Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Campus Salut

Manel Balcells ha afirmat que “aquest procés ja no té marxa enrere; el Campus comença a caminar de forma inexorable, de forma inapel·lable” El nou equipament augmentarà un 95% l’espai assistencial dels actuals hospitals Trueta i Santa Caterina

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat aquest matí que el Govern aprovarà el proper 24 d’abril que el Servei Català de la Salut pugui iniciar els tràmits per a la contractació del projecte hospitalari del nou Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona, amb un valor estimat de 25,35 milions d’euros (IVA exclòs). Aquests diners es destinaran a la licitació del concurs d’idees del Campus de Salut, i a la posterior redacció dels projectes bàsic i executiu de la proposta arquitectònica assistencial que resulti guanyadora del concurs d’idees, així com la direcció de l’obra. Per tant, els 25,35 milions d’euros inclouen la redacció del projecte i direcció d’obra. Posteriorment, es farà la licitació de l’obra i dels equipaments. El primer pas serà convocar el concurs d’idees, que està previst que surti a licitació abans de l’estiu. El conseller de Salut, Manel Balcells, ha manifestat que “estem molt contents perquè avui és un d’aquells dies que marquen una inflexió en una història i en un projecte; un projecte de transformació no només de la demarcació sinó també del Sistema Nacional de Salut de Catalunya” i ha afegit que “és una transformació del model assistencial que dona capitalitat a Girona amb tota la demarcació”.

Balcells ha afirmat que “aquest procés ja no té marxa enrere; el Campus comença a caminar de forma inexorable, de forma inapel·lable”, i ha afegit que “no podem estar més que contents perquè això tira endavant, això ho veurem: ja té un calendari i ja té un pressupost per al concurs d’idees, projecte bàsic i projecte executiu i dimecres es donarà l’autorització perquè tot això comenci”. El nou equipament hospitalari disposarà finalment d’una superfície d’obra nova de 175.000 m2, que es completaran amb els 43.000 m2 existents al Parc Hospitalari Martí i Julià.

El Servei Català de la Salut s’encarregarà de promoure la primera fase del procés de contractació, consistent en l’elecció del projecte guanyador. Per al concurs de projecte es constituirà un jurat que seleccionarà entre 5 i 6 propostes guanyadores que optaran a l’adjudicació del contracte. En una segona fase, licitada per Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, s’adjudicaran el contracte de redacció del projecte i direcció d’obres mitjançant procediment negociat amb les propostes guanyadores de la primera fase. Aquesta concreció econòmica engloba “tot el necessari per tenir el projecte definitiu per al nou Trueta, que forma part de tot el Campus de Salut, és a dir, que va acompanyat de la recerca, del coneixement, de la Universitat de Girona, amb les noves facultats de les ciències de la vida al costat del nou hospital”, ha dit Balcells. 

El Campus de Salut comprendrà els terrenys cedits pels ajuntaments de Girona i Salt i el Parc Hospitalari Martí i Julià, des d’on avui el conseller ha fet l’anunci del concurs de projecte, acompanyat de la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, entre altres representants municipals, de la Universitat i directius de les institucions sanitàries i de recerca que conviuran al Campus de Salut.

La delegada ha afirmat que “avui el Nou Trueta, el Campus de Salut, ja és una realitat imparable” i ha qualificat l’anunci com a “molt important per les comarques gironines perquè fem el primer pas per la inversió més important que tindrà la nostra demarcació en els propers 50 anys”. Cañigueral ha manifestat que “segurament aquest pas que fem avui s’hauria d’haver fet fa 10 anys enrere” i ha afegit que “aquest Govern ha fet que passéssim dels discursos i les paraules, a fets concrets, a fer un pas ferm endavant”.

El concurs d’idees que es convocarà properament per a la redacció del projecte arquitectònic prendrà com a base el Pla funcional assistencial elaborat per la Regió Sanitària de Girona en un procés que ha comptat amb la participació de ciutadania i de professionals dels hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt i que ha durat un any i mig. El document inclou tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea assistencial del futur Campus de Salut com ara els criteris d’ordenació funcional i el disseny dels espais (accessos, circuits, especificacions d’àrees...).

