crítics

Aquest mes de juny s’ha posat en marxa a l’Hospital de Palamós la nova Unitat de Cures Semicrítiques (UCS) amb vuit llits

Els pacients que ingressin en aquesta unitat seran atesos per professionals de Palamós i amb el suport remot de metges intensivistes del Servei Territorial de crítics Trueta-Santa Caterina

Passat l’estiu es posaran en marxa unitats de semicrítics als hospitals d’Olot i Figueres, i més endavant a l’Hospital Sant Jaume de Calella

Aquest mes de juny, la Regió Sanitària de Girona ha començat el desplegament del nou model d’atenció al pacient crític i semicrític que té per objectiu millorar la prestació del servei de cures intensives al conjunt del territori amb un model assistencial basat la coordinació i col·laboració dels professionals dels diferents hospitals amb el suport d’eines digitals. Aquest desplegament s’ha iniciat amb la posada en marxa de la nova Unitat de Cures Semicrítiques (UCS) a l’Hospital de Palamós, que disposa de 8 llits de semicrítics. La UCS està orientada a l’atenció de pacients de certa complexitat que requereixen vigilància i monitoratge semi-intensius amb connexió en temps real amb la Unitat Territorial del pacient crític de la Regió Sanitària de Girona, format per la UCI Hospital Universitari Doctor Josep Trueta - Hospital de Santa Caterina i la Unitat de Crítics Cardiovasculars del Trueta. Un cop superada la primera fase d’implantació del model a Palamós, i un cop s’hagin analitzat els resultats, el projecte es continuarà desplegant a la resta de Regió Sanitària Girona.

La nova unitat de Palamós funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, amb una dotació reforçada de professionals assistencials, els quals han completat la seva formació i entrenament per a l’atenció d’aquest tipus de pacients. Alhora, aquests pacients tindran el suport dels especialistes dels hospitals Trueta i Santa Caterina, a través d’una nova plataforma tecnològica, en el marc del projecte Critic.CAT, a nivell de Catalunya. Aquesta eina facilita la transmissió d’informació clínica en temps real entre els centres implicats i contribueix a millorar la presa de decisions, l’eficiència en l’ús dels recursos i l’equitat territorial en l’atenció al pacient crític i semicrític general i amb patologia cardíaca de la Regió de Girona. 

El gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, ha manifestat que “la implantació del model també permet reduir trasllats innecessaris, millorar la coordinació entre hospitals i garantir una atenció més propera al domicili del pacient, mantenint els màxims estàndards de qualitat i seguretat assistencial”. Aquests han estat també aspectes que ha posat en valor el gerent Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà, Xavier Pérez, el qual ha destacat que el projecte permet “millorar l’atenció al pacient amb patologia complexa, prestant una atenció més propera i de qualitat amb el suport de la unitat de cures intensives de l’hospital de referència”. 

La UCS dona resposta tant als pacients que no requereixen ingrés a una unitat de crítics, com a aquells que continuen l’ingrés després de l’alta de la UCI del Trueta-Santa Caterina o de la Unitat de Crítics Cardiovasculars del Trueta, assegurant la continuïtat assistencial a l’hospital de proximitat amb suport especialitzat.

El projecte és possible gràcies a la implantació de la plataforma tecnològica, que facilita la transferència d’informació i coneixement a tots els professionals implicats en l’atenció al pacient crític i semicrític (hospital de referència, comarcal i SEM). 

Avançar en el desplegament passat l’estiu

La previsió és continuar amb la posada en marxa de les unitats de semicrítics de l’Hospital de Figueres, amb 8 llits, i de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, amb 4 llits, en el darrer quadrimestre de l’any. Més, endavant, coincidint amb la reforma i ampliació de l’Hospital Sant Jaume de Calella, també s’hi crearà una unitat amb capacitat per a  12 llits de pacients semicrítics. Aquests centres, a més de disposar de l’estructura i l’equipament necessari, també se’ls dotarà de la tecnologia, fet que permetrà que els professionals dels hospitals comarcals puguin atendre els pacients als seus centres, amb el seguiment remot i de manera contínua dels intensivistes de l’Hospital Trueta-Santa Caterina i amb total garantia. 

