Cirurgia

A partir del mes d’octubre l’especialitat de cirurgia toràcica començarà a operar alguns càncers de pulmó i de mediastí per robòtica Des que es va començar la cirurgia robòtica, fa cinc anys, s’han realitzat per aquest abordatge més de mil operacions

Fa cinc anys, l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta iniciava la cirurgia robòtica gràcies a la instal·lació del robot quirúrgic Da Vinci, un equipament d’alta tecnologia amb el qual es preveia millorar els resultats, la precisió i la seguretat quirúrgica. Cinc anys després i amb la cirurgia robòtica més que consolidada, el Trueta ha adquirit el segon equipament.

El segon robot va arribar dilluns 15 de maig, i dimarts mateix ja s’estrenava. L’arribada d’aquest segon equipament permetrà a nous serveis començar a operar amb aquest tipus d’abordatge, alhora que les especialitats que ja operen amb robòtica actualment podran realitzar més activitat, indicar aquest tipus de cirurgia a més pacients i, fer-la en algunes especialitats i, fins i tot, incrementar la cartera de serveis.

Aquest és el cas del Servei d’Urologia, que podrà fer per robòtica algun procediment més dels que fins ara s’hi feien. Aquest serà el cas de la cirurgia parcial de ronyó per tumor renal, que guanyarà en precisió i suposarà menys riscos per al pacient que l’abordatge convencional. També serà el cas de la cirurgia de bufeta (cistectomia), en la qual fins ara s’extirpava la bufeta amb laparoscòpia i se’n feia la reconstrucció amb l’intestí a través de cirurgia oberta. Amb l’arribada d’aquest segon equipament, s’hi podrà realitzar tot el procediment.

El fet de disposar d’un segon aparell permetrà que els serveis que fins ara ja operaven amb robòtica puguin fer més operacions per aquest abordatge, de manera que també se’n beneficiaran més pacients. Les especialitats que operen amb el robot actualment són urologia, ginecologia, otorrinolaringologia i cirurgia, principalment cirurgia oncològica, però també és l’abordatge escollit per a la cirurgia de l’obesitat o bariàtrica.

Un dels serveis que ben aviat s’endinsarà en la robòtica és el de cirurgia toràcica, que a partir d’octubre, un cop hagin rebut la formació pertinent, operarà les tumoracions del mediastí, així com els tumors pulmonars, ja que la robòtica permet fer una cirurgia més precisa, menys invasiva i amb una millor recuperació del pacient. S’estima que es faran uns 45-50 procediments a l’any de cirurgia toràcica.

Amb l’arribada del segon equipament també s’ha adquirit una taula quirúrgica (Table Motrion) que va collada i sincronitzada amb el robot, fet que facilita la mobilització del pacient que és molt important per a determinades operacions, com són el càncer de còlon i recte, i alguns càncers ginecològics.

Més de mil operacions amb robòtica en cinc anys 

En aquests cinc anys a l’Hospital Trueta s’han realitzat més de 1.000 operacions amb el robot. Fins ara s’havien fet 56 operacions el 2018, 214 el 2019, 180 el 2020, 244 el 2021 i 299 l’any passat. De començaments d’any ençà i fins al 16 de maig se n’han fet 125. El servei que més intervencions ha fet per robòtica és el de Cirurgia, que hi ha realitzat la meitat de les operacions.

L’Hospital Trueta va començar a operar amb robòtica el 10 d’abril de 2018. La cirurgia robòtica aporta grans avantatges en termes de precisió: augmenta el control i redueix el sagnat i la necessitat de transfusions. Amb el robot és més fàcil l'accés a anatomies complicades, permet una excel·lent visualització dels punts de referència anatòmics i s'elimina la tremolor fisiològica o els moviments involuntaris dels cirurgians, així com el cansament postural després de llargues hores d'intervenció.

Aquests avantatges repercuteixen de manera directa en el pacient ja que la mida de les incisions és menor, fet que comporta un menor risc de complicacions i infeccions, un millor i més curt període postoperatori, menys dolor i, en definitiva, una incorporació més ràpida a la vida diària.

El robot quirúrgic és la plataforma més innovadora en l'actualitat per a cirurgia mínimament invasiva. El sistema consta de tres components: la consola quirúrgica, el carro del pacient i la torre de visió.

• La consola, que està situada fora del camp estèril, permet al cirurgià/ana controlar l'endoscopi 3D, que mostra una imatge tridimensional del camp operatori. És el centre de control.
• El suport del pacient és el component operatiu del sistema i es compon de quatre braços destinats a suportar l'instrumental quirúrgic i l'endoscopi.
• La torre de visió conté la unitat central d'elaboració i processament de la imatge a través d'un monitor de pantalla tàctil de 24 polzades i un sistema de vídeo en alta definició.

