Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Figueres

Es tracta d’un programa d’activitats esportives, sanitàries i informatives organitzades pels equips de l’IAS i de l’ICS Girona dirigit a les persones internes i també al personal del centre  

Els equips de salut mental de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut a Girona (ICS Girona) del centre penintenciari Puig de les Basses, juntament amb el Departament de Justícia, despleguen aquesta setmana un programa preventiu i formatiu a l’entorn de les conductes suïcides. El programa, que està dirigit a les persones internes i també a les persones treballadores del centre, s’articula amb un conjunt d’activitats esportives, sanitàries i informatives, amb què els professionals busquen parlar del suïcidi i de les circumstàncies que l’envolten obertament per tractar temes com ara l’estigma, els mites o les persones supervivents, a tall d’exemple. L’objectiu és oferir als participants eines per prevenir-lo i actuar així des de la intervenció precoç. Fer que les persones parlin sobre un tema que tendeix a ser tabú i sobre el qual moltes persones tenen idees errònies i prejudicis ajudarà a conèixer els factors de risc perquè puguin ser identificats i aprendre a abordar-los.

El tret de sortida es va donar ahir dilluns amb una triatló que es durà a terme cada dia fins el 10 de setembre, que és el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, proclamat per l’OMS a l’any 2003 per conscienciar la població sobre la seva prevenció. Abans de començar l’activitat esportiva, els professionals de salut faran a cada participant una monitorització de les seves constants vitals i una valoració del seu estat emocional i del grau de coneixement sobre les falses creences entorn al suïcidi. En acabar la prova se’ls tornarà monitoritzar i avaluar per indicar o no si es necessari cap tractament mèdic. L’objectiu de l’equip és comprovar si hi ha canvis significatius a nivell físic després de l’activitat en base a la prevenció de malalties físiques i si la pràctica de l’exercici afecta directament a les seves emocions. L’activitat esportiva es complementa amb unes dinàmiques de grup en què els participants hauran de completar frases sobre els mites del suïcidi per treballar així els conceptes sobre la matèria. Les persones internes podran expressar lliurament els seus pensaments en relació amb el suïcidi en uns murals que el proper dia 10 de setembre quedaran exposats al mòdul corresponent.

Per al divendres 10 de setembre, s’han previst diferents emissions per la megafonia general de Puig de les Basses a l’entorn del suïcidi que s’emetran a les 9.00, a 13.00 i a les 17.00 hores. Es tracta d’uns textos treballats pels professionals dinamitzadors del programa i el grup Punt Òmnia, llegits per diferents interns del centre, que aniran seguits d’una cançó. El mateix dia es durà a terme una xerrada informativa sobre el circuït del Programa de prevenció del risc de suïcidi als centres penitenciaris, a càrrec de la psiquiatra de l’IAS, doctora Carme Mariscot, dirigit a totes les persones treballadores del centre.

Aquest any, el Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi es presenta amb el títol “Crear esperança a través de l’acció”, un lema amb què l’OMS vol reforçar la idea que existeixen alternatives al suïcidi i que amb l’acció de les persones és possible marcar la diferència per a la seva prevenció i oferir suport a les persones en procés de dol per aquesta causa.

Segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a l’any 2019, un total de 3.671 persones van morir per suïcidi a Espanya, el que suposa un augment respecte a 2018, any en què la xifra es va elevar a 3.539 persones. Segons les dades de l’INE, de les persones mortes per aquesta causa, 2.771 van ser homes i 900 van ser dones, de manera que continuen morint el triple d’homes que de dones per aquesta raó. Per edat, el major nombre de defuncions es va produir en la franja dels 30 als 39 anys, seguida per la franja de 50 a 54 i de 45 a 49 anys.

El suïcidi és el major problema de salut pública a Europa, amb una taxa de prevalença de 11.93 per 100.000 (a Espanya la taxa és menor, de 7,79). A nivell mundial, cada any es suïciden gairebé un milió de persones, 800.000 segons l’OMS. Per cada persona adulta que decideix suïcidar-se, possiblement més d’altres 20 ho han intentat, i cada suïcidi afecta íntimament a el menys a sis persones més.

