Hospital Santa Caterina

El laboratori Clínic Territorial de Girona, ubicat al Parc Hospitalari Martí i Julià, ha agilitzat el diagnòstic precoç de la malaltia amb la internacionalització de les proves i l'ús de biomarcadors en sang

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, que es commemora el 21 de setembre, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i l’ICS Girona celebren avui la III Jornada sobre l’Alzheimer i altres demències, organitzada per la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Enguany, la jornada està adreçada a pacients i familiars, i ofereix informació sobre l’Alzheimer, les demències, tràmits legals, recursos socials i estratègies d’afrontament en situacions complexes. Aquestes sessions tenen per objectiu empoderar les famílies i millorar l’atenció a les persones afectades.

La jornada s’ha iniciat amb la benvinguda institucional a càrrec d’Àngels Morales, gerenta de l’Institut d’Assistència Sanitària i de l’Hospital Josep Trueta; Toni Turon, neuròleg emèrit de la Unitat de Trastorns Cognitius, i Anna Cots, neuròloga de la mateixa unitat.

Tot seguit, la neuròloga Imma Pericot ha ofert una xerrada centrada en la malaltia d’Alzheimer i altres demències, amb l’objectiu de proporcionar una visió clara i accessible sobre els seus trets principals. A continuació, les treballadores socials Alejandra Guirado i Carla Pérez, del centre d’Atenció Intermèdia La República, han parlat sobre la Llei de la dependència i altres tràmits administratius rellevants per a les famílies.

Posteriorment, Núria Pi, cap de Formació i Comunicació de la Fundació Support-Girona, ha parlat sobre aspectes jurídics, com ara els documents de voluntats anticipades i l’acompanyament a la presa de decisions. Després d’una pausa, la Policia Local de Girona intervindrà amb una ponència pràctica centrada en les actuacions policials en situacions relacionades amb la demència, com ara la pèrdua, l’agitació o el maltractament. Seguidament, Laia Vidal, neuropsicòloga, i Ivana Fernández, infermera, ambdues professionals de la Unitat de Trastorns Cognitius, han ofert consells pràctics per als familiars que conviuen amb persones amb demència.

La jornada ha finalitzat amb un torn obert de preguntes i la cloenda institucional a càrrec de Jaume Heredia, gerent del CatSalut a Girona.

Prevenció i detecció precoç: claus per frenar la demència

Tot i que l’Alzheimer continua sent la forma de demència més freqüent, amb més del 54% dels casos, es disposa d’estratègies per actuar de forma anticipada. La detecció precoç, la prevenció dels factors de risc i la promoció d’estils de vida saludables són elements essencials per reduir la incidència i l’impacte de la malaltia.

Anàlisis de líquid cefalorraquidi al Laboratori Clínic Territorial de Girona

L’Hospital Santa Caterina ha fet un pas endavant en el diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer amb la internalització de les proves diagnòstiques que fins fa poc es realitzaven en centres externs. Aquest canvi ha estat possible gràcies a la col·laboració amb el Laboratori Clínic Territorial de Girona, que ha incorporat, des del mes de gener, les anàlisis de líquid cefalorraquidi (LCR) obtingut per punció lumbar, agilitzant així tot el procés assistencial.

Anteriorment, les mostres s’havien d’enviar a centres externs, cosa que alentia l’obtenció de resultats. Ara, amb la internalització, el diagnòstic és més àgil i permet actuar amb més rapidesa en la valoració i seguiment dels pacients.
A més, des del Laboratori i la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, s’ha iniciat l’anàlisi de biomarcadors a partir de mostres de sang (plasma), que, un cop ben establerts i estandaritzats,  podrien facilitar encara més el diagnòstic precoç evitant, en molts casos, la necessitat de puncions lumbars.

La neuròloga Anna Cots explica que: “La detecció en plasma de biomarcadors com la phospho-tau217 ens permet establir el risc d’Alzheimer en persones amb símptomes de deteriorament cognitiu. Si bé a dia d’avui, aquesta prova en sang es considera encara de recerca a nivell internacional, preveiem que en un futur proper puguem prioritzar-les i reservar les proves més invasives o costoses només per a casos concrets.”

Diagnòstic més ràpid i accessible

“La prova de plasma no és una eina de cribratge massiu, sinó que es dirigeix a persones amb problemes de memòria detectats en consulta. Ens permet obtenir un valor de risc i valorar si aquests símptomes estan relacionats amb la malaltia d’Alzheimer”, afegeix la doctora Cots. Els biomarcadors són indicadors biològics mesurables que permeten detectar canvis associats a la malaltia, fins i tot abans que apareguin símptomes evidents.

