santa Caterina

Arran de l’explosió que ha ocorregut aquest vespre a la Casa de Cultura durant la Nit de la Recerca, els dispositius de salut han atès un total de 18 pacients de diferent consideració. El SEM ha mobilitzat 6 ambulàncies i 2 vehicles de comandaments al lloc dels fets, on s’ha fet la primera atenció als pacients i s’ha gestionat el trasllat als diferents centres sanitaris. També s’ha ofert suport psicològic als organitzadors i assistents.

Els ferits de més consideració, 5 en total, han estat traslladats a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, mentre que la resta han estat derivats a l’Hospital Santa Caterina de Salt i al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Güell.

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta està atenent un total de cinc persones ferides a l’explosió. L’estat dels ferits, en aquest moment (23h dia 30 de setembre de 2022), és el següent:

Adults:
-    Dona de 47 anys > ferida lleu
-    Home de 31 anys  > menys greu, resta en observació al Servei d’Urgències

Pediàtrics:
-    Nen de 10 anys > estat menys greu
-    Nena de 5 anys > estat greu
-    Nen de 12 anys > estat menys greu


A l’Hospital Santa Caterina i al CUAP Güell s’han atès 13 persones més, que ja han estat donades d’alta:

- A l’Hospital Santa Caterina de Salt s’han atès set persones més amb ferides lleus: tres dones de 23, 42 i 44 anys, un home de 52 anys, dues nenes d’11 i 13 anys, i un nen d’11 anys.
- Finalment, al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Güell s’han atès sis persones per ferides i lesions a les extremitats, totes elles lleus: dues dones de 22 i 37 anys, 3 nenes de 10, 11 i 12 anys i un nen de 3.

El Servei de Reumatologia dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt ha creat una consulta específica per tractar pacients amb la malaltia de Forestier-Rotés o hiperostosi esquelètica difusa idiopàtica (HEDI). Aquesta és la primera consulta monogràfica d’aquesta patologia en un hospital d’arreu de l’Estat espanyol. La malaltia de Forestier-Rotés ossifica les zones d’ancoratge del cos, anomenades èntesis, i que correspondrien a les zones d’inserció de lligaments, càpsules i tendons a les superfícies òssies de tot el cos. Aquestes ossificacions apareixen tant a l’esquelet axial (columna) com a zones perifèriques (extremitats) en forma d’esperons, anomenats entesòfits. Amb la posada en marxa d’aquesta consulta específica, des del Servei de Reumatologia es vol potenciar la investigació de la malaltia de Forestier-Rotés amb l’objectiu d’avançar en la recerca en molts àmbits de la malaltia però, principalment, en la millora de la qualitat de vida dels pacients.

En l’actualitat es pot considerar una malaltia òrfena, ja que no té un tractament específic –a part de la medicació que pal·lia els símptomes o bé del tractament de les complicacions que es poden presentar, com són: problemes de disfàgia (dificultat per deglutir) provocada pels entesòfits cervicals que comprimeixen la zona faringoesofàgica, fractures vertebrals de la columna anquilosada, necessitat de pròtesis per a una afectació greu del maluc, problemes ortopèdics per calçar-se, que requereixen la resecció dels esperons, entre d’altres, i la intervenció de serveis quirúrgics, com ara la neurocirurgia o la traumatologia.

És una malaltia infradiagnosticada, tot i que fa molts anys que ja va ser descrita pel doctor Forestier i pel doctor català Jaume Rotés Querol (1950), pare de la reumatologia catalana. Això ha estat degut al fet que no és extremadament dolorosa, tot i que comprometi la qualitat de vida dels pacients, així com al poc coneixement que es té d’aquesta patologia, que freqüentment es diagnostica com a artrosi de columna. En conseqüència, la majoria de malalts són identificats en fases molt evolucionades en què ja no hi ha cap opció terapèutica, a part de tenir en compte les potencials complicacions. El perfil més característic seria un home de més de 70 anys amb una columna pràcticament fusionada i amb una alta prevalença de diabetis i sobrepès entre aquest grup de població. Teresa Clavaguera, especialista del Servei de Reumatologia de l’IAS–ICS Girona, és experta en aquesta patologia i ja ha apuntat en alguns estudis publicats que possibles causes de l’infradiagnòstic són no identificar altres formes clíniques que afecten més les estructures fora de la columna, com els malucs o les diferents articulacions, i que es detectarien en gent de menor edat o en població femenina, fet que provoca un endarreriment molt considerable del diagnòstic que actualment volta sobre els 14 anys des de l’inici dels símptomes.