Descàrrega de fotografia. Autor IAS/ICS Girona. Imatge de campanya

S’afegeixen al CAP de Cassà de la Selva, ja operatiu, i durant aquesta setmana es preveu habilitar-ne un quart al CAP Alfons Moré i Paretas de Salt L’objectiu és el de crear circuits diferenciats i concentrar-hi l’activitat relacionada amb el coronavirus

El Servei Català de la Salut ha instal·lat dos mòduls més de suport a l’Atenció Primària de la Regió Sanitària de Girona per separar l’activitat Covid i no Covid en punts diferenciats. Aquests espais complementaris s’estan habilitant al CAP de Banyoles i al CAP Ernest Lluch de Figueres i se sumen al que ja s’ha instal·lat al CAP de Cassà de la Selva, operatiu des de l’1 de març. Durant els propers dies també es preveu que se n’instal·li un quart al CAP Alfons Moré i Paretas de Salt. Els mòduls es col·loquen en ubicacions exteriors annexes als centres sanitaris i els treballs d’adequació, les connexions de subministrament i la col·locació del mobiliari s’allargaran uns dies abans no puguin entrar en funcionament.

Els centres d’atenció primària (CAP) hi traslladaran l’activitat relacionada amb el coronavirus, com ara proves PCR, tests ràpids, l’atenció de persones amb problemes respiratoris i símptomes de la COVID-19 o vacunacions. “Els mòduls permetran crear circuits separats entre pacients sospitosos de Covid de la resta i millorar la seguretat entre pacients i professionals del centre” ha explicat el gerent del Servei Català de la Salut a la Regió Sanitària de Girona, Miquel Carreras. Els mòduls tenen també l’objectiu de garantir la separació entre activitats per donar suport als centres que tenen problemes d’espai.

L’ús d’aquests equipaments té una durada d’un mínim de divuit mesos i un cost mitjà d’uns 70.000 euros. A la Regió Sanitària de Girona n’hi ha quinze de previstos, un dels quals en funcionament i tres en procés d’instal·lació. La resta arribaran progressivament en els propers mesos i reforçaran l’atenció de la COVID a la Regió. Els mòduls previstos a Girona estan planificats als CAP de Cassà de la Selva, CAP Alfons Moré i Paretas (ABS Salt-2), CAP Can Gibert del Pla (ABS Girona-2), CAP Ernest Lluch (Figueres), CAP Josep Masdevall (Figueres), CAP Banyoles, CAP Doctor Joan Vilaplana (ABS Girona-4), CAP Roses, CAP Blanes-2, CAP Moisès Broggi (l’Escala), CAP Tordera, CAP Sant Feliu de Guíxols, CAP Canet de Mar, CAP Llagostera i CAP Pineda. A més dels instal·lats pel Servei Català de la Salut, també se’n disposen en d’altres municipis per iniciativa d’ajuntaments i Consells Comarcals, com és el cas de Fornells de la Selva, Peralada, Vilafant, Torroella de Montgrí, Olot i Palafrugell, entre d’altres.

El desplegament de mòduls s’emmarca en el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’atenció primària, amb l’ objectiu d’oferir més espai i confort a la ciutadana i crear circuits diferenciats entre COVID i no COVID. El Pla compta amb una inversió global de gairebé 300 milions d’euros fins al 2022. Té l’objectiu de millorar l’accessibilitat i els processos, augmentar la resolució i atendre bé la cronicitat.

Els mòduls durant la seva instal·lació divendres al CAP Banyoles

 

Els mòduls durant la seva instal·lació la setmana passada al CAP Figueres

  

Image
Image
Image
Image
Es farà dilluns a dissabte en diferents punts de la ciutat per facilitar l’accessibilitat als veïns i veïnes Es faran proves de detecció de la COVID-19 amb testos antigènics ràpids (TAR) a persones asimptomàtiques de més de 16 anys

En el marc de la nova estratègia del Departament de Salut d’intensificar els cribratges poblacionals per frenar els casos de la COVID-19 a Catalunya, la setmana que ve es durà a terme un cribratge intensiu a la ciutat de Figueres. Aquesta setmana s’han fet els primers cribratges intensius a la Regió Sanitària de Girona, als municipis d’Olot i Banyoles.

