hospital

L'Equip d’Infusió i Accessos Vasculars (EIAV), format per professionals d'infermeria, col·loca aquests dispositius -anomenats PICC-Port- a la part superior del braç, en lloc de la col·locació clàssica al tòrax 33 pacients que segueixen un tractament de llarga durada de manera intermitent al Trueta –com els que reben quimioteràpia– ja es beneficien d’aquest procediment, i la previsió és superar els 150 pacients en finalitzar l’any Amb aquesta nova prestació s'amplia la cartera de serveis de l'Equip i també les competències d’infermeria, atès que l'EIAV fa el procediment de forma totalment autònoma

L’Equip d’Infusió i Accessos Vasculars (EIAV) de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha començat a implantar un tipus de catèters vasculars, anomenats PICC-Port, que suposen una gran millora per als pacients que els porten, ja que redueixen el risc de complicacions i són més còmodes i estètics. Els usuaris que més se’n poden beneficiar són els que segueixen un tractament de llarga durada de manera intermitent, com poden ser aquells que reben quimioteràpia. El primer PICC-Port es va col·locar a principis de 2022, i ara, mig any després, el procediment està plenament consolidat.

Aquest mètode utilitza un dispositiu anomenat PICC-Port, que permet combinar els dos procediments de teràpia intravenosa més comuns: col·locar el catèter amb reservori subcutani al tòrax i el catèter PICC al braç. Amb el PICC-Port, el catèter amb reservori subcutani es trasllada del tòrax a una vena perifèrica de la part superior interna del braç, cosa que redueix el risc de complicacions durant la inserció. A més, el pacient també guanya en comoditat i discreció. Tot el procediment es realitza amb anestèsia local.

“És un dispositiu més petit, que requereix una incisió mínima (d’uns dos centímetres). Estèticament, també té un gran avantatge, ja que evita que el pacient tingui una cicatriu al tòrax”, destaca Xavier García, infermer coordinador de teràpia intravenosa de l’Hospital Trueta.

Un altre avantatge és que la inserció d’un PICC-Port es pot dur a terme fora d’un quiròfan. Generalment, es realitza en una sala d’electrofisiologia, on es disposa de l’equipament apropiat. Tampoc requereix irradiar el pacient, ja que normalment es col·loca sense cap tècnica radiològica. En el seu lloc s’utilitza un dispositiu de navegació magnètica, que mostra el recorregut real del catèter dintre del cos, i un sistema d’electrocardiograma mesurat des de la punta del catèter i que, segons els canvis del traçat, indica quan la punta és al lloc òptim.

L’Equip d’Infusió i Accessos Vasculars de l’Hospital Trueta va col·locar el primer dispositiu PICC-Port en pacients de neurologia l’any 2022, però no ha estat fins a març d’aquest 2023 que ha consolidat aquest mètode en el seu servei, la qual cosa el converteix en l’únic centre de la Regió Sanitària Girona, i en un dels pocs centres de Catalunya, que l’ofereixen. Actualment, 33 pacients que reben tractament a l’Hospital Trueta duen un dispositiu PICC-Port, que és habitual en casos oncològics, especialment de càncer de mama. “En aquests casos, acostumen a ser dones amb una vida activa i el fet de portar un PICC-Port suposa una millora en el seu dia a dia”, comenta Xavier Garcia.

Una vegada consolidat aquest mètode d’inserció intravenosa, l’objectiu és anar reconvertint molts dels tradicionals catèters amb reservori subcutani (port-a-cath) per un PICC-Port. L’Equip d’Infusió i Accessos Vasculars de l’Hospital Trueta preveu tancar el 2023 amb una xifra d’entre 150 i 180 d’aquests dispositius col·locats.

Un servei en contínua progressió

La consolidació d’aquest mètode d’inserció de catèters vasculars reflecteix la contínua evolució que ha registrat l’Equip d’Infusió i Accessos Vasculars de l’Hospital Trueta des que va entrar en funcionament, l’any 2019. Amb la seva creació, l’Equip s’havia de fer càrrec de la col·locació i del seguiment de les vies de línia mitjana i dels catèters centrals d’inserció perifèrica, així com de vetllar pel funcionament i manteniment correctes de les vies un cop implantades. En el primer any ja va col·locar 900 catèters; xifra que no ha deixat de créixer des de llavors. De fet, el 2022 es va arribar a 3.019 catèters col·locats, amb l’impuls d’un progressiu augment del servei a les tardes i als caps de setmana. Actualment, l’Equip està format per 4 infermers i 2 tècnics de cures auxiliars d’infermeria (TCAI).