L’objectiu principal de la consulta monogràfica és atendre les necessitats d’aquests pacients i oferir-los informació i coneixement de la seva patologia i de les millors opcions terapèutiques de les quals disposem en el moment actual.  Alhora, investigar quines exploracions clíniques o d’imatge poden ser útils per detectar precoçment la malaltia, identificar factors de risc corregibles  (diabetis, obesitat...), col·laborar en la recerca d’uns criteris diagnòstics més actualitzats, etc., tot encaminat a aconseguir un tractament que eviti la progressió de la malaltia. Ara mateix, des del Servei de Reumatologia porten un centenar de pacients amb aquesta malaltia de les àrees de referència dels hospitals Trueta i Santa Caterina, tot i que es creu que molts d’aquests pacients encara no estan identificats.

Creació d’un registre de pacients a la Regió Sanitària Girona

Per avançar en la recerca i poder millorar la qualitat de vida dels pacients amb la malaltia de Forestier-Rotés o HEDI, el primer pas necessari és la creació d’un registre de tots els que estiguin controlats o arribin a les consultes de reumatologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina. L’objectiu d’aquesta base de dades, en primer lloc, serà fer un estudi transversal per descriure la població de pacients de la nostra àrea d’influència que reculli dades demogràfiques, dades de la seva malaltia (tant clíniques com radiològiques), així com estudiar la funció física o la qualitat de vida dels pacients. En segon terme, també es valorarà la possibilitat de fer estudis longitudinals per conèixer l’evolució de la malaltia. Finalment, es planteja la possibilitat de crear un biobanc amb mostres biològiques dels pacients inclosos en el registre amb finalitats de recerca més bàsica. Tots, passos necessaris per a futures línies d’investigació per aconseguir un tractament que eviti l’ossificació d’aquestes estructures i que, en definitiva, eviti l’evolució a una anquilosi extensa.

El proper divendres 3 de juny, l’Hospital Santa Caterina acollirà la jornada de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAI), organitzada en aquesta ocasió pel Servei d’Al·lèrgies dels hospitals Trueta i Santa Caterina. La jornada, que tindrà lloc a la sala d’actes del centre, posarà l’accent en l’asma al·lergètic, les novetats en el diagnòstic i en el tractament.

Dirigida especialment a professionals de l’atenció primària, la jornada inclou tallers pràctics i presentació de casos clínics.

Us podeu descarregar el programa aquí.

Inscripció obligatòria. La podeu fer en aquest FORMULARI

L’Hospital Santa Caterina s’ubica en el Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. Com arribar-hi?

El Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) ha lliurat aquesta tarda els setens premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional mèdica en un acte que ha omplert la sala petita del Palau de Congressos de Girona després de dues edicions marcades per les restriccions de la pandèmia. Pel que fa als professionals de l'Institut Català de la Salut a Girona, el COMG ha reconegut el Servei de Neurologia Trueta – Santa Caterina pel seu model organitzatiu de treball en equip i multidisciplinari i per la seva tasca de docència i de recerca i també el Dr. Antoni Beltran, metge de capçalera i geriatre des de fa més de 30 anys a Sant Feliu de Guíxols.

El 2016, sota l’Aliança Estratègica ICS Girona – IAS, el Servei de Neurologia va esdevenir un servei únic de titularitat ICS, que ofereix assistència a la població de referència dels hospitals Trueta, Santa Caterina, d’Olot i de Campdevànol. Liderat pel Dr. Lluís Ramió, el model organitzatiu del servei, de treball en equip, coordinat, multidisciplinari, posant el pacient i les famílies en el centre del procés, promovent el creixement dels seus professionals i orientat a resultats en salut, és de referència nacional i internacional.

El servei realitza una activitat completa, integral, translacional, competitiva i d’alt impacte a l’entorn de les malalties neurològiques tant en l’àmbit assistencial; docent en la formació MIR i amb el grau de medicina i postgraus de la Universitat de Girona i d’altres universitats catalanes; i també una llarga trajectòria investigadora lligada a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, amb grups de recerca consolidats i investigadors de reconegut prestigi nacional i internacional que han posicionat el Servei i la neurologia gironina a l’esfera mundial.

