Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Nota de premsa

Durant l’any 2023 el centre va registrar 2.387 procediments quirúrgics oncològics. Les vinculades a tumors a la matriu i als ovaris i annexos són les més habituals Pel que fa a les intervencions oncològiques d’alta complexitat, l’any passat se’n van fer 517, entre les quals la més repetida va ser la de càncer de fetge

Cada 4 de febrer es commemora el Dia Mundial Contra el Càncer, promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu de conscienciar sobre la malaltia, fomentar les mesures de prevenció i avançar en la investigació. La cirurgia és un dels procediments habituals a l’hora d’abordar la patologia i, en aquest context, l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta va acumular 2.387 prirocediments quiúrgics oncològics al llarg de 2023. Cal tenir en compte que en un procés quirúrgic es poden realitzar més d'un procediment.  La xifra global es va mantenir estable, incrementant-se un 2% respecte al 2022, quan se’n van registrar 2.335. Aquest procediments es realitzen habitualment al bloc quirúrgic de l’hospital, però cal tenir present que puntualment es poden realitzar en sales d’intervencionisme. 

Pel que fa a la tipologia d’intervencions oncològiques, les vinculades a neoplàsies (tumors) malignes de matriu, ovaris i annexos són les que tenen una major incidència, amb 612 cirurgies registrades l’any 2023. Per darrere, se situen les intervencions per neoplàsia maligna de mama (295) i de bufeta (237). Aquestes posicions s’han mantingut durant els darrers anys.

Cirurgia oncològica d’alta complexitat
Com a centre terciari i de referència de la Regió Sanitària Girona, l’Hospital Trueta assumeix la pràctica totalitat de la cirurgia oncològica d’alta complexitat. En aquest sentit, durant el 2023 els cirurgians del Trueta van fer 517 procediments quirúrgics oncològics de cervell, esòfag, estómac, fetge, pàncrees, pulmó, recte i ovaris. Es tracta d’una xifra global similar a la de 2022, quan se’n van registrar 561, i superior al total de 2021 (499).

Com ja va succeir l’any 2022, la cirurgia oncològica d’alta complexitat més comuna a l’Hospital Trueta és la relacionada amb el càncer de fetge, amb 117 intervencions realitzades al 2023. A continuació, se situen les intervencions de càncer de pulmó, càncer de cervell i càncer de recte, cada una amb 91 operacions registrades. El darrer any, els cirurgians del centre també van completar 31 intervencions de càncer d’estómac; 26 de càncer de pàncrees;13 de càncer d’esòfag i 57 de càncer d’ovaris.

Aquest ampli bagatge quirúrgic d’alta complexitat ha permès al Trueta consolidar la implantació de la cirurgia robòtica com a tècnica habitual en les intervencions de tumors ginecològics, urològics, colorectals, de fetge i de pàncrees, així com la cirurgia transoral i la bariàtrica.


Unitats funcionals oncològiques

Pel que fa a les Unitats Funcionals Oncològiques presents al Trueta (Cap i Coll; Ginecologia; Mama; Neurologia; Neoplàsia de Pulmó i Urologia) van atendre més de 1.700 pacients en primera visita l’any passat. Les unitats funcionals permeten que professionals de diferents disciplines assistencials visitin els pacients en el mateix espai i de forma coordinada. Hi col·laboren de manera interdisciplinar professionals de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Oncologia i de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge. Les decisions clíniques sobre el diagnòstic i tractament es prenen conjuntament en el mateix moment, fet que facilita que, des de la primera visita, s’agilitzin els circuits assistencials i es redueixin els temps entre el diagnòstic el tractament.

La Unitat Funcional d’Urologia Oncològica, que tracta patologies com el càncer de bufeta o de pròstata, és la que suma més pacients en primera visita, amb 541 el 2023. Seguidament, se situa la Unitat Oncològica de Mama (534), formada per professionals implicats en el diagnòstic i tractament del càncer de mama, que és el més freqüent de les dones a Catalunya. Per aquesta raó, és important seguir el programa de detecció precoç, que propicia la detecció en una etapa molt inicial i quan la possibilitat de curació és més alta. Pel que fa a la Unitat Funcional de Ginecologia Oncològica, va atendre 453 primeres visites de pacients amb càncer genital de l’àrea d’influència del Trueta i també aquelles pacients diagnosticades a altres centres de la demarcació amb elevada complexitat o amb requeriments que superen la capacitat dels hospitals d’origen.
 