Pel que fa als llits de pacients crítics, també està prevista la seva ampliació, amb 12 llits més que s’ubicaran al nou edifici que s’ha construït a l’Hospital Trueta. Aquesta ampliació connectarà amb la UCI actual i s’adequarà durant el 2027. 

D’aquesta manera, amb el desplegament del model, des de la Regió Sanitària Girona, que ha impulsat el projecte, es millora la dotació de llits crítics i semicrítics gestionats per especialistes en medicina intensiva, ja que es crearan 12 llits més de crítics a l’Hospital Trueta i una xarxa de 44 llits semicrítics distribuïts arreu dels comarcals. Així, un cop acabat el desplegament, a la Regió Sanitària s’haurà passat de disposar de 27 llits de medicina intensiva per a pacients crítics a tenir-ne 39, i de 12 llits de semicrítics generals a 44. A banda, també hi ha els llits de crítics i semicrítics d’altres especialitats, com neurologia, cardiologia, neurocirurgia, anestèsia, pneumologia, etc.

Gran tasca de coordinació

Per la posada en marxa del nou model ha estat imprescindible i de vital importància la feina de coordinació entre els professionals implicats dels diferents centres, tant de medicina com infermeria, a més del SEM i tècnics de sistemes d’informació per la vessant tecnològica. Durant aquest treball, s’han consensuat els circuits de gestió assistencial, és a dir, s’han definit el tipus de pacients que podran ingressar en aquest tipus de recurs, quins d’aquests requeriran assistència conjunta amb la Unitat territorial de crítics i semicrítics, s’han validat els criteris de derivació a la UCI Trueta-Santa Caterina i de contraderivació als comarcals, s’han definit les competències que han de tenir els diferents professionals els hospitals comarcals  que atendran aquests pacients, etc. German Sierra, cap de Servei de Medicina Interna de Palamós i de la UCS, destaca que “la feina coordinada entre professionals que ha permès millorar la capacitat assistencial, guanyant en seguretat i una millor atenció al pacient".

Amb el projecte, a Girona es millorarà la coordinació entre els centres hospitalaris per optimitzar la gestió dels pacients adults crítics i semicrítics, s’adequaran els recursos assistencials per atendre millor aquest tipus de pacients tenint en compte les necessitats de la població. A més, aquest desplegament es farà d’acord amb la situació actual, que alhora servirà de base per a l’escenari del nou Campus de Salut, en què hi haurà un servei de crítics en un sol centre que donarà suport a una xarxa de serveis de semicrítics a la resta del territori.

El nou model permetrà incrementar els llits estructurals, reduir el trasllats de pacients crítics fora de la Regió Sanitària de Girona (que actualment és d’unes 60 persones a l’any), millorar l’equitat territorial, atendre els pacients més a prop del seu domicili i amb el recurs que més s’ajusti a les seves necessitats assistencials, a més de millorar els fluxos entre els hospitals.  El gerent del SSIBE, ha destacat que "l’increment de la complexitat dels hospitals comarcals, com el de Palamós, pot contribuir a incrementar la capacitat de captació de professionals mèdics i d’infermeria”. 

El Critic.CAT està impulsat pel Departament de Salut i el CatSalut, i coordinat per la Fundació TIC Salut i Social.

Quatre de cada sis pacients atesos al Trueta són de fora la seva àrea, consolidant així el paper d’hospital de referència de la Regió Sanitària de Girona

El Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta va atendre al 2020 un 21% més de pacients amb risc vital que l'any anterior. El 40% dels malalts que s’atenen a  les urgències són de fora de l’àrea sanitària de referència del centre com a hospital bàsic (les quatre àrees bàsiques de Girona, Sarrià de Ter, Celrà i Banyoles). Aquest fet es deu, en gran part, perquè el Trueta és on s’atenen totes les activacions dels Codis (Codi Ictus, Codi IAM degut sobretot a  Codi Politrauma...), consolidant, d’aquesta manera, l’hospital Trueta com a centre de referència de la Regió Sanitària de Girona.

En un any convencional, el Servei d’Urgències del Trueta realitza unes 77.000 atencions, amb una estada mitja dels pacients del voltant de 4 hores, i un 95% dels episodis es finalitzen abans de les 12 hores des de l’inici de l’assistència.