Amb aquest sistema, el cirurgià/ana no opera directament sobre el pacient, sinó que ho fa a distància, assegut a la consola des d'on maneja virtualment unes pinces. Un altre cirurgià/ana col·labora en l’operació des del costat del pacient, amb control directe sobre el camp quirúrgic. La visió tridimensional amb un augment de fins a deu vegades, permet als clínics treballar amb una gran precisió i realitzar intervencions quirúrgiques complexes. El sistema tradueix els moviments de les mans dels professionals en impulsos que són transmesos de forma literal als braços robòtics, fet que permet arribar a zones de difícil accés.

     

La de l’hospital de Girona és la cinquena de l’Estat espanyol a ser reacreditada per part de l’Associació Espanyola de Coloproctologia (AECP)

La Unitat de Coloproctologia del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha estat reacreaditada com a unitat colorectal avançada per part de l’Associació Espanyola de Coloproctologia (AECP), fet que posa en relleu la qualitat assistencial del Servei. La decisió de reacreditar la unitat de l’hospital de Girona es va prendre durant la reunió nacional de l’AECP, que va tenir lloc a Pamplona durant el mes de maig. En aquest moment, la del Trueta és la cinquena unitat de l’Estat espanyol a ser reacreditada.

L’Associació Espanyola de Coloproctologia té com a objectiu promoure l’avenç de la ciència, el coneixement i la bona pràctica clínica en el camp de la coloproctologia. L’AECP/FAECP, en col·laboració amb diversos professionals, amb responsables d’unitats amb una experiència dilatada i representants de societats científiques, ha desenvolupat un programa d’acreditació d’unitats de coloproctologia, dissenyat per reconèixer l’excel·lència de les unitats i impulsar-ne la millora. L’acreditació és per a cinc anys i, passat aquest temps, el servei s’ha de reacreditar per poder continuar mantenint la certificació. La Unitat de Coloproctologia del Trueta es va acreditar per primer cop el 2015 i s’havia de reacreditar el 2020. La pandèmia, però, ha demorat aquest procés fins ara. El certificat serà vigent fins al 2027.

Les acreditacions es duen a terme a partir de l’anàlisi d’un seguit de competències i bones pràctiques que han estat identificades per part de l’AEPC, les quals s’exigeix que exerceixin els professionals integrants de la Unitat al seu lloc de treball. En aquest sentit, han elaborat un manual de competències específiques per a les unitats de coloprotoctologia d’Espanya, que han de complir per poder obtenir aquesta acreditació.

Per aquest procés de reacreditació, s’analitzen dades assistencials, de volum d’intervencions quirúrgiques, els resultats d’aquestes, les complicacions postquirúrgiques, les visites, l’activitat en gabinets, etc. A part de l’activitat assistencial, per obtenir l’acreditació també s’analitzen els recursos materials amb els quals es desenvolupa l’activitat (l’espai físic, l’equipament electromèdic...), així com els recursos humans (professionals integrants a la unitat, formació, congressos als quals assisteixen, recerca, docència MIR, etc).

El cap del Servei de Cirurgia General i Digestiva en funcions dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina, el Dr. Ramon Farrés, assenyala que es tracta d’un «procés molt exigent», per això «estem orgullosos d’haver aconseguit aquesta fita i del treball que hi ha al darrere». Obtenir aquesta acreditació pressuposa que pots atendre qualsevol pacient i que disposes dels darrers avenços quirúrgics i els coneixements per dur a terme qualsevol procediment. Haver obtingut aquesta reacreditació també comporta que el Trueta sigui reconegut com a centre formador d’altres cirurgians per a aquest tipus de subespecialitat.

La Unitat de Cirurgia Colorectal de l’hospital Trueta està formada per un equip de 7 cirurgians (6 adjunts i el cap de secció), a més de dues professionals d’infermeria especialitzada en cirurgia colorectal. Treballen de manera coordinada amb un equip multidisciplinari amb professionals de diferents especialitats com oncòlegs, radioterapeutes, radiòlegs, patòlegs, digestòlegs, anestesistes, fisioterapeutes, dietistes-nutricionistes i ginecòlegs.

L’objectiu de la Unitat és donar el millor tractament possible a pacients amb patologia colorectal, principalment patologia oncològica, però també proctologia, patologia del sòl pelvià o patologia urgent com ara còlon perforat o diverticulitis.

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta és el centre de referència a la demarcació de Girona per al càncer de recte, i s’atenen cada any entre 100 i 120 pacients amb aquesta malaltia. També s’operen entre 80 i 100 pacients amb càncer de còlon a l’any. Són pacients que la majoria de vegades han de passar per tractaments multidisciplinaris i que en moltes ocasions requereixen més d’una intervenció quirúrgica.

El Trueta és reconegut internacionalment, especialment per l’abordatge del càncer de recte, que es tracta fins i tot amb cirurgia robòtica i transanal. El mètode que segueix l’equip és la prehabilitació, és a dir, preparar molt els pacients abans de l’operació per tal d’obtenir els millors resultats possibles, reduir les complicacions i millorar-ne la recuperació.

