Salut

Els Mossos d’Esquadra realitzaran una auditoria a les instal·lacions i edificis de l’entorn sanitari i faran propostes de millora Durant aquesta setmana s’han realitzat  reunions amb representants dels departaments de Salut i d’Interior

Els Mossos d’Esquadra realitzaran una auditoria de seguretat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta per tal d’analitzar la situació i fer propostes de millora. Aquesta és una de les actuacions que s’han posat sobre la taula en la reunió que van tenir ahir la direcció del centre, responsables de prevenció de riscos laborals, juntament amb el gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia, el director dels Serveis territorials d’Interior a Girona, Eduard Adrobau i quatre agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat de Seguretat Corporativa, que s’encarrega de la seguretat d'instal·lacions i edificis.

Aquesta reunió forma part de les accions que s’estan duent a terme des de la Gerència de l’Hospital Trueta i el Departament de Salut després dels aldarulls ocorreguts durant la nit de Sant Joan a Girona al Servei d’Urgències del centre.

Entre els acords presos en la trobada d’ahir, cal destacar l’avaluació que realitzaran els agents dels Mossos d’Esquadra en relació amb els mecanismes de seguretat que té establerts el centre, com ara sistemes de control d’accessos, càmeres de vigilància, botons del pànic, agents de seguretat, etc. Aquesta anàlisi permetrà fer propostes per millorar les instal·lacions.

Una altra de les accions serà la potenciació, amb la col·laboració dels Mossos, de la formació per detectar i prevenir situacions de violència als professionals del centre, amb l’objectiu que aquesta pugui arribar a tot el personal. Un dels aspectes que s’introduirà en aquestes sessions formatives serà la conscienciació de la importància de denunciar les agressions, acció que recau sobre la víctima.

Justament aquesta va ser una de les línies de treball que es va comprometre el conseller de Salut, Manel Balcells, en una trobada que va mantenir amb una representació dels professionals que estaven treballant la nit de Sant Joan al Trueta. En aquest sentit, el titular de Salut va manifestar que des de la Generalitat treballarien per buscar opcions que facilitessin la denúncia dels fets per part de les persones agredides. Balcells va traslladar el seu suport, agraïment i reconeixement als professionals afectats i es va mostrar interessat per seu estat emocional. Posteriorment també es va reunir amb els representants dels treballadors.

L’acompanyament psicològic al personal que treballava la nit dels aldarulls ha estat una de les preocupacions de la direcció del centre, que des del primer moment va organitzar sessions de suport emocional, tant individuals com grupals, als professionals que ho desitjaven. Aquestes sessions es van començar a fer la mateixa setmana dels fets i s’allargaran tant com sigui necessari.

Avui també s’ha fet una reunió extraordinària amb el Comitè de Seguretat o Salut de l’Hospital Trueta durant la qual s’ha informat de les accions realitzades des dels fets de la nit de la revetlla tant pel benestar emocional dels professionals com les propostes que s’estan treballant en relació a la seguretat del centre i a la dels propis treballadors.

La seguretat dels treballadors i treballadores i de les persones usuàries del centre és una qüestió considerada de màxima importància i prioritat per la direcció de l’Hospital Trueta.

 

El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, ha presentat avui a Flix, el Pla d’ocupació de places de difícil cobertura en l’àmbit rural a l’atenció primària. Balcells ha explicat que el Departament ha identificat que un de cada cinc equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya és de difícil cobertura d’àmbit rural. En total, 73 EAP. En aquest sentit, ha avançat que, amb l’objectiu d’atraure talent en aquests centres, el pla promourà incentius econòmics i mesures de caire més social per afavorir el projecte professional i personal.

El Pla d’ocupació de places de difícil cobertura en l’àmbit rural a l’atenció primària identifica aquells EAP que es considera que tenen dificultats per a trobar professionals. Els equips de Camprodon, Besalú, Bàscara, Arbúcies-Sant Hilari, La Jonquera i Llançà, Celrà, Ripoll, Vilafant, Canet de Mar i Roses s'han considerat com a EAP de difícil cobertura.