       

Image
Image
Image
Image
S’erigeix en el primer a Catalunya a rebre la certificació Q-PEX, impulsada per la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), que acredita el nivell de qualitat i excel·lència en l'atenció a pacients que reben medicació hospitalària a les Consultes Externes

El Servei de Farmàcia Hospitalària de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta s’ha erigit en el primer de Catalunya a rebre el certificat de qualitat Q-PEX, que acredita l’excel·lència en l’atenció als pacients en l’àmbit ambulatori. Aquesta distinció, que està avalada per la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), reflecteix els elevats estàndards assolits pel Servei en el desenvolupament d’activitats assistencials, docents i d’investigació.

L’entrega oficial del certificat Q-PEX s’ha fet aquest migdia a la sala d’actes del Trueta. La seva obtenció suposa un pas més en el compromís del Servei amb la millora contínua del seu sistema de gestió i qualitat organitzativa, ara reflectida en l’atenció farmacèutica a pacients externs i en la dispensació ambulatòria de medicaments d’ús hospitalari (MHDA). L’any 2023 el Servei de Farmàcia va realitzar més de 26.000 dispensacions de medicació a uns 6.000 pacients externs.

Els medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria (MHDA) són aquells que es dispensen a l’Hospital, i no en oficines de farmàcia, fet que ve determinat pel grau de complexitat i multidisciplinarietat de l’atenció sanitària i el seguiment de l’estat de salut dels pacients. Aquests tractaments representen més del 75% de la despesa total de medicaments de l’Hospital.

La certificació Q-PEX examina un total de 118 indicadors relacionats amb el lideratge, la planificació, la gestió dels recursos, la innovació, la investigació i la millora contínua de l’atenció al pacient extern en la farmàcia hospitalària. S’han establert tres nivells de certificació (bàsic, mitjà i avançat) segons el grau de compliment d’aquests indicadors. Mitjançant aquesta avaluació es pot detectar quines són les necessitats i establir un model d’atenció al pacient ambulatori que tingui en compte variables com ara la millora de la comunicació entre aquest pacient i els professionals.

Ana Pérez i Elisabet Nogué, farmacèutiques responsables de l’Àrea de Qualitat del Servei, coincideixen a destacar que aquesta certificació “és fruit d’un treball conjunt de diferents professionals del Servei de Farmàcia, especialment de l’Àrea de Pacients Externs i de l'Àrea de Qualitat. Tots hem anat sumant elements per aconseguir donar a cada pacient la millor atenció possible, revisant els processos i introduint noves eines d’estratificació i comunicació”.

“L’Hospital Josep Trueta de Girona s’incorpora al grup d’hospitals que han rebut la certificació de qualitat Q-PEX en l’atenció de pacients externs. Aquest fet indica l’actitud clara del centre d’incorporar línies d’excel·lència basades en certificacions de qualitat, en aquest cas amb relació a l’experiència farmacoterapèutica dels pacients i dels professionals que treballen en aquest àmbit”, destaca Jordi Nicolás, vicepresident de la SEFH

L’obtenció de la certificació ha anat precedida d’un procés d’autoavaluació del Servei per conèixer la situació pel que fa a l’atenció dels pacients ambulatoris. Posteriorment, una auditoria externa ha certificat els estàndards necessaris per obtenir la certificació Q-PEX en el nivell mitjà.

L'augment del nombre de pacients ambulatoris a conseqüència del creixent envelliment de la població i de la cronificació de patologies, s’adverteix com un dels principals reptes en farmàcia hospitalària. Precisament, aquest increment ha motivat la creació de la certificació Q-PEX, que té la peculiaritat de centrar-se en un àmbit tan estratègic com és l'atenció farmacèutica al pacient que rep la seva medicació des de les Consultes Externes. La norma promou la implantació de les millors pràctiques en tot el procés d’atenció al pacient extern i l’increment de la satisfacció dels usuaris.

