Nota de premsa

Amb la introducció de la sialoendoscòpia, ja no serà necessari desplaçar-se de la Regió Sanitària de Girona per a rebre aquesta cirurgia, que estalvia cicatrius externes, ajuda a evitar extirpacions glandulars i propicia una millor recuperació del pacient

El Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha introduït en la seva cartera de serveis el tractament d’obstruccions a les glàndules salivals majors (paròtides i submaxil·lars) mitjançant sialoendoscòpia, un procediment quirúrgic que ofereix diversos avantatges, com ara l’evitació de cicatrius externes o l’extirpació de la glàndula en molts casos. A més, el postoperatori és poc molest i no requereix ingrés hospitalari si les característiques clíniques del pacient permeten fer la intervenció en règim de cirurgia ambulatòria.

La sialoendoscòpia s’utilitza per al diagnòstic i el tractament de persones que pateixen malalties vinculades a les glàndules salivals. La tècnica consisteix en la visualització de l'interior dels conductes de les glàndules salivals majors amb un endoscopi, que porta una font de llum i que permet introduir instruments per a la manipulació de càlculs en els conductes de drenatge (litiasi), taps mucosos, estretament del conducte (estenosi) o bé per fer extraccions de petites mostres. Aquests tipus d’obstruccions salivals generen episodis de gran inflamació de les glàndules que poden impossibilitar la correcta realització dels àpats per dolor i dificultat en la deglució. En casos més evolucionats, es poden produir infeccions  glandulars que requereixin tractaments antibiòtics, ingrés a l'Hospital o, fins i tot, en el cas d'abscessos, una cirurgia amb anestèsia general per drenar el pus. En els casos més extrems poden arribar a comprometre la vida del pacient.

També és adient en el tractament de la síndrome de Sjöegren (reducció de la  producció de saliva) o en la sarcoïdosi (acumulació de cèl·lules inflamatòries), així com en pacients que tenen complicacions a les glàndules salivals a causa de tractaments oncològics, com el radioiode per al càncer de tiroides o la radioteràpia en càncer de cap i coll. La sialoendoscòpia es pot realitzar a qualsevol persona llevat que, en el cas d’infants, la mida d'entrada del conducte de la glàndula no permeti la introducció de l'endoscopi.

“Respecte al tractament convencional, la sialoendoscòpia ens permet reduir el risc de tenir durant la intervenció una lesió en el nervi facial, que pot causar la pèrdua de mobilitat d’alguna part de la cara, o en el nervi lingual, amb la pèrdua de sensibilitat a la llengua i en el gust que això suposa”, destaca el doctor Miquel Artajona, coordinador mèdic del Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial del Trueta.

La incorporació de la sialoendoscòpia per part del Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial del Trueta, que és el referent per al tractament de patologies de les glàndules salivals de la Regió Sanitària de Girona, evitarà els desplaçaments d’aquells pacients indicats per a rebre aquest tipus de cirurgia a Barcelona. L’estimació inicial del servei és fer aproximadament 30 sialoendoscòpies anuals.

Es calcula que la prevalença de càlculs en els conductes de drenatge de les glàndules salivals (litiasi) afecta l’1% de la població, tot i que els casos que presenten símptomes es redueixen al 0,45%. En aquests casos, en què cal intervenir, la sialoendoscòpia ha demostrat ser més eficient i disminuir els riscos respecte a la cirurgia més convencional pel fet de ser un procediment menys invasiu. En aquest sentit, el procediment habitual per a l’extracció d’aquests càlculs ha estat mitjançant una incisió dins de la cavitat oral del terra de la boca o la galta, en funció de la localització de la glàndula, per fer un drenatge o aspiració de l’abscés, que produeix en nombrosos casos cicatrius o pèrdua de la sensibilitat de la llengua. En el cas que no es pugui extreure la litiasi, s'ha de plantejar extirpar completament la glàndula afectada, fet que implica la disminució del flux de saliva i, per tant, un empitjorament  a l’hora de parlar i de menjar. La sialoendoscòpia, per la seva banda, suposa un procediment menys agressiu i més propici a l’hora de preservar la glàndula.

   

 

La gran majoria d’estances s’han reconvertit en individuals, totes amb bany complet i amb l’equipament necessari per tenir cura del nadó dins el mateix espai sense que aquest hagi de deixar l’habitació, si no és per qüestions clíniques

 

L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta ha completat la millora de la planta de Ginecologia i Obstetrícia amb la posada en funcionament de 16 habitacions (14 d’individuals i 2 de dobles) completament reformades i amb tot el necessari per tenir cura del nadó dins el mateix espai, sense que hagi de deixar l’estança, si no és per qüestions clíniques. Totes les habitacions estan equipades amb banyera per al nadó, bàscula i canviador per facilitar la comoditat, la intimitat de la mare i el nounat, i per afavorir en tot moment el vincle mare-fill/a.

