Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Olot

La comarca és un dels 7 territoris seleccionats per consolidar projectes integrats en aquest àmbit i poder-los acabar desplegant a altres territoris Es treballen iniciatives relacionades amb l’atenció a la complexitat a l’atenció primària social i sanitària, l’entorn domiciliari, la salut mental, el benestar emocional, sistemes d’informació

La Generalitat ha seleccionat 7 territoris - entre ells la Garrotxa i Olot – on s’implementaran i finançaran projectes d’integració social i sanitària pioners que permetran identificar pràctiques de valor i que serveixin d’aprenentatge per a altres territoris. Aquest matí ha tingut lloc, una reunió de treball per avançar en aquest procés, que ha comptat amb l’assistència de la directora general de Planificació de Recerca en Salut de la Generalitat, Aina Plaza, i la directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, Marta Segura. L’objectiu de reforçar i consolidar els projectes en col·laboració amb el món local i poder-los acabar desplegant a altres territoris. 

A principis d’any, el Departament de Salut, el Departament de Drets Socials, les quatre diputacions, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats municipalistes van signar l’acord per al desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària.

L’objectiu és aconseguir una atenció integrada a les necessitats de les persones grans, amb discapacitat, amb malaltia mental i, en general a totes les persones amb necessitats complexes  socials i sanitàries i s’aposta així per un sistema que faciliti l’atenció centrada en la persona. S’està treballant en el desplegament de les eines i accions per aportar una millor resposta a les necessitats dels col·lectius més vulnerables, promovent la qualitat de vida de les persones; enfortint els suports d’atenció i impuls a l’autonomia personal i garantint el dret a viure amb la millor qualitat de vida possible.

Una de les primeres línies estratègiques i accions fruit d’aquest acord és la selecció de 7 territoris catalans que funcionaran com a zones impulsores de projectes d’atenció i integració. Tot amb l’objectiu d’apostar per un desenvolupament de l’atenció social i sanitària integrada que compti de forma decidida amb el món local.

La Garrotxa, i Olot com a capital, ha estat un dels territoris seleccionats per la seva singularitat i pel treball realitzat fins a l’actualitat. Així es va acordar en un acte que va tenir lloc 2 de febrer a la seu del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

Aquest divendres 10 de març s’ha portat a terme una sessió de treball que ha comptat amb l’assistència de la directora general de Planificació i Recerca en Salut de la Generalitat, Aina Plaza, i la directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, Marta Segura. La trobada -que ha acollit la seu del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG)- ha comptat amb la presència del president del CASG i del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach, del vicepresident del CASG i alcalde d’Olot, Josep Berga; Helga Nuell, directora territorial de Girona del Departament de Drets Socials a Girona i Miquel Carreras, gerent de la Regió Sanitària de Girona del Departament de Salut.

A continuació, professionals dels àmbits de serveis socials i de salut de la Garrotxa han pres part de la trobada en la que s’han analitzat les línies d’actuació plantejades en el full de ruta “Atenció integrada social i sanitària 2022-2026 · d’Olot i la Garrotxa,” aprovades en l’òrgan de governança reunit el dia 3 de març.

Olot i la Garrotxa,  territori de referència

El fet de seleccionar a Olot - la Garrotxa com a territori per dur a terme aquest impuls és el resultat de la feina feta pels agents socials i sanitaris de la comarca en el treball d’integració. El model implantat en aquest municipi té com a base un potent equip impulsor del projecte que es va constituir com a òrgan de governança de la Garrotxa el 3 de juliol de 2014. Està format per les institucions i professionals més implicats en l’àmbit social i sanitari de la comarca, amb capacitat per tirar endavant els projectes que s’hi proposen: l’Alcaldia de l’Ajuntament d’Olot, la Presidència del Consell Comarcal, la Gerència de la Regió Sanitària de Girona, la Direcció Territorial del Departament d’Afers Socials i Drets Socials, la Gerència de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa així com la Gerència Territorial a Girona de l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); la Direcció del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa així com representants d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AISS).

