Serveis Assistencials

S’han incorporat 130 referents de benestar emocional, fisioterapeutes, nutricionistes-dietistes i higienistes dentals, que donen servei a tota la Regió Sanitària Girona De les 7.000 activitats grupals i comunitàries orientades a la millora de la salut i la prevenció de la malaltia, 5.392 han estat organitzades pels professionals que s'han incorporat en els centres de l'ICS Girona i l’IAS

La Regio Sanitària de Girona ha complert dos anys des que es va iniciar el desplegament progressiu dels nous perfils professionals a l’Atenció Primària. Durant el període 2022-2023 s’han impulsat 7.121 activitats grupals i comunitàries, que han beneficiat a 26.530 persones: D'aquestes, un total de 5.392 activitats grupals i comunitàries han estat organitzades els professionals que s'han incorporat en els centres des de l’ICS a Girona i l’IAS, les quals han arribat a 18.596 persones.

Les dades indicades inclouen l’activitat realitzada pels referents de benestar emocional i salut comunitària –els primers en incorporar-se als equips d’atenció primària (EAP) a finals 2021-, els nutricionistes-dietistes i els fisioterapeutes. L’últim perfil en sumar-se als EAP i que està en desplegament són els higienistes dentals, dels que no es disposen dades disgregades sobre l’activitat realitzada.

La incorporació dels nous perfils s’emmarca en el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària i Comunitària (PEITAPIC) del Departament de Salut. Les seves funcions són complementàries a la resta de professionals dels equips d’atenció primària: medicina, infermeria, suport administratiu, treballadors socials i llevadores, entre d’altres. Els nous rols s’orienten a millorar la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia des d’una vesant comunitària i treballen en coordinació entre ells i amb altres agents socials i de la comunitat.

A la Regió Sanitària Girona s’han incorporat 129 professionals corresponents a aquests nous rols i que donen servei a totes les àrees bàsiques de salut. Es tracta de 40 referents de benestar emocional i salut comunitària, 21 nutricionistes-dietistes, 37 fisioterapeutes i 31 higienistes bucodentals.

Pel que fa a la tipologia de les activitats realitzades, la majoria estan relacionades amb la salut mental i el benestar emocional, salut i escola, alimentació saludable, salut maternoinfantil i suport a malalties cròniques. Les més de 7.000 accions grupals realitzades representen unes 33.300 hores d’activitats en total.

El gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, ha destacat “l’impacte positiu que han tingut els nous perfils professionals en l’impuls de la promoció de la salut entre la ciutadania des d’una perspectiva comunitària i polièdrica”. Heredia també ha subratllat el compromís de la Regió Sanitària Girona amb la millora contínua de la salut de la ciutadania i sobretot des de l’atenció primària: “Continuarem treballant per reforçar aquests nous rols per tal de seguir proporcionant una atenció integral a tots els ciutadans de la regió”.

L’àmbit de treball dels nous perfils

Pel que fa a les seves tasques, els referents de benestar emocional se centren en les necessitats de salut emocional de la ciutadania i en la no medicalització davant de problemes relacionats amb el malestar emocional, proporcionant alternatives no sanitàries.

En relació als nutricionistes-dietistes, desenvolupen tasques orientades a reduir els factors de risc associats a una mala alimentació així com la promoció d’hàbits saludables, fent especial èmfasi en la població amb major vulnerabilitat socioeconòmica.

Per la seva banda, els fisioterapeutes tenen per objectiu promoure i millorar el funcionament i l’autonomia en persones que pateixen problemes de salut crònics relacionats amb malalties musculoesquelètiques a través d’activitats grupals.

El triatge permetrà fer una valoració especialitzada dels usuaris i agilitzar l’atenció d’aquells que necessitin una actuació més immediata 

El Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) Güell de Girona ha implantat un sistema de triatge que permetrà atendre amb més celeritat aquells pacients que presentin una situació clínica més greu. Amb aquesta mesura, es disminuirà el risc que sorgeixin complicacions en aquelles persones que necessitin una atenció més urgent per part del personal mèdic i d’infermeria del centre.

El sistema de triatge és una pràctica molt estesa en els serveis d’Urgències, per la necessitat de gestionar els casos segons el seu nivell de complexitat. Al CUAP Güell, el triatge ha entrat en funcionament aquesta setmana i, en una primera fase, funcionarà de dilluns a divendres entre les 8 i les 20 h.

