Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

genètica

Aquesta jornada ha reunit experts nacionals per debatre sobre el present i el futur de la medicina genòmica i les seves implicacions en la pràctica clínica

Avui s’ha celebrat al Palau de Congressos de Girona la 1a Jornada de Genòmica Clínica i Medicina Personalitzada de la Regió Sanitària de Girona, organitzada per l'Institut Català de la Salut (ICS) de Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària i l’Institut Català d’Oncologia, que tenia com a objectiu principal promoure el coneixement i la discussió sobre els avenços i l’impacte de la medicina genòmica.

La jornada ha reunit experts en el camp de la genètica per compartir els últims avenços i les seves implicacions en la pràctica clínica. Aquesta primera edició ha posat especial èmfasi en els reptes clínics, socials i ètics que planteja aquesta disciplina, abordant qüestions fonamentals per a la presa de decisions en aquest àmbit.

Els més de 170 assistents a la jornada han pogut escoltar conferències, taules rodones que els han permès aprofundir en temes clau com l'ús de la genòmica en el diagnòstic precoç de malalties, la seva aplicació en el desenvolupament de teràpies personalitzades i els reptes ètics que es plantegen en aquesta àrea.

Al llarg de la jornada s’ha posat de manifest la necessitat que es creï l'especialitat de genètica clínica a l’estat espanyol. Malgrat això, es considera vital crear unitats de genètica clínica en els centres de salut i que aquestes estiguin formades per professionals de diferents disciplines. En aquest sentit, la multidisciplinarietat és imprescindible per poder tractar el pacient d’una manera holística.

Cal destacar la conferència d’Ángel María Carracedo Álvarez, director de la Fundación Pública Galega de Medicina Xenómica (SERGAS) i del Centro Nacional de Genotipado-ISCIII (CEGEN), parlant del passat, present i futur de la genètica. Carracedo ha fet un repàs històric dels orígens de la genètica, fa més d’un segle, fins arribar el moment de l’explosió amb l’aparició dels gens i les primeres seqüenciacions d’ADN, als anys 80. També ha introduït altres temes com les malalties rares o l’heretabilitat.

Pel que fa a les taules rodones, una ha tractat sobre com la medicina personalitzada està canviant l’assistència, que s’ha centrat en l’impacte que aquesta està tenint en la cardiologia, en el tractament i la prevenció del càncer, en les alteracions del neurodesenvolupament i els tractaments individualitzats en farmacogenètica.

A la segona taula rodona s’ha parlat del futur de la genòmica. En aquest sentit, s’han posat de relleu les possibilitats que donen les noves tecnologies, la multidisciplinarietat professional, i s’ha centrat en el cribratge genòmic.

Finalment s’ha celebrat una tercera taula rodona sobre el reptes socials plantejats amb l’ètica i la genètica, enfocat sobre els estudis genètics a les persones menors d’edat, l’evolució genètica en les malalties neurològiques de l’adult, l’ús de la genètica en les decisions reproductives i els seus límits i la protecció de les dades genètiques. En aquesta taula rodona s’ha debatut sobre les implicacions ètiques de la genòmica, com ara els dilemes ètics que es deriven de l'ús de la genètica en la presa de decisions mèdiques i els reptes ètics associats a la investigació genètica.

Finalment ha tingut lloc un debat al voltant de què cal fer amb les troballes incidentals, que són aquelles que trobem sense buscar-les, en el que hi ha participat Carmen Ayuso García, cap del Departament de Genètica del Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz i directora Científica de l'Instituto de Investigación Sanitaria Fundación Jiménez Diaz (IIS-FJD, UAM), i Núria Terribas i Sala, directora de la Fundació Víctor Grífols i de la Càtedra de Bioètica de la Uvic-UCC. El debat s’ha centrat en “qui és el propietari” d’aquella informació i, en el cas que el pacient no ho vulgui saber, com s’ha de procedir tenint en compte que es tracta de dades genètiques, de manera que no li afecten només a l’individu sinó també a la seva família. El debat també s’ha centrat en les actuacions a fer quan es tracta de dades que afecten a menors.

