Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Oncologia

Sis institucions de referència uneixen assistència, recerca, docència i innovació per crear un dels ecosistemes oncològics més potents del sud d’Europa, que comprèn una població d'uns dos milions de persones

El nou consorci aspira a obtenir la certificació europea com a Comprehensive Cancer Consortium i a integrar-se a la xarxa europea d’excel·lència en oncologia

 

L’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) constituiran una aliança estratègica que farà possible la creació del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya (NordCat-CCC). Es tracta d’una iniciativa destinada a convertir-se en un referent europeu en l’atenció integral del càncer, dins del marc de la Joint Action EUnet CCC, que ja ha designat aquest consorci com a pilot per a realitzar el procés de certificació.

El nou consorci donarà cobertura a prop de dos milions de ciutadans de les regions sanitàries Metropolitana Nord i Girona i neix amb la voluntat d’oferir una atenció oncològica més coordinada, equitativa i d’excel·lència, integrant l’assistència, la recerca, la innovació i la formació en una única estructura de cooperació. L’oncòleg mèdic Ricard Mesia serà el director del nou consorci.

 

Un model alineat amb l’estratègia europea contra el càncer

Aquesta és una iniciativa clau que s’emmarca en els objectius del Pla Europeu de Lluita contra el Càncer i de la Joint Action EUnetCCC, que impulsa la creació d’una xarxa europea de Centres Integrals del Càncer per garantir que abans de l’any 2030 el 90% dels pacients europeus tinguin atesos en organitzacions d’aquest tipus.

El Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya neix amb l’objectiu d’assolir la certificació europea com a Comprehensive Cancer Consortium i convertir-se en un centre de referència internacional capaç d’integrar la millor assistència, la recerca, la docència i la innovació i la prevenció i el control del càncer.

“La creixent incidència del càncer i la millora de l’esperança de vida dels pacients oncològics gràcies als nous tractaments ens exigeix nous models de col·laboració que permetin posar al servei dels i les pacients tot el potencial assistencial, científic i tecnològic del sistema gràcies al treball en equip de professionals de diferents institucions. En aquest sentit, el Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya és una aposta per avançar cap a una oncologia més integrada, innovadora i equitativa per donar una resposta a l’alçada del repte que enfrontem”, ha dit Joan Brunet, director de l’Institut Català d’Oncologia.

Àngels Morales, gerenta de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) destaca que la creació del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya"permet sumar capacitats, coneixement i talent per avançar cap a un model d'atenció oncològica d'excel·lència, alineat amb els estàndards europeus més avançats". I afegeix: “Per al Trueta, formar part d'aquesta aliança és una oportunitat per consolidar el nord de Catalunya com un pol de referència en l'abordatge integral del càncer i garantir que els gairebé dos milions de persones del territori puguin accedir a la millor assistència, recerca i innovació oncològiques a prop de casa.”

Per la seva part, Josep Maria Mòdol, gerent de l’Hospital Germans Trias (Can Ruti), subratlla que “aquesta aliança evidencia que el sistema de salut català és ja a dia d’avui una xarxa engranada preparada donar la millor assistència arreu del territori, prioritzant les necessitats dels pacients i on cada centre posa l’accent en aquells elements on més valor pot aportar», i afegeix: “Estem orgulloses que aquest model pugui ser exemple i estàndard per altres territoris europeus en un model de transformació de l’assistència oncològica”.

 

Un ecosistema únic d’assistència i recerca

La suma de les capacitats de les institucions impulsores configura un dels ecosistemes oncològics i científics més rellevants de Catalunya. Aquest volum d’activitat permetrà reforçar la coordinació entre professionals i accelerar la incorporació dels avenços científics a la pràctica clínica.

Medicina de precisió i innovació al servei dels pacients

El Consorci impulsarà plataformes compartides en àmbits estratègics com la genòmica tumoral, la patologia digital, els biobancs integrats, els comitès moleculars de tumors i els sistemes avançats d’anàlisi de dades. Aquestes infraestructures permetran desenvolupar una medicina cada vegada més personalitzada i oferir tractaments adaptats a les característiques específiques de cada pacient.