El centre gironí opera cada any entre 60 i 70 tumors hepàtics, el 90% dels quals es realitzen per laparoscòpia i un 10% amb cirurgia robòtica La Unitat Hepatobiliar i Pancreàtica del Servei de Cirurgia General i Digestiva s’ha consolidat com un referent nacional i internacional en la cirurgia mínimament invasiva hepàtica

Aquest mes de gener passat, el Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta va fer l’operació de càncer de fetge per via laparoscòpica número 500. Aquestes operacions les realitzen els membres de la Unitat Hepatobiliar i Pancreàtica, que es va crear l’any 2005 i que està formada per dos cirurgians i quatre cirurgianes. L’alternativa mínimament invasiva a la cirurgia oberta convencional és la laparoscòpia, en la qual s’utilitza una petita càmera (el laparoscopi) per veure-hi dins l’abdomen, on s’accedeix a través de petits orificis a la cavitat abdominal.

La primera operació de tumor hepàtic realitzada al Trueta per via laparoscòpica es va fer l’any 2005. Des d’aquell any i fins a l’any 2010 s’havien fet poques intervencions per aquest tipus d’abordatge, tan sols una o dues l’any. La resta es realitzaven per cirurgia oberta. Va ser aquest any 2010 quan, des del Servei, es va decidir iniciar un procés de transformació en la via d’abordatge, i apostar més per la laparoscòpia. Aquest canvi va anar acompanyat d’una estada a l’Hospital Henri Mondor de París per part del responsable de la Unitat, el doctor Santi López Ben, a més d’una important formació de la resta de l’equip.

El gran salt va arribar dos anys més tard, el 2012, amb un augment molt significatiu de casos i, a partir de 2013, quan la via d’abordatge preferent ja era la laparoscòpia. Ara, deu anys més tard, el 90% de les intervencions per càncer de fetge es fan per aquesta via i el Trueta s’ha convertit en l’Hospital de Catalunya que més casos ha fet amb aquest mètode d’abordatge quirúrgic. A l’Hospital Trueta s’operen, cada any, entre 60 i 70 tumors hepàtics.

“Al principi operàvem per laparoscòpia els casos més fàcils: tumors únics, petits i ben localitzats. Cada vegada vam anar avançant més: més nombre de tumors,  que comportessin més reseccions, amb localitzacions més complexes...” explica López Ben, que afegeix que “en aquest moment només s’operen per via oberta aquells casos en què cal fer moltes reseccions i que comportarien un increment de temps o bé aquells que, per algun motiu, no es poden fer per laparoscòpia”. 

En el 60-65% dels casos, el càncer al fetge és fruit d’un procés de metàstasi, mentre que només en el 10-15 % dels pacients el tumor hepàtic és primari, és a dir, s’origina al fetge mateix. La resta són càncers a les vies biliars o lesions benignes.

Estudi comparatiu

Un cop s’havien fet les primeres 50 operacions, la Unitat Hepatobiliar i Pancreàtica va realitzar un estudi que comparava les dues vies d’abordatge quirúrgic. Aquesta investigació va concloure que amb la via laparoscòpica s’obtenien els mateixos resultats, però es reduïa el risc de complicacions postquirúrgiques (sobretot d’infeccions) i els dies d’ingrés hospitalari (que van passar de 6 a 4 dies d’estada mediana).  Aquest estudi va ser reavaluat quan ja s’havia arribat a les 250 operacions i es van mantenir els bons resultats. La complexitat de les operacions que es feien per via laparoscòpica era cada vegada més gran, i es continuaven reduint les complicacions postquirúrgiques i els dies d’estada.

Fa tres anys, l’any 2019, l’Equip de la Unitat Hepatobiliar i Pancreàtica va començar a operar amb el robot Da Vinci. Actualment, entre un 10 i un 15% de les hepatectomies laparoscòpiques es realitzen per cirurgia robòtica.

Referents nacionals i internacionals

Durant aquests anys, la Unitat Hepatobiliar i Pancreàtica s’ha consolidat com un equip de referència en l’àmbit nacional i internacional. Tant és així, que en el darrer Congrés de l’especialitat, celebrat al Japó els dies 23 i 24 de febrer de 2021 (JSHBPS 2020 Tokyo), el doctor López Ben va ser un dels 34 cirurgians d’arreu del món experts en cirurgia del fetge que es van reunir per consensuar aspectes tècnics (First International Expert Consensus Meeting on Precision Anatomy for Minimally Invasive Hepato-Biliary-Pancreatic Surgery). Arran d’aquesta trobada d’experts s’han elaborat diverses publicacions de referència per al col·lectiu. Dels 34 cirurgians, n’hi havia 3 de l’Estat espanyol: López Ben de l’Hospital Trueta, i dos cirurgians més de la Clínica Universitària de Navarra i de l’Hospital Reina Sofía de Córdoba.