Aquest òrgan va permetre aprovar el primer Full de Ruta per a l’Impuls de la Integració Social i Sanitària de la Garrotxa pels anys 2015-2018, focalitzat en les situacions de més complexitat, com malalties mentals greus o complexes a nivell de salut i social, i va permetre avançar en el model d’atenció a l’entorn domiciliari, com un dels serveis claus a la ciutadania.

L’any 2019 es va tornar a avaluar aquesta memòria, fet que va permetre incorporar un seguit de noves línies i accions que – arran la pandèmia de la COVID-19 – no s’han pogut implementar fins el passat 2022, quan també es va aprofitar l’avinentesa per incorporar noves línies plantejades arran els canvis i afectacions de la pandèmia. Aquest nou full de ruta - que ja s’ha començat a aplicar - posa èmfasi en l’atenció prioritària de les situacions de complexitat en l’entorn domiciliari i inclou l’elaboració d’un model territorial d’atenció a les emergències socials i sanitàries, així com l’increment d’eines i vies d’atenció i suport a les persones cuidadores i la millora de l’atenció social i sanitària de les persones que viuen a les residències. I per dur a terme tot aquest treball integrat social i sanitari, a la Garrotxa s’ha desenvolupat una integració dels sistemes informàtics que permeten recollir la informació social i sanitària.

Com a accions que s’estan treballant per potenciar l’atenció integrada de les persones, en l’entorn domiciliari i comunitari, s’han posat en funcionament equips que treballen de manera integrada la vessant social i la sanitària d’atenció primària, de manera que només hi ha una porta d’accés per a la ciutadania, una “finestreta única”. Per altra banda, s’han potenciat el servei d’ajuda a domicili, el servei de teleassistència i el servei de teràpia ocupacional, a més d’altres productes de suport. També es plantegen accions per donar ajuda als cuidadors d’aquestes persones dependents i amb problemes de salut. Altres pràctiques de valor que s’han potenciat són la resposta a les situacions de crisi, durant totes les hores i tots els dies de l’any (és a dir, una atenció 7x24, o la compartició de dades dels sistemes d’informació de l’àmbit social i sanitari, amb l’objectiu de millorar la coordinació.   

Finalment, també s’està desenvolupant l’establiment de procediments de coordinació per la millora en l’atenció del col·lectiu de persones que viuen a les residències, que presenten ten una situació clínica cada vegada més complexa i amb un perfil més elevat de dependència.

Tot plegat, sense deixar de banda els infants, joves i adults amb condició de complexitat de salut mental. En aquest sentit, s’estan creant unitats funcionals formades per professionals de diferents àmbits per poder treballar de manera integrada les situacions de malaltia mental complexes.


 

Image
Image
L’objectiu és oferir una salut pediàtrica integral als infants de la comarca. La creació de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa el 2016 és una de les apostes de l’Equip per millorar la salut infantojuvenil a la comarca.

La Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa (FHOCG) i l’Institut Català de la Salut (ICS) van crear el juliol de 2012 un equip de pediatria únic per donar servei a tots els nens i nenes de la comarca de la Garrotxa, actualment un total de 8.415 infants d’edats compreses entre els 0 i els 14 anys. L’Equip Pediàtric Territorial de la Garrotxa (EPTG), que aquest juliol fa 10 anys, dona assistència des de l’atenció primària i l’hospitalària, amb l’objectiu de millorar la continuïtat assistencial del pacient i d’apropar l’assistència a l’entorn natural de l’infant i a la seva comunitat, per garantir en tot moment una atenció pediàtrica eficient.

L’EPTG atén la població de referència de les àrees bàsiques de salut de la Vall d’en Bas-Hostoles i Sant Joan les Fonts (gestionades per la FHOCG) i d’Olot i Besalú (gestionades per l’ICS).

En aquests deu anys s’han realitzat més de 515.000 visites, de les quals unes 20.000 van ser ateses a través de diverses especialitats pediàtriques a l’Hospital d’Olot. L’Equip atén cada any unes 49.500 visites de mitjana a primària i unes 2.000 a l’hospital. Pel que fa a l’atenció primària, de les 56.852 ateses el 2021, el 60% (34.328) van ser ateses per pediatres i el 40% (22.524) per infermeres pediàtriques. Com ha passat amb la majoria d’especialitats i amb la irrupció de la pandèmia, el 2020 es van multiplicar les visites telefòniques i telemàtiques

Des de 2019 s’ha detectat un important increment de l’activitat a l’atenció primària: al 2021 hi va haver un 18,4% més d’activitat en relació al 2019 (48.031 el 2019 envers 56.852 el 2021). Enguany ja s’han fet 34.289 consultes, el 63,5% de les quals ja són presencials, xifra que va augmentant.