A més, el Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya potenciarà la participació en assaigs clínics i la recerca translacional, afavorint que els avenços científics arribin més ràpidament a la pràctica assistencial.

En aquesta línia, Jordi Barretina, director de l’IGTP, ha destacat que“la creació del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya ens permet consolidar un ecosistema oncològic integrat en què assistència, recerca, innovació i formació treballen de manera coordinada al servei dels pacients. La suma de capacitats entre hospitals, institucions de recerca i regions sanitàries ens ofereix una oportunitat única per accelerar la recerca translacional, facilitar la transferència del coneixement científic a la pràctica clínica i avançar cap a una oncologia més personalitzada, equitativa i accessible per a tota la Ciutadania”.

Per la seva banda, Marga Nadal, directora de l’IDIBGI, ha assenyalat que aquest projecte “és una gran oportunitat perquè Girona i Badalona sumin capacitats per impulsar una recerca d’excel·lència que es tradueixi en millores per als i les pacients”.

En representació de l’IJC, el director Ari Melnick, ha valorat la contribució de la institució al nou ecosistema: “Com a membre fundador del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya, l’Institut Josep Carreras aporta la seva expertesa com a centre de referència en la recerca i el tractament dels càncers de la sang a una xarxa oncològica més àmplia, treballant conjuntament amb altres institucions per compartir coneixement i experiència. Estem convençuts que, a través d’aquesta col·laboració, els avenços que generem per als pacients amb càncers de la sang també beneficiaran els pacients amb altres tipus de càncer, contribuint a garantir que el progrés en la recerca oncològica arribi als pacients de manera més efectiva.”

 

Una xarxa territorial per garantir l’equitat

El nou consorci reforçarà el treball en xarxa amb els hospitals del territori que ja es fa a dia d’avui. Els hospitals que estan integrats en la xarxa són l’Hospital de Santa Caterina, l’Hospital de Palamós, l’Hospital de Figueres, l’Hospital Sant Jaume de Calella, l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, l’Hospital Comarcal de Blanes, l’Hospital de Mataró, l’Hospital Municipal de Badalona i l’Hospital de l’Esperit Sant.

Aquesta estructura reforça l’apropament dels serveis oncològics d’alta complexitat a tota la ciutadania, independentment del seu lloc de residència, per garantir una atenció més accessible i la continuïtat assistencial.

D’aquesta manera, la iniciativa abasta el territori de les Regions Sanitàries Barcelona Metropolitana Nord i Girona del Servei Català de la Salut. Candela Calle, gerenta de laMetropolitana Nord assenyala que “aquest és un projecte altament rellevant i estratègic perquè implica dues regions sanitàries i posa en valor la necessitat de tenir un model d’atenció oncològica integral i d’excel·lència. És un bon exemple de la importància de les aliances i el treball en xarxa”.

Jaume Heredia, gerent de la Regió Sanitària de Girona afegeix que "l'Aliança Nord Catalunya Comprehensive Cancer Consortium és un pas molt important per a Catalunya que repercutirà directament en la salut d'un de cada quatre catalans. És una demostració del potencial del treball en xarxa, que ens permetrà guanyar en qualitat, equitat territorial, avançar en medicina personalitzada i agilitzar la incorporació a la pràctica clínica dels avenços que ens aporti la investigació".

 

Una aposta estratègica per al futur

La creació del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya representa un pas decisiu per consolidar un model d’atenció integral del càncer basat en la cooperació entre hospitals, centres de recerca i institucions sanitàries. Aquest model d’atenció, impulsat per l’Institut Català d’Oncologia des dels seus inicis, en col·laboració amb les institucions que integren l’aliança, permet afirmar que ja es treballa, a dia d’avui, amb els estàndards que Europa fixa per al futur de l’atenció oncològica.

Amb aquesta aliança, Catalunya reforça la seva posició en l’àmbit europeu de l’oncologia i fa una aposta estratègica per avançar cap a una medicina més personalitzada, innovadora i centrada en les persones.