Aquesta Jornada de Genòmica i Medicina Personalitzada ha constituït una oportunitat única per als professionals de la salut, investigadors, estudiants i altres agents implicats en aquest àmbit per actualitzar-se en els últims avenços científics i tecnològics relacionats amb la genòmica i la medicina personalitzada, i per debatre les implicacions ètiques que aquests avenços comporten.

La jornada s’ha celebrat a al Palau de Congressos de Girona. Ha com  ptat amb la participació  la inauguració del gerent de la Regió Sanitària de Girona, Miquel Carreras; M. Antònia Llopis, directora dels Laboratoris Clínics, Direcció Assistencial d’Hospitals de l’Institut Català de la Salut; i de Maria Puig, vicepresidenta tercera, en funcions, de la Diputació de Girona i presidenta delegada de Dipsalut, a més de Gloria Padura, presidenta del Comitè Organitzador de la Jornada i directora de l’Hospital Trueta de Girona.

Miquel Carreras ha posat en valor la col·laboració público-privada, que “ha estat fonamental perquè el Laboratori de Biologia Molecular estigui dotat d’un equipament d’alt nivell que ens permetrà fer un salt qualitatiu molt important a la Regió Sanitària Girona pel que fa a la medicina personalitzada”. En aquest sentit, ha manifestat que “des de la Regió estem al costat dels nostres hospitals i professionals i apostem per acostar i territorialitzar al màxim aquests estudis genètics”.

Pel seu costat, Maria Puig, s’ha mostrat “molt contenta pel fet que la Diputació hagi posat aquest granet de sorra, perquè potenciarà la Regió Sanitària de Girona i el Parc Hospitalari Martí i Julià i ens consolidarà com a referent en innovació, en genoma clínic i medicina personalitzada”. Puig ha afegit que “la qualitat de vida de tots nosaltres i dels que vindran depèn de la investigació, i ens correspon a les institucions ajudar a donar-los les eines”.

M. Antònia Llopis ha informat del model de genètica clínica (XIGENICS) que ha posat en marxa l’Institut Català de la Salut, en el que hi participen tots els centres de la institució amb “l’objectiu de poder oferir la millor assistència possible i la millor tecnologia possible a la ciutadania”.

La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de Xavier Queralt, cap de Servei del Laboratori Clínic Territorial de Girona i President del comitè científic i Joaquim Casanovas, gerent de l'Institut Català de la Salut Girona  i de l’Institut d'Assistència Sanitària. Queralt ha posat l’accent en que la genòmica “està aquí” i que és “imparable”, de manera que jornades com a l’avui fan prendre consciència de la importància que té. Casanovas ha manifestat que la jornada ha estat “ambiciosa” i que necessària per la “velocitat en què es produeixen els canvis”. El gerent ha posat en valor el fet de disposar del Laboratori de Biologia Molecular a la Regió Sanitària de Girona, “que disposa de suficient massa crítica com per donar qualitat”. 

La 1a Jornada de Genòmica Clínica i Medicina Personalitzada de la Regió Sanitària de Girona ha esdevingut un acte de reconeixement a la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu per la seva col·laboració amb l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i l’Hospital Santa Caterina de Salt.

Image
Image
Image
Image
Image
Image
L’equipament passa de 1.800 a 2.350 m2 i, a partir d’ara, podrà incrementar encara més la cartera de serveis i l’índex de complexitat Les obres, executades durant el 2022, han costat prop d’1,5 milions d’euros, 500.000 dels quals els ha aportat la Diputació de Girona

El Laboratori Clínic Territorial de Girona ha incorporat 550 m2 més d’espai al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, després de les obres d’ampliació que es van portar a terme el 2022 a les seves instal·lacions i que li han permès créixer: de 1.800 m2 de superfície ha passat a tenir 2.350 m2. Aquest nou espai acollirà la Unitat de Diagnòstic Molecular i Medicina Personalitzada, dedicada a potenciar la biologia molecular i la genètica en tots els àmbits de la medicina. Els treballs han tingut un cost d’1,4 milions d’euros, dels quals la Diputació n’ha aportat 500.000 a través de Dipsalut - Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.

L’actuació s’ha presentat aquest matí durant una visita que han fet a l’equipament el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; la vicepresidenta tercera i presidenta delegada de Dipsalut, Maria Puig, i la gerent de Dipsalut, Sílvia Oliveras. Els han acompanyat el gerent de Catsalut a Girona, Miquel Carreras; el president del Consell d’Administració de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Joan Profitós, i el gerent de l’IAS i de l’Institut Català de la Salut a Girona (ICS Girona), Joaquim Casanovas, entre d’altres.