Però el 2020, no ha estat un any convencional; el Coronavirus SARS CoV-2 ha estat el gran protagonista, i els professionals del Servei d’Urgències han estat a la primera línia des del primer pacient que van atendre amb Covid19, el 28 de febrer de 2020. Els professionals han hagut d’anar adaptant els seus protocols a la nova situació, ajustant la manera de treballar i liderant l’inici del procés assistencial dels pacients afectats per la COVID. S’ha reorganitzat el servei per poder establir circuits diferenciats per a pacients sospitosos de tenir Covid i els que no, s’ha après a treballar equipats amb grans mesures de protecció individual, s’ha treballat colze a colze amb professionals d’altres serveis –especialment durant la primera onada de la pandèmia- i s’han posat en marxa nous recursos, com l’hospitalització domiciliària.

Augment dels pacients en situació de risc vital i de les hospitalitzacions

L’impacte de la pandèmia s’ha vist reflectit en les dades d’activitat del servei. Així, durant el 2020, l’Hospital Trueta va atendre un total de 56.173 urgències, un 27% menys que l’any anterior, descens degut principalment al confinament de la primera onada. Destaca l’increment del 21% de les urgències de nivell I, les que comporten risc vital del pacient. També han augmentat les de nivell II, qualificades de molt greus, que han pujat un 3%. La reducció de les atencions s’ha registrat especialment en les de nivell V (no urgent), IV (menys urgent) i III (urgent) que ha estat del -35%, -37% i -22% respectivament. L’explicació de les dades rau en el fet que durant aquest any de pandèmia, els usuaris han tendit a utilitzar els serveis d’urgències hospitalaris quan la seva situació era greu. Un altre efecte causat per la pandèmia és l’increment de les urgències que han acabat en hospitalització, que ha passat del 14,5% al 2019 al 18,1% al 2020.

Però el 2020 no només serà recordat per la pandèmia, sinó també per les obres d’ampliació del Servei d’Urgències, que van començar el 2017 i la COVID 19 va obligar a aturar durant uns mesos. Finalment, el renovat servei es va posar en marxa el gener de 2021, amb el doble de capacitat física (2300 m2) i amb la tecnologia més puntera. Aquesta reestructuració física, ha anat acompanyada d’una reestructuració en el funcionament i una ampliació dels recursos humans disponibles en tots els torns.

Els professionals del Servei d’Urgències van començar a utilitzat la metodologia de treball LEAN HEALTHCARE l’any 2013, que permet augmentar l’eficàcia, l’eficiència, la qualitat i la seguretat de l’atenció sanitària, eliminant allò que no aporta valor en l’obtenció del resultat esperat.

Gràcies a la modalitat, els participants han viscut una experiència molt propera a la que es viu a les Unitats de Crítics

Un centenar de professionals de la medicina i la infermeria de l’Hospital Trueta han rebut una formació específica per a poder reforçar les Unitats de Cures Intensives en cas que fos necessari, en funció de l’evolució de la pandèmia de la Covid-19.

La formació d’habilitats bàsiques en atenció al pacient crític ha anat a càrrec de set instructors, professionals del servei d’Anestesiologia i Reanimació del bloc quirúrgic del Trueta. Han ofert una part de les sessions amb unes ulleres virtuals per endinsar als participants en una visita guiada per poder conèixer els seus espais, l’equipament i els circuits interns d’aquesta unitat de crítics. Aquest recorregut virtual els permet conèixer les diferents etapes de l’evolució clínica dels pacients greus ingressats amb diagnòstic d’insuficiència respiratòria per Covid-19.

El curs és de 24 hores, 16 en línia i 8 presencials, està organitzat per la Societat Europea de Cures intensives (ESICM) i està finançat per la Unió Europea.  

Han rebut la formació del curs C19 Space un total de 41 anestesiòlegs, entre residents i adjunts de l’Hospital Trueta i dels hospitals comarcals Santa Caterina de Salt i de Figueres, així com 55 infermeres de les àrees de reanimació, quiròfan i també d’endoscòpies del Trueta. Els instructors, adjunts i infermeres del bloc quirúrgic, han rebut prèviament una formació a través de la mateixa plataforma.