Finalment, María Costi, directora d'Accés al Mercat i Relacions Institucionals de AbbVie, companyia patrocinadora de la SEFH, ha destacat que “els reptes actuals del sistema de salut requereixen un abordatge multidisciplinari, innovador i integral que busqui millorar les ineficiències i aportar veritable valor a la medicina, per la qual cosa és fonamental incorporar el mesurament de resultats en salut. Per aquesta part, volem traslladar la nostra felicitació a l'Hospital de Trueta per ser el primer a Catalunya a rebre aquesta certificació Q-PEX, a causa de la millora contínua del seu sistema de gestió i qualitat organitzativa, que es veu reflectida en l'atenció farmacèutica a pacients externs i en la dispensació ambulatòria de medicaments d'ús hospitalari”.


Més d’un milió de dosis dispensades a pacients intrahospitalaris

El Servei de Farmàcia del Trueta funciona com un servei central que dona assistència a la resta d’especialitats del centre, ocupant-se de l’adquisició, la custòdia, la conservació, el subministrament i la dispensació dels medicaments necessaris per desenvolupar l’activitat assistencial de l'Hospital i dels centres d’atenció primària i per als pacients amb tractaments extrahospitalaris. El seguiment farmacoterapèutic dels pacients, tant ingressats com externs, és una de les prioritats del Servei. També realitza l’elaboració de fórmules magistrals, el reenvasament i condicionament de medicaments, la preparació de nutrició artificial i barreges intravenoses, la gestió i preparació de quimioteràpia i la gestió i dispensació d’assaigs clínics, entre d’altres. L’any 2023 es va superar el milió de dispensacions en dosis unitàries a pacients ingressats al Trueta, a les quals s’afegeixen les dispensacions des de les Consultes Externes, nombre que s’incrementa any rere any.

Entre els objectius estratègics del Trueta en l’àmbit de la farmàcia destaquen el foment de l’ús racional i segur dels medicaments, així com promoure una gestió eficaç i un accés equitatiu per part dels usuaris.

 

    

 

Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
La iniciativa, que s’integra dins l’Estratègia d’Atenció Primària i Comunitària (APiC), s’anomena ‘La salut importa’ i consisteix en un calendari de tallers enfocats a la prevenció, les cures personals i l’apoderament de les persones adultes en qüestions de salut, en especial les majors de 65 anys

L’Equip d’Atenció Primària de Blanes, adscrit a l’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona, inicia a partir del dijous 1 de febrer el projecte La salut importa, destinat a fomentar la prevenció, les cures personals i l’apoderament de la població adulta del municipi en qüestions de salut, en especial, del col·lectiu de persones grans. La iniciativa consta d’un programa de 10 sessions divulgatives a càrrec de professionals de medicina, infermeria, treball social, nutrició, fisioteràpia i atenció a la ciutadania de l’Equip, encarregats de difondre temes vinculats amb la salut des de diversos vessants. Les sessions tenen una periodicitat quinzenal en horari de 10.30 h a 12.00 h i es desenvolupen en diferents espais municipals de Blanes, com la biblioteca comarcal, el casal cívic comunitari o l’exterior del CAP, fins al 13 de juny. D’aquesta manera, es vol facilitar l’assistència de públic, amb el focus posat en aquelles persones de més de 65 anys que volen tenir un millor coneixement sobre pràctiques habituals per controlar i millorar la seva salut.

El programa arrenca el dijous 1 de febrer a la Biblioteca Comarcal de Blanes, amb una sessió enfocada a donar pautes sobre com s’ha d’actuar davant d’un accident quotidià, com pot ser una cremada superficial, una ferida o un refredat. Precisament, els professionals del CAP Blanes han enfocat cada una de les xerrades de manera que es combini la part divulgativa amb tallers pràctics. En aquest context, el programa inclou sessions dedicades a ensenyar com s’ha de prendre la pressió arterial o el control del sucre en sang, de forma que s’obtingui una lectura correcta de les dades.