El 2016 també es va crear la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa (PEHSU) que té la finalitat de prevenir, diagnosticar i tractar les malalties infantojuvenils causades per l’exposició preconcepcional, periconcepcional, transplacentària i postnatal als contaminants físics, químics, biològics o socials. La PEHSU també incideix directament en el desenvolupament d’estratègies i en l’assessorament en aquests àmbits, així com en els del tabac, l’alcohol o d’altres drogues. Actualment hi ha una consulta de cribratge mediambiental a dones embarassades i les seves parelles durant la gestació que s’anomena “Full verd”, una de deshabituació tabàquica durant l’embaràs, una de mediació i consum i una de pediatria ambiental.

En aquesta línia el 2020 es va impulsar el projecte “Un nadó, un arbre”, conjuntament amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’Associació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, amb el qual es dona un plançó a tots els nenes i nenes que neixen a l’hospital i posteriorment es fa una plantada col·lectiva. L’objectiu de la iniciativa és començar el vincle entre les famílies, la natura i el centre.

Un dels altres trets diferencials de l’EPTG és que el 2016 va impulsar la creació del Follet de la Garrotxa, de la mà de l’artista olotí Tavi Algueró. El Follet va néixer amb l’objectiu de fer més confortable l’estada dels nens i nenes i les seves famílies a l’hospital i en les visites als centres d’atenció primària, a banda de ser un referent de salut i d’aportar missatges d’educació sanitària; en definitiva, d’unir tota la pediatria en l’àmbit comarcal.

La creació de l’EPTG ha permès als professionals sanitaris de pediatria treballar de manera conjunta, seguint protocols amb un sistema d’informació compartit, i organitzar l’atenció programada, la continuada i la urgent de manera compartida.

La instauració d’aquest equip permet millorar l’eficiència en la prestació de serveis, potenciar el contínuum assistencial entre l’atenció primària i l’hospitalària i la gestió del coneixement entre professionals, treballar en equip i donar assistència homogènia i equitativa al territori. A més, l’EPTG també organitza esdeveniments a tota la comarca enfocats a l’educació sanitària dels més petits.

Trasllat provisional de la Pediatria del CAP Garrotxa als mòduls exteriors

D’altra banda, ahir dilluns es va traslladar tota l’activitat de pediatria del CAP Garrotxa als mòduls exteriors, que es van instal·lar a principis de 2021 per concentrar l’activitat relacionada amb la Covid. Des de fa uns mesos ja no hi ha un circuit diferenciat de pacients amb patologia respiratòria amb sospita de Covid-19 de la resta, de manera que des de la direcció de l’EAP s’ha decidit concentrar en aquest espais tota l’activitat pediàtrica de forma provisional.


 

Image
Image
El juliol passat es va derivar tota l’assistència a infants al Consultori Local Olot Nord, i el CAP va assumir l’atenció en adults per gestionar millor els circuits de casos de COVID-19

A partir de dilluns que ve, 15 de març, l’atenció pediàtrica que es realitza des de l’atenció primària de la ciutat d’Olot es concentrarà al CAP Garrotxa, centre que des del juliol passat només atenia l’atenció sanitària a l’adult. Aleshores, per garantir els requeriments de seguretat que dictaven les autoritats sanitàries en relació amb la COVID-19, es va traslladar tota l’activitat pediàtrica al Consultori Local Olot Nord, al barri de Sant Miquel, mentre que el centre d’atenció primària assumia tota l’atenció en adults amb circuits diferenciats per als pacients que anaven al centre amb patologia respiratòria compatible amb el coronavirus SARS-CoV-2.

Passats uns mesos s’ha posat de manifest que la unificació de la pediatria i la potenciació del treball en equip ha permès incrementar l’eficiència de les visites, de manera que la direcció de l’Equip d’Atenció Primària d’Olot, en coordinació amb l’Equip Pediàtric Territorial de la Garrotxa, ha optat per traslladar tota visites a infants de 0 a 14 anys al Centre d’Atenció Primària, situat al passeig de Barcelona. 

