coronavirus

Arran de les noves recomanacions de les autoritats sanitàries per potenciar les mesures de seguretat i higiene, alhora que garantir el distanciament i evitar aglomeracions, per frenar nous contagis de Coronavirus SARS CoV-2, la direcció de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta restringeix els horaris de visites així com el nombre d’acompanyants a partir del 15 de juliol de 2020.

El proper divendres 10 de juliol a les 14h a l'entrada principal de l'Hospital Trueta, l'Orquestra de Girona oferirà música en directe per als professionals sanitaris i pacients ingressats al centre, com a mostra d'agraïment a la feina i l'esforç que s'està fent pel coronavirus. Televisió de Girona col·laborarà en la retransmissió en directe del concert.

La Regió Sanitària de Girona ja ha processat més de 32.000 proves de PCR al territori per determinar la presència de coronavirus SARS-CoV-2, el 82% de les quals han estat negatives, un 16% positives, en un 1% dels casos no s’han aportat resultats concloents i s’ha repetit la prova, i un 1% està en procés. La gran majoria d’aquestes mostres s’han analitzat a les instal·lacions que la multinacional farmacèutica veterinària HIPRA, amb seu a Amer, ha cedit a l’Institut Català de la Salut. En aquest moment, el volum de mostres per analitzar ha baixat notablement (se’n fan unes 400-450 diàries), de manera que avui dia es processen la majoria de mostres al Laboratori de l’ICS a Girona, unes 250 es continuen fent a HIPRA i una part també s’envia a analitzar al Banc de Sang i Teixits. Cal tenir en compte, però, que s’havia arribat a pics de 1.000 determinacions/dia.

El 39% de les peticions de PCR han estat demanades per l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta (més de 7.000) i l’Hospital de Santa Caterina de Salt (quasi 5.500). El 30% de les sol·licituds les han fet la resta d’hospitals comarcals de la Regió (Palamós, unes 4.500; Figueres, unes 2.900; Olot, unes 1.400; Campdevànol, unes 670, i Blanes, que majoritàriament envia les PCR a Barcelona, 38). Un altre volum important, el   25 %, amb més de 8.100 sol·licituds, prové dels centres d’atenció primària de la Regió de Girona, que també han tramitat les PCR dels centres residencials. La resta de peticions les han fetes l’Institut Català d’Oncologia, les clíniques privades –sobretot Clínica Girona i Clínica Bofill― i Mutuam, entre altres.

Durant tots aquests mesos la col·laboració d’HIPRA ha estat vital per al processament de mostres a la Regió de Girona, ja que ha permès multiplicar la capacitat que tenia el Laboratori Clínic Territorial ICS Girona. Des de fa tres setmanes, el volum de mostres ha anat a la baixa, fet que ha permès reduir l’aportació d’HIPRA. Els professionals de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i de l’ICS que s’havien traslladat a HIPRA per dur-hi a terme les anàlisis s’han pogut reincorporar als seus laboratoris i les mostres que encara processen les fan íntegrament els professionals d’HIPRA.

Per la seva banda, el Laboratori Clínic Territorial ICS Girona s’està preparant per poder assumir unes 1.500 mostres diàries. En aquest sentit, ja disposa d’un robot de processament i detecció de mostres nou, aquest mes de juny n’arribarà un segon, i durant l’estiu un tercer. A més, s’estan adquirint reactius per tal de disposar-ne de suficients en cas que hi hagués un nou rebrot de la pandèmia. Si donat el cas s’haguessin d’analitzar més de 1.500 PCR diàries, es recorreria a una nova col·laboració amb HIPRA i IDIBGI, que sempre han mostrat la seva predisposició. 

