postpart

S’estima que aquesta patologia afecta entre el 13-17% de les dones que han parit, malgrat que un 75% d’aquestes dones no serà mai diagnosticada La teràpia grupal està oberta a qualsevol persona que pateixi depressió postpart i que presenti indicadors que ho evidenciïn

L’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) del Gironès-Pla de l’Estany, situada al Centre Sanitari Güell, ha posat en marxa aquest any una consulta en format grupal per atendre la depressió postpart.  S’estima que aquesta depressió afecta entre un 13 i un 17% de les dones* que han donat a llum, malgrat que a un 75% d’aquestes dones no se’ls diagnosticarà mai. Si la mare té depressió postpart, el risc que el pare la pateixi se situa entre el 25 i el 50 %.

El gran gruix dels estudis en el camp de la depressió postpart conclouen que l'efecte de la depressió parental en les famílies, en conjunt, i en el desenvolupament psicosocial i cognitiu dels infants, en particular, podria disminuir si el diagnòstic es realitzés de manera precoç per prevenir o tractar la malaltia.

Els símptomes de la depressió postpart es poden manifestar de moltes maneres diferents segons cada persona. Apareixen de manera progressiva, això pot fer que la depressió postpart no sigui identificada com a tal. Alguns dels símptomes principals són:

• Permanentment, sensació de tristesa o sentir-se de mal humor.
• Sentiment de no ser capaç d’assumir sola la cura del nadó.
• Sentir que no hi ha vinculació amb el nadó; un cert rebuig cap a l’infant.
• Dificultat per dormir i sensació permanent de cansament.
• Sensació d’estar angoixada i preocupada tot el dia.
• Tenir pensaments invasius que fan que se senti malament, com ara por a fer-se mal a si mateixa o al nadó.
• Rebuig del contacte físic, aïllament.
• Bloqueig per prendre decisions, dificultats per concentrar-se.
• Mala alimentació (en excés o inferior a les teves necessitats).
• Sentiments de culpabilitat, baixa autoestima, dubtes de ser una bona mare.
• Dificultats per gaudir de les activitats que abans de ser mare li agradaven.

Des de fa anys, a l’ASSIR del Gironès - Pla de l’Estany s’ofereix atenció individualitzada en el camp de la psicologia perinatal, en coordinació amb el Centre de Salut Mental del Gironès-Pla de l’Estany. Ara, a més, també s’ofereix suport emocional especialitzat en format grupal per a les dones que presenten indicadors de depressió postpart.

Tant pel que fa a la teràpia grupal com a l’atenció individualitzada, les i els pacients han de ser valorats prèviament per un o una professional –de medicina de família, ginecologia, psicologia, llevadoria, etc.– que en farà la derivació. Així, s’aconsella a les persones que creuen que poden estar patint una depressió postpart que ho comentin amb el seu metge o metgessa de referència, per tal que les derivi a la consulta de psicologia de l’ASSIR. Des de l’ASSIR Gironès Pla de l’Estany, i de manera proactiva, també es realitza un cribratge per identificar els símptomes de depressió i/o ansietat en totes les gestants i puèrperes, seguint les indicacions del “Protocol de seguiment de l'embaràs a Catalunya”.

El grup està conduït per una psicòloga perinatal de l’Institut d’Assistència Sanitària i una llevadora en formació (LLIR) a l’Institut Català de la Salut; d’aquesta manera, les llevadores també poden adquirir més eines per  a l’acompanyament emocional en situacions de risc en el postpart.

La psicòloga coordinadora de les teràpies, Lívia Jarque, assenyala que les atencions grupals són importants, especialment per a algun col·lectiu: “el postpart és un context de molta vulnerabilitat per a les dones que el viuen amb poc o nul suport emocional. En aquests casos, el suport especialitzat redueix o evita que mare i nadó arribin a estar en risc”. Jarque afegeix que “el grup de suport emocional és un espai lliure de judicis, en què les dones se senten entre iguals, comparteixen recursos d'afrontament de les diferents situacions emocionals viscudes, se’ls fomenta l'autonomia i l'empoderament personal”.

