La Generalitat ha seleccionat 7 territoris - entre ells la Garrotxa i Olot – on s’implementaran i finançaran projectes d’integració social i sanitària pioners que permetran identificar pràctiques de valor i que serveixin d’aprenentatge per a altres territoris. Aquest matí ha tingut lloc, una reunió de treball per avançar en aquest procés, que ha comptat amb l’assistència de la directora general de Planificació de Recerca en Salut de la Generalitat, Aina Plaza, i la directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, Marta Segura. L’objectiu de reforçar i consolidar els projectes en col·laboració amb el món local i poder-los acabar desplegant a altres territoris.
A principis d’any, el Departament de Salut, el Departament de Drets Socials, les quatre diputacions, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats municipalistes van signar l’acord per al desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària.
L’objectiu és aconseguir una atenció integrada a les necessitats de les persones grans, amb discapacitat, amb malaltia mental i, en general a totes les persones amb necessitats complexes socials i sanitàries i s’aposta així per un sistema que faciliti l’atenció centrada en la persona. S’està treballant en el desplegament de les eines i accions per aportar una millor resposta a les necessitats dels col·lectius més vulnerables, promovent la qualitat de vida de les persones; enfortint els suports d’atenció i impuls a l’autonomia personal i garantint el dret a viure amb la millor qualitat de vida possible.
Una de les primeres línies estratègiques i accions fruit d’aquest acord és la selecció de 7 territoris catalans que funcionaran com a zones impulsores de projectes d’atenció i integració. Tot amb l’objectiu d’apostar per un desenvolupament de l’atenció social i sanitària integrada que compti de forma decidida amb el món local.
La Garrotxa, i Olot com a capital, ha estat un dels territoris seleccionats per la seva singularitat i pel treball realitzat fins a l’actualitat. Així es va acordar en un acte que va tenir lloc 2 de febrer a la seu del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.
Aquest divendres 10 de març s’ha portat a terme una sessió de treball que ha comptat amb l’assistència de la directora general de Planificació i Recerca en Salut de la Generalitat, Aina Plaza, i la directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, Marta Segura. La trobada -que ha acollit la seu del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG)- ha comptat amb la presència del president del CASG i del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach, del vicepresident del CASG i alcalde d’Olot, Josep Berga; Helga Nuell, directora territorial de Girona del Departament de Drets Socials a Girona i Miquel Carreras, gerent de la Regió Sanitària de Girona del Departament de Salut.
A continuació, professionals dels àmbits de serveis socials i de salut de la Garrotxa han pres part de la trobada en la que s’han analitzat les línies d’actuació plantejades en el full de ruta “Atenció integrada social i sanitària 2022-2026 · d’Olot i la Garrotxa,” aprovades en l’òrgan de governança reunit el dia 3 de març.
Olot i la Garrotxa, territori de referènciaEl fet de seleccionar a Olot - la Garrotxa com a territori per dur a terme aquest impuls és el resultat de la feina feta pels agents socials i sanitaris de la comarca en el treball d’integració. El model implantat en aquest municipi té com a base un potent equip impulsor del projecte que es va constituir com a òrgan de governança de la Garrotxa el 3 de juliol de 2014. Està format per les institucions i professionals més implicats en l’àmbit social i sanitari de la comarca, amb capacitat per tirar endavant els projectes que s’hi proposen: l’Alcaldia de l’Ajuntament d’Olot, la Presidència del Consell Comarcal, la Gerència de la Regió Sanitària de Girona, la Direcció Territorial del Departament d’Afers Socials i Drets Socials, la Gerència de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa així com la Gerència Territorial a Girona de l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); la Direcció del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa així com representants d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AISS).
Aquest òrgan va permetre aprovar el primer Full de Ruta per a l’Impuls de la Integració Social i Sanitària de la Garrotxa pels anys 2015-2018, focalitzat en les situacions de més complexitat, com malalties mentals greus o complexes a nivell de salut i social, i va permetre avançar en el model d’atenció a l’entorn domiciliari, com un dels serveis claus a la ciutadania.
L’any 2019 es va tornar a avaluar aquesta memòria, fet que va permetre incorporar un seguit de noves línies i accions que – arran la pandèmia de la COVID-19 – no s’han pogut implementar fins el passat 2022, quan també es va aprofitar l’avinentesa per incorporar noves línies plantejades arran els canvis i afectacions de la pandèmia. Aquest nou full de ruta - que ja s’ha començat a aplicar - posa èmfasi en l’atenció prioritària de les situacions de complexitat en l’entorn domiciliari i inclou l’elaboració d’un model territorial d’atenció a les emergències socials i sanitàries, així com l’increment d’eines i vies d’atenció i suport a les persones cuidadores i la millora de l’atenció social i sanitària de les persones que viuen a les residències. I per dur a terme tot aquest treball integrat social i sanitari, a la Garrotxa s’ha desenvolupat una integració dels sistemes informàtics que permeten recollir la informació social i sanitària.
Com a accions que s’estan treballant per potenciar l’atenció integrada de les persones, en l’entorn domiciliari i comunitari, s’han posat en funcionament equips que treballen de manera integrada la vessant social i la sanitària d’atenció primària, de manera que només hi ha una porta d’accés per a la ciutadania, una “finestreta única”. Per altra banda, s’han potenciat el servei d’ajuda a domicili, el servei de teleassistència i el servei de teràpia ocupacional, a més d’altres productes de suport. També es plantegen accions per donar ajuda als cuidadors d’aquestes persones dependents i amb problemes de salut. Altres pràctiques de valor que s’han potenciat són la resposta a les situacions de crisi, durant totes les hores i tots els dies de l’any (és a dir, una atenció 7x24, o la compartició de dades dels sistemes d’informació de l’àmbit social i sanitari, amb l’objectiu de millorar la coordinació.
Finalment, també s’està desenvolupant l’establiment de procediments de coordinació per la millora en l’atenció del col·lectiu de persones que viuen a les residències, que presenten ten una situació clínica cada vegada més complexa i amb un perfil més elevat de dependència.
Tot plegat, sense deixar de banda els infants, joves i adults amb condició de complexitat de salut mental. En aquest sentit, s’estan creant unitats funcionals formades per professionals de diferents àmbits per poder treballar de manera integrada les situacions de malaltia mental complexes.
