ripollès

El proper 16 d'abril, la sala d'actes de la Fundació ediard Soler, acollirà la 1a Jornada Fem créixer l'atenció social i sanitària del Ripollès, que coorganitzen l'Institut Català de la Salut, la Fundació Hospital de Campdevànol i el Consorci de Benestar Social del Ripollès. La primera jornada d'integració social i sanitària al Ripollès representa una oportunitat única per explorar el dret fonamental a l'autonomia. En aquesta trobada, no només abordarem els aspectes legals i teòrics relacionats amb aquest dret essencial, sinó que també posarem un fort èmfasi en la seva aplicació pràctica i les seves implicacions tangibles per a la comunitat del Ripollès.

A més a més, volem subratllar la importància de treballar conjuntament des d'una perspectiva holística. Aquest enfocament integral ens permetrà entendre la complexitat dels reptes que afrontem i identificar oportunitats innovadores per a la millora del benestar social i sanitari a la nostra comunitat.

Durant aquesta jornada, visibilitzarem la necessitat imperiosa d'una col·laboració estreta entre els agents socials i sanitaris, reconeixent la interconnexió entre els aspectes socials, emocionals, físics i ambientals de les persones. A través del diàleg constructiu i l'intercanvi d'experiències, aspirem a construir ponts entre els diferents sectors i a fomentar la cooperació per a garantir que tothom tingui accés a l'autonomia i al benestar que mereixen.

Desitgem que aquesta jornada ens ajudi a continuar endavant i que sigui una oportunitat de millora i aprenentatge per a tots i totes les assistents.

PROGRAMA

INSCRIPCIONS

El treball, impulsat per infermeres de l’Equip d’Atenció Primària de Ripoll, ha contribuït a aclarir els efectes del confinament sobre la salut de la població amb diabetis tipus 2 que resideixen en un àmbit rural La mostra va incloure 233 persones i també va permetre copsar la percepció que tenien del seu estat de salut durant el confinament

Les mesures de confinament domiciliari que es van dur a terme durant la pandèmia de COVID-19 van modificar les rutines de la població i, de retruc, van alterar la salut de moltes persones. Aquestes alteracions podien afectar especialment a la ciutadania amb un major risc cardiovascular, com ara les diagnosticades de diabetis. Conscients de la situació, infermeres de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Ripoll, van decidir impulsar un estudi que mesurés l’impacte del confinament domiciliari per COVID-19 en la població amb diabetis tipus 2 –la més freqüent en adults- dins d’un àmbit rural. Els resultats, que ara han estat difosos per la publicació especialitzada Metas de Enfermería, permeten concloure que el confinament no va afectar en el control dels nivells de glucosa a la sang dels pacients d’aquesta àrea del Ripollès ni en el seu risc cardiovascular.

Les infermeres Imma García, Teresa Muns i Meritxell Fajula, i la doctora Anna Ponjoan, de la Unitat de Suport Recerca Clínica d’Atenció Primària, són les encarregades de signar un estudi que contribueix a aclarir els efectes que va tenir el confinament sobre la salut de la població amb diabetis del tipus 2 que resideix en zones rurals. El treball inclou 233 usuaris i usuàries del servei d’atenció primària de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon  diagnosticades amb aquesta malaltia, que acostuma a aparèixer en edat ja adulta i que es pot prevenir seguint hàbits de vida saludables, com ara una alimentació equilibrada i l’activitat física, precisament un factor que va quedar molt limitat durant les setmanes de confinament per aturar la pandèmia de la COVID-19.

Una altra variable que també s’apreciava important a l’hora de fer l’estudi va ser el fet de desenvolupar-se en un àmbit rural i amb una població més envellida en relació amb zones urbanes. En aquest sentit, la mitjana d’edat de la mostra va ser de 69,8 anys, majoritàriament homes (56,2%) i no fumadors (90,3%). 