Altres temàtiques que s’hi desenvoluparan estan relacionades amb les gestions administratives que es realitzen des de l’atenció primària. En aquest sentit, una de les sessions s'ha dedicat a explicar què és el testament vital o el document de voluntats anticipades. També es detallaran quines funcions ofereixen als usuaris els professionals sanitaris vinculats al benestar emocional comunitari.

“Volem apoderar les persones en qüestions de salut personal difonent coneixements sobre accions comunes, com pot ser prendre’s la pressió arterial, però que encara generen dubtes que rebem al CAP. També volem explicar com fer diverses gestions dirigides a l’atenció primària, moltes de les quals es poden fer per via telemàtica”, destaca Isabel Ridaura, referent de benestar emocional i comunitària de l’EAP Blanes.

A l’hora de definir el programa, els professionals de l’EAP Blanes han volgut recollir les inquietuds que escolten diàriament per part dels usuaris del centre. Algunes d’aquestes inquietuds les van poder detectar en intervencions prèvies, com les jornades que el centre va organitzar  amb motiu de la celebració de la Setmana de la Salut 2023, i que van tenir molt bona acollida. Llavors, els participants van verbalitzar la necessitat de dissenyar un projecte més ampli, amb una periodicitat definida i en diferents espais del municipi, per facilitar la participació de la ciutadania. A la vegada, mitjançant aquests tallers es pretén reforçar la relació entre els usuaris i els professionals de l’atenció primària i continuar detectant aquelles qüestions que generen més preguntes, mitjançant una bústia de suggeriments que estarà present en cada sessió.

El projecte ‘La salut importa’ és un dels seleccionats dins l’Estratègia d’atenció primària i comunitària (APiC) i que s’emmarquen dins del Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 impulsat des del Departament de Salut. Tots ells estan alineats amb la promoció de la salut comunitària i la prevenció, mitjançant activitats participatives capaces d’aconseguir una millora en la salut física i mental dels seus participants.

         

Imatges corresponent a les jornades organitzades per l'EAP Blanes coincidint amb la Setmana de la Salut 2023

Imatge corresponent a l'atenció a un usuari del Centre d'Atenció Primària Blanes. 

Programa ‘La salut importa’ / EAP Blanes


1 de febrer / Com podem actuar davant un accident?
Biblioteca Comarcal de Blanes
Imma Ojeda i Lluïsa Perich, infermeres de l’EAP Blanes

 

15 de febrer / Què sabem dels fàrmacs que prenem?
Casal Cívic Comunitari Blanes Benet Ribas
Laia Viñas, metgessa, i Imma Costa, auxiliar administrativa de l’EAP Blanes

 

29 de febrer / Què hem de saber sobre el colesterol, el sucre en sang i la pressió arterial?

Casal Cívic Comunitari Blanes Benet Ribas
Mireia Bravo, Esperanza Lucas i Eli Baltrons, infermeres de l’EAP Blanes

14 de març / Què ens genera benestar?

Casal Cívic Comunitari Blanes Benet Ribas,
Isabel Ridaura, Marina Diaz, psicòlogues, i Laura Casas, Gemma Sola i Cristina Giralt, infermeres de l’EAP Blanes

4 d'abril / Exercici físic, font de salut i benestar
Exterior CAP Blanes 2
Cristina Salomó, Maite Coronado, Gema Agüera i Laura Cases, infermeres de l’EAP Blanes

 

18 d'abril / Acompanyament del treballador social sanitari
Casa de poble
Anna Grau i Anabel Aguilar, treballadores socials de l’EAP Blanes

 

9 de maig / Què és el testament vital o document de voluntats anticipades?
Local de l’Associació de Veïns Mas Enlaire
Gemma Povill i Anna Colomer, administratives de l’EAP Blanes


23 de maig / Alimentació i salut bucodental
Casal Cívic i Comunitari Can Borrell
Isolda Vila, nutricionista; Andrea Juárez, higienista, i Patrícia Casanova, odontòloga de l’EAP Blanes


6 de juny / Com podem evitar caigudes?
Casal Cívic i Comunitari Casa del Mar
Mónica García, Elena Juvanteny i Mari Ríos, infermeres del CAP Blanes, i Anabel Aguilar, treballadora social de l’EAP Blanes


13 de juny / Què hem de saber de les vacunes?
Biblioteca Comarcal de Blanes
Sara Juan, infermera, i Paula Camero, auxiliar administrativa de l’EAP Blanes

Image
Image
Image
Image
  • Els investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i el centre tecnològic Eurecat també han comprovat que els nivells d’histidina es vinculen amb una espècie bacteriana de la microbiota intestinal.
  • Aquesta recerca suggereix que la interacció entre la microbiota, la histidina i el fetge gras pot obrir noves oportunitats terapèutiques per millorar la salut hepàtica en pacients amb obesitat.