    
 

En els darrers dies han tingut lloc els actes de comiat als residents que han fet la seva especialització als nostres centres. Enguany s’han ofert per primera vegada les especialitats de salut laboral i medicina nuclear, les últimes a ser acreditades per impartir docència

El proper 23 de maig els centres de l’Institut Català de la Salut a Girona donaran la benvinguda als nous residents, un total de 98 professionals. El Trueta assoleix aquest any la xifra rècord d’incorporacions, ja que arribaran 49 metges que faran el MIR en una de les 33 especialitats acreditades, a més de 6 infermeres que s’especialitzaran com a llevadores o infermeres pediàtriques, dos que s’especialitzaran en farmàcia hospitalària, i un biòleg que s’especialitzarà en anàlisis clíniques.  

Per la seva banda, a l’atenció primària s’han cobert 32 de les 33 places ofertes enguany per especialitzar-se en medicina familiar i comunitària, a més de cobrir les 8 places d’infermeria familiar i comunitària.

Així, durant aquest curs 2023-2024, als centres de l’ICS Girona s’hi estaran especialitzant fins a 318 residents, 185 dels quals a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i els 133 restants a les àrees bàsiques de salut.

La principal novetat a l’Hospital Trueta és que enguany s’incorporaran per primer cop un resident de medicina nuclear i un de salut laboral, en ambdós casos especialitats que el Ministeri de Sanitat va acreditar l’any passat per poder impartir docència. També es van ampliar les places de MIR de neurologia, que han passat d’un a dos MIR, i de medicina intensiva, que va passar de dos a tres MIR. Totes les places ofertes per l’Hospital Trueta per al curs 2023-2024 han estat ocupades, fins i tot les de neurofisiologia i cirurgia toràcica, que tradicionalment són les més difícils de cobrir. El centre va iniciar l’any passat els tràmits per a l’acreditació de l’especialitat de reumatologia i també per incrementar en un resident més les especialitats de cardiologia, aparell digestiu i oncologia mèdica.

Actualment, al Trueta hi ha 33 especialitats acreditades: anàlisis clíniques, anatomia patològica, anestèsia i reanimació, aparell digestiu, cardiologia, cirurgia general i digestiva, cirurgia ortopèdica i traumatologia, cirurgia plàstica, estètica i reparadora, cirurgia toràcica, angiologia i cirurgia vascular, endocrinologia i nutrició, farmàcia hospitalària, hematologia i hemoteràpia, infermeria obstetricoginecològica, infermeria pediàtrica, medicina intensiva, medicina interna, medicina nuclear, nefrologia, pneumologia, neurocirurgia, neurofisiologia clínica, neurologia, oftalmologia, oncologia mèdica, oncologia radioteràpica, otorrinolaringologia, radiodiagnòstic, salut laboral, urologia, obstetrícia i ginecologia, i pediatria i medicina nuclear. L’Hospital Trueta també acull els residents de medicina familiar i comunitària de diferents àrees bàsiques de la Regió Sanitària.

Per la seva banda, la Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària de Girona (UDMAFiC) ha cobert 32 de les 33 places de MIR i les 8 d’infermeria. Serà durant l’acte de benvinguda del dia 23 de maig que els residents escolliran a quina àrea bàsica de salut volen fer la seva residència, d’entre els centres que estan acreditats, tots ells gestionats per l’Institut Català de la Salut, excepte 2: els 4 de Girona (Can Gibert del Pla, Montilivi i Vila-roja, Santa Clara, Taialà), Salt, Sarrià de Ter, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Blanes, Tordera, Figueres, Cassà de la Selva (gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària), Banyoles, Olot, Canet de Mar i Malgrat de Mar (gestionat per la Corporació de Salut Maresme i la Selva), i els hospitals docents Dr. Josep Trueta, Santa Caterina, Palamós, Figueres, Blanes, Calella i Olot. Les 8 infermeres que s’incorporaran podran anar als CAP de Sarrià de Ter, Montilivi, Taialà, Santa Clara, Can Gibert del Pla i Salt.