“És tota una aposta, - importantíssima- perquè aquests llocs de difícil cobertura rural puguin ser més atractius per als professionals” ha remarcat el conseller durant l’atenció als mitjans, i ha assenyalat que “és també un esforç per prioritzar aquests 73 equips perquè tinguin un increment, a més dels ja previstos en els convenis respectius, tant en el de l’ICS com el del SISCAT”. Dels 73 equips, 18 pertanyen a la Regió Sanitària de Girona -11 dels quals son de l'ICS Girona-, àrea amb un 42% dels equips qualificats com de difícil cobertura.

El Pla preveu uns incentius econòmics que complementa el de muntanya actual. L’impacte global per Salut serà d’11,5 milions d’euros anuals. En aquest sentit, els metges i metgesses de Medicina Familiar i Comunitària i els i les pediatries d’aquests centres de difícil cobertura rebran un increment anual d’uns 3.500€ i els infermers i infermeres, llevadors i llevadores, i els i les treballadores socials, 2.000.

D’altra banda, el Pla també preveu un conjunt de mesures de caire més social per afavorir el projecte professional i personal. Així, en l’àmbit professional es desplegaran mesures com la de facilitar la investigació i la docència, la formació continuada, la connexió amb professionals del sistema de salut i la priorització d’interconsultes, el lideratge, i la flexibilització de la jornada, garantint el servei, entre d’altres.

I en l’àmbit personal, el Pla preveu, amb col·laboració amb les entitats municipalistes, mesures per afavorir l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació de la unitat familiar o subvencions per a formació, entre d’altres. Per aquestes mesures, Salut establirà acords de col·laboració amb diferents entitats municipalistes.

EAPS de difícil cobertura a l’àmbit rural

Pel tar d’identificar els EAP de difícil cobertura de l’àmbit rural, Salut va crear un indicador sintètic amb 6 indicadors ponderats que tenen en compte la distància de l’equip de primària a l’hospital, l’alta ruralitat, la sobrecàrrega estacional, les guàrdies, la distància al consultori local i l’envelliment de la població. Aquests indicadors permeten determinar diferents nivells de llocs de difícil cobertura, categoritzats en nivell alt, mig i baix.

Es tracta d’un mètode robust, que permet actualitzar-se periòdicament i discriminar adequadament els llocs de difícil cobertura estructural. Aquest indicador sintètic és el que ha permès identificar d’entre els 378 EAP de Catalunya, els 73 equips de difícil cobertura, la gran majoria de l’Institut Català de la Salut (ICS). I és que l’ICS gestiona aproximadament el 80% dels EAP del país. Concretament, l’estudi de Salut ha identificat 61 EAP de l’ICS de difícil cobertura, 36 de nivell alt i 25, mig.

De la resta d’EAP del sistema de salut, 6 són considerats de nivell alt i, 6 més, de nivell mig.

Tots els EAPS de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran són considerats de nivell alt de difícil cobertura, mentre que en l’anàlisi del Departament de Salut no s’ha identificat cap centre de les regions sanitàries de Barcelona ciutat, Metropolitana Nord i Metropolitana Sud.