Pel seu costat, el Dr. Antoni Beltran ha rebut un premi Bonastruc ça Porta del COMG per la seva dedicació al pacient i per la seva estima i defensa del llenguatge popular relacionat amb la salut. El Dr. Beltran ha publicat diversos llibres relacionats amb la salut i amb el paisatge de Sant Feliu. El 2018 va publicar l’Ensenya’m la llengua, un recull sobre la recuperació del llenguatge popular i col·loquial relacionat amb la salut, els remeis i les malalties on hi reivindica expressions com “estar tocat del bolet” o tenir una “feridura”. De fet, el Dr. Beltran explica que va veure la necessitat d’aquest llibre al detectar el xoc lingüístic que veia a la seva consulta: els conceptes tècnics i mèdics que havia après a la facultat i els conceptes populars que usaven les persones quan parlaven de la seva salut. Aleshores va pensar que aquest llenguatge popular s’havia de preservar. El Dr. Beltran també ha publicat el llibre 30 itineraris per l’Ardenya Cadiretes, de divulgació i estima pel territori i pel paisatge que té més a prop.

També esmentar que el COMG ha guardonat també el Dr. Ramon Sans, metge nefròleg i cap del servei de nefrologia a l’Hospital de Figueres durant 34 anys, que ha rebut un premi Bonastruc ça Porta del COMG per la seva vocació de servei públic i per la seva dedicació a l’Hospital de Figueres i a la Fundació Salut Empordà on hi ha desenvolupat diverses funcions: director assistencial, coordinador de les Comissions de Qualitat, membre i president del Comitè d’Ètica assistencial. També ha estat membre de la Comissió de Deontologia del COMG i del Comitè d’Ètica i Investigació de l’Hospital Josep Trueta.

Actualment és membre del Patronat de la fundació en representació ciutadana, càrrec pel qual va ser escollit pel ple de l’Ajuntament de Figueres el novembre del 2020. També ha estat fundador i president de la ONG Salut Empordà Cooperació. Jubilat de l’assistència l’agost del 2020, el Dr. Sans es va reincorporar l’any passat durant un breu període per fer front a la pandèmia de Covid-19. També va formar part de l’equip de facultatius que va atendre a Salvador Dalí, mentre va residir a Figueres, durant els darrers anys de la seva vida, fins a la seva mort el 23 de gener de 1989.

L’acte dels VII premis Bonastruc ça Porta del COMG també ha inclòs el lliurament de dues beques Joan Bruguera per a formació mèdica que atorga la Fundació Joan Bruguera de Girona, formada per l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i el COMG.

Les beques han estat per la doctora Helena Cebrià Fondevila, especialista en Pediatria, per una rotació d’un any a la unitat de cures pal·liatives pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu, a Barcelona; i pel doctor Eloi Maldonado Marcos, especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, per una rotació d’un mes a la unitat de cirurgia colorectal al Memorial Sloan Kettering Cancer Center, a Nova York.

Les beques Joan Bruguera són les més antigues de Girona, daten del 1464, abans del descobriment d’Amèrica (1492), quan es crea la Fundació Joan Bruguera, una de les més antigues de Catalunya.

S’estima que una de cada quatre persones de 30 a 70 anys tenen apnea obstructiva del son, un trastorn infradiagnosticat que comporta una elevada morbiditat i mortalitat si no és tractat a temps.
El projecte crearà la Unitat Virtual del Son experta i introduirà a l’atenció primària la figura de l’infermer o la infermera del son.
L’estudi està liderat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut a Girona, i compta amb la participació de 7 entitats d’arreu de l’Estat espanyol i Portugal. 
El projecte té una durada de tres anys i un pressupost de 3,1 milions d’euros.

El Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha donat el tret de sortida a Innòbics-SAHS, un nou projecte europeu per millorar el diagnòstic i tractament de l’apnea obstructiva del son als centres d’atenció primària. El projecte té una durada de 3 anys i és fruit d’una idea inicial de l’equip de Pneumologia dels hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, a més de molts anys de recerca i pràctica clínica capdavantera en aquesta malaltia a l’hospital gironí i a diversos centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) de la Regió Sanitària Girona.

“L’apnea del son és un repte de salut pública molt important, que afecta una de cada quatre persones i que pot comportar problemes cardiovasculars greus, alteracions neurocognitives, i, fins i tot, accidents laborals i de trànsit si no es diagnostica i tracta adequadament”, explica el doctor Anton Obrador, coordinador del projecte i pneumòleg emèrit de la Unitat del Son de l’Hospital Trueta de Girona.