 

Un ecosistema únic d’assistència i recerca

La suma de les capacitats de les institucions impulsores configura un dels ecosistemes oncològics i científics més rellevants de Catalunya. Aquest volum d’activitat permetrà reforçar la coordinació entre professionals i accelerar la incorporació dels avenços científics a la pràctica clínica.

 

Medicina de precisió i innovació al servei dels pacients

El Consorci impulsarà plataformes compartides en àmbits estratègics com la genòmica tumoral, la patologia digital, els biobancs integrats, els comitès moleculars de tumors i els sistemes avançats d’anàlisi de dades. Aquestes infraestructures permetran desenvolupar una medicina cada vegada més personalitzada i oferir tractaments adaptats a les característiques específiques de cada pacient.

A més, el Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya potenciarà la participació en assaigs clínics i la recerca translacional, afavorint que els avenços científics arribin més ràpidament a la pràctica assistencial.

En aquesta línia, Jordi Barretina, director de l’IGTP, ha destacat que“la creació del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya ens permet consolidar un ecosistema oncològic integrat en què assistència, recerca, innovació i formació treballen de manera coordinada al servei dels pacients. La suma de capacitats entre hospitals, institucions de recerca i regions sanitàries ens ofereix una oportunitat única per accelerar la recerca translacional, facilitar la transferència del coneixement científic a la pràctica clínica i avançar cap a una oncologia més personalitzada, equitativa i accessible per a tota la Ciutadania”.

Per la seva banda, Marga Nadal, directora de l’IDIBGI, ha assenyalat que aquest projecte “és una gran oportunitat perquè Girona i Badalona sumin capacitats per impulsar una recerca d’excel·lència que es tradueixi en millores per als i les pacients”.

En representació de l’IJC, el director Ari Melnick, ha valorat la contribució de la institució al nou ecosistema: “Com a membre fundador del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya, l’Institut Josep Carreras aporta la seva expertesa com a centre de referència en la recerca i el tractament dels càncers de la sang a una xarxa oncològica més àmplia, treballant conjuntament amb altres institucions per compartir coneixement i experiència. Estem convençuts que, a través d’aquesta col·laboració, els avenços que generem per als pacients amb càncers de la sang també beneficiaran els pacients amb altres tipus de càncer, contribuint a garantir que el progrés en la recerca oncològica arribi als pacients de manera més efectiva.”

 

Una xarxa territorial per garantir l’equitat

El nou consorci reforçarà el treball en xarxa amb els hospitals del territori que ja es fa a dia d’avui. Els hospitals que estan integrats en la xarxa són l’Hospital de Santa Caterina, l’Hospital de Palamós, l’Hospital de Figueres, l’Hospital Sant Jaume de Calella, l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, l’Hospital Comarcal de Blanes, l’Hospital de Mataró, l’Hospital Municipal de Badalona i l’Hospital de l’Esperit Sant.

Aquesta estructura reforça l’apropament dels serveis oncològics d’alta complexitat a tota la ciutadania, independentment del seu lloc de residència, per garantir una atenció més accessible i la continuïtat assistencial.

D’aquesta manera, la iniciativa abasta el territori de les Regions Sanitàries Barcelona Metropolitana Nord i Girona del Servei Català de la Salut. Candela Calle, gerenta de laMetropolitana Nord assenyala que “aquest és un projecte altament rellevant i estratègic perquè implica dues regions sanitàries i posa en valor la necessitat de tenir un model d’atenció oncològica integral i d’excel·lència. És un bon exemple de la importància de les aliances i el treball en xarxa”.

Jaume Heredia, gerent de la Regió Sanitària de Girona afegeix que "l'Aliança Nord Catalunya Comprehensive Cancer Consortium és un pas molt important per a Catalunya que repercutirà directament en la salut d'un de cada quatre catalans. És una demostració del potencial del treball en xarxa, que ens permetrà guanyar en qualitat, equitat territorial, avançar en medicina personalitzada i agilitzar la incorporació a la pràctica clínica dels avenços que ens aporti la investigació".