Els principals usos dels biomarcadors són el diagnòstic precoç, la classificació del tipus de demència, el seguiment de la progressió, l’avaluació de tractaments i la selecció de pacients per a teràpies personalitzades.

Enfocament multidisciplinari i atenció integral

Aquest darrer any, també s’ha potenciat l’atenció al pacient amb Alzheimer (o altres demències) i el seu entorn amb visites combinades de neurologia i infermeria especialitzada.  Aquestes professionals ofereixen estratègies no farmacològiques, suport a persones cuidadores i seguiment telefònic, aportant un valor afegit essencial en el maneig integral de la malaltia.

En el que portem d’any s’ha realitzat unes 630 primeres visites (un 38% més que l’any anterior en el mateix període); i en total tenim en seguiment a uns 2500 pacients.

Fotografies

La Dra. Cots al laboratori clínic amb altres professionals

Equip de la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina

Benvinguda de la jornada sobre l'Alzheimer. Anna Cots, neuròloga de la Unitat de Trastorns Cognitius, Toni Turon, neuròleg emèrit de la Unitat de Trastorns Cognitius i Àngels Morales, gerenta de IAS Trueta

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i l’Hospital Santa Caterina de Salt van tancar el 2023 registrant un notable increment pel que fa al volum d’intervencions quirúrgiques acumulades respecte al 2022, fet que també va traduir-se en una reducció destacada pel que fa als dies d’espera per ser operat. Així, entre els dos centres van realitzar un total de 15.079 operacions de llista d’espera, un 34,8% més que l’any anterior. Aquest impuls a l’activitat quirúrgica ha contribuït en una reducció del temps d’espera per ser intervingut. La mitjana va ser de 216 dies al Trueta, 79 menys que en el 2022, mentre que al Santa Caterina, l’espera  va ser de 137 dies, 139 menys que l’any anterior.

L’augment registrat en l’activitat quirúrgica dels dos hospitals durant el 2023 s’ha gestat gràcies al compromís dels professionals de l’Institut Català de la Salut a Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària i al pla de millora de l’accessibilitat impulsat pel Departament de Salut, que ha permès recuperar l’activitat no urgent que havia quedat afectada per la pandèmia. El Trueta va acumular 8.277 intervencions quirúrgiques a persones en llista d’espera al llarg de 2023, un 33% més respecte al 2022 (6.223). Pel que fa al Santa Caterina, va tancar l’any amb 6.802 intervencions  acumulades, un 37% més que el 2022 (4.962). 

En total, els hospitals de la Regió Sanitària de Girona van acumular 42.375 intervencions quirúrgiques de llista d’espera l’any 2023, de les quals un 35% van correspondre a l’activitat conjunta del Trueta i el Santa Caterina, centres que estan en aliança estratègica des de fa deu anys. Aquestes xifres també certifiquen la recuperació de l’activitat quirúrgica prèvia a la pandèmia de la COVID-19 (2019).

L’augment de les operacions acumulades també va permetre als dos centres compensar l’entrada de 20.861 pacients nous en la llista d’espera per ser intervinguts (un 16,8% més). En aquest context, s’ha realitzat una gestió ordenada dels temps d’espera prioritzant aquells pacients que feia més temps que estaven la llista i amb el compliment del temps de garantia de cada procediment.

Intervencions amb termini de garantia

En relació amb els temps de garantia vinculat a les intervencions cataractes, pròtesis de maluc i pròtesis de genoll, en tots tres casos els terminis van ser inferiors als 180 dies que el Departament de Salut estableix com a màxim. La mitjana del temps d’espera per aquests procediments va ser de 83 dies al Trueta i de 73 dies al Santa Caterina. En tots dos centres es va reduir el temps d’espera respecte al 2022, una rebaixa que va ser especialment notable al Santa Caterina: 94 dies menys de mitjana. En total l’any passat van acumular 1.967 procediments d’aquest tipus.

A tancament de 2023 al Trueta hi havia 509 pacients esperant a ser operats per cataractes (364), pròtesis de maluc (53) o de genoll (92), que suposen una reducció del 24% en relació amb 2022. Cal tenir present que, a més, s’ha hagut de fer front a un increment d’entrada de pacients del 27%, amb 1.281 persones més. L’activitat d’aquests procediments s’ha doblat en un any.