Les dades que s’han extret del treball mostren que la mitjana d’hemoglobina glicosilada, l’indicador de glucosa a la sang més conegut, gairebé no va canviar: del 7.26% en el preconfinament va passar a 7.28% en el postconfinament.

L’obtenció de les dades es va realitzar en dues fases. La primera va consistir en la recollida de les dades registrades en la història clínica dels pacients durant l’any anterior al confinament (de març de 2019 a març de 2020) i la segona durant els sis mesos posterior al confinament (de juny de 2020 a desembre de 2020) per tal de fer les comparacions. En aquesta segona fase, s’hi va afegir un qüestionari dirigit als participants de l’estudi amb l’objectiu de copsar quina percepció tenien del seu estat de salut. El 81,97%  d’aquests van respondre no tenir percepció d’un empitjorament en el control de la malaltia, mentre que la resta (18,03%) sí que considerava haver empitjorat. Ho atribuïen, segons va registrar l’enquesta, a la falta d’exercici físic (42,85%), els canvis en la dieta (21,43%) o la manca de seguiment sanitari (4,76%). Pel que fa al 30,96% dels enquestats, atribuïa la percepció d’empitjorament a més d’una causa.

Els resultats obtinguts per l’estudi, que va rebre l’aprovació del comitè ètic de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), reflecteixen que el confinament no va generar impacte ni en el control de la diabetis del tipus 2 ni en el risc cardiovascular dels pacients en l’àmbit rural del Ripollès.

 

La comarca és un dels 7 territoris seleccionats per consolidar projectes integrats en aquest àmbit per treure’n aprenentatges i identificar pràctiques de valor Es treballen iniciatives relacionades amb l’atenció a la complexitat a l’atenció primària social i sanitària, l’entorn domiciliari, la salut mental, el benestar emocional, sistemes d’informació

La Generalitat de Catalunya ha iniciat el desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària al Ripollès, amb l’objectiu d’atendre de la millor manera possible les persones grans, amb discapacitat, amb malaltia mental i, en general, totes les persones amb necessitats complexes. Una de les primeres línies estratègiques i accions de l’Atenció i interacció social i sanitària (AISS) és la selecció de 7 territoris –un d’ells el Ripollès- amb experiència prèvia i avançada en l’atenció integrada, amb poder extreure’n aprenentatges i identificar pràctiques de valor. 

Aquest divendres s’ha celebrat una sessió de treball a Ripoll entre tots els actors que intervenen en el desplegament PIAISS al Ripollès: els Departaments de Drets Socials, Salut, el Consorci de Benestar Social del Ripollès, l’Hospital de Campdevànol-Hospital Comarcal del Ripollès, l’Institut Català de la Salut, xarxa de salut mental de l’Institut d’Assistència Sanitària, tècnics i professionals de l’àmbit social i sanitari. Ha comptat amb l’assistència de la directora general de Planificació de Recerca en Salut de la Generalitat, Aina Plaza; el president del Consell Comarcal i el Consorci de Benestar Social del Ripollès, Joaquim Colomer i el gerent de la Regió Sanitària Girona, Miquel Carreras, entre d’altres participants.

La tria del Ripollès com a territori per dur a terme aquest  impuls és el resultat de la feina feta pels agents socials i sanitaris de la comarca en el treball d’integració. Des de l’any 2015, des del Consorci de Benestar Social del Ripollès i les Àrees Bàsiques de Salut de Ripoll-Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol-Ribes de Freser i Camprodon, estan treballant per crear les condicions per tal que es produeixi aquesta integració.