 

Una aposta estratègica per al futur

La creació del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya representa un pas decisiu per consolidar un model d’atenció integral del càncer basat en la cooperació entre hospitals, centres de recerca i institucions sanitàries. Aquest model d’atenció, impulsat per l’Institut Català d’Oncologia des dels seus inicis, en col·laboració amb les institucions que integren l’aliança, permet afirmar que ja es treballa, a dia d’avui, amb els estàndards que Europa fixa per al futur de l’atenció oncològica.

Amb aquesta aliança, Catalunya reforça la seva posició en l’àmbit europeu de l’oncologia i fa una aposta estratègica per avançar cap a una medicina més personalitzada, innovadora i centrada en les persones.

L’auditori Josep Irla de Girona ha estat l’escenari aquest matí de la 2a Jornada Conjunta d’Oncologia, Hematologia i Atenció Primària, centrada en el tractament i el seguiment compartit entre els professionals de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), de l’Atenció Primària de l’ICS Girona i altres proveïdors de serveis sanitaris de la Regió Sanitària de Girona.

La jornada, adreçada a professionals de l’atenció primària, d’oncologia i d’hematologia, s’ha concebut com un espai de trobada per reforçar el treball coordinat al llarg del procés assistencial de la persona amb càncer: des de la prevenció i el diagnòstic fins al tractament, el seguiment compartit, l’alta hospitalària i el retorn a l’atenció primària.

“Una vegada aquest pacient està estable i rep l’alta per part de l’ICO, definim quines són les proves que des de l’atenció primària podem fer i aquells senyals que cal tenir en compte durant el seguiment”, explica el Dr. Albert Alum, director d’operacions de la gerència APiC de l’ICS Girona, el qual reflecteix la importància de disposar de circuits de comunicació “ben definits i àgils.”  

La sessió s’ha iniciat amb la benvinguda institucional, a càrrec de Jaume Heredia, gerent de la Regió Sanitària Girona; i Jordi Rubió, director clínic de l’ICO Girona, que han incidit en la importància estratègica de la col·laboració entre l’Institut Català d’Oncologia (ICO) Girona i l’Atenció Primària i a la Comunitat per garantir una atenció integral, coordinada i de qualitat.

En un primer bloc, es va presentar la cartera de serveis i els circuits assistencials de l’ICO Girona, amb una visió global dels àmbits d’Hematologia, Oncologia Radioteràpica i Oncologia Mèdica. S’ha posat l’accent en la comunicació entre nivells i el paper de l’atenció primària, tant en la detecció precoç com en el seguiment dels pacients.

Una de les temàtiques de la jornada ha estat la vacunació en pacients amb diagnòstic de neoplàsia. Anna Reñé, responsable de vacunació GAPiC de l’ICS Girona, ha estat l’encarregada de revisar, des de la perspectiva de l’atenció primària, les recomanacions vacunals, els perfils de pacients, els moments més adequats per a la vacunació i la importància de la coordinació entre professionals per garantir-ne l’eficàcia.

La jornada ha dedicat un bloc a l’atenció als pacients oncològics llargs supervivents (persones que ha superat un càncer i ja no reben tractament actiu després de transcórrer entre 5 i 10 anys des del diagnòstic o finalització del tractament). A través de l’experiència en càncer de mama, pròstata i colorectal, s’han abordat les necessitats específiques d’aquest col·lectiu, el model de seguiment compartit i els mecanismes de comunicació i corresponsabilitat entre l’ICO i l’atenció primària, amb l’objectiu de fomentar una atenció continuada, propera i centrada en la persona.

“Des d'atenció primària i comunitària hi ha tres moments clau pel que fa a la relació amb la patologia oncològica. La tasca preventiva, basada en la promoció d’hàbits saludables; suport als programes de cribratge de càncer establerts, com els de càncer de cèrvix, colorectal o mama; i el seguiment d'aquells pacients que han superat la malaltia”, indica el Dr. Alum. 

La taula rodona sobre promoció de la salut en pacients amb càncer i supervivents, en la qual hi ha participat Sara Juan, responsable territorial de Salut Comunitària de l’ICS Girona, ha posat el focus en la prevenció, els hàbits de vida saludables, el suport comunitari i el paper fonamental de l’atenció primària i dels equips multidisciplinaris en la millora de la qualitat de vida i el benestar.