Amb la finalització de la segona i última fase dels treballs de reforma de la planta d’hospitalització de Ginecologia i Obstetrícia, situada al sector A de la quarta planta, l’hospital Trueta fa un important salt qualitatiu en l’objectiu de prioritzar el vincle íntim entre la mare i el nadó des del moment del naixement —sempre que el criteri clínic ho permeti— mitjançant l’ingrés conjunt en habitacions individuals dotades amb tot l’equipament necessari per al postpart. La planta passa a comptar amb 17 habitacions individuals d’un total de 22, totes amb bany complet i dutxa inclosa. Les altres cinc queden habilitades per ser dobles i poder respondre a situacions d’elevada ocupació. 

La renovació incorpora els bressols per poder fer collit, també denominats sidecar, que permeten acoblar-se al llit de la mare per millorar el vincle amb el nadó des del moment del naixement. Aquest contacte, a banda de promoure una atenció més propera i humanitzadora, també millora l’alletament matern, els períodes de descans del nadó i de la mare. Els primers d’aquests bressols de tipus collit ja van introduir-se al maig de 2023, quan va entrar en funcionament la primera fase de l’obra amb l’obertura de les primeres sis habitacions completament reformades (3 individuals i 3 dobles).

La reforma, que ha tingut una inversió total d’1,8 M€, també suposa una millora per aquelles pacients amb una situació clínica que requereixi una atenció i vigilància més intensiva. En aquest sentit, tres de les habitacions també estan equipades per a l’atenció de pacients que precisin monitoratge continuat (preeclàmpsia, postoperatoris complexos, etc).

Millores a la sala de parts

La millora assistencial del servei d’Obstetrícia i Ginecologia del Trueta continua el 2024 amb la dotació d’un nou quiròfan a la sala de parts, ubicada a la tercera planta, i una Àrea de Reanimació Postquirúrgica amb 3 punts d’atenció, que millorarà la tasca assistencial i l’acompanyament de la mare en cas de cesària. Les obres ja s’han iniciat i està previst que finalitzin a mitjan d'aquest any.

  

 

• S’ha obert una enquesta per avaluar el grau de coneixement, el que representa per a les dones i les accions associades a la menopausa, sovint encara massa tabú

• És un treball conjunt entre els referents de benestar emocional i comunitaris de l’Alt Empordà, les llevadores de l’ASSIR i l’Institut de Recerca Glòria Compte de la FSE

Conèixer la realitat de la menopausa a la població de l’Alt Empordà és l’objectiu d’un nou estudi que ha estat ideat pel conjunt de professionals de les àrees bàsiques de salut (ABS) que són referents de benestar emocional i comunitari (RBEC), unes noves figures introduïdes arreu de Catalunya a l’Atenció Primària l’any 2021, amb la voluntat d’incrementar i millorar la promoció i la prevenció del benestar emocional de la ciutadania, així com la intervenció precoç sobre els factors psicosocials. La posada en marxa d’aquest projecte l’ha coordinat l’Institut de Recerca Glòria Compte de la Fundació Salut Empordà i ha comptat amb la col·laboració de l’equip de llevadores d’Atenció a la Salut Sexual I Reproductiva (ASSIR) de l’Alt Empordà.

L’estudi permetrà recopilar opinions, perspectives i informació, per mitjà de la realització d’una enquesta, que ajudaran a identificar el coneixement generalitzat que tenen les persones que viuen a l’Alt Empordà sobre la menopausa. S’ha previst un apartat específic per a aquelles persones que s’identifiquen amb el sexe femení, tot i que el qüestionari conté preguntes generals per a tota la població. “La menopausa és un tema encara tabú”, afirma Maria Martínez, la coordinadora de l’ASSIR Alt Empordà, alhora que hi afegeix: “Les llevadores no sempre podem donar resposta a totes les necessitats associades, sobretot si tenim present que totes les dones han de passar aquesta etapa un moment o altre”.

De la mateixa manera, la referent de benestar emocional i comunitari d’Albera Salut de l’ABS de Peralada, Maria Vilches, corrobora que “el treball comunitari que podem fer per a la divulgació d’informació veraç i adequada des dels serveis de benestar emocional poden ajudar a reduir part de l’angoixa que senten algunes persones associada a l’aparició d’alguns dels símptomes”.