Comiat als residents que han acabat la seva especialització

D’altra banda, l’Institut Català de la Salut ja ha fet els actes de comiat dels seus residents, encara que no acabaran la formació oficialment fins d’aquí a uns dies. Així, avui s’ha fet el comiat als 23 MIR del Trueta que han acabat la seva etapa formativa i està previst que el juliol s’acomiadin les 8 infermeres.

Per la seva banda, el comiat als residents de l’atenció primària es va fer el 10 de maig, en un acte celebrat a la sala d’actes de les facultats de Medicina i Infermeria. A l’atenció primària acabaran 19 residents de medicina familiar i comunitària, i 8 infermeres, que aniran acabant l’especialització en els popers mesos.

D’entre els residents que acaben ara, està previst que almenys 30 s’incorporin a treballar als centres de l’Institut Català de la Salut, 13 dels quals ho faran a l’atenció primària i 17 a l’Hospital Trueta.

El Departament de Salut i la Regió Sanitària Girona impulsen un procés de participació ciutadana per incorporar la visió de la ciutadania en el projecte del nou hospital del futur Campus de Salut de la Regió. El procés es desenvolupa en el marc de la redacció del pla funcional i en paral·lel a la participació de professionals ja en curs. La iniciativa constarà de dues fases, una primera que s’inicia avui amb un qüestionari en línia obert a la ciutadania, i una segona, amb dinàmiques participatives com podrien ser tallers o grups focals, posterior al qüestionari. El procés té com a objectiu incorporar l’experiència de la ciutadania, determinar els aspectes prioritaris per als usuaris i recollir propostes a tenir en compte en el projecte del nou hospital.

La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, ha destacat que “incorporar la veu de la ciutadana en la definició de les polítiques públiques és un bon símptoma de qualitat democràtica”. A més, Cañigueral ha recordat que “el nou Campus de Salut de Girona és el projecte més important que hi ha a les comarques gironines en els propers anys i donada la seva magnitud és fonamental incorporar-hi la visió de la gent del territori”. En aquest sentit, la delegada ha remarcat el compromís de l’executiu català de “sumar la visió dels gironins en la presa de decisions sobre projectes prioritaris a la demarcació”, com és el cas del nou campus.

Per la seva banda, el gerent de la Regió Sanitària Girona, Miquel Carreras, ha destacat que el procés participatiu és “una gran oportunitat perquè tothom se senti seu el Campus de Salut de Girona”, ja que serà un dels equipaments de referència del país. “Volem que el nou hospital sigui amable i obert a la ciutadania, per això cal animar que la gent participi en aquest procés”, ha insistit Carreras. El gerent també ha recordat el compromís del Departament de Salut amb la participació en salut i ha afegit que sempre ha sigut “indispensable incorporar les veus dels professionals sanitaris en projectes com el del nou hospital i ara cal sumar-hi també la veu dels usuaris”.

Com participar-hi

El qüestionari telemàtic està dirigit especialment a persones que siguin o hagin sigut usuàries de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i l’Hospital Santa Caterina (tant pacients com familiars), però també està obert per a la ciutadania en general. El procés per a participar-hi és senzill: només cal tenir 16 anys o més i accedir al qüestionari a través d’un enllaç o codi QR. En els dos hospitals s’han col·locat cartells en punts estratègics i pantalles informatives (com ara sales d’espera, ascensors, plantes d’hospitalització o la cafeteria) per donar a conèixer el procés i facilitar la participació dels usuaris aprofitant el seu pas per als centres sanitaris.

Els cartells, tant físics com digitals, porten un codi QR que es pot escanejar amb el telèfon mòbil i que enllaça directament amb el qüestionari telemàtic. A més, els pacients dels centres rebran un fulletó en el moment de l’ingrés en què és detallarà com participar-hi.

La cartelleria es difondrà entre els centres d’atenció primària i consultoris locals del Gironès, Pla de l’Estany i Selva Interior, comarques que tenen el Trueta i el Santa Caterina com a hospital bàsic. A més, el procés es difondrà a través de les pantalles que hi ha a la delegació de la Generalitat a Girona, tant les de zones de treball com a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. Tot i això, els interessats podran accedir al qüestionari telemàtic a través del portal de participació ciutadana de la Generalitat de Catalunya: participa.gencat.cat.