La jornada també ha incorporat un espai per compartir reflexions i la formulació de noves propostes de col·laboració, reafirmant el compromís de continuar avançant cap a models assistencials coordinats i orientats a les necessitats de les persones amb càncer al llarg de tot el procés de la malaltia.

El VPH està estretament lligat al càncer de cèrvix, ja sense aquesta infecció el càncer no es pot produir

L’objectiu del programa, implantat al 2025, és millorar la detecció de la infecció abans de la presència de lesions que puguin desenvolupar-se en càncer de coll uterí

 

El càncer de coll uterí és un tumor maligne que s’inicia a la part més baixa de l’úter.  Aquest càncer té com a causa principal i necessària la infecció pel virus del papil·loma humà o VPH: sense aquesta infecció no es podrà produir. No obstant, no totes les infeccions per VPH causaran el desenvolupament d’un càncer. El mes de gener del 2025 la Regió Sanitària de Girona va iniciar el desplegament del programa de cribratge de càncer de coll uterí amb la implantació del nou mètode per a la detecció del virus del papil·loma humà en dones i persones amb coll uterí d’entre 30 i 65 anys. Fins aleshores, el cribratge es feia a través de citologies convencionals (també coneguda com a Papanicolau). Ara, el cribratge del càncer de coll d'úter comença als 25 anys amb proves de citologia cada tres anys fins als 29 anys. A partir dels 30 anys, es fa amb el nou mètode la prova de VPH cada cinc anys. L’objectiu d’aquest programa és millorar la detecció de la infecció abans de la presència de lesions que puguin desenvolupar-se en càncer de coll uterí.

 En tot aquest any 2025 s’han realitzat un total de 26.488 cribratges de càncer de cèrvix a la Regió Sanitària de Girona, el 85,2% dels quals van donar negatiu i el 13,9% restant  van ser positius en VPH, amb un total de 3.691 casos. En aquelles pacients en què les mostres surten alterades, se’ls hi comunica i es deriven al seu centre de referència aquells casos en els quals és necessari realitzar una prova molt més específica. La Dra. Ester Vila, ginecòloga referent de la Unitat de patologia cervical de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, explica que aquesta prova “s’anomena colposcòpia i consisteix en fer una observació del coll de l’úter amb uns líquids especials i fer una biòpsia per poder realitzar el diagnòstic corresponent”. La ginecòloga insisteix en que “la presència del VPH no suposa cap diagnòstic, sinó que permet identificar aquelles pacients que necessiten ser estudiades d’una manera més completa”. De les 3.691 persones a qui se’ls ha detectat el VPH, en 895 casos se’ls farà un seguiment més estret perquè tenen un tipus de virus més agressiu.

 Amb el nou mètode que s’ha desplegat es millora la qualitat i l’eficiència ja que és més sensible, de manera que permet la detecció de més adenocarcinomes, allargar els intervals de cribratges en dones negatives i ofereix un 60-70% més de protecció contra el càncer invasor respecte la citologia convencional que es feia anteriorment. El nou sistema també està adaptat a les properes cohorts de noies vacunades de VPH.

 

Quan la infecció deriva en càncer

La Dra. Pilar Barretina, Cap de Servei d'Oncologia Mèdica de l’ICO Girona, explica que “la majoria d’infeccions per VPH desapareixen soles, però algunes poden provocar canvis a les cèl·lules i, amb el temps, derivar en un càncer”. En aquest sentit, posa l’accent en que “el virus del papil·loma humà és la causa principal del càncer de coll d’úter” i que “és molt important recordar que és un càncer que es pot prevenir (amb la vacunació) o diagnosticar (amb els programes de cribratge) ja sigui en fase pre-cancerosa per evitar-ne el seu desenvolupament  o en fases molt inicials amb elevades possibilitats de curació”. La Dra. Ester Vila també ressalta que “un correcte cribratge de les dones és la millor eina per evitar el desenvolupament del càncer” i afegeix que “la vacunació en contra del VPH és el mètode preventiu més eficaç, que permetrà que “d’aquí a 15-20 any veiem la desaparició de la malaltia”.

