total, 14 complien els requisits per ser donant, i 11 d’aquests han donat el seu consentiment, és a dir, 4 de cada 5 són donants efectius

El primer balanç de la prova pilot realitzada a Palafrugell ha permès comprovar l’eficàcia de la donació en els casos de defuncions a la llar

El projecte té l’objectiu d’incrementar la donació de còrnies i fer possible el dret del pacient a ser donant en qualsevol entorn

Fa poc més d’un any des que es va realitzar la primera donació de còrnies d’una pacient en tractament pal·liatiu a domicili, en el marc d’una prova pilot pionera a Catalunya i impulsada a la Regió Sanitària Girona, de la mà de l’equip del Programa d’Atenció Domiciliària i Equip de Suport (PADES) de Palafrugell, gestionat per Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE). El primer balanç del projecte realitzat a l’Àrea Bàsica de Salut de Palafrugell és positiu i ha permès comprovar l’eficàcia de la donació en aquells casos en què el pacient mor al domicili: el 30% de les defuncions de pacients en seguiment per l’equip PADES de Palafrugell ha acabat en donació. El projecte s’ha desenvolupat en coordinació amb el SSIBE, el Banc de Sang i Teixits (BST), l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i amb la col·laboració de la funerària Mémora Girona.

Durant el primer any d’activitat s’ha produït la mort de 30 persones en tractament pal·liatiu a domicili, de les quals 14 complien requisits per a ser donants. Finalment, 3 van morir a l’hospital i computen com a donant en entorn hospitalari, però el consentiment i tota la gestió prèvia s’havia fet des de l’equip PADES. Dels 11 restants, 8 van ser donants. Els altres 3 van ser negatives familiars. Per tant, de tots els pacients, un 50% han complert els requisits necessaris per a ser donants i finalment, d’aquests, el 80% han fet efectiva la donació, ja sigui a domicili o a l’hospital.

Fins ara, la donació de còrnies només es podia realitzar en un entorn sanitari, però ara gràcies a aquest projecte també és possible fer-la efectiva en els casos de pacients atesos per als equips PADES quan la defunció es produeix al domicili. L’objectiu final és el d’augmentar el nombre de donacions actuals i fer sempre possible el dret de la donació independentment de l’entorn. L'equip de PADES és fonamental a l’hora d’identificar els possibles donants, ja que fa l'enllaç entre l'equip especialitzat de còrnies de l'hospital i els candidats a ser donants. Són aquests professionals de PADES els que s'encarreguen de detectar els possibles donants en fase terminal al domicili, així com d'informar el pacient i/o la família del seu dret a ser donant de còrnies. En cas que s'opti per aquesta via, l'equip PADES ho comunica a l'equip especialitzat de còrnies de l'Hospital de Palamós per iniciar l'engranatge.

L'extracció del teixit corneal és una intervenció de poca complexitat, però la coordinació entre totes les entitats implicades és complexa, raó per la qual fins el moment només s’havia iniciat el pla pilot amb el PADES de SSIBE a Palafrugell. En aquest pla, s'han implicat diferents parts: l’equip especialitzat de còrnies de l’Hospital de Palamós, l’equip de PADES, els tanatopràctics de Mémora Girona, el Banc de Sang i Teixits i l’Hospital Trueta.

El balanç positiu obre la porta a seguir treballant per poder estendre el model progressivament a altres punts del territori. Tal com explica Xavier Arrebola, director adjunt d’infermeria i referent de donació de teixits de SSIBE, “hem demostrat que la donació de còrnies a domicili no només és factible, sinó també una oportunitat. Durant aquest 2024, ens plantegem replicar el model a la resta d’ABS del Baix Empordà i alhora ens oferim per compartir la nostra experiència amb altres ABS o entitats proveïdores que desitgin avançar en la donació de còrnies a domicili”. En aquest sentit, des d’aquest mes de febrer ja s’ha començat a implantar a l’àrea bàsica de Palamós i es preveu que progressivament s’estengui al conjunt de la comarca.

Per la seva banda, la doctora Núria Masnou, coordinadora territorial a Girona de donació i trasplantament d’òrgans i teixits, es mostra satisfeta “de poder treure la donació dels centres hospitalaris i ajudar a que les persones que ho vulguin, independentment del lloc on finalment morin, puguin ser donants de còrnies. És un esforç organitzatiu complex, però que compensa. I els resultats del pilot són bons”. A més, subratlla que l’objectiu final és que progressivament “tota la Regió Sanitària Girona disposi d’aquesta possibilitat”.

La dra. Anna Vilarrodona, directora del Banc de Teixits del BST, també es mostra optimista. “L’experiència ens demostra que la iniciativa és factible i extrapolable a la resta del territori, nosaltres treballem per a poder-ho fer realitat”. La velocitat a la qual s’implementi “dependrà de poder comptar amb tots els elements claus de coordinació necessaris”, afegeix Vilarrodona, en referència al Programa d’Atenció Domiciliària i Equip de Suport PADES, als Equips de coordinació de trasplantaments dels hospitals de Catalunya i a les Funeràries i BST.

“Val la pena fer extensiu l’agraïment a tots els donants i els professionals implicats per la seva dedicació i entusiasme per fer realitat un projecte complex” destaca Vilarrodona, tot posant de relleu la importància de la donació de teixits. “Aquesta és la donació més invisible, però que pot salvar moltes vides: un donant de teixits pot ajudar més de 100 persones; i d’alguns teixits, com les vàlvules i les còrnies, en som deficitaris”, subratlla la responsable. Durant el 2023, la donació de còrnies en el conjunt de Catalunya va beneficiar 3.194 persones, que van rebre aquest teixit ocular.

Qui pot ser donant de còrnies?

Els requisits per a ser donant de còrnies són molt menys restrictius del que es pot pensar. La donació de teixits la pot fer tothom amb el simple fet de compartir la voluntat amb la família i les persones més properes. L’edat límit en aquest moment són 89 anys. Tenir miopia, estigmatisme, hipermetropia, o haver estat operat de cataractes no impedeix que les còrnies siguin viables per a un trasplantament. Tampoc haver patit un càncer. Només es rebutgen les donacions de les persones que pateixen malalties hematològiques i de les que tenen serologies positives per hepatitis B, hepatitis C o sida, entre d’altres. Per fer-se donant de còrnies, igual que de qualsevol altre teixit o òrgan, és important parlar-ho amb l’entorn més proper i deixar-ne constància a la meva salut. Arribat el moment, i si es compleixen les condicions, un professional sanitari plantejarà a la família l’opció d’efectuar la donació d’òrgans o teixits al difunt.

L'any 2015 es va iniciar a la Regió Sanitària Girona el desplegament d'un model sectorial en donació d'òrgans i teixits. A partir del 2017, a més de l’Hospital Trueta, es va començar a estendre als hospitals comarcals el programa de donació de còrnies, buscant i aconseguint actualment que cada centre fos autònom en tot el procés, des de la detecció dels possibles donants fins a l'extracció de còrnies. Actualment en formen part els hospitals comarcals de Figueres, Santa Caterina, Palamós, Olot, Blanes i Calella. Durant el 2023 hi van haver 295 persones donants de còrnies a la Regió Sanitària Girona.