L’horari de realització del cribratge serà de 9h a 14h i de 15h a 19h. Les dates i espais de les proves són les següents:

  • Dilluns 30 de novembre - Teatre Municipal El Jardí (Plaça Josep Pla)
  • Dimarts 1 de desembre – Centre Cívic de la Creu de la Mà (Pl. Remei Bosch)
  • Dimecres 2 de desembre – Auditori dels Caputxins (C/ del Rec Arnau, 8)
  • Dijous 3 de desembre -  Centre Cívic Joaquim Xirau - Marca de l’Ham
    (C/ de Vilatenim)
  • Divendres 4 de desembre - Teatre Bon Pastor (C/ Dr. Barraquer)
  • Dissabte 5 de desembre -  Auditori dels Caputxins (C/ del Rec Arnau, 8)

Des del Departament de Salut s’ha decidit fer aquest cribratge a Figueres donada l’alta incidència que encara hi ha actualment. Aquesta última setmana el risc de rebrot se situa als 316 i s’han detectat 77 casos positius. Un 7,46% de les proves fetes (ja siguin Testos antigènics ràpids o PCR) estan donant positiu. La setmana passada el risc de rebrot se situava als 707 i es van detectar 139 positius.

Pensat per a tallar cadenes de contagis en majors de 16 anys

La mesura està dirigida a la població asimptomàtica de més de 16 anys, amb la finalitat de frenar l’expansió del virus i trencar les possibles cadenes de transmissió comunitària. La tècnica a utilitzar serà el test antigènic ràpid (TAR).

L’estratègia de fer proves a la comunitat es fa per aturar l’extensió del virus, és a dir, per assegurar que persones infectades no el transmetin a altres persones. Es tracta de detectar el màxim nombre possible de persones contagiades, ja que n'hi ha que no presenten símptomes i poden, sense saber-ho, transmetre el virus a la seva família, amics i altres persones del seu entorn. Cal destacar la importància de fer l’aïllament que determinin els professionals sanitaris en cada cas.

Aquest cribratge s’està organitzant amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres, que col·laboren en la logística i la difusió local, l’Institut Català de la Salut, que organitza el dispositiu, i el Servei de Vigilància Epidemiològica de Salut Pública.

Les proves per a la detecció de la COVID-19 a les persones amb símptomes es continuen fent, com fins ara, als centres d’atenció primària (CAP) i als centres d'urgències d'atenció primària (CUAP).

Image

Des de l’Institut Català de la Salut volem informar que el mòdul que hi havia a l’exterior del CAP Ernest Lluch s’ha estat utilitzat durant 10 dies, una hora al dia (de 8h a 9h), per fer PCR a contactes estrets asimptomàtics, per mantenir circuits diferenciats amb la resta d’usuaris del centre. Des del primer moment es va contemplar com una solució provisional, com a solució transitòria a un pic d’activitat que necessitava resposta immediata. De fet, el mòdul s’ha enretirat aquest matí. En un primer moment es va instal·lar una carpa tancada per fer aquesta funció, però a causa del fort vent que bufa a la zona es va haver d’enretirar.

El CAP té habilitat un altre mòdul per fer la campanya de vacunació antigripal, que és el que es mostren a les imatges. Es tracta d’un mòdul, dotat amb calefacció, que s’ha habilitat al CAP mentre duri la campanya de vacunació antigripal i que està instal·lat des del dia 13 d’aquesta setmana. El dia 15 d’octubre va començar la campanya de vacunació.

El CAP Ernest Lluch és un centre que s’ha quedat obsolet i poc funcional amb el pas del temps, i que l’actual pandèmia de Covid 19 encara ha acusat més. La necessitat de fer circuits d’atenció diferenciats entre pacients amb patologies respiratòries, adults i infants, pacients que s’han de fer la PCR, etc. ha agreujat aquesta mala distribució. Justament per pal·liar-ho, el dia 21 d’octubre comencen unes obres per millorar la funcionalitat de la planta baixa del centre. Aquests treballs preveuen millorar la zona d’atenció a la ciutadania, la sala d’espera dels pacients, s’incrementaran els boxos d’urgències, els despatxos dels professionals, etc. Aquests treballs suposen una inversió de prop de mig milió d’euros. Els treballs es faran en dues fases, la primera amb una durada prevista de dos mesos i la segona de tres mesos.

Image
Image