Reforç d’un nou equip professional per a Olot Nord

El retorn de la pediatria al CAP Garrotxa, que descongestionarà l’activitat al Consultori Local Olot Nord, permetrà la creació d’una nova unitat bàsica assistencial per a adults en aquest consultori. Es tracta d’un nou equip format per un professional de medicina i un d’infermeria, que se suma als tres equips que ja treballen al centre.

Aquest consultori atén una població de 5.800 persones. La població pediàtrica de referència de la ciutat és de 5.500 usuaris. 

Image
Image
Aquesta reorganització serà provisional durant l’estiu i es revalorarà la seva continuïtat al setembre segons la situació de la COVID-19

A partir de dilluns que ve, 13 de juliol, tota l’assistència a la població pediàtrica que es realitza des de l’atenció primària a la ciutat d’Olot es concentrarà al Consultori Local Olot Nord, situat a l’avinguda de Girona, 53, al barri de Sant Miquel. Per la seva banda, el Centre d’Atenció Primària Garrotxa, situat al passeig de Barcelona, concentrarà tota l’atenció sanitària a l’adult. Aquesta reorganització serà provisional durant l’estiu i es revalorarà la recuperació de la dinàmica habitual passat aquest període.

La reorganització de l’atenció primària del municipi d’Olot respon, d’una banda, a la decisió de posar en marxa el Consultori de Sant Miquel i, de l’altra, de garantir els requeriments de seguretat que dicten les autoritats sanitàries en relació amb la COVID-19. Entre aquests, el principal és mantenir un circuit diferenciat per als pacients que van al centre amb patologia respiratòria compatible amb el coronavirus SARS-CoV-2. Aquest tipus de pacients han d’estar en una zona diferenciada de la resta per evitar contagis i han de ser atesos per un equip específic de professionals que han d’anar protegits amb els equips de protecció individual (EPI). Les petites dimensions del Consultori Local Olot Nord i les característiques de l’equip assistencial fan impossible poder mantenir circuits diferenciats per als pacients sospitosos de tenir COVID-19. És per aquest motiu, que s’ha decidit organitzar l’assistència en funció de l’edat dels pacients i concentrar a Olot Nord l’atenció als nens i nenes de 0 a 14 anys, una població que, a més, no està tan afectada pel coronavirus SARS-CoV-2.

D’altra banda, aquest canvi permet alliberar quatre consultes a la planta baixa del CAP Garrotxa, on s’ubicarà el circuit de patologia respiratòria diferenciat i així es podrà recuperar el sector que fins ara estava aïllat per a aquesta funció i que ocupa cinc despatxos, que es destinaran a l’atenció sanitària. Així, aquest circuit, de pacients amb sospita de COVID-19, se situarà a la planta baixa i les plantes 1a i 2a quedaran lliures de patologia respiratòria. Aquesta sectorització permet garantir millor la seguretat dels usuaris i professionals.

Aquesta mesura s’adopta de manera provisional fins al 30 de setembre, moment en què es revalorarà la situació. En funció de l’evolució de la COVID-19 es decidirà si cal allargar més aquesta reorganització o si ja es pot reprendre l’activitat d’adults al Consultori Local Olot Nord.

El Consultori Local Olot Nord va ser un dels dispensaris que es va tancar coincidint amb la pandèmia, i els professionals es van concentrar al CAP Garrotxa. Habitualment hi ha tres equips de professional de medicina i professional d’infermeria d’adults i un d’específic de pediatria, i atén una població de 5.800 persones. La població pediàtrica de referència de la ciutat és de 5.500 usuaris. 

Dades dels centres:

POBLACIÓ ADULTA:

Centre d’Atenció Primària Olot

Passeig de Barcelona, 42
Tel: 972 261 916

De dilluns a divendres, de 8 h a 20 h
 

POBLACIÓ PEDIÀTRICA (DE 0 A 14 ANYS):

Consultori Local Olot Nord

Avinguda Girona, 53
Tel: 972 273 816

De dilluns a divendres, de 8 h a 20 h

 
 

Image