Un estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i del centre tecnològic Eurecat revela la relació entre els nivells baixos d’histidina en sang i la malaltia del fetge gras. Publicat a la revista científica “Cell Reports Medicine”, la recerca suggereix noves oportunitats terapèutiques per millorar la salut hepàtica en pacients amb obesitat.

La malaltia del fetge gras no alcohòlic és la malaltia hepàtica més freqüent en tot el món i s’estima que afecta una de cada quatre persones. Es caracteritza per una acumulació excessiva de greix en les cèl·lules hepàtiques per causes metabòliques, sense relació amb el consum d’alcohol, i es vincula a l’obesitat i la diabetis. Aquesta investigació, duta a terme per ambdues institucions, es va centrar en l'exploració de la relació entre la malaltia del fetge gras i la histidina, un aminoàcid essencial amb funcions importants dins l’organisme. Els resultats mostren que la histidina té una relació inversa significativa amb l'acumulació de greix al fetge.

L’equip investigador del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBEROBN va arribar a aquesta conclusió examinant tres grups de persones diferents, sumant un total de 651 individus sans amb diversos graus de fetge gras.

A més, en l’anàlisi de la microbiota intestinal, van identificar un grup de bactèries específiques clarament associades als nivells d’histidina: com més proteobactèries a la microbiota intestinal, menys histidina en sang. “Les proteobactèries tenen uns gens involucrats en la degradació d’histidina i estan augmentades en pacients amb fetge gras”, exposa el Dr. Jordi Mayneris-Perxachs, investigador consolidat de l’IDIBGI que ha liderat aquesta publicació. “Això podria explicar per què els nivells d’histidina són més baixos en aquests pacients, i podria causar l’acumulació de greix al fetge”, afegeix.

La validació dels resultats es va dur a terme amb la col·laboració d’Eurecat en assaigs en quatre models preclínics diferents, incloent rosegadors i la “mosca de la fruita” (Drosophila Melanogaster). A tots els models,la suplementació de la dieta amb histidina va millorar la condició del fetge gras, disminuint l’expressió de gens implicats en la síntesis de greixos i els nivells de triglicèrids en el fetge.

“La suplementació alimentària amb aminoàcids és coneguda i segura, i el fet que el nostre tractament hagi funcionat en diferents models preclínics, ens fa pensar que es pugui traslladar amb èxit a persones afectades de fetge gras”, explica el Dr. Xavier Escoté investigador de la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat.

L'equip de la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat.

“Actualment la malaltia del fetge gras es tracta amb recomanacions sobre l’estil de vida i alguna medicació, però sense un tractament específic plenament efectiu. Per això, aquestes troballes suggereixen una diana terapèutica sòlida”, afirma el Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i del CIBEROBN, que també és cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Josep Trueta de Girona.

Per això, els resultats d’aquesta recerca poden conduir a explorar possibles tractaments futurs, com la suplementació de la dieta amb histidina o la modificació de la microbiota, per millorar la salut hepàtica en pacients amb obesitat. L’estudi té com a primers autors la Dra. Anna Castells-Nobau, investigadora de l’IDIBGI, i Sergio Quesada-Vázquez, investigador d’Eurecat.