Pel que fa al Santa Caterina, a 31 de desembre hi havia 448 pacients en llista d’espera, un 50% menys que un any enrere (335 de cataractes, 40 de maluc i 73 de genoll). En aquest centre el volum de pacients amb indicació quirúrgica per algun d’aquests procediments s’ha mantingut estable. El nombre total d’operacions ha crescut un 44% respecte del 2022.

Pel que fa a les cirurgies oncològiques, que tenen un termini màxim de resolució de 45 o de 60 dies segons el tipus de procediment, el temps que van haver d’esperar els pacients durant el 2023 va ser de 21 dies de mitjana al Trueta i 28 al Santa Caterina. Entre els dos centres, han entrat el llista d’espera 1604 nous pacients, que suposen 186 més que els que van entrar a la llista per operar-se de càncer l’any 2022.

Finalment, el Trueta, com a centre de referència de la Regió Sanitària de Girona en cirurgia cardíaca, ha concentrat els 151 procediments quirúrgics de l’especialitat registrats a la demarcació el 2023; un 15,2% més respecte a l’any anterior.

Activitat quirúrgica global dels dos centres

Aquestes dades corresponen les intervencions quirúrgiques de llista d’espera, però cal tenir en compte que als centres es realitzen altres operacions. Així, per exemple, en total al Trueta es van fer 13.915 operacions quirúrgiques durant 2023 (12.975 de cirurgia major i 940 cirurgies menors). Pel seu costat, al Santa Caterina es van acumular 8.228 intervencions: 7.284 de cirurgia major i 944 de cirurgia menor. La xifra conjunta s’eleva fins a les 22.143 intervencions, que suposa un increment de l’activitat dels dos blocs quirúrgics de gairebé el 27% respecte al 2022.

La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) ha concedit a la Unitat del Son dels hospitals Trueta-Santa Caterina el grau d’Excel·lència, que afegit a la seva condició d’Unitat d’Alta Complexitat és la màxima graduació que atorga l’entitat dins d’aquest àmbit. Aquesta distinció suposa el reconeixement de la capacitat assolida per la Unitat, que està adscrita al servei de Pneumologia del Trueta i Santa Caterina, per dur a terme una àmplia cartera d'activitats assistencials, docents i de recerca relacionades amb la prevenció, el diagnòstic i tractament dels trastorns del son en adults i infants.

L’acreditació d’Excel·lència s’afegeix a la condició d’Unitat d’Alta Complexitat obtinguda el 2017 i és el resultat de complir amb els rigorosos criteris que estableix la SEPAR, entitat que reuneix més de 5.700 professionals implicats en la salut respiratòria i que suposa gairebé la totalitat de professionals de la pneumologia, la cirurgia toràcica i de la infermeria i la fisioteràpia respiratòria a l’Estat, juntament amb altres especialistes. L’entitat estableix tres nivells per definir el tipus d’unitat del son: bàsica, especialitzada i d’alta complexitat, i en cadascun es pot optar a un grau més alt fins a assolir l’excel·lència si es compleixen els indicadors establerts, com és el cas de la Unitat del Son del Trueta-Santa Caterina. En aquest sentit, els aspectes que s’han valorat es vinculen als processos assistencials, l’expertesa dels professionals, els espais disponibles i l’activitat docent i d’investigació.

La Unitat del Son dels hospitals Trueta-Santa Caterina ha acreditat els barems d’excel·lència requerits, com ara un mínim de 850 exploracions anuals entre poligrafies respiratòries i  polisomnografies, fet que reflecteix la seva constant progressió i millora tant a escala qualitativa com quantitativa. La Unitat està integrada per un equip multidisciplinari de personal altament qualificat, que inclou tres professionals de la pneumologia, set de la infermeria amb expertesa en son i un tècnic especialista, a més del personal administratiu, que contribueix a oferir una atenció integral. Entre els seus serveis destaca la polisomnografia completa, una tècnica que s'aplica durant la nit i que permet registrar diverses variables com són l'activitat cerebral, la freqüència respiratòria i cardíaca, els moviments oculars i musculars, i altres indicadors clau per diagnosticar diversos trastorns del son, com ara l'apnea obstructiva, l'insomni o la narcolèpsia, entre d'altres.

Pel que fa a la capacitat assistencial de la Unitat, el projecte Innòbics-SAHS, impulsat pel servei de Pneumologia del Trueta i Santa Caterina, ha suposat una millora important en el diagnòstic i el tractament de l’apnea obstructiva del son des dels centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). Des de la seva implantació el 2022, més de 1.500 pacients han estat valorats d’apnea del son a l’atenció primària i derivats a la Unitat del Son hospitalària en els casos que ha estat necessari completar l’estudi. Cal destacar que la síndrome de l’apnea del son és una malaltia que arriba a afectar el 25% de les persones d’entre 30 i 70 anys i que augmenta amb l’edat i el sobrepès.