Per dur a terme el processament de mostres es va traslladar part de l’activitat als laboratoris d’HIPRA, amb prop de 700 m² dotats de l'última tecnologia en diagnòstic per PCR i als equipaments de l’IDIBGI que també hi va destinar professionals voluntaris que s’encarregaven del processament de les mostres conjuntament amb un facultatiu especialista en biologia molecular de l’Institut Català de la Salut i el suport de quatre tècnics d’HIPRA, especialitzats en aquest tipus de gestió. HIPRA també es va encarregar del suport logístic del transport de les mostres i, per això, va establir un servei que tres vegades al dia recollia les mostres al Laboratori Clínic Territorial ICS Girona, situat al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, i les portava a HIPRA. Els professionals de l’IDIBGI també van col·laborar en el procés d’inactivació de les mostres, que es fa al Laboratori de Salt.

El processament de les PCR per determinar la presència del coronavirus passa per la realització de quatre fases: la inactivació de la mostra, l’extracció, l’amplificació i la detecció.

Quan arriben les mostres amb sospita de coronavirus, es procedeix a fer la inactivació del virus, és a dir, fer que el virus no infecti. Un cop fet aquest primer procés es fa el pas següent que és l’extracció del material genètic: el virus conté dins seu una molècula que es diu RNA, que cal extreure per poder-la analitzar. La tercera fase és l’amplificació de l’RNA extret, és a dir, es col·loca l’RNA en un analitzador que, mitjançant un seguit de reaccions en cadena consecutives i cícliques, permet obtenir una quantitat cada cop més gran de còpies de la molècula d’RNA extreta del virus i s’aconsegueix que, al cap d’una hora i mitja, d’aquests processos cíclics s’obtingui una quantitat suficient de còpies d’RNA del virus com per poder detectar amb fiabilitat els gens que el componen i saber si és un coronavirus SARS-CoV-2 (4a fase del procés).

HIPRA desenvolupa i comercialitza vacunes per a animals, alhora que proporciona serveis per a la prevenció i control de diverses malalties animals en explotacions ramaderes. Per al diagnòstic d'aquestes malalties, compta amb l'última tecnologia en anàlisi per PCR. Les mostres són tractades d'acord amb els protocols internacionals i amb les més estrictes mesures de seguretat de bioseguretat i biocontenció.

L’Institut Català de la Salut a Girona vol agrair la predisposició desinteressada i l’acompanyament tecnològic que ha rebut en tot moment d’HIPRA, que a banda de cedir els seus espais i equipaments, ha posat a disposició part del seu personal tècnic  per fer front a la pandèmia.

Ahir va passar a planta l’últim pacient crític que hi havia en aquesta unitat

L’activitat quirúrgica ha recuperat al 100% la normalitat i durant aquest mes de juny es potenciarà la cirurgia oncològica per pal·liar els efectes de la COVID19

En Toni Vidal, de 75 anys, va ingressar al Trueta per Coronavirus el 31 de març passat. Ahir, després de 64 dies a la UCI va poder passar a planta. Primer va estar a la UCI 3, i a finals d’abril va ser traslladat a la nova unitat de crítics i semicrítics a la novena, que s’acabava de posar en marxa específicament per atendre pacients amb la COVID19. En Toni, ahir, va ser l’últim pacient d’aquesta unitat. Un cop va quedar buida la planta, es va netejar i es va tancar. Això sí, muntada com a planta de crítics i semicrítics per si cal tornar-la a obrir. Avui al Trueta hi ha ingressats 13 pacients amb Coronavirus, 2 dels quals en estat crític.

Aquesta unitat es va obrir el 22 d’abril després d’unes setmanes fent un important esforç d’obres per poder-la tenir preparada quan abans millor. Es van habilitar 14 habitacions per a 28 pacients, amb dues tomes d’oxigen, buit i aire medicinal a totes elles, sistema d’alarma, càmeres de videovigilància per monitoritzar els pacients i  una sala central per al control dels pacients. La posada en marxa d’aquesta unitat va ser clau per a iniciar la desescalada al Trueta ja que va permetre tancar les unitats de crítics que s’havien obert de manera provisional i concentrar-hi els pacients que estaven dispersos. També s’hi van traslladar els pacients semicrítics, deixant alliberada la Unitat Polivalent d’Alta Intensitat de Cures. Un cop buits aquests espais, van poder recuperar l’activitat inicial.