 El desplegament del nou mètode de cribratge es va iniciar el 13 de gener de 2025 a les comarques del Gironès, Pla de l’Estany i a la Selva Interior, mentre que la setmana següent, es va implantar a la Selva Interior, a l’Alt Maresme, a l’Alt i Baix Empordà, al Ripollès i a la Garrotxa. Les mostres es processen al Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. Aquest desplegament esdevé una primera fase del programa, que consisteix en un cribratge oportunista aprofitant una consulta ordinària a un centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), en dones d’entre 30 i 65 anys.

 La segona fase del programa, la poblacional, es desplegarà a la Regió Sanitària de Girona més endavant. En aquest cas, el cribratge es basarà en la recollida de la mostra necessària per a fer la prova de detecció de VPH per part de les mateixes dones gràcies a la col·laboració de les farmàcies. A través d’un SMS es convidarà la persona a recollir un dispositiu d’automostra a una farmàcia, on s’haurà de retornar una vegada la persona s’hagi pres la mostra. Aquesta prova també es continuarà fent als ASSIR per part de professionals sanitaris en els casos en què la dona així ho desitgi.

 El càncer de coll uterí és un tumor maligne que s’inicia a la part més baixa de l’úter.  Aquest càncer té com a causa principal i necessària la infecció pel virus del papil·loma humà o VPH: sense aquesta infecció no es podrà produir. No obstant, no totes les infeccions per VPH causaran el desenvolupament d’un càncer.

 

Trenta nou casos a la demarcació de Girona cada any

Segons dades de la Unitat d’Epidemiologia i Registre del Càncer de la Girona, la taxa d’incidència del càncer de cèrvix a la demarcació és de 7,5 casos per cada 100.000 habitants/any i cada any es diagnostiquen una mitjana de 30 casos nous. L’edat mitjana de les persones diagnosticades amb càncer de coll d’úter és de 56 anys. L’anàlisi de les dades, demostren que hi ha una supervivència del 62% dels casos al cap de cinc anys, i que cada anys es produeixen unes vuit defuncions per aquesta malaltia.

 És molt important recordar que aquest càncer és prevenible, principalment mitjançant la vacunació i la detecció precoç. Tant és així que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s’ha proposat eliminar aquest càncer mitjançant la vacunació, la detecció precoç i el tractament de les lesions. Amb la posada en marxa d’aquest programa de cribratge, Catalunya queda alineada amb la resta de països europeus per assolir l’estratègia mundial liderada per l’OMS per a l’eliminació d’aquest tipus de càncer. Entre el 70-80% dels diagnòstics de càncer de cèrvix són dones no cribrades o sotscribrades. Una bona organització del cribratge permet arribar a aquesta població i alhora millorar la seva participació.

Us informem que el proper 19 d'abril de 2024 tindrà lloc la Primera Jornada conjunta d'Oncologia i Atenció Primària, a la sala d'actes de l'Hospital Trueta. En aquesta jornada es tractaran aspectes rellevants en el seguiment de pacients oncològics, posant especial atenció als tumors de càncer de mama i de pròstata. Adreçada a professionals sanitaris de la medicina i l'atenció infermera, aquesta jornada oferirà un espai per a l'intercanvi de coneixements i experiències clíniques. Esperem comptar amb la vostra presència i contribuir a la millora de l'atenció oncològica a la Regió Sanitària de Girona.

PROGRAMA:

Podeu descarregar-vos el programa aquí.

INSCRIPCIONS:

Realitzeu les vostres inscripcions a través d'aquest enllaç.