En total hi ha als 550 m2 de superfície construïda que es divideixen en quatre àrees: espais comuns, laboratori, magatzems i espai de suport. Els treballs s’han fet de manera que es fluxos necessaris (material, residus, mostres, personals o comercials de productes) i permetent una bona comunicació amb els diferents agents externs i interns.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha destacat en la presentació: «Estem satisfets d’haver posat el nostre gra de sorra en aquesta ampliació del laboratori, perquè és una actuació que contribuirà al progrés i al desenvolupament de la medicina a casa nostra. La nostra qualitat de vida en el futur depèn de la investigació, i per això hem de donar als investigadors les eines necessàries perquè treballin molt millor».

L’activitat d’aquesta nova unitat al Laboratori Clínic Territorial de Girona es focalitzarà en la realització de proves per poder oferir tractaments de manera personalitzada a cada pacient, especialment en processos oncològics.

Fins ara, la seqüenciació de les mostres d’ADN per poder arribar a fer els tractaments personalitzats es portaven a terme al Laboratori de Genètica Cardiovascular Gencardio Diagnostics, laboratori de referència de genètica cardiovascular de l’Hospital Josep Trueta, ubicat a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI).

A principis d’aquest 2023, l’equipament i una quinzena de professionals s’han integrat al Laboratori Clínic. La resta de professionals continuaran adscrits al Grup de Recerca Gencardio, a l’IDIBGI, des d’on es mantindrà tota l’activitat relacionada amb la investigació en genètica cardiovascular.

Activitat en creixement

El Laboratori Clínic Territorial de Girona es va traslladar de l’Hospital Josep Trueta al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt al maig de 2016. Aquell pas no només va permetre doblar la superfície de què es disposava fins llavors, sinó que va facilitar l’increment de la seva activitat.

Així, durant el 2015 —l’últim any a l’Hospital Josep Trueta—, es van fer 6.025.980 proves, mentre que el 2022 se’n van fer 7.680.792, un 27 % més. Aquell canvi d’ubicació també va facilitar el creixement de la cartera de serveis i la introducció de noves tècniques i determinacions que abans no es podien oferir, com ara les proves de genètica.

El laboratori duu a terme activitat per a l’ICS Girona —tant de l’Hospital Josep Trueta com dels vint-i-set equips d’atenció primària—, per a les diferents línies assistencials de l’IAS (atenció especialitzada, salut mental, atenció sociosanitària i atenció primària) i també de l’Hospital de Campdevànol. Hi treballen professionals de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut d’Assistència Sanitària, de l’Institut Català d’Oncologia i de l’Hospital de Campdevànol.

Amb visió de futur Campus de Salut

Aquest matí, també s’ha visitat altres espais del Parc Hospitalari. En aquest sentit, el gerent de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i de l’Institut Català de la Salut a Girona (ICS Girona), Joaquim Casanovas, ha explicat que han visitat diversos espais en els quals s’hi han fet inversions, com ara l’Hospital de Dia i les obres d’ampliació del Bloc quirúrgic, accions que ha qualificat com una «avançada del que serà el futur Parc Hospitalari de Girona, amb el nou Trueta». 

En aquest sentit, el gerent de CatSalut a la Regió Sanitària de Girona, Miquel Carreras, ha posat en valor el creixement del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, «amb una visió territorial de l’atenció a la salut de la població, en clau aliança estratègica de l’IAS-ICS Girona i en previsió del futur Campus de salut» i ha destacat que serveis com el del Laboratori donen atenció a tota la Regió Sanitària.

Tenint en compte aquesta visió, en els darrers anys s’han posat en funcionament diferents equipaments, entre els quals destaquen: la nova UCI de l’Hospital Santa Caterina (2019), l’ampliació del Servei d’Urgències, de referència per a les urgències psiquiàtriques de les comarques gironines, l’ampliació de l’Hospital de dia mèdic i reforma de l’Hospital de dia quirúrgic (2021) o també l’ampliació de l’àrea d’endoscòpies, acabada el 2022, entre altres.

Image
Image
Image