Noves instal·lacions a l’Hospital Santa Caterina
La distinció amb el grau d’Excel·lència de la Unitat del Son arriba tres mesos després de l’entrada en funcionament de les noves instal·lacions del servei ubicades a l’Hospital Santa Caterina. Un canvi amb el qual s’ha guanyat espai per realitzar proves i estudis relacionats amb els trastorns del son. El nou equipament disposa de quatre habitacions insonoritzades, cadascuna amb llit individual, bany i butaca ergonòmica per garantir el màxim confort dels pacients durant els estudis del son, una sala de control i una sala polivalent amb equips de videoconferència, que permeten una interacció àgil entre els professionals de la Unitat, els especialistes de l'atenció primària i dels altres hospitals de la Regió Sanitària Girona. Les previsions avancen que les noves instal·lacions permetran augmentar un 20-25% el nombre d’estudis i proves de son, i situar-lo en els 4.800 anuals.

El dijous 21 de setembre, en coincidència amb la celebració del Dia Mundial de l'Alzheimer, tindrà lloc a l'Hospital Santa Caterina la I Jornada sobre la Malaltia d'Alzheimer i altres demències", organitzada per la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina. La jornada està dirigida especialment a professionals de l’atenció primària de salut, però també a altres professionals, pacients i familiars, amb interès d’avançar en el seu coneixement sobre la malaltia d’Alzheimer.

La inscripció no té cost, però la seva realització és obligatòria. Podeu fer les vostres inscripcions en AQUEST FORMULARI. Places limitades.

Descarrega't el programa

09.00 h Benvinguda

Miquel Carreras, gerent del CatSalut a Girona.

Àngels Morales, gerenta de l’IAS-ICS Girona

Lluís Ramió-Torrentà, cap de Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina.

09.30 h Presentació de la Unitat de Trastorns Cognitius.

Lilian Vivas, infermera gestora de la Unitat de Trastorns Cognitius.

09.45 h Diagnòstic en trastorns cognitius: quines proves tenim i quan les hem d'utilitzar.

Imma Pericot, neuròloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

10.15 h Presentació del Registre de Demències de Girona (ReDeGi)

Ariadna Gifreu, neuròloga. Coordinadora del ReDeGi.

10.30 h Tractament farmacològic de la malaltia d'Alzheimer.

Antoni Turon, neuròleg. Coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius.

11.00 h Tractament no farmacològic

Paper de la rehabilitació cognitiva en el deteriorament cognitiu i demència en fase lleu.

Emili Rodríguez, neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns Cognitius.

Paper de la logopèdia en els trastorns cognitius.

Alba Olivé, logopeda de l’Hospital Santa Caterina.

Mesures a tenir en compte en demències en fase moderada i avançada.

Ivana T. Fernández, infermera de la Unitat de Trastorns Cognitius.

11.30 h Torn obert de preguntes.

12.00 h Pausa cafè.

12.30 h Factors de risc pel deteriorament cognitiu.

Anna Cots, neuròloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

12. 45 h Mesures de prevenció pel deteriorament cognitiu.

Laia Vidal, neuropsicòloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

13.00 h Seguiment des de la visió de l'equip d'atenció primària.

Núria Pagès, infermera de l'equip d'atenció primària de Montivili-Vila-Roja de Girona.

13.30 h Experiència de pacients i cuidadors, amb l'acompanyament de Manuela Lozano, neuropsicòloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

14.00 h Cloenda

Antoni Turon, neuròleg. Coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius.

Dos anys després d’engegar el sistema de programació de visites amb l’especialista per SMS interactiu, primer a l’Hospital Santa Caterina de Salt i, unes setmanes després, a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, les dades recollides evidencien que la programació d’hora s’ha gestionat digitalment en un 60 % dels casos, per als quals no ha calgut enviar cap carta de paper a domicili. Aquest resultats es desprenen de les entrades enregistrades en el sistema, que es va impulsar per respondre a dos grans objectius: d’una banda, ser més sostenibles amb l’estalvi de paper i, de l’altra, avançar vers la digitalització dels sistemes de gestió, amb el benefici que això significa en termes d’eficiència.