Recuperació de l’activitat quirúrgica i potenciació de la cirurgia oncològica

Aquesta setmana també s’ha recuperat al 100% l’activitat quirúrgica i els quiròfans estan funcionant al mateix ritme que ho feien abans de la pandèmia, tant al matí com a la tarda. La programació quirúrgica d’aquest mes de juny s’ha adaptat a potenciar la cirurgia oncològica, per tal de pal·liar els efectes que ha tingut la COVID 19 en aquest tipus de pacients. Malgrat que durant la pandèmia no s’han deixat de fer en cap moment les operacions més urgents en pacients amb càncer, moltes havien quedat demorades. L’objectiu del centre és poder-les fer totes durant aquest mes de juny. També s’han programat altres intervencions no oncològiques de patologies preferents, com ara cirurgies cardíaques.

Pràcticament tot al 100%

La resta d’activitat del centre està pràcticament normalitzada, però part d’ella adaptada a la nova normalitat que passa per realitzar per via telefònica o telemàtica tot allò que sigui possible, que no requereixi la presència física del pacient. Així, l’activitat de Consultes externes i de gabinets està funcionant al 100%.

L’únic servei que encara no ha pogut recuperar la normalitat és la Rehabilitació, que es desenvolupa majoritàriament al Centre d’especialitats Güell. La setmana passada es va començar a recuperar paulatinament l’activitat presencial de manera que ara es fa un 40% del que era habitual, per tal de poder garantir les mesures de seguretat, sobretot pel que fa al manteniment d’una distància de seguretat entre les persones. Entre les visites presencials, es prioritzaran els tractaments més urgents com ara fractures, cirurgies, amputats, ictus, lesionats medul·lars i lesions del nervi perifèric. Pel que fa als pacients més banals, es potencia l’atenció telemàtica: aquests pacients són valorats pel fisioterapeuta, que els pauta exercicis per fer als seus domicilis i els controla l’evolució cada tres setmanes.

El personal d'infermeria que quedava a la planta 9a. L'últim pacient de la Unitat, Toni Vidal, amb el seu germà Osvald, abans de rebre l'alta de la UCI.

La COVID-19 ha afectat de manera transversal tot l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i els seus pacients, i el Servei de Ginecologia i Obstetrícia no se n’ha escapat. Durant aquests mesos, han parit al centre 19 dones amb el coronavirus SARS-CoV-2 ―10 de les quals estaven asimptomàtiques―, que representen el 6,5% dels 294 parts que hi ha hagut des del 4 de març fins a 31 de maig. Aquests parts s’han desenvolupat amb total normalitat i no ha nascut cap nadó amb la malaltia, si bé un nounat es va contagiar per contacte durant els primers dies de vida, amb bona evolució clínica. Gran part de les dones que podien acollir-se a una alta a les 24 h del part  (parts de baix risc i amb bon estat de salut de la mare i el fill) ho han fet, de manera que el nombre d’altes precoces s’ha multiplicat per tres. El temps d’hospitalització dels parts per cesària també s’ha reduït en un dia. El coronavirus ha afectat tot el procés: embaràs, part i puerperi.

Pel que fa al control de l’embaràs de baix risc l’han dut a terme les llevadores de l’ASSIR, ubicat al Centre d’Especialitats Güell, i de Sarrià, Celrà i Banyoles, i s’ha fet principalment per telèfon. Les visites presencials s’han reduït de 9 a 4. S’han mantingut les ecografies del primer, segon i tercer trimestre, per a les quals ha estat necessari habilitar més consultes a l’Hospital Josep Trueta, per tal de garantir les normes de distanciament social i mantenir la protecció de les gestants. El seguiment de l’embaràs d’alt risc també ha estat en part telefònic ―sobretot pel que fa a notificació de resultats―, mentre que la resta s’ha fet de forma presencial. Així, de l’1 de gener i fins al 31 de maig s’han realitzat 1.707 visites telefòniques per part de les llevadores, que han suposat un increment del 438% en relació amb el 2019. D’aquestes, 273 es van fer el mes de març, 649 durant l’abril i 660 durant el maig.