El conseller de Salut, Manel Balcells, afirma que aquest és “un dels dos projectes de salut més important del país dels pròxims anys” La delegada del Govern a Girona ha refermat el compromís del Govern amb el projecte i ha remarcat la seva transversalitat i importància, en tant que afavorirà la innovació, el progrés i millorarà l'atenció que rep la ciutadania El conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat avui que la part assistencial del nou Campus de Salut disposarà d’una superfície de 193.000 metres quadrats, 43.000 dels quals ja estan construïts i conformen l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià. De la superfície total, 17.000 metres quadrats es construiran, però es deixaran com a espais de creixement per a necessitats que puguin esdevenir en un futur. “El projecte del Nou Campus de Salut de Girona, és, juntament amb el del nou Clínic, el projecte de salut més important del país”, ha manifestat el conseller aquest migdia a l’acte de presentació del Pla funcional assistencial del Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona. El conseller ha anunciat que el futur Campus suposarà una inversió d’entre 500 i 600 milions d’euros i que es treballa perquè sigui una realitat l'any 2030. “Aquest projecte és una gran inversió que permetrà atraure talent i generar dinàmiques econòmiques, de manera que el Campus esdevindrà l’empresa més gran del territori de Girona”. Durant l’acte, la delegada del Govern de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, ha refermat el compromís del Govern amb el projecte i ha remarcat la seva transversalitat i importància per la demarcació, en tant que afavorirà la innovació, el progrés i millorarà l'atenció que rep la ciutadania. El Pla funcional assistencial és el resultat del treball que s’ha realitzat durant l’últim any i mig liderat per la Regió Sanitària de Girona i que ha comptat amb la participació de ciutadania i de professionals dels hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt. El document, de més de 500 pàgines, inclou tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea assistencial del futur Campus de Salut com ara la superfície, els criteris d’ordenació funcional i el disseny dels espais (accessos, circuits, especificacions d’àrees...). El Pla s’ha fet arribar a la Gerència d’Inversions i Patrimoni de CatSalut, i esdevindrà la base per a l’elaboració del projecte arquitectònic definitiu. El conseller Balcells ha indicat que durant el primer trimestre de 2024 està previst treure a licitació el concurs d’idees per al futur Campus de Salut. En aquest sentit, els alcaldes de Girona i de Salt, Lluc Salellas i Jordi Viñas, respectivament, han detallat que durant el mes de desembre els plens dels seus respectius ajuntaments aprovaran el conveni de col·laboració entre ambdós municipis per agilitzar les gestions i facilitar tots els tràmits urbanístics, i que els primers mesos del 2024 també hi ha previst d’aprovar l’avanç del pla parcial de tot el sector sud i l’avanç del pla parcial del sector on anirà el Campus de Salut perquè el Departament en paral·lel també pugui anar avançant en el projecte. Serà un cop fets aquests tràmits que es podrà tirar endavant el concurs d’idees per tal que els arquitectes que hi vulguin concursar puguin presentar les seves propostes. Els dos alcaldes han coincidit en la “pressa i urgència” que hi ha pel projecte, el qual està al capdamunt de les prioritats urbanístiques dels dos municipis. L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha defensat que el projecte per al nou Campus de Salut “avança a bon ritme i ho fa perquè la implicació de tots els actors és màxima”. L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha volgut subratllar que “tots els passos els fem amb els tempos necessaris perquè tinguem la garantia jurídica necessària que no aturi en cap cas el projecte”. Augment del 73% de la superfície actual El conseller de Salut ha indicat que quan el futur Campus sigui una realitat, augmentarà un 73% l’espai assistencial amb relació a la superfície que ocupen actualment els hospitals Trueta i Santa Caterina. Dels 193.000 m², 43.000 corresponen a espais ja construïts avui en dia, 133.000 s’equiparan totalment i 17.000 es mantindran com a espais de reserva. El gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia, ha informat dels creixements previstos en el Pla funcional en relació amb les principals àrees assistencials. En aquest sentit, es passarà dels 19 quiròfans que hi ha actualment entre els dos hospitals a 31 un cop l’obra estigui acabada i 33 amb el creixement previst amb l’espai de reserva. Les àrees d’intervencionisme creixeran notablement, ja que passaran de les 12 sales que hi ha actualment al Trueta a un total de 18, o fins a 24 amb l’espai de reserva. L’àrea d’hospitalització també experimentarà un important creixement perquè es passarà dels 674 llits que hi ha actualment, entre llits convencionals, crítics, semicrítics, tant d’adults com pediàtrics, a un total de 791 com a punt de partida i fins a 855 com a màxim. L’àrea