Quan el futur Campus sigui una realitat, permetrà augmentar un 95% l’espai assistencial en comparació amb la superfície que ocupen actualment els hospitals Trueta i Santa Caterina. El metratge final és notablement superior al previst inicialment, de tal manera que la superfície del nou hospital serà de 175.000 m2 de nova construcció, a més dels 43.000 ja existents al Parc Hospitalari Martí i Julià. Al futur Campus de Salut hi confluiran assistència, recerca i coneixement, ja que preveu la convivència de les facultats de les ciències de la salut a l’entorn sanitari. També està previst que s’impulsi la creació de teixit empresarial sanitari i d’innovació a l’entorn del Campus per tal de dinamitzar la zona i impulsar la demarcació a nivell econòmic. En aquest sentit la delegada del Govern ha indicat que amb el futur Campus “garantim que anem de la mà l’assistència, la recerca, el coneixement, perquè a part de donar una millor assistència als gironins i gironines, aquest projecte ha de ser un revulsiu per a l’economia”. Cañigueral ha afirmat que “volem que l’economia gironina estigui més vesada que mai en la recerca, en la innovació i en la transferència del coneixement de l’àmbit de la salut”.

L’actual Hospital Universitari Dr. Josep Trueta data de l’any 1956 i actualment atén una població de prop de 800.000 persones. Per fer front al creixement de població, a l’evolució de la cartera de serveis i al seu paper de referència territorial, és indispensable disposar d’una nova infraestructura hospitalària.