Clàudia Molina, referent de benestar emocional i comunitari de l’ABS Figueres, explica per la seva banda que aquest estudi és una iniciativa que va sorgir coincidint amb el fet que La Marató estigui dedicada aquest any a l’atenció de la salut sexual i reproductiva. “Això ens va animar a generar una recerca en aquest àmbit, si bé el tema de la menopausa no va sorgir d’inici, al contrari, nosaltres mateixes ens vam sorprendre quan en vam començar a parlar. Ens vam adonar del coneixement divers i la diferent mirada que hi havia entre les referents per l’edat i l’experiència prèvia”, afirma Clàudia Molina.

A l’Institut de Recerca Glòria Compte de la FSE, s’ha generat la base de dades d’aquest estudi i els seus professionals s’ocuparan de fer l’explotació de tota la informació obtinguda amb la intenció que permeti visualitzar les principals necessitats associades a la menopausa entre la població de l’Alt Empordà. Amb els resultats a la mà, l’objectiu és generar accions assistencials que donin resposta a aquestes necessitats. “Amb aquest projecte, a l’Institut de Recerca Glòria Compte se’ns ha obert una nova oportunitat per treballar conjuntament amb les diferents institucions implicades, Albera Salut, Institut Català de la Salut i la Fundació Salut Empordà, i alhora generar un espai de col·laboració amb les figures assistencials (RBEC, ASSIR i Recerca)”, afirma Oriol Turró, coordinador de l’Institut de Recerca de la FSE.

Accés a l’enquesta «Parlem de Menopausa. Trenquem els tabús»

L’accés a l’enquesta es pot fer des del codi QR que apareix al cartell que adjuntem i que ha estat creat i difós des de l’Institut Català de Salut (ICS). Aquesta entitat ha col·laborat, a més, amb l’edició dels suports en paper que ja s’han començat a distribuir pels consultoris de la comarca de l’Alt Empordà i que contenen aquest codi QR, que enllaça a aquesta web: https://redcap.salutemporda.cat/surveys/?s=MXHE3LT9C3. La participació en l’enquesta és anònima. Les dades recollides es registraran directament a la base de dades a través d’una plataforma específica i custodiada per la Fundació Salut Empordà. A més, al final de l’enquesta s’ha previst dirigir a la persona participant a la web del Departament de Salut, per si vol ampliar la informació relacionada amb la menopausa. També s’ha creat una invitació per enviar aquest enllaç a través de les xarxes socials i grups de missatgeria.

*Adjuntem el cartell «Parlem de Menopausa. Trenquem els tabús» amb el codi QR que enllaça amb l’enquesta.

La Jornada sobre el VPH celebrada avui al Trueta ha apuntat a la vacunació i la detecció precoç, al monitoratge i al foment de la salut sexual per contenir la prevalença del virus en la societat

El virus del papil·loma humà (VPH) és la infecció de transmissió sexual més freqüent a la societat. La seva elevada prevalença, tant en homes com en dones, fa que la prevenció sigui un aspecte fonamental, començant per la vacunació, la detecció precoç, el monitoratge i el foment de la salut sexual.

Aquest ha estat un dels missatges que s’han remarcat durant la jornada multidisciplinària dedicada al virus del papil·loma humà celebrada aquests divendres a la sala d’actes de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. El Programa ha comptat amb diverses ponències de professionals sanitaris del Trueta, en especial del Servei de Ginecologia i Obstetrícia, així com d’especialistes d’altres centres hospitalaris catalans, que han actualitzat i intercanviat informació sobre el VPH, que es transmet principalment a través de les relacions sexuals. Un dels símptomes visibles és l’aparició de berrugues en zones com la genital i, en alguns casos, deriva en càncers com el de coll d’úter, també conegut com a càncer de cèrvix. Precisament, les dades de la Unitat d’Epidemiologia i Registre del Càncer de Girona (ERCG), vinculada a l’Institut Català d’Oncologia (ICO), indiquen que el càncer de cèrvix és el tercer pel que fa a la incidència dins dels càncers ginecològics registrats a la demarcació (16%), només rere del càncer de cos d’úter i el d’ovari. La mitjana a la província de Girona és de 27 casos anuals durant el període 1994-2020, amb una tendència que ha augmentat durant els darrers anys.

Altres tipus de càncers com el de vagina, vulva, penis, anus o el càncer orofaringi també estan relacionats, en un percentatge molt elevat, amb la infecció per VPH.