Des del dia 4 de maig que el Servei de Ginecologia i Obstetrícia té en funcionament una consulta específica per a pacients amb COVID-19, que es fa diàriament a última hora del matí.

La pandèmia també ha obligat a restringir l’entrada dels acompanyants durant el seguiment de l’embaràs, excepte en les embarassades menors d’edat o en situacions excepcionals. Durant tot el procés de dilatació i part, a més del postpart, sí que s’ha permès l’entrada d’un acompanyant, les 24 h del dia.

En el moment del part, es realitza de manera rutinària una prova de PCR a totes les dones per determinar si la mare té el coronavirus SARS-CoV-2. L’Hospital ha habilitat un circuit específic per a les parteres amb COVID-19, a més d’un mòdul d’exploracions, una sala de dilatació i una sala de parts només per a elles. Així mateix, a la planta, les pacients amb la malaltia s’ingressen en habitacions individuals en una àrea separada de la resta, per evitar que hi hagi contagis. Durant tot el procés d’ingrés, la mare pot estar acompanyada d’una persona i no se separa del seu nadó. 

La majoria dels 19 parts amb pacients infectades per coronavirus SARS-CoV-2 que s’han produït des de l’inici de la pandèmia fins ara han estat vaginals i, en cap cas, hi ha hagut problemes. Les cesàries que s’han realitzat han respost a decisions obstètriques, que res tenien a veure amb el coronavirus SARS-CoV-2. Des del centre, s’ha continuat potenciant el contacte pell amb pell entre el nadó i els seus pares, i la lactància materna, perquè pesen més els beneficis d’aquestes pràctiques que el risc de contraure la malaltia. És per aquest motiu que s’ha procurat garantir les màximes mesures de seguretat i d’higiene per evitar el contagi del nadó.

Un dels efectes del coronavirus SARS-CoV-2 ha estat l’increment de les altes precoces, és a dir, les altes a les 24 hores del part, sempre que es tracti de parts amb baix risc i que tant la mare com el nounat es trobin en bon estat de salut. Des del 14 de març a 31 de maig, s’han donat 57 altes precoces, mentre que durant el mateix període de l’any passat se n’havien fet 18. En aquestes situacions, la llevadora fa un seguiment a domicili, a les 24 h de l’alta, durant el qual es fa una exploració a la mare, es dona suport a la lactància i es realitza la prova del taló a l’infant. La satisfacció de les famílies ha estat molt elevada. A part de quan hi ha una alta precoç, aquests seguiments a domicili també es fan en casos de parts múltiples, cesàries, quan la mare és adolescent o quan es troba en situació d’alt risc social. En els cinc primers mesos d’aquest any s’han fet 115 visites domiciliàries, mentre que el 2019 se n’havien fet 57.

Professionals del Servei de Ginecologia i Obstetrícia han iniciat aquest mes de maig un estudi d’investigació en pacients amb la malaltia que té per objectiu determinar si la COVID-19 causa algun efecte en el creixement del fetus durant l’embaràs, tal  com passa amb altres virus SARS. L’estudi, que porta per títol “Efectes de la infecció per SARS-CoV-2 sobre el creixement fetal”, es basarà en una comparativa de les serologies de les dones que han tingut fills amb restricció de creixement i les que han tingut un pes normal. Es preveu fer un control sobre una mostra de 170 casos, dels quals 85 nadons van néixer amb pes normal i 85, amb restricció de creixement.   

Una altra de les conseqüències de la COVID-19 ha estat la suspensió de tots els grups d’educació maternal. Al principi de la pandèmia, des de l’equip de l’ASSIR es va optar per fer vídeos i fer-los arribar a les integrants dels grups. Amb tot, des d’aquest mes de maig s’han posat en marxa sessions grupals d’educació maternal, i de lactància i puerperi per videoconferència.

Consulta monogràfica de pacients embarassades amb Coronavirus al Trueta

Consulta de l'ASSIR

Sessions grupal on line d'alletament i de preparació al part organitzades per l'ASSIR