El projecte té un pressupost de 3,1 milions d’euros, i està finançat per EIT Health i cofinançat per les nou entitats que hi participen: l’Institut Català de la Salut de Girona, l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), la Fundació TIC Salut Social, el Centro Hospitalar Lisboa Norte, Pulso Ediciones, TRC Informática, Interuniversitair Micro-Electronica Centrum, ResMed Spain, i OXIGEN Salud. El procés de selecció per aconseguir el finançament del projecte va ser altament competitiu, ja que s’hi van presentar 164 projectes europeus, dels quals 33 van passar a la fase final i només 13 van ser adjudicats.

Millora del diagnòstic a l’atenció primària

L’apnea obstructiva del son és un trastorn que produeix una obstrucció de la via aèria mentre la persona dorm, per una relaxació dels músculs de la part posterior de la gola. Les persones que la pateixen s’acostumen a despertar diverses vegades durant la nit amb sensació d’ofec, tot i que sovint no en són conscients perquè es tornen a adormir de seguida. Altres símptomes són els roncs i esbufecs mentre dormen i l’excessiva somnolència diürna, que és una de les causes comunes d’accidents de trànsit i laborals. La variabilitat en la presentació dels símptomes, la manca de sospita de la malaltia i la dificultat dels hospitals per poder donar resposta a tota la demanda fan que el diagnòstic sigui molt inferior respecte a la incidència real.

La síndrome de l’apnea del son és una malaltia molt prevalent que, principalment, afecta homes entre 30 i 60 anys, que augmenta amb l’edat i l’índex de massa corporal. És una malaltia infradiagnosticada. Segons els investigadors, actualment només es diagnostiquen el 10% dels casos a les unitats hospitalàries especialitzades a l’Estat espanyol, que acostumen a tenir llistes d’espera superiors a un any. L’objectiu d’Innòbics SAHS és millorar en un 300% el diagnòstic de la malaltia. Tal com exposa el doctor Obrador, “volem actuar més ràpid, reduir les llistes d’espera i facilitar als pacients que siguin diagnosticats i tractats al seu CAP de referència”. I per fer-ho possible, es crearà la Unitat Virtual situada a la Unitat del Son de l’Hospital i es dotarà l’atenció primària de recursos humans i tècnics.

En primer lloc, desenvoluparan un breu qüestionari (de no més d’un minut) perquè els professionals mèdics o d’infermeria de l’atenció primària el puguin passar als pacients amb sospita d’apnea del son. Un primer cribratge que en el cas de sortir positiu serà derivat a una nova figura professional al CAP:  l’infermer o la infermera del son.

Quan el pacient arribi a la consulta de l’infermer o la infermera del son del CAP, se li facilitarà un dispositiu electromèdic (polígraf del son) que haurà d’utilitzar durant una nit a casa per monitorar el seu son i constants vitals. Un dispositiu que, fins ara, només es dispensava des de les unitats hospitalàries del son.

Per poder dur a terme el projecte, s’entrenaran més de 60 professionals d’infermeria i es crearan dues unitats virtuals del son, una a Girona i una a Lisboa, en les quals s’abocaran totes les dades obtingudes al dispositiu perquè els professionals interactuïn i puguin fer virtualment el diagnòstic i proposar el tractament.

Implementació a Catalunya

L’administració pública vetllarà en tot moment per la correcta introducció i ús de les tecnologies en el procés assistencial, tal i com explica Jesús Berdún, responsable del projecte a la Fundació TIC Salut Social de la Generalitat de Catalunya: “es facilitarà la transformació digital d’un procés diagnòstic mitjançant la integració de dades i la creació d’una unitat virtual de suport. Un fet que permetrà dotar d'eines l’atenció primària per millorar el procés assistencial, i reportarà beneficis directes per als pacients”.

Els responsables del projecte asseguren que la posada en marxa d’aquest nou procediment diagnòstic permetrà reduir a 30 dies la llista d’espera dels pacients que requereixin ser derivats a les unitats del son dels hospitals. A Catalunya es provarà el procés diagnòstic a determinats centres d’atenció primària i, passats els tres anys del projecte, es presentarà una proposta per poder implementar-lo a més centres catalans i exportar-lo a d’altres comunitats autònomes i països europeus. En l’àmbit internacional, en aquest projecte és clau el suport d’EIT Health, que és una xarxa de més de 150 partenaires amb el suport de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, que és un organisme de la Unió Europea. Per aquest motiu, el projecte Innòbics tindrà un ampli accés als coneixements i les capacitats de tots els socis europeus. 