 
 
Image
Durant l’any 2023 el centre va registrar 2.387 procediments quirúrgics oncològics. Les vinculades a tumors a la matriu i als ovaris i annexos són les més habituals Pel que fa a les intervencions oncològiques d’alta complexitat, l’any passat se’n van fer 517, entre les quals la més repetida va ser la de càncer de fetge

Cada 4 de febrer es commemora el Dia Mundial Contra el Càncer, promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu de conscienciar sobre la malaltia, fomentar les mesures de prevenció i avançar en la investigació. La cirurgia és un dels procediments habituals a l’hora d’abordar la patologia i, en aquest context, l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta va acumular 2.387 prirocediments quiúrgics oncològics al llarg de 2023. Cal tenir en compte que en un procés quirúrgic es poden realitzar més d'un procediment.  La xifra global es va mantenir estable, incrementant-se un 2% respecte al 2022, quan se’n van registrar 2.335. Aquest procediments es realitzen habitualment al bloc quirúrgic de l’hospital, però cal tenir present que puntualment es poden realitzar en sales d’intervencionisme. 

Pel que fa a la tipologia d’intervencions oncològiques, les vinculades a neoplàsies (tumors) malignes de matriu, ovaris i annexos són les que tenen una major incidència, amb 612 cirurgies registrades l’any 2023. Per darrere, se situen les intervencions per neoplàsia maligna de mama (295) i de bufeta (237). Aquestes posicions s’han mantingut durant els darrers anys.

Cirurgia oncològica d’alta complexitat
Com a centre terciari i de referència de la Regió Sanitària Girona, l’Hospital Trueta assumeix la pràctica totalitat de la cirurgia oncològica d’alta complexitat. En aquest sentit, durant el 2023 els cirurgians del Trueta van fer 517 procediments quirúrgics oncològics de cervell, esòfag, estómac, fetge, pàncrees, pulmó, recte i ovaris. Es tracta d’una xifra global similar a la de 2022, quan se’n van registrar 561, i superior al total de 2021 (499).

Com ja va succeir l’any 2022, la cirurgia oncològica d’alta complexitat més comuna a l’Hospital Trueta és la relacionada amb el càncer de fetge, amb 117 intervencions realitzades al 2023. A continuació, se situen les intervencions de càncer de pulmó, càncer de cervell i càncer de recte, cada una amb 91 operacions registrades. El darrer any, els cirurgians del centre també van completar 31 intervencions de càncer d’estómac; 26 de càncer de pàncrees;13 de càncer d’esòfag i 57 de càncer d’ovaris.

Aquest ampli bagatge quirúrgic d’alta complexitat ha permès al Trueta consolidar la implantació de la cirurgia robòtica com a tècnica habitual en les intervencions de tumors ginecològics, urològics, colorectals, de fetge i de pàncrees, així com la cirurgia transoral i la bariàtrica.


Unitats funcionals oncològiques

Pel que fa a les Unitats Funcionals Oncològiques presents al Trueta (Cap i Coll; Ginecologia; Mama; Neurologia; Neoplàsia de Pulmó i Urologia) van atendre més de 1.700 pacients en primera visita l’any passat. Les unitats funcionals permeten que professionals de diferents disciplines assistencials visitin els pacients en el mateix espai i de forma coordinada. Hi col·laboren de manera interdisciplinar professionals de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Oncologia i de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge. Les decisions clíniques sobre el diagnòstic i tractament es prenen conjuntament en el mateix moment, fet que facilita que, des de la primera visita, s’agilitzin els circuits assistencials i es redueixin els temps entre el diagnòstic el tractament.

La Unitat Funcional d’Urologia Oncològica, que tracta patologies com el càncer de bufeta o de pròstata, és la que suma més pacients en primera visita, amb 541 el 2023. Seguidament, se situa la Unitat Oncològica de Mama (534), formada per professionals implicats en el diagnòstic i tractament del càncer de mama, que és el més freqüent de les dones a Catalunya. Per aquesta raó, és important seguir el programa de detecció precoç, que propicia la detecció en una etapa molt inicial i quan la possibilitat de curació és més alta. Pel que fa a la Unitat Funcional de Ginecologia Oncològica, va atendre 453 primeres visites de pacients amb càncer genital de l’àrea d’influència del Trueta i també aquelles pacients diagnosticades a altres centres de la demarcació amb elevada complexitat o amb requeriments que superen la capacitat dels hospitals d’origen.
 

       

Image
Image
Image
Image