Image
Image
El conseller de Salut, Manel Balcells, afirma que aquest és “un dels dos projectes de salut més important del país dels pròxims anys” La delegada del Govern a Girona ha refermat el compromís del Govern amb el projecte i ha remarcat la seva transversalitat i importància, en tant que afavorirà la innovació, el progrés i millorarà l'atenció que rep la ciutadania El conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat avui que la part assistencial del nou Campus de Salut disposarà d’una superfície de 193.000 metres quadrats, 43.000 dels quals ja estan construïts i conformen l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià. De la superfície total, 17.000 metres quadrats es construiran, però es deixaran com a espais de creixement per a necessitats que puguin esdevenir en un futur. “El projecte del Nou Campus de Salut de Girona, és, juntament amb el del nou Clínic, el projecte de salut més important del país”, ha manifestat el conseller aquest migdia a l’acte de presentació del Pla funcional assistencial del Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona. El conseller ha anunciat que el futur Campus suposarà una inversió d’entre 500 i 600 milions d’euros i que es treballa perquè sigui una realitat l'any 2030. “Aquest projecte és una gran inversió que permetrà atraure talent i generar dinàmiques econòmiques, de manera que el Campus esdevindrà l’empresa més gran del territori de Girona”. Durant l’acte, la delegada del Govern de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, ha refermat el compromís del Govern amb el projecte i ha remarcat la seva transversalitat i importància per la demarcació, en tant que afavorirà la innovació, el progrés i millorarà l'atenció que rep la ciutadania. El Pla funcional assistencial és el resultat del treball que s’ha realitzat durant l’últim any i mig liderat per la Regió Sanitària de Girona i que ha comptat amb la participació de ciutadania i de professionals dels hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt. El document, de més de 500 pàgines, inclou tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea assistencial del futur Campus de Salut com ara la superfície, els criteris d’ordenació funcional i el disseny dels espais (accessos, circuits, especificacions d’àrees...). El Pla s’ha fet arribar a la Gerència d’Inversions i Patrimoni de CatSalut, i esdevindrà la base per a l’elaboració del projecte arquitectònic definitiu. El conseller Balcells ha indicat que durant el primer trimestre de 2024 està previst treure a licitació el concurs d’idees per al futur Campus de Salut. En aquest sentit, els alcaldes de Girona i de Salt, Lluc Salellas i Jordi Viñas, respectivament, han detallat que durant el mes de desembre els plens dels seus respectius ajuntaments aprovaran el conveni de col·laboració entre ambdós municipis per agilitzar les gestions i facilitar tots els tràmits urbanístics, i que els primers mesos del 2024 també hi ha previst d’aprovar l’avanç del pla parcial de tot el sector sud i l’avanç del pla parcial del sector on anirà el Campus de Salut perquè el Departament en paral·lel també pugui anar avançant en el projecte. Serà un cop fets aquests tràmits que es podrà tirar endavant el concurs d’idees per tal que els arquitectes que hi vulguin concursar puguin presentar les seves propostes. Els dos alcaldes han coincidit en la “pressa i urgència” que hi ha pel projecte, el qual està al capdamunt de les prioritats urbanístiques dels dos municipis. L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha defensat que el projecte per al nou Campus de Salut “avança a bon ritme i ho fa perquè la implicació de tots els actors és màxima”. L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha volgut subratllar que “tots els passos els fem amb els tempos necessaris perquè tinguem la garantia jurídica necessària que no aturi en cap cas el projecte”. Augment del 73% de la superfície actual El conseller de Salut ha indicat que quan el futur Campus sigui una realitat, augmentarà un 73% l’espai assistencial amb relació a la superfície que ocupen actualment els hospitals Trueta i Santa Caterina. Dels 193.000 m2, 43.000 corresponen a espais ja construïts avui en dia, 133.000 s’equiparan totalment i 17.000 es mantindran com a espais de reserva. El gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia, ha informat dels creixements previstos en el Pla funcional en relació amb les principals àrees assistencials. En aquest sentit, es passarà dels 19 quiròfans que hi ha actualment entre els dos hospitals a 31 un cop l’obra estigui acabada i 33 amb el creixement previst amb l’espai de reserva. Les àrees d’intervencionisme creixeran notablement, ja que passaran de les 12 sales que hi ha actualment al Trueta a un total de 18, o fins a 24 amb l’espai de reserva. L’àrea d’hospitalització també experimentarà un important creixement perquè es passarà dels 674 llits que hi ha actualment, entre llits convencionals, crítics, semicrítics, tant d’adults com pediàtrics, a un total de 791 com a punt de partida i fins a 855 com a màxim. L’àrea d’urgències passarà de disposar 84 boxos a 136 com a punt de partida, i fins a 162 en el moment de màxima ocupació. “Aquesta serà l’obra més important de la demarcació de Girona dels pròxims 50 anys” ha afirmat la delegada. El conseller ha indicat que les previsions són que el Campus tingui un pressupost d’entre 500 i 600 milions d’euros i que es treballa amb l’objectiu que pugui ser una realitat l'any 2030. Al futur Campus de Salut hi confluiran assistència, recerca i coneixement, ja que preveu la convivència de les facultats de les ciències de la salut a l’entorn sanitari. En aquest sentit, el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, ha indicat que “el fet de convergir en un mateix espai infraestructures i talent genera sinergies positives” i en aquest sentit ha indicat que aquesta convivència serà positiva tant per la formació i aprenentatge dels alumnes com dels professionals, “facilitarà la captació de talent investigador