Image
‘Imaginaris de la pandèmia a través dels mots; mirades dels més joves’ recull una selecció de dibuixos i definicions exposats en vint cubs, cada un representatiu d’un terme vinculat amb el virus i les mesures que es van implantar per a contenir-lo Infants ingressats a la planta de Pediatria de l’Hospital han col·laborat en el muntatge dels cubs que formen la mostra, que ocuparà el vestíbul del Trueta durant un mes

L’exposició ‘Imaginaris de la pandèmia a través dels mots; mirades dels més joves’  s’ha instal·lat avui dilluns al vestíbul de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, una vegada realitzat aquest matí el muntatge format per vint cubs il·lustrats amb dibuixos relacionats amb la pandèmia de la COVID-19, realitzats per alumnes des de tercer de primària fins a quart de secundària. Cada cub de la mostra, que restarà un mes al Trueta, representa un aspecte de la pandèmia i s’acompanya de definicions fetes per lingüistes que volen aclarir la percepció que tenen els infants sobre aquests termes.

El muntatge dels cubs ha anat a càrrec de nens i nenes ingressats a la planta de Pediatria de l’Hospital, acompanyats per Rosa Estopà, impulsora de projecte juntament amb Jorge M. Porras-Garzón. L’exposició s’inscriu en el marc del projecte LEXCOVID i LEXMED, en el qual infants i adolescents de diverses escoles de Catalunya i de l’Estat van definir i dibuixar conceptes que van ser freqüents durant la pandèmia, com ara virus, aïllament, mascareta o distància social. “Amb aquesta informació, hem pogut veure la percepció que tenien i van publicar el llibre El coronavirus és verd! Imaginaris de la pandèmia”, ha explicat Estopà durant la presentació de l’exposició, que també ha comptat amb la presència de Joan Parés, docent de l’escola Annexa-Joan Puigberd de Girona, que ha estat una de les que ha participat en el projecte. Els infants i adolescents de dos centres educatius de municipis inscrits a la Regió Sanitària de Girona, l’Institut S’Agulla de Blanes i l’Escola Sant Jordi de Pineda de Mar, també han format part del projecte, al qual han aportat definicions i dibuixos.

El Col·legi de Metges de Girona (COMG), que ha estat representat durant la inauguració d’aquest matí pel seu president, Josep Vilaplana, també ha col·laborat en una mostra que permet apreciar, d’una manera gràfica, la visió que van tenir els escolars de la pandèmia i què els van generar les diverses mesures impulsades durant aquell període per contenir el virus. Cada cub representa un mot i cada una de les sis cares està il·lustrada per un dibuix, després de fer-ne una selecció. A l’hora de compondre cada cub, també s’ha escollit dedicar tres cares a dibuixos d’alumnes de primària i les altres tres, a dibuixos de secundària, per reflectir la diversitat d’edats. 

Cada cub també conté la definició de la paraula que representa, construïda a partir de les explicacions rebudes dels infants i adolescents participants en el projecte. “Teníem moltes definicions d’una paraula i nosaltres les hem analitzat per veure quines són les mancances que hi trobàvem. A partir d’aquí construïm la definició introduint aquells malentesos que hem detectat”, explica Estopà.

Aquestes definicions també han servit per actualitzar el Diccionari de medicina il·lustrat per a principiants, un llibre destinat a explicar el significat i l’ús de les paraules més bàsiques que els nens i nenes escolten i fan servir quan parlen de la seva salut i que compta amb l’impuls de Col·legi Oficial de Metges de Girona. “Des de 2018 col·laborem amb la Rosa Estopà en aquest diccionari mèdic il·lustrat per infants i adolescents, que ha anat creixent amb el desenvolupament d'una pàgina web i una aplicació. Des del Col·legi hem ofert pediatres per fer les revisions dels termes i també hem regalat un exemplar a totes les escoles de primària de Girona. Es tracta d’un diccionari amb una metodologia innovadora dins l’àmbit europeu i que ara s’actualitza incorporant mots vinculats a la pandèmia de la COVID-19. Estem satisfets que aquesta mostra arribi ara al Trueta", ha destacat el doctor Vilaplana. 

Més de 2.000 escolars de segon, tercer, quart i cinquè curs de primària d’escoles catalanes han participat en l’elaboració d’aquesta obra pionera que, en la seva segona edició, publicada a finals de 2023, incorpora els mots vinculats a la pandèmia de la COVID-19. També s’ha desenvolupat una versió digital que es pot consultar des del portal web Diximed.