d’urgències passarà de disposar 84 boxos a 136 com a punt de partida, i fins a 162 en el moment de màxima ocupació. “Aquesta serà l’obra més important de la demarcació de Girona dels pròxims 50 anys” ha afirmat la delegada. El conseller ha indicat que les previsions són que el Campus tingui un pressupost d’entre 500 i 600 milions d’euros i que es treballa amb l’objectiu que pugui ser una realitat l'any 2030. Al futur Campus de Salut hi confluiran assistència, recerca i coneixement, ja que preveu la convivència de les facultats de les ciències de la salut a l’entorn sanitari. En aquest sentit, el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, ha indicat que “el fet de convergir en un mateix espai infraestructures i talent genera sinergies positives” i en aquest sentit ha indicat que aquesta convivència serà positiva tant per la formació i aprenentatge dels alumnes com dels professionals, “facilitarà la captació de talent investigador d’arreu del món i generarà emprenedoria”. Molt més que un campus de salut La delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral ha assegurat que “volem que el nou Campus de Salut sigui un espai de transformació que impulsi dinàmiques i projectes d’innovació, recerca i coneixement en l’àmbit de la salut, però també que tingui un pes cabdal en l’economia de la demarcació”. En aquest sentit, ha indicat que s’està treballant des de tots els departaments per “impulsar el desenvolupament del Campus de Salut en el seu conjunt: Salut, Recerca i Universitats, Economia i Hisenda i Territori”. Aquesta tasca conjunta “demostra la transversalitat del projecte i la importància que té pel Govern”, ha manifestat Cañigueral. És per això, que la delegada ha agraït la “visió estratègica que ha tingut el Departament de Salut per dur a terme aquest Pla funcional”. El Pla funcional Durant l’acte de presentació, la directora de Pla funcional, M. Josep López Dolcet, ha presentat com s’ha treballat el document i quines han estat les principals aportacions, tants dels professionals com de la ciutadania, la majoria de les quals s’han incorporat al document final. López Dolcet ha explicat que el pla s’ha treballat amb processos participatius dirigits als professionals del Trueta i el Santa Caterina i ha comptat també amb la participació de la ciutadania a través d’un procés específic. A l’entorn sanitari s’han analitzat les àrees d’urgències, hospitalització, crítics, àrea quirúrgica i d’intervencionisme, maternoinfantil, ambulatòria, atenció intermèdia, àrea administrativa, suport clínic i de serveis generals, a través de qüestionaris telemàtics i grups focals presencials. En el conjunt dels deu processos s’han recollit 1.265 respostes als qüestionaris telemàtics i 267 persones han participat en 12 grups focals i grups de treball d’experts. Pel que fa al procés participatiu de la ciutadania, la directora del Pla funcional ha explicat que es va realitzar un qüestionari que va estar obert entre el 20 de març i el 24 d’abril d’aquest any i que va permetre recollir fins a 1.564 respostes. El mes de juny es va realitzar una dinàmica participativa presencial amb una mostra representativa dels ciutadans que havien aportat la seva opinió a través del qüestionari en línia. Durant l’acte s’ha pogut escoltar el testimoni d’una professional i un ciutadà que van participar en els grups de treball. D’una banda, la cap d’Urgències de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, Àngels Gispert, ha explicat com va viure el procés i ha destacat que va ser molt enriquidor i positiu poder conèixer com es treballa en altres hospitals perquè “permet conèixer altres experiències i altres maneres de fer”. Gispert assenyala que considera que el nou Campus ha de “reforçar tres aspectes: la humanització, el creixement de l’atenció intermèdia i potenciant el paper de referència del Campus com a hospital terciari de la Regió Sanitària.” Per la seva banda, Samir Mohamed, que va participar en el procés de la ciutadania, ha destacat que per a ell va ser una experiència molt positiva i que repetiria sense cap dubte, en la qual va prevaldre el “bon ambient, la cordialitat, el diàleg i que els participants buscaven el benefici comú”. Mohamed ha posat el valor que els va permetre donar la seva opinió sobre aspectes que la ciutadania considera molt importants com la confidencialitat o l’accessibilitat. Consell de Participació Està previst també que es materialitzi la constitució d’un Consell de Participació del Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona liderada pel Departament de Salut, en la que hi haurà representació de la ciutadania, dels col·legis professionals, de les entitats proveïdores de salut de la Regió Sanitària, del món local i d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya. Aquesta Comissió, que compta amb el suport dels col·legis professionals dels col·lectius de medicina, infermeria i farmàcia, es reunirà de forma periòdica i tindrà l’encàrrec de fer seguiment dels avanços en relació amb el projecte (urbanístics, arquitectònics i assistencials).