Ahir va passar a planta l’últim pacient crític que hi havia en aquesta unitat

L’activitat quirúrgica ha recuperat al 100% la normalitat i durant aquest mes de juny es potenciarà la cirurgia oncològica per pal·liar els efectes de la COVID19

En Toni Vidal, de 75 anys, va ingressar al Trueta per Coronavirus el 31 de març passat. Ahir, després de 64 dies a la UCI va poder passar a planta. Primer va estar a la UCI 3, i a finals d’abril va ser traslladat a la nova unitat de crítics i semicrítics a la novena, que s’acabava de posar en marxa específicament per atendre pacients amb la COVID19. En Toni, ahir, va ser l’últim pacient d’aquesta unitat. Un cop va quedar buida la planta, es va netejar i es va tancar. Això sí, muntada com a planta de crítics i semicrítics per si cal tornar-la a obrir. Avui al Trueta hi ha ingressats 13 pacients amb Coronavirus, 2 dels quals en estat crític.

Aquesta unitat es va obrir el 22 d’abril després d’unes setmanes fent un important esforç d’obres per poder-la tenir preparada quan abans millor. Es van habilitar 14 habitacions per a 28 pacients, amb dues tomes d’oxigen, buit i aire medicinal a totes elles, sistema d’alarma, càmeres de videovigilància per monitoritzar els pacients i  una sala central per al control dels pacients. La posada en marxa d’aquesta unitat va ser clau per a iniciar la desescalada al Trueta ja que va permetre tancar les unitats de crítics que s’havien obert de manera provisional i concentrar-hi els pacients que estaven dispersos. També s’hi van traslladar els pacients semicrítics, deixant alliberada la Unitat Polivalent d’Alta Intensitat de Cures. Un cop buits aquests espais, van poder recuperar l’activitat inicial.

Recuperació de l’activitat quirúrgica i potenciació de la cirurgia oncològica

Aquesta setmana també s’ha recuperat al 100% l’activitat quirúrgica i els quiròfans estan funcionant al mateix ritme que ho feien abans de la pandèmia, tant al matí com a la tarda. La programació quirúrgica d’aquest mes de juny s’ha adaptat a potenciar la cirurgia oncològica, per tal de pal·liar els efectes que ha tingut la COVID 19 en aquest tipus de pacients. Malgrat que durant la pandèmia no s’han deixat de fer en cap moment les operacions més urgents en pacients amb càncer, moltes havien quedat demorades. L’objectiu del centre és poder-les fer totes durant aquest mes de juny. També s’han programat altres intervencions no oncològiques de patologies preferents, com ara cirurgies cardíaques.

Pràcticament tot al 100%

La resta d’activitat del centre està pràcticament normalitzada, però part d’ella adaptada a la nova normalitat que passa per realitzar per via telefònica o telemàtica tot allò que sigui possible, que no requereixi la presència física del pacient. Així, l’activitat de Consultes externes i de gabinets està funcionant al 100%.

L’únic servei que encara no ha pogut recuperar la normalitat és la Rehabilitació, que es desenvolupa majoritàriament al Centre d’especialitats Güell. La setmana passada es va començar a recuperar paulatinament l’activitat presencial de manera que ara es fa un 40% del que era habitual, per tal de poder garantir les mesures de seguretat, sobretot pel que fa al manteniment d’una distància de seguretat entre les persones. Entre les visites presencials, es prioritzaran els tractaments més urgents com ara fractures, cirurgies, amputats, ictus, lesionats medul·lars i lesions del nervi perifèric. Pel que fa als pacients més banals, es potencia l’atenció telemàtica: aquests pacients són valorats pel fisioterapeuta, que els pauta exercicis per fer als seus domicilis i els controla l’evolució cada tres setmanes.

El personal d'infermeria que quedava a la planta 9a. L'últim pacient de la Unitat, Toni Vidal, amb el seu germà Osvald, abans de rebre l'alta de la UCI.

Durant aquesta setmana ja s’han obert 7 dels 8 quiròfans programats i s’ha tancat l’última UCI provisional que s’havia obert per fer front a l’augment de crítics

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta va recuperant progressivament l’activitat quirúrgica, seguint les recomanacions de seguretat que el moment requereix i fent un seguiment constant de l’evolució de la pandèmia. Així, el cap de setmana passat es va tancar l’última de les UCI provisionals que s’havien posat en marxa per fer front a l’increment de pacients crítics de COVID-19, l’UCI 4, que s’ha deixat muntada per si s’hagués de tornar a fer servir per necessitats assistencials.