Cada any es detecten uns 630.000 casos de càncer relacionats amb el VPH. Hi ha una major incidència en dones, pel fet que el 85% d’aquests càncers s’originen a la cèrvix. Però si s’exceptua aquesta patologia, el percentatge segons el sexe s’equilibra notablement (45% en homes i 55% en dones).

La vacunació, així com el Programa de detecció precoç, ha permès reduir substancialment el càncer de coll uterí. Per contra, el càncer orofaringi, que afecta la zona de la gola, ha experimentat un creixement notable durant els darrers anys pel que fa a casos diagnosticats i la tendència als països desenvolupats és que arribi a superar el de cèrvix. En aquest context, una de les ponències de la jornada s’ha centrat en el càncer orofaringi i en la seva incidència.

A Catalunya, la vacunació contra el VPH fa anys que és sistemàtica en nenes d’entre 11 i 12 anys i des del curs 2022-23 s’ha ampliat també als nens. També es poden vacunar les persones adultes que formin part dels grups de risc vigents, una qüestió que ha tractat la doctora Ester Vila, ginecòloga de l’Hospital Trueta. En aquest sentit, ha remarcat que l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és que el 2030 el 90% de les dones estiguin vacunades en l’àmbit global abans dels 15 anys, el 70% amb un cribratge correcte com a mínim una vegada abans dels 35 anys i el 90% de les dones amb una patologia relacionada amb el VPH correctament tractades.

  

Des que el Servei va introduir la cirurgia robòtica per fer artroplàsties de genoll, ara fa un any, ja s'han fet 25 intervencions amb aquesta tècnica Aquesta tecnologia facilita tot el procés quirúrgic i permet que sigui més precís i satisfactori en la col·locació de la pròtesi 

El Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta ha consolidat la cirurgia robòtica per a intervencions de pròtesis de genoll un any després d’introduir aquesta tecnologia, que facilita tot el procés quirúrgic i que permet que sigui més precís. En aquest període, s’han fet 25 intervencions d’aquest tipus, que es fan mitjançant un robot específic conegut com a Robotic Surgical Assistant (ROSA), pioner a la demarcació de Girona i un dels primers de Catalunya. 

Els professionals de Traumatologia del Trueta van realitzar la primera cirurgia robòtica de genoll el 7 de novembre de 2022, després de fer una formació a Colònia (Alemanya). Inicialment, aquestes intervencions han anat dirigides a aquells casos més complexos, amb l’objectiu d’anar expandint la tecnologia robòtica a totes les artroplàsties de genoll.

Mitjançant la tecnologia robòtica, s'aconsegueix una major precisió quirúrgica i, en conseqüència, una major seguretat per als pacients, cosa que permet tenir uns resultats clínics més satisfactoris. En comparació amb les pròtesis implantades sense l’ús del robot, permet una planificació preoperatòria i una execució quirúrgica exhaustiva, basada en la interpretació d'imatges radiològiques. Això es tradueix en una cirurgia personalitzada, adequada a l'anatomia de cada pacient.

Abans de l’operació el pacient ha de fer-se una radiografia, les imatges de la qual són pujades a una plataforma informàtica. Aquestes imatges es retornen fragmentades i preparades perquè el professional de traumatologia que realitzarà l’operació elabori el Pla quirúrgic detallat del pacient. El dia de l’operació, s’instal·len uns dispositius al genoll del pacient (trackers) que, juntament amb les imatges radiològiques, permeten al cirurgià o cirurgiana disposar d’una informació molt important per dur a terme l’operació, alhora que faciliten la col·locació de la pròtesi de manera més precisa.

La consolidació de les operacions de pròtesi de genoll mitjançant tecnologia robòtica reflecteix la qualitat assistencial del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Trueta i la seva capacitat d’incorporar tècniques avançades. En aquest sentit, el setembre de 2022  també van fer les primeres cirurgies navegades de pròtesi d’espatlla, una tecnologia que permet disposar de les dimensions exactes de la glena del pacient, que és l’os que sol estar més afectat per les artrosis d’espatlla i on s’ha de subjectar la pròtesi. D’altra banda, està previst que durant el 2024 el Servei comenci a fer operacions de maluc mitjançant cirurgia robòtica, cosa que el convertirà en un dels primers hospitals de l’Estat a introduir aquest procediment.

1.   2- 

Foto1: Intervenció de pròtesi de genoll mitjançant el robot específic conegut com a ROSA (Robotic Surgical Assistant), pioner a la demarcació de Girona i un dels primers de Catalunya.

Foto2: Formació per a l'ús del robot ROSA per a operacions de pròtesi de genoll per part del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia del Trueta.