Al Ripollès s’està fent especial èmfasi en el desplegament de l’atenció domiciliària integrada social i sanitària. En aquest context, cal destacar diferents pràctiques de valor.    Per una banda, els plans d’atenció individualitzat per a cada una de les persones amb necessitats complexes d’atenció, que està treballat entre els equips de Salut i Serveis Socials, amb l’objectiu que la persona no tingui diferents plans d’atenció (el de l'equip d'atenció primària de salut, el de serveis socials, el del Servei d’Atenció Domiciliària, el de l'hospital,...) sinó que disposi d’un únic pla que ho aglutina tot. D’altra banda, també es promouen la teràpia ocupacional i els productes de suport, així com la teleassistència, la integració dels sistemes informàtics que recullen la informació social i sanitària per poder millorar l’atenció a la ciutadania, i la cura dels propis cuidadors, ja siguin cuidadors de familiars o altres sense formació, per proporcionar-los eines i també atendre el seu benestar emocional.

A la comarca també s’estan fent plans de treball conjunt entre els professionals de la xarxa de salut mental i addiccions i l’atenció primària social i sanitària per abordar els casos de complexitat en salut mental, i s’està impulsant l’atenció sanitària a les persones que viuen en centres residencials.

Finalment, a la comarca s’estan impulsant accions focalitzades en la prevenció i la promoció d’un envelliment actiu. En aquest sentit, el Ripollès participa en el projecte europeu APTITUDE per a la prevenció de la dependència en el qual hi ha implicats diferents territoris i la Universitat Autònoma de Barcelona. En el marc d’aquest projecte s’han realitzat diferents sessions de treball amb gent gran en municipis de la comarca a través dels quals els participants han manifestat diferents preocupacions, com ara la solitud, el maltractament a persones grans, les noves tecnologies, etc.

El Govern va aprovar el desplegament territorial de l’AISS el passat 21 de febrer, donant compliment al protocol signat entre el Departament de Salut, el Departament de Drets Socials, l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, per tal d’incorporar el món local al desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària. També s’incorporaran a l’espai de cogovernança les entitats proveïdores socials i sanitàries.

 

Un equip d’infermeres s’ha desplaçat aquest matí a la Residència Assistida Comarcal de Campdevànol

El Departament de Salut estén la campanya de vacunació arreu del territori i en els propers dies la vacuna arribarà a la resta de comarques

La Regió Sanitària de Girona continua amb la campanya de vacunació que el diumenge 27 de desembre es va iniciar a la Residència Creu de Palau de Girona i avui el desplegament ha arribat al Ripollès. La primera persona de  la comarca en rebre la injecció de Pfizer ha sigut la usuària de la Residència Assistida Comarcal de Campdevànol, Margarita Turrats Masdeu, de 89 anys, que confia que amb l’arribada de les vacunes pugui tornar a veure amb normalitat la seva família. Poc després l’ha seguida l’Anna Jiménez Maldonado, de 42 anys i responsable higiènic-sanitari d’aquest mateix centre. En el seu cas, ha destacat que des del centre han viscut amb expectació i il·lusió l’arribada d’aquestes dosis per tal d’avançar en la immunitat de grup contra el coronavirus. En aquestes mateixos termes s’ha expressat la directora de la Residència, Isabel Mir, que també ha celebrat l’arribada avui de les vacunes i ha recordat com de dur ha sigut pels residents no poder veure les seves famílies durant la pandèmia.

Les vacunes han arribat cap a les deu del matí a la residència de Campdevànol i s’han administrat amb total normalitat a 50 residents i 35 treballadors.  Un cop passats 21 dies rebran la segona injecció. La previsió és que en els propers dies es continuï amb la vacunació en altres residències del territori. Aquesta setmana es disposen de 440 dosis i un equip format per tres infermeres i una supervisora ha sigut l’encarregat d’administrar aquestes primeres dosis a la Residència Assistida Comarcal de Campdevànol. El desplegament d’avui és excepcional, en tractar-se de les primeres vacunacions, i habitualment es desplaçaran als centres en grups de dues infermeres.

Per a la priorització de les residències on s’ha començat a vacunar se segueix  un criteri principal: són centres verds, és a dir, no cap cas actiu de coronavirus. Aquesta és la situació de la Residència de Campdevànol, que a més no ha registrat cap contagi en tota la pandèmica. Actualment té 54 residents i 45 treballadors. 