Una participació en dues fases

El procés participatiu consta de dues fases successives. La primera d’elles consisteix en el qüestionari telemàtic, el contingut del qual s’organitza en tres blocs diferenciats. En el primer es concreta el perfil del participant i la seva relació amb el sistema sanitari. Seguidament s’inicia el segon bloc, que constitueix el gruix del qüestionari. En aquest apartat s’interpel·la el participant sobre diferents serveis i espais de l’hospital segons la seva percepció seguint el recorregut habitual d’accés al centre: mobilitat exterior, zona de recepció i d’informació ciutadana, sales d’espera, consulta o zona de proves, l’habitació i aspectes relacionats amb noves tecnologies, la intimitat i la llum natural, amb algunes especificitats segons si es té experiència com a pacient, acompanyant o ambdues.Per últim, el tercer bloc consta d’un espai obert on fer arribar propostes o idees que no s’hagin tingut en compte en el qüestionari.

Un cop finalitzada la fase de la participació en línia, s’iniciarà la segona fase del procés amb la constitució de dinàmiques participatives amb representants de la ciutadania interessada i associacions de pacients. Per participar en aquestes dinàmiques, es pot fer la inscripció responent el qüestionari telemàtic.

En el transcurs de tot el procés es contemplaran les aportacions que tinguin a veure amb aspectes que repercuteixin en el disseny i l’estructura assistencial de l’hospital.

Els participants han opinat sobre les característiques de les habitacions, controls d’infermeria o la distància entre serveis, entre d’altres.

Els següents processos seran els de crítics i serveis generals.

El procés participatiu per a definir l’àrea d’hospitalització del futur Campus de Salut de Girona ha comptat amb la participació de més de 200  professionals de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i de l’Hospital Santa Caterina de Salt. L’àrea d’hospitalització és el segon procés de participació que s’impulsa -després d’urgències- en el marc de la redacció del pla funcional del nou hospital, en tant que es considera el cor organitzatiu de l’hospital.

La metodologia utilitzada és la mateixa que en el procés d’urgències i s’ha estructurat en dues etapes. La primera ha sigut en format telemàtic a través d’un qüestionari dirigit als treballadors dels dos hospitals, actiu entre el 25 d’octubre i el 7 de novembre. Durant aquest període s’han recollit 210 respostes, el 55% de les quals corresponen a professionals de l’àrea d’hospitalització d’adults. Un cop completada aquesta primera fase, s’han organitzat dos grups de treball presencial, amb professionals de referència de les diferents especialitats i perfils que hi treballen. Aquesta segona etapa ha comptat amb una trentena de professionals.

Als participants se’ls ha interpel·lat sobre la distribució de les àrees d’hospitalització, l’agrupació de pacients segons complexitat de cures, controls d’infermeria o característiques de les habitacions. També s’ha preguntat per la priorització i valoració d’espais físics i la distància entre les diferents àrees d’hospitalització i serveis de l’hospital. A més, s’han tractat específicament l’àrea maternal i infantil i la salut mental, donades les seves especificitats.  

Principals conclusions

En línies generals, els professionals consideren rellevant la distribució dels pacients segons la complexitat de cures dins la mateixa planta per tal d’aprofitar les sinergies entre l’expertesa d’infermeria i l’especialització mèdica. També es conclou que els ratis entre infermeria/pacient ha de ser variable segons la complexitat de cada cas i es proposa un augment de la proporció d’habitacions d’ús individual. Per altra banda, es planteja que hi hagi espais amb accés directe a l’exterior per a pacients i acompanyants, la importància de la llum natural i de disposar d’un entorn confortable. Al llarg del procés, també ha quedat palès que l’agrupació de les àrees d’hospitalització s’ha de fer d’acord amb els processos assistencials o àrees de coneixement, evitant sectoritzar només per especialitats.

Pel que fa a l’àrea maternoinfantil, els participants demanen augmentar la humanització d’espais, com ara les sales de part. En aquesta línia, la proposta de crear les anomenades “cases de naixements o de parts” en el projecte del nou hospital és ben rebuda pels professionals. Es tracta de sales que simulen una habitació d’una llar i pensades per afavorir els parts naturals. 

Per últim, a salut  mental es considera que cal una diferenciació del tipus d’habitació o de zones segons la complexitat de l’atenció i també s’aposta per un augment de les habitacions individuals. A més, es prioritza la comoditat dels professionals, la llum natural, la privadesa i la confidencialitat del pacient i la seguretat.  