Una infermera amb formació específica en triatge és l’encarregada de fer una primera recepció, acollida i classificació del pacient a partir del seu motiu de consulta. D’aquesta manera es poden detectar ràpidament tots aquells usuaris en una situació clínica greu, que han de ser atesos sense demores per evitar complicacions derivades del temps d’espera. Així doncs, els pacients passen a atendre’s segons el nivell d’urgència que presentin, i no per ordre d’arribada.

Tot i prioritzar els casos més greus, el sistema de triatge valora tots els pacients que demanen atenció presencial al CUAP Güell, sigui quin sigui el seu nivell d’urgència.  Per tant, tots aquells usuaris que estan a les sales del centre en espera d’atenció passen a estar controlats per infermeria fins a ser atesos pel professional sanitari més adient, segons el seu motiu de consulta.

La instauració progressiva del sistema de triatge respon a l’objectiu d’oferir una millor gestió de les urgències al CUAP Güell que, des de desembre de 2017, dona assistència durant les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana a aquells pacients amb una patologia que es pot tractar des de la mateixa atenció primària dins de la seva àrea d’influència, corresponent a les àrees bàsiques de salut de Girona, Salt, Sarrià de Ter i Celrà. Cal recordar, però, que tots els centres d’atenció primària de Girona estan oberts de 8 a 20 h en dies laborables, i Salt, Sarrià de Ter i Celrà, també en caps de setmana i festius en el mateix horari. D’aquesta manera, el mateix centre d’atenció primària assignat és el primer lloc on s’han de dirigir els usuaris si necessiten una atenció urgent. Només fora de l’horari d’obertura del seu centre és quan ha de venir o trucar al CUAP Güell per demanar assistència sanitària.

La capacitat d’atendre usuaris del CUAP Güell ha anat creixent i, actualment, també dona resposta a pacients derivats dels serveis d’urgències dels hospitals Dr. Josep Trueta i Santa Caterina, que presenten un motiu de consulta no urgent i que pot ser resolt en el CUAP. En aquest sentit, l’any 2022 l’atenció continuada del CUAP Güell va acumular 85.480 visites (entre presencials, a domicili i telefòniques), cosa que suposa un augment de prop d’un 10% respecte a 2021. Les dades recollides en els primers sis mesos de 2023 apunten que es mantindrà la progressió, amb 43.314 visites ja registrades fins al 30 de juny.

Entre els serveis que presta el CUAP Güell destaquen les urgències de baixa i mitjana  complexitat; les cures d'infermeria; la continuïtat assistencial del pacient fràgil, pal·liatiu i crònic; l’atenció de traumatismes lleus quan no hi ha signes de fractura, i les atencions urgents a les residències geriàtriques i sociosanitàries. El seu equip de professionals està format per metges i metgesses de família, pediatres –en tram diürn dels festius–, infermers i infermeres, auxiliars d'infermeria i professionals d'Atenció a la Ciutadania.

La implantació d’un sistema de triatge suposa un pas més en l’objectiu de continuar millorant l’atenció als usuaris i incrementar la satisfacció dels pacients i professionals que treballen al CUAP Güell.

      

Professionals dels equips d’atenció primària de la Garrotxa desenvolupen un projecte de recerca, basat en un programa d’immersions guiades a la natura, per avaluar-ne l’efecte sobre la salut mental de persones adultes amb estats d'ansietat, depressió o estrès

Nombrosos estudis relacionen el fet de viure a prop d’espais naturals amb una menor prevalença de trastorns mentals, en especial aquells vinculats a l’ansietat, la depressió i l’estrès. Sota aquesta premissa, des de l’Equip d’Atenció Primària Olot de l’Institut Català de la Salut (ICS) –juntament amb els EAP de Besalú (ICS), Sant Joan les Fonts (FHOCG) i La Vall d’en Bas (FHOCG)–, es desenvolupa un projecte basat en immersions guiades a la natura, que té com a objectiu avaluar l’efecte que té el contacte guiat a la natura en persones majors de 30 anys residents a la Garrotxa que pateixen aquests estats emocionals. L’estudi, que compta amb la supervisió de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol), va engegar-se el gener i s’allargarà fins a finals de 2024.