En aquest moment, ja hi ha quatre àrees bàsiques de salut (ABS) que estan fent el diagnòstic de l’apnea del son amb aquesta metodologia: Salt, Sarrià, Celrà i Dr. Joan Vilaplana – Girona. A partir del mes de maig s’introduirà a Sils, Santa Coloma de Farners i Anglès. A partir del mes de juny a Cassà de la Selva, Arbúcies, Sant Hilari i Breda-Hostalric. Entre els mesos d’octubre i novembre s’acabarà d’implantar a la resta d’àrees bàsiques de salut de la ciutat de Girona i també a Banyoles. Així s’haurà culminat a totes les ABS que tenen els hospitals Trueta i el Santa Caterina com a referència, i es podrà seguir avançant a la resta de territori.

Prova pilot

El projecte sorgeix l’any 2014 de la inquietud del cap de servei de Pneumologia dels dos centres, el Dr. Ramon Orriols, compartida amb el seu equip mèdic, que veien l’infradiagnòstic de l’apnea del son com “un problema mèdic de primeríssima magnitud”. Així, es va començar un treball amb l’equip de pneumòlegs i les àrees bàsiques de salut d’influència dels dos centres hospitalaris, per tal de fer el diagnòstic de l’apnea del son des de l’atenció primària.

Del 2014 al 2016 es va fer una prova pilot, liderada pel doctor Èric Rojas, pneumòleg de la Unitat del Son dels Hospitals Trueta i Santa Caterina. Aquest projecte partia de la idea que el 80% de les persones en algun moment de la seva vida són ateses en un centre d’atenció primària. I els usuaris principals d’aquests recursos –pacients amb una elevada prevalença de diabetis, hipertensió arterial i obesitat– són també els qui més pateixen apnea del son. Per tant, es considerava que els centres d’atenció primària són l’àmbit ideal per al diagnòstic de la patologia.

L’estudi consistia en la comparació dels diagnòstics de l’apnea obstructiva del son que es podien obtenir a través de la pulsioximetria nocturna i la poligrafia respiratòria  domiciliària, analitzades de forma automàtica i valorades pels professionals de medicina d’atenció primària al seu entorn d’assistència, amb el diagnòstic de la poligrafia respiratòria analitzada de forma manual, i la pràctica de la poligrafia completa valorada pel professional de pneumologia a l’entorn hospitalari.

L’estudi es va centrar en dues ABS que tenen el Trueta com a hospital de referència (Sarrià de Ter i Santa Clara) i dues ABS que tenen l’Hospital de Santa Caterina com a centre de referència (Sils i Salt). Es van escollir de manera aleatòria un total de 599 pacients, dels quals 97 finalment hi van participar. El 61% d’aquests pacients eren homes, amb una mitjana d’edat de 57 anys, amb obesitat de grau 1 i la majoria, exfumadors.

Els resultats de l’estudi pilot van evidenciar que la comparativa dels resultats de la poligrafia extrets de manera automàtica coincidien en un 98,8% amb els fets manualment pels professionals de la pneumologia, posant en relleu un diagnòstic positiu d’apnea obstructiva del son. Pel que fa a la gravetat, quan a l’atenció primària es manifestava que el cas era greu coincidia en un 95% dels casos.

Com a conclusions, l’estudi indicava que l’apnea obstructiva del son es pot diagnosticar a l’àmbit de l’atenció primària i que l’anàlisi automàtica permet diagnosticar l’apnea obstructiva, sobretot quan aquesta és greu. Aquests resultats es van compartir en nombrosos congressos nacionals i internacionals i la bona acollida del projecte va animar els investigadors a presentar-lo a l’EIT Health.

Factors de risc i tractament de l’apnea del son

El principal factor de risc de l’apnea obstructiva del son és l’obesitat. En els casos més lleus, els professionals mèdics acostumen a recomanar canvis en l’estil de vida, com fer una dieta equilibrada i esport, per perdre pes, o deixar de fumar. En els casos més moderats o greus, els pacients han d’utilitzar –normalment de forma temporal, tot i que també en alguns casos indefinidament– un dispositiu de pressió positiva contínua a les vies respiratòries quan dormen. Excepcionalment, només una minoria dels pacients requereix altres mètodes o, fins i tot, cirurgia per evitar l’obstrucció de les vies respiratòries.