Aquesta setmana s’ha produït un increment en la recuperació de l’activitat quirúrgica i ja estan en funcionament en horari de matí set dels vuit quiròfans de cirurgies programades, a més dels dos d’urgents. De cara a la setmana que ve, es posarà en marxa la vuitena sessió de quiròfan i, en aquest cas, es farà l’activitat a la tarda i no al matí.

Sectorització de l’Àrea Quirúrgica per atendre pacients COVID i no COVID

Des d’un bon principi de la pandèmia l’Àrea de Reanimació ha estat acollint els pacients sense COVID-19 que estaven en estat crític, atès que l’UCI 1, la principal, i les UCI que s’anaven creant acollien exclusivament pacients amb coronavirus. Així, durant les primeres setmanes de la pandèmia la Reanimació, amb deu punts assistencials, es va mantenir com a àrea neta i es va destinar al seguiment i atenció de pacients no COVID-19, a càrrec dels professionals del Servei d’Anestesiologia i de la infermeria de l’àrea quirúrgica. La disminució dels pacients crítics i la posada en marxa de la nova Unitat de Crítics i Semicrítics a la planta 9a ha permès que l’UCI 1 ja es faci càrrec de pacients crítics no COVID-19, mentre que es concentren a la nova unitat els pacients amb COVID-19, de manera que la Reanimació ja pot tornar a recuperar la seva funció inicial d’atenció al pacient crític postquirúrgic. Un pas molt important per poder anar recuperant l’activitat quirúrgica de mica en mica.

Així, per poder realitzar l’activitat quirúrgica amb totes les garanties de seguretat, tant per als pacients com per als professionals, ha estat necessari sectoritzar el bloc quirúrgic entre zona COVID i no COVID. S’ha destinat un quiròfan a atendre pacients amb diagnòstic o sospita de tenir la malaltia i s’han habilitat àrees de preparació prequirúrgica i reanimació postquirúrgica separades per a aquests pacients. Aquesta nova organització ha fet que hagi estat necessari utilitzar l’espai de la cirurgia major ambulatòria (CMA). Els propers dies es faran obres d’ampliació de l’Àrea Quirúrgica per poder guanyar més espai, en una àrea que fins ara estava destinada a la Direcció de Recursos Humans.

La setmana passada també es va posar en marxa una consulta d’infermeria a l’Hospital Trueta, que es dedica exclusivament a fer les proves de PRC (que es fan, entre d’altres pacients, a tots els que s’han d’operar) que s’han afegit, com una prova més, a les del preoperatori. En el cas que el pacient sigui positiu, normalment s’aconsella ajornar l’operació fins que s’hagi superat la COVID-19.

Un de cada tres pacients crítics ha requerit traqueotomia

A banda de l’atenció al pacient crític no COVID-19, l’equip d’anestesiòlegs s’ha fet càrrec de les intubacions dels 148 pacients crítics amb COVID-19 que han passat pel Trueta i de la realització de traqueotomies, juntament amb altres professionals d’especialitats com ara otorrinolaringologia, cirurgia general, cirurgia maxil·lofacial o cirurgia toràcica. Aquestes han estat les tècniques amb un risc de contagi més elevat i que ha comportat utilitzar mesures de protecció individual molt importants. Fins al dia 30 d’abril s’havien realitzat 51 traqueotomies, fet que representa realitzar aquest procediment a un de cada tres pacients crítics amb la COVID-19. Aquest procediment s’indica a determinats pacients crítics que al cap de 7-10 dies d’intubació no milloren. Quan l’equip d’intensivistes considera que la recuperació és prou bona es procedeix a l’extubació. Cal tenir present que normalment cal realitzar traqueotomies al 10 % dels pacients crítics. Al Trueta se’n solen fer entre 60 i 70 a l’any.   

Fotos de l'àrea de Reanimació atenent pacient crític no Covid.

Durant una intervenció quuirúrgica d'un pacient amb la Covid.

Una anestesiòloga intubant un pacient Covid.