La comarca del Ripollès és la segona on s’ha administrat la vacuna a la Regió Sanitària de Girona i actualment hi ha vigent el confinament comarcal per tal de contenir els contagis de coronavirus. La primera va ser el Gironès aquest diumenge passat i progressivament la vacuna arribarà a la resta de comarques. 

El desplegament de la campanya de vacunes al territori suposa un “repte logístic”, tal com va destacar el Gerent Territorial del CatSalut a la Regió Sanitària de Girona, Miquel Carreras, en la primera vacunació. Per fer-ho possible, a la regió s’han format dos equips integrats en total per quaranta infermeres i dotze administratius, sota la supervisió de dues coordinadores que s’encarregaran de gestionar les vacunacions a la regió. 

  Aquest nou abordatge es va iniciar el 2018 a la Vall de Camprodon i aquest mes s’ha començat a estendre a Sant Joan de les Abadesses A la Vall de Camprodon, els professionals sanitaris i socials estan fent un seguiment a un total de 29 pacients majors de 65 anys, identificats com els que tenen una situació de més complexitat

Donar resposta a les necessitats de les persones fràgils, les que necessiten cures pal·liatives, les que tenen problemes de salut crònics ―sovint amb pèrdua d’autonomia― i requereixen una atenció complexa és un dels reptes als quals s’ha de fer front des dels àmbits sanitari i social. Per donar resposta a aquestes necessitats és important que els professionals, tant de salut com de serveis socials, incrementin la seva interacció i la cooperació per fer un abordatge en equip.

Hi ha evidència científica que l’atenció integrada i prioritzada, segons cada cas, permet millorar la situació de les persones que presenten necessitats complexes de l’àmbit social i de l’àmbit sanitari de forma concurrent.

Al Ripollès es va començar a treballar en un entorn col·laboratiu fa dos anys, el  2018, a diferents poblacions de tota la comarca en els centres d’atenció primària gestionats pels diferents proveïdors. L’1 de febrer de 2018, gràcies a l’impuls de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Camprodon i del Consorci de Benestar Social del Ripollès, la treballadora social es va integrar al CAP Camprodon, on es va obrir un espai de treball social i es va iniciar el treball d’equip.

Els professionals van fer una cerca activa de les persones que es podrien beneficiar d’un treball integrat social i sanitari. A partir dels 144 usuaris que tenen un grau de dependència tramitat van identificar 29 casos amb complexitat sanitària i social, els quals van requerir una valoració conjunta i un pla d’actuació compartit.

Els bons resultats obtinguts a la Vall de Camprodon han animat els professionals a continuar estenent el model, ara a Sant Joan de les Abadesses. Aquest mes de gener, s’han fet les primeres reunions amb els professionals sanitaris de l’EAP  Ripoll i els professionals del Consorci de Benestar Social del Ripollès. Per facilitar aquest treball integrat, s’ha plantejat l’apropament físic d’aquests professionals en un mateix edifici. En aquest moment la treballadora social i l‘educadora social del Consorci de Benestar Social del Ripollès comparteixen espais amb els professionals del Consultori Local Sant Joan de les Abadesses, cosa que els permet fer plans d’atenció amb una visió integral i desenvolupar eines de coordinació social i sanitària.

Es vol continuar apostant per aquest model integral, centrat en les necessitats de les persones en el seu entorn habitual. A partir d’ara, l’equip començarà per fer la cerca proactiva de casos entre un total de 1.037 usuaris majors de 65 anys.

Aquesta estratègia de treball col·laboratiu des dels àmbits sanitari i social és la que ens planteja el Pla d’atenció integrada social i sanitari (PAISS 2020-2022), impulsat pels departaments de Treball, Afers Socials i Família i el de Salut de la Generalitat de Catalunya. El PAISS promou la transformació del model d’atenció social i sanitària per tal de garantir una atenció integrada i centrada en la persona, capaç de donar resposta a les seves necessitats.