d’arreu del món i generarà emprenedoria”. Molt més que un campus de salut La delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral ha assegurat que “volem que el nou Campus de Salut sigui un espai de transformació que impulsi dinàmiques i projectes d’innovació, recerca i coneixement en l’àmbit de la salut, però també que tingui un pes cabdal en l’economia de la demarcació”. En aquest sentit, ha indicat que s’està treballant des de tots els departaments per “impulsar el desenvolupament del Campus de Salut en el seu conjunt: Salut, Recerca i Universitats, Economia i Hisenda i Territori”. Aquesta tasca conjunta “demostra la transversalitat del projecte i la importància que té pel Govern”, ha manifestat Cañigueral. És per això, que la delegada ha agraït la “visió estratègica que ha tingut el Departament de Salut per dur a terme aquest Pla funcional”. El Pla funcional Durant l’acte de presentació, la directora de Pla funcional, M. Josep López Dolcet, ha presentat com s’ha treballat el document i quines han estat les principals aportacions, tants dels professionals com de la ciutadania, la majoria de les quals s’han incorporat al document final. López Dolcet ha explicat que el pla s’ha treballat amb processos participatius dirigits als professionals del Trueta i el Santa Caterina i ha comptat també amb la participació de la ciutadania a través d’un procés específic. A l’entorn sanitari s’han analitzat les àrees d’urgències, hospitalització, crítics, àrea quirúrgica i d’intervencionisme, maternoinfantil, ambulatòria, atenció intermèdia, àrea administrativa, suport clínic i de serveis generals, a través de qüestionaris telemàtics i grups focals presencials. En el conjunt dels deu processos s’han recollit 1.265 respostes als qüestionaris telemàtics i 267 persones han participat en 12 grups focals i grups de treball d’experts. Pel que fa al procés participatiu de la ciutadania, la directora del Pla funcional ha explicat que es va realitzar un qüestionari que va estar obert entre el 20 de març i el 24 d’abril d’aquest any i que va permetre recollir fins a 1.564 respostes. El mes de juny es va realitzar una dinàmica participativa presencial amb una mostra representativa dels ciutadans que havien aportat la seva opinió a través del qüestionari en línia. Durant l’acte s’ha pogut escoltar el testimoni d’una professional i un ciutadà que van participar en els grups de treball. D’una banda, la cap d’Urgències de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, Àngels Gispert, ha explicat com va viure el procés i ha destacat que va ser molt enriquidor i positiu poder conèixer com es treballa en altres hospitals perquè “permet conèixer altres experiències i altres maneres de fer”. Gispert assenyala que considera que el nou Campus ha de “reforçar tres aspectes: la humanització, el creixement de l’atenció intermèdia i potenciant el paper de referència del Campus com a hospital terciari de la Regió Sanitària.” Per la seva banda, Samir Mohamed, que va participar en el procés de la ciutadania, ha destacat que per a ell va ser una experiència molt positiva i que repetiria sense cap dubte, en la qual va prevaldre el “bon ambient, la cordialitat, el diàleg i que els participants buscaven el benefici comú”. Mohamed ha posat el valor que els va permetre donar la seva opinió sobre aspectes que la ciutadania considera molt importants com la confidencialitat o l’accessibilitat. Consell de Participació Està previst també que es materialitzi la constitució d’un Consell de Participació del Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona liderada pel Departament de Salut, en la que hi haurà representació de la ciutadania, dels col·legis professionals, de les entitats proveïdores de salut de la Regió Sanitària, del món local i d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya. Aquesta Comissió, que compta amb el suport dels col·legis professionals dels col·lectius de medicina, infermeria i farmàcia, es reunirà de forma periòdica i tindrà l’encàrrec de fer seguiment dels avanços en relació amb el projecte (urbanístics, arquitectònics i assistencials).
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
El cap del Govern i el conseller de Salut, Manel Balcells, han visitat aquest dijous les obres d’ampliació de l’Hospital Santa Caterina de Salt El cap de l’Executiu i el conseller Balcells s’han reunit amb l’equip Impulsor del Pla funcional del nou Campus, on s’han tractat els principals progressos El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, juntament amb el conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, han visitat aquesta tarda les instal·lacions de l’Hospital Santa Caterina de Salt, on s’estan executant les obres d’ampliació del bloc quirúrgic, vinculades al projecte del Campus de Salut, i també de la nova àrea de rehabilitació, cofinançades amb fons europeu. Abans de la visita d’obres en la qual també ha participat la delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, també s’ha celebrat una reunió amb l’Equip Impulsor del Pla funcional assistencial del futur Campus, on s’han tractat els principals avanços. “L’objectiu del Govern de la Generalitat és fer més fàcil la vida de la ciutadania”, ha expressat el president Aragonès durant l’atenció als mitjans de comunicació que ha fet juntament amb el conseller Balcells. El cap de l’Executiu ha explicat que la construcció dels nous quiròfans i les noves sales de tractament també s’emmarquen en el Campus de Salut que “transformarà la xarxa sanitària” d’aquest territori. “El Campus de Salut és un projecte molt ambiciós que busca alinear el treball dels principals centres vinculats a l’àmbit de la salut de les comarques gironines”, ha explicat el president que ha apuntat que el treball conjunt i coordinat dels diferents actors “afavoreix la innovació, el progrés i la millora constant de l’atenció que rep la ciutadania”. El president també ha volgut recordar que el pressupost que ara s’està tramitant al Parlament prioritza serveis públics com el sistema de