Ja hi participen 45 pacients –l’estudi final preveu incloure’n 166–¬, una part dels quals formen l’anomenat Grup d’Intervenció. Després que aquest Grup hagi completat les primeres 7 setmanes del programa, ja s’estan recollint els resultats preliminars. “Els tests semblen indicar que les persones que fan les immersions guiades a la natura passen d’un estat moderat-greu a lleu”, explica Quionia Villar, metgessa del Consultori Local Les Preses i investigadora principal del projecte. Aquest projecte sorgeix de la necessitat d’abordar l’augment de la incidència de persones que viuen en estat de depressió, ansietat o estrès els darrers anys i, sobretot, en el context de postpandèmia, utilitzant els recursos de natura que hi ha al territori i la prescripció social. L’estudi es dissenya per valorar com la població local que pateix emocionalment es pot beneficiar dels recursos de natura més propers. El grau d’eficàcia del projecte s’avalua mitjançant tests que mesuren l’estat d’ànim de les persones que pateixen una d’aquestes patologies.

Els pacients es deriven de tots els consultoris d’atenció primària de la Garrotxa, així com des de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) mitjançant el programa de col·laboració amb l'atenció primària i comunitària (PCP). Pel que fa als itineraris, es fan als municipis de les Preses i la Vall d’en Bas. Els tests es passen al Grup d’Intervenció i, de forma paral·lela, al Grup de Control, durant els mateixos períodes de l’estudi. Els resultats obtinguts en un grup en contrast amb l’altre permeten determinar si la intervenció millora la simptomatologia dels individus al llarg del temps.

Les referents de benestar emocional i comunitari (RBEC) s’encarreguen de recopilar les dades que permeten avaluar com la prescripció social  de natura –també anomenada ‘recepta verda’– pot suposar una millora en el control de l’estrès, l’ansietat i la depressió.

La durada del programa és de 6 mesos per a cada grup de pacients, fet que suposa un factor diferencial respecte a altres estudis similars, com indica Quionia Villar: “No hi ha gaires estudis en aquest àmbit que facin un procediment tan llarg en el temps per buscar una millora sostinguda en el benestar de les persones”. Les primeres immersions guiades a la natura tenen una durada de 3 hores setmanals durant les primeres 7 setmanes. Posteriorment, i durant cinc mesos, les trobades són mensuals.

Una guia professional formada en boscos terapèutics acompanya el Grup d’Intervenció i facilita l'experiència pels itineraris dissenyats en espais naturals dels municipis de les Preses i la Vall d’en Bas, que ressegueixen antics camins i boscos. També es fan sortides guiades pels dos boscos de la Xarxa Sèlvans que hi ha a la Garrotxa: Salvador Grau i Les Olletes. Al llarg de l’itinerari, es desenvolupen una sèrie de propostes sensorials i expressives en continu contacte amb la natura, amb l’objectiu d’adquirir noves capacitats de gestió emocional que ajudin a millorar la salut i el benestar personal. El fet de tractar-se d’una activitat grupal també propicia que es desenvolupin habilitats d’interacció social i de companyonia.

Precisament, la reconeguda diversitat d’espais naturals que té la comarca ha propiciat que es vagin duent a terme altres iniciatives que vinculen la medicina i el medi ambient, com la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa, instaurada el 2017 a l’Hospital d’Olot amb l’objectiu d’abordar la detecció, l’avaluació i el maneig de malalties i riscos mediambientals relacionats amb la salut dels infants, a més de proporcionar educació, formació i recerca en aquesta àrea.

Estudi extrapolable a altres entorns

El plantejament d’aquest estudi és que pugui ser extrapolable a altres entorns amb  població que tingui l’oportunitat d'apropar-se a la natura. Perquè sigui així, la metodologia de treball del projecte es documenta de manera rigorosa, tant pel que fa a les tècniques com a les eines utilitzades a cadascuna de les sessions i als entorns per on es fan els guiatges. El document elaborat serà útil per transferir aquest coneixement a altres equips de professionals del guiatge. A més, s’ha elaborat material gràfic en format de fitxes que poden ser emprades de manera autònoma una vegada els pacients hagin fet el programa guiat.