L’elaboració del Pla funcional assistencial es fa seguint una metodologia de treball per processos assistencials o àrees. El primer va ser el d’urgències, en tant que és una de les principals vies d’accés a l’hospital, i l’ha seguit el d’hospitalització. Paral·lelament s’estan elaborant els següents processos, que seran els de serveis generals (hostaleria, bugaderia...) i el de crítics.

El Pla funcional assistencial hospitalari haurà de descriure la cartera de serveis i tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea assistencial del futur Campus de Salut. La proposta resultant d’aquests processos participatius es presentarà a l’Equip impulsor per consensuar el contingut i, posteriorment, s’elevarà a la Direcció del projecte.

La gran majoria d’habitacions seran d’ús individual (de les quals, tres seran per a pacients semicrítics) i disposaran de bany complet L’obra suposa una inversió d’1,8 M€ i està previst que s’allargui durant un any

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha començat aquesta setmana obres de millora a la planta de Ginecologia i Obstetrícia, situada a la quarta planta sector A, que suposen una inversió d’1,8 M€. Els treballs està previst que s’allarguin durant un any, el temps necessari per transformar i modernitzar la planta de Ginecologia i Obstetrícia. El canvi més important serà la reconversió de la gran majoria d’habitacions en individuals, totes amb bany complet i, a més, amb tot el necessari per poder-hi tenir cura del nadó dins el mateix espai sense que aquest hagi de deixar l’estança, si no és per qüestions clíniques.  

Actualment, totes les habitacions de la planta de maternitat són dobles, excepte 7 que són d’ús individual. Amb tot, des del servei mateix procuren que les mares puguin estar soles en una habitació, juntament amb el nadó i l’acompanyant, si no és que per les necessitats de llits sigui impossible. Amb aquestes obres de millora, hi haurà un total de 17 habitacions individuals i només 5 seran dobles. Una altra de les millores és que totes les estances disposaran de bany complet, amb dutxa inclosa, quan fins ara les mares havien d’utilitzar una dutxa compartida. També es disposarà de tres de les habitacions adaptades per a l’atenció del pacient semicrític, ja que estan pensades sobretot per a dones amb una preeclàmpsia greu. Les pacients que ingressin en aquests llits seran monitorades contínuament, de manera que també s’habilita una zona per al control d’aquest monitoratge.

Sens dubte, una de les millores que agrairan més les famílies és que totes les cures de la mare i del nadó es podran fer dins la mateixa habitació. D’aquesta manera, es manté el nucli familiar en tot moment i només farà falta deixar l’espai si és necessari per alguna indicació clínica. Justament, un dels valors afegits de la renovació és que permetrà, sempre que sigi possible per criteris clínics, l'ingrés conjunt mare i nadó, quan aquest neixi amb alguna patologia que requereixi ingrés. Fins ara, quan calia ingressar un nadó s’havia de fer a la Unitat de Neonatologia. Cal tenir present que als infants que neixen sans no se’ls cursa ingrés, malgrat estar a l’hospital.

Els treballs de millora, que s’allargaran durant un any, s’han organitzat en dues fases i comportaran algunes afectacions. Així, mentre durin les obres, serà necessari que les mares comparteixin habitació i pot ser que, per necessitats del servei, alguna pacient de Ginecologia hagi d’ingressar en alguna altra planta. També quedarà afectat durant el proper mes l’accés a la unitat, que no es podrà fer a través dels ascensors centrals ni per l’escala principal, sinó que s’haurà de fer pels accessos laterals del sector A.

Trasllat de la Unitat de Neonatologia i UCI Pediàtrica a la planta 9

Arran del soroll que comporta tota obra, s’ha fet necessari el trasllat de la Unitat de Neonatologia i la UCI pediàtrica, que estan situats just al pis de sota. Els nadons prematurs requereixen un ambient tranquil, amb poca llum i poc soroll, per al seu benestar. És per aquest motiu que s’ha decidit traslladar tota la Unitat a la planta 9, que es va posar en marxa durant la primera etapa de la pandèmia.

Cada any, unes 2.500 dones ingressen a la planta de Ginecologia i Obstetrícia. La majoria, unes 1.500, ho fan per donar a llum els seus infants. L’estada mitjana en aquesta unitat és de 3,5 dies. Cal tenir present que molts dels ingressos són de dones que pateixen alguna patologia obstètrica o ginecològica.