Les dades globals recopilades des que va entrar en funcionament la programació d’hores per SMS interactiu, ara fa dos anys i fins a mitjan del mes de juliol passat, reflecteixen que el total de cites per a les consultes ambulatòries dels hospitals Trueta i Santa Caterina que s’han gestionat amb aquest sistema supera les 843.000, amb més d’1,2 milions d’SMS enviats. D’aquests missatges, el 57,2 % han obtingut resposta dels usuaris, la qual cosa indica que sis de cada deu cites aproximadament s’han gestionat sense haver d’enviar cap avís per correu postal; no cal dir que aquest fet representa un estalvi important en paper. Així mateix, hem de tenir en compte que, abans de l’entrada en funcionament del sistema de programació d’hores per SMS, només al Trueta s’enviaven més de 350.000 cartes anuals per a les consultes ambulatòries, i cap a unes 115.000 més al Santa Caterina.

El sistema de programació d’hores per SMS interactiu va entrar en funcionament el 15 de juliol de 2021 a l’Hospital Santa Caterina, i unes setmanes més tard (el 17 d’agost) s’hi va afegir l’Hospital Trueta. Aquell any ja es van gestionar 178.990 cites amb aquest sistema, i la mitjana d’SMS amb resposta del pacient es va situar en un 55,5 %. Durant el 2022, que va ser el primer any complet de funcionament del sistema, el nombre de programacions d’hores per SMS interactiu va créixer fins a les 390.274 (243.252 corresponents a l’Hospital Trueta i 147.022 al Santa Caterina), amb un total de 622.400 SMS enviats. Pel que fa al 2023, les dades recopilades fins al 19 de juliol reflecteixen que el nombre de cites gestionades pel sistema ja arribava a les 273.786. D’aquestes, en 173.005 casos s’havia rebut un SMS de resposta dels usuaris, situant-se la mitjana en el 57,6 % d’interaccions digitals amb resposta.

Una part de l’èxit del sistema es deu al fet que el seu funcionament és senzill i intuïtiu. La persona amb hora programada rep un SMS al mòbil amb un enllaç per clicar. A partir d’aleshores s’obre una nova pantalla amb informació sobre l’hora de la visita i tres opcions: una per confirmar l’assistència a la visita, una altra per demanar un canvi de data i una darrera per cancel·lar-la definitivament. A més, en cas que la visita programada sigui per fer-se una prova que requereixi preparació prèvia, l’usuari hi troba la informació específica. L’aplicació també indica el nom de l’especialista i a quina consulta s’han de presentar els usuaris. Els professionals dels centres que gestionen la programació d’hores, poden veure l'estat dels SMS i fer-hi els canvis demanats pels pacients.

Quan es detecten usuaris que no han respost al primer SMS per programar la visita, se’ls envia un segon missatge d’avís al mòbil quinze dies abans de la visita. Si no es respon tampoc en aquest segon missatge, s’envia una carta a casa seva amb l’avís de l’hora programada. Des que va entrar en funcionament el sistema, la mitjana d’SMS pendents de resposta s’ha situat en el 38 %; un percentatge que es manté estable amb les xifres acumulades durant el 2023. Cal recordar que els pacients que no puguin assistir a les visites disposen de diferents canals per anul·lar-les, com ara l’aplicació de La Meva Salut o el telèfon per contactar amb l’àrea d’atenció al ciutadà del centre de salut corresponent. Recomanem als usuaris d’anul·lar amb antelació la visita, perquè es pugui donar hora a altres pacients en lloc seu i garantir un bon funcionament del sistema de salut.

Resposta de confirmació
Pel que fa a l’opció de resposta que permet la programació d’hores per SMS, la confirmació d’assistència a la visita és, de llarg, la que es fa servir més tan per a les visites a l’hospital Trueta com al Santa Caterina. De fet, les opcions de reprogramació de la data o la cancel·lació definitiva no arriba a l’1 % dels SMS amb resposta dels usuaris. L’any 2022 només es van enregistrar 3.477 peticions de reprogramació o d’anul·lació, mentre que els missatges de confirmació van augmentar fins als 359.388. Una dinàmica que s’ha mantingut el 2023. A mitjan juliol, la confirmació de la data i l’hora programada acumulava més de 217.900 SMS de resposta, per només 3.995 que optaven per la reprogramació de la visita o bé l’anul·lació.

Dos anys després de posar en funcionament aquest sistema als hospitals Trueta i Santa Caterina, la valoració dels resultats és molt positiva i contribueix no únicament a avançar en la digitalització dels processos d’atenció a la ciutadania, sinó també en termes de responsabilitat social corporativa en favor del medi ambient. Aquesta compromís fa que s’introdueixen millores de manera continuada en elements de disseny i usabilitat de l’aplicació per continuar potenciant la interacció amb els pacients per SMS.