salut “permetent tirar endavant millores” com les que s’estan fent a l’hospital Santa Caterina i que “serveixen d’exemple de la transformació social que el Govern està impulsant”. El conseller de Salut, Manel Balcells, ha manifestat que "aquestes obres que avui hem estat veient ja són una peça del futur Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona, per tant, són uns treballs que es fan pensant en el nou hospital i en el dimensionat del Campus". Balcells ha posat en valor la tasca que està duent a terme l'Equip Impulsor del Pla funcional, que definirià els aspectes que marcaran les bases del model assistencial del futur hospital. El conseller de Salut ha posat l'accent en la visió integral del sistema i l'aposta per reforçar l'atenció primària, destacant algunes de les obres previstes al Gironès, com ara l'ampliació de CAP de Cassà de la Selva.El "La salut l'hem de veure com un tot i l'objectiu és millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania", ha conclòs. Pel que fa a l’ampliació de l’àrea quirúrgica, el disseny de l’obra s’ha fet tenint en compte la futura ubicació del Campus de Salut de Girona –a tocar del Parc Hospitalari Martí i Julià- i suposa un avançament dels equipaments previstos en el futur complex sanitari. El projecte compta amb una inversió de 12,8 milions d’euros (8,5 milions d’obra i 4,3 milions d’equipament). Els treballs consisteixen en la construcció de quatre nous quiròfans per a cirurgia major ambulatòria (CMA), que s’afegiran als set actuals. En total s’actuarà sobre una superfície de 1.920 m2 i un cop finalitzada l’obra, es podrà incrementar la capacitat quirúrgica entre 5.200 i 5.600 intervencions anuals de CMA. L’ampliació permetrà també alleugerir les llistes d’espera i avançar en la complementarietat dels dos hospitals de referència en consonància amb el que serà el futur Campus de Salut, és a dir, incrementar les derivacions al Santa Caterina d’intervencions quirúrgiques de pacients de l’Hospital Trueta, en el marc de l’aliança estratègica de l’Institut Català de la salut a Girona (ICS) i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). Paral·lelament, també s’està executant la nova àrea de rehabilitació ambulatòria en el Parc Hospitalari Martí i Julià que unificarà el servei que es dona a la població del Gironès, Pla de l’Estany i Selva Interior. El projecte compta amb una inversió prevista de 4,6 milions d’euros (3,3 milions d’obra i 1,3milions d’equipament). Un cop finalitzada l’obra, la rehabilitació ambulatòria es repartirà entre els espais del Centre sanitari Güell i la Clínica Salus Infirmorum, com fins ara, i els nous del Parc Hospitalari Martí i Julià, on també es faria la rehabilitació hospitalària de l’Institut d’Assistència Sanitària. El nou espai s’ubicarà en el soterrani del centre sociosanitari der l’edifici la República i inclourà tractaments de fisioteràpia (bàsics i complexos) i de logopèdia i s’ha dissenyat d’acord amb les necessitats actuals però també futures. S’actuarà sobre 1.782 m2 i es construiran 8 sales de tractament i 3 consultes, a més d’espais per als professionals. Progressos en el Campus de Salut Durant la reunió amb l’Equip Impulsor (format per professionals dels hospitals Trueta i Santa Caterina) s’han exposat els principals resultats dels tres processos participatius realitzats amb professionals dels hospitals Trueta i Sant Caterina, en el marc del disseny del Pla funcional. La participació es va iniciar el mes d’agost i des d’aleshores s’han fet tres processos (Urgències, Hospitalització i Crítics adults). En conjunt, s’han recollit 818 respostes en els respectius qüestionaris telemàtics i s’han celebrat cinc grups focals amb 72 participants en total. En termes generals, els participants se’ls ha interpel·lat sobre el model assistencial i la distribució i característiques dels espais. El pla funcional, un cop finalitzat, haurà de descriure la cartera de serveis i tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea assistencial del futur Campus de Salut. També es preveu en el marc de la redacció del Pla funcional assistencial del nou hospital de la Regió Sanitària Girona un procés de participació per tal de recollir l’opinió de la ciutadania en relació a les principals característiques del nou centre de salut. Inversions en atenció primària del Gironès Des del Servei Català de la Salut, i en consonància amb el compromís d’enfortiment de l’atenció primària, també s’han promogut les obres d’ampliació del centre d’atenció primària de Cassà de la Selva. Els treballs s’han adjudicat recentment per valor de 2,1 milions d’euros, finançats a través del fons europeu REACT-UE. A aquest import caldrà afegir 90.000 euros més d’inversió prevista de nou equipament, no inclòs en la subvenció. L’obra consistirà en la construcció de 21 noves consultes en un nou edifici que s’aixecarà en paral·lel a l’actual en un solar cedit per l’Ajuntament de Cassà de la Selva. El nou edifici projectat complirà també criteris d’eficiència energètica i serà altament sostenible. A banda, actualment s’estan executant altres millores en centres d’atenció primària del Gironès. Entre elles, destaca l’ampliació del CAP Santa Clara de Girona, amb un cost de 575.000 euros i consistents en la creació de vuit consultes noves i les obres per resoldre les filtracions d’aigua i reparar danys ocasionats per inundats del CAP Alfons Moré i Paretas de Salt. Aquests darrers tenen un cost de 488.000 euros i se centren en la impermeabilització de la coberta i l’arranjament de desperfectes causats per forts aiguats. A més, en els pressupostos del Govern de la Generalitat per aquest 2023, també hi destaca l’estudi del projecte de construcció del nou Centre d’Atenció Primària Eixample de Girona. Així mateix, també hi ha previstes diferents obres per valor d’1,6 milions al Centre sanitari Güell de Girona, on es construiran 4 noves consultes; al CAP Jordi Nadal de Salt, d’adequació de la zona d’atenció a la ciutadania; i a l’edifici de la Direcció d’Atenció Primària de l’ICS Girona.