Aquesta setmana han arribat les 3.571 primeres dosis, que s’administren als CAP i als hospitals de la Regió Sanitària de Girona

Aquesta setmana alguns dels centres d’atenció primària han començat la campanya d’immunització a nadons de fins als 6 mesos contra el virus respiratori sincicial (VRS), un virus altament contagiós que es dissemina amb les secrecions nasofaríngies de les persones infectades o mitjançant les gotes de saliva, constituint una de les principals causes d’hospitalització en infants menors de 5 anys.

El primer CAP a rebre dosis contra el VRS va ser Alfons Moré de Salt, on van arribar les primeres unitats divendres passat. Dilluns mateix ja les administraven als primers infants i quan acabi la jornada laboral d’avui en aquest centre ja s’hauran immunitzat fins a 70 nens i nenes nascuts entre abril i setembre de 2023 per protegir-los de les bronquiolitis i les seves complicacions. AL CAP de Can Gibert de Pla, avui ja s’hauran vacunat fins a 25 infants. A finals del matí també s’haurà acabat de fer la primera distribució de 3.571 dosis a tots els centres de salut de la Regió Sanitària Girona: Dilluns 2 octubre van arribar als centres de la comarca de La Selva, dimarts a l’Alt i el Baix Empordà, dimecres a la Garrotxa i el Pla de l’Estany, ahir a les comarques del Ripollès i del Gironès i avui s’estan repartint a l’Alt Maresme. En total, està previst que es reparteixin fins a 6.212 dosis.

La campanya contra el VRS es realitza als centres d’atenció primària per als nadons nascuts entre abril i setembre de 2023 (les famílies estan rebent un SMS informatiu per demanar cita al CAP) i en el mateix centre hospitalari (abans de l’alta) per als que neixin entre octubre de 2023 i març de 2024. L’administració serà progressiva, segons vagin naixent els infants i segons les famílies vagin demanant cita als seus CAP de referència. Es recomana aprofitar les revisions periòdiques per sol·licitar la immunització contra el VRS.

L’any passat, a Catalunya, el VRS va causar 7.523 bronquiolitis en menors d’un any, amb 1.058 hospitalitzacions.

El VRS, que afecta 9 de cada 10 infants durant els dos primers anys de vida, és altament contagiós; es dissemina amb les secrecions nasofaríngies infectades o amb la saliva i pot manifestar-se clínicament de diverses maneres, depenent de l’estat immunitari i l‘edat del pacient: des de quadres de vies respiratòries altes banals o inaparents tipus refredat comú, fins a episodis de bronquiolitis o pneumònies en lactants, que solen ser més greus durant els primers mesos de vida i especialment importants en prematurs. S’estima que el VRS és el responsable d’un 70% del total dels quadres de bronquiolitis i d’un 25% de les pneumònies en els menors d’un any.

Cal tenir present que el Nirsevimab no és una vacuna, si no que es tracta d’anticossos, és a dir, proteïnes generades pel sistema immunològic que ajuden a combatre malalties. Segons les dades disponibles, aquests anticossos redueixen en prop d’un 80% els contagis de vies respiratòries inferiors per VRS. S’administra una sola dosi intramuscular.

Catalunya té en aquests moments un dels calendaris de vacunació més complets i amb la incorporació de la immunització contra el VRS disposarà d’una de les recomanacions d’immunització més avançades a escala global