En paral·lel, també s’estan executant diferents obres destacades a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, per valor de 29,2 milions d’euros, entre les quals hi ha la nova àrea de radiologia intervencionista, la millora de la planta de ginecologia i obstetrícia, el nou laboratori de reproducció humana assistida i l’ampliació del bloc quirúrgic i l’hospital de dia oncohematològic.

Fotomuntatge de com quedarà l'edifici del bloc quirúrgic vist des de l'exterior i fotomuntatge de com quedarà l'àrea de rehabilitació.

Image
Image
Image
Image

Els participants han opinat sobre les característiques de les habitacions, controls d’infermeria o la distància entre serveis, entre d’altres.

Els següents processos seran els de crítics i serveis generals.

El procés participatiu per a definir l’àrea d’hospitalització del futur Campus de Salut de Girona ha comptat amb la participació de més de 200  professionals de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i de l’Hospital Santa Caterina de Salt. L’àrea d’hospitalització és el segon procés de participació que s’impulsa -després d’urgències- en el marc de la redacció del pla funcional del nou hospital, en tant que es considera el cor organitzatiu de l’hospital.

La metodologia utilitzada és la mateixa que en el procés d’urgències i s’ha estructurat en dues etapes. La primera ha sigut en format telemàtic a través d’un qüestionari dirigit als treballadors dels dos hospitals, actiu entre el 25 d’octubre i el 7 de novembre. Durant aquest període s’han recollit 210 respostes, el 55% de les quals corresponen a professionals de l’àrea d’hospitalització d’adults. Un cop completada aquesta primera fase, s’han organitzat dos grups de treball presencial, amb professionals de referència de les diferents especialitats i perfils que hi treballen. Aquesta segona etapa ha comptat amb una trentena de professionals.

Als participants se’ls ha interpel·lat sobre la distribució de les àrees d’hospitalització, l’agrupació de pacients segons complexitat de cures, controls d’infermeria o característiques de les habitacions. També s’ha preguntat per la priorització i valoració d’espais físics i la distància entre les diferents àrees d’hospitalització i serveis de l’hospital. A més, s’han tractat específicament l’àrea maternal i infantil i la salut mental, donades les seves especificitats.  

Principals conclusions

En línies generals, els professionals consideren rellevant la distribució dels pacients segons la complexitat de cures dins la mateixa planta per tal d’aprofitar les sinergies entre l’expertesa d’infermeria i l’especialització mèdica. També es conclou que els ratis entre infermeria/pacient ha de ser variable segons la complexitat de cada cas i es proposa un augment de la proporció d’habitacions d’ús individual. Per altra banda, es planteja que hi hagi espais amb accés directe a l’exterior per a pacients i acompanyants, la importància de la llum natural i de disposar d’un entorn confortable. Al llarg del procés, també ha quedat palès que l’agrupació de les àrees d’hospitalització s’ha de fer d’acord amb els processos assistencials o àrees de coneixement, evitant sectoritzar només per especialitats.

Pel que fa a l’àrea maternoinfantil, els participants demanen augmentar la humanització d’espais, com ara les sales de part. En aquesta línia, la proposta de crear les anomenades “cases de naixements o de parts” en el projecte del nou hospital és ben rebuda pels professionals. Es tracta de sales que simulen una habitació d’una llar i pensades per afavorir els parts naturals. 

Per últim, a salut  mental es considera que cal una diferenciació del tipus d’habitació o de zones segons la complexitat de l’atenció i també s’aposta per un augment de les habitacions individuals. A més, es prioritza la comoditat dels professionals, la llum natural, la privadesa i la confidencialitat del pacient i la seguretat.  

L’elaboració del Pla funcional assistencial es fa seguint una metodologia de treball per processos assistencials o àrees. El primer va ser el d’urgències, en tant que és una de les principals vies d’accés a l’hospital, i l’ha seguit el d’hospitalització. Paral·lelament s’estan elaborant els següents processos, que seran els de serveis generals (hostaleria, bugaderia...) i el de crítics.

El Pla funcional assistencial hospitalari haurà de descriure la cartera de serveis i tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea assistencial del futur Campus de Salut. La proposta resultant d’aquests processos participatius es presentarà a l’Equip impulsor per consensuar el contingut i, posteriorment, s’elevarà a la Direcció del projecte.

Image
Image