Els objectius principals d'aquest grup psicoterapèutic són la prevenció de la patologia greu en salut mental, el reconeixement i l’ampliació del potencial saludable de les participants, i l’oferiment d’una xarxa de seguretat emocional comunitària a les dones que hi participen. Jarque indica que “en el grup s'hi aborden depressions postpart, fòbia d'impulsió, pors que arriben a ser invalidants i trastorns d'ansietat, entre d’altres, sempre des d'una mirada psicosocial”.

*Nota: Quan parlem de “dones”, parlem de dones cis; tanmateix, també els homes trans i persones gestants no binàries poden experimentar aquests símptomes i disposar de l’atenció necessària. D’altra banda, els homes cis també experimenten depressió postpart; en el seu cas, un dels símptomes específics seria la irritabilitat.

Les unitats de salut sexual i reproductiva de l’ICS garanteixen la continuïtat de l’atenció després del part mitjançant visites a casa i a la consulta

Les unitats de salut sexual i reproductiva (ASSIR) de l’Institut Català de la Salut (ICS), situades als centres d’atenció primària i que donen cobertura a vuit de cada deu dones de Catalunya, potencien l’atenció al postpart a domicili, una pràctica que permet millorar la percepció de benestar de la dona i afavorir l’adopció de la lactància.

Els ASSIR ofereixen atenció i assessorament continu a les dones durant l’embaràs. Després del part a l’hospital, cal que els diferents nivells assistencials s’organitzin per tal que les mares i les llevadores no perdin el contacte. D’aquesta manera, es garanteix que es puguin atendre correctament els problemes relacionats amb la sobrecàrrega física i emocional que poden afectar les mares durant el puerperi. Gràcies a la millora dels circuits i de la coordinació entre els ASSIR i els hospitals, la cobertura de les dones ateses després de donar a llum per part de llevadores d’atenció primària se situa en un 83,37%. L’any passat, van atendre més de 35.000 dones.

Durant els darrers mesos, els ASSIR de l’ICS han començat a realitzar actuacions per incrementar l’atenció del postpart al domicili, que han tingut una acceptació molt positiva entre les usuàries. Segons Cristina Martínez, responsable corporativa dels ASSIR de l’ICS, “es tracta d’una pràctica molt habitual en altres països europeus. Per això, animem a les dones que ho sol·licitin al seu centre de referència”.

A l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat, han efectuat diverses accions per fomentar aquest tipus de visita i han passat de 105 atencions a domicili l’any 2013 a 590 l’any 2015.

Alta precoç

El seguiment del puerperi per part de les llevadores dels ASSIR també es du a terme amb les altes precoces que es donen a les maternitats dels hospitals.

Diversos centres hospitalaris catalans ja ofereixen a les dones que acaben de donar a llum la possibilitat de marxar a casa abans de les primeres 24 hores després del part. A l’ICS, els hospitals que ofereixen actualment aquesta possibilitat són el Trueta de Girona, amb més de 200 altes precoces en dos anys, i Vall d’Hebron, amb 75 altes precoces des del mes de juliol de 2015 (quan van implantar aquest servei). Al Trueta, una de cada deu dones ja es decanta per aquesta opció. Aquesta pràctica també és habitual en diversos països europeus, sobretot a Gran Bretanya. L’alta precoç permet millorar l’adaptació familiar i reforçar els vincles afectius de la mare, el pare i el nadó.

Properament, els hospitals Germans Trias de Badalona i Arnau de Vilanova de Lleida posaran en marxa també aquesta possibilitat.

L’alta precoç al puerperi no seria possible sense la coordinació entre els ASSIR i els hospitals. Quan la mare demana l’alta precoç, les llevadores de l’atenció primària es desplacen al domicili de la puèrpera durant les hores posteriors a l’alta per realitzar un seguiment de l’estat de salut de la mare i el nadó.

Durant l’embaràs, els ASSIR informen les mares sobre la possibilitat de demanar l’alta precoç, que només es fa si les mares la sol·liciten després del part i es compleixen diversos requisits relacionats amb la situació clínica de la dona i el nadó. En aquest sentit, una de les condicions per poder acollir-se a l’alta precoç és que la mare hagi tingut un part eutòcic o instrumental sense complicacions i que no pateixi malalties com ara infeccions, anèmia greu, cardiopaties o alteracions endocrines. Un altre dels requisits és que l’estat de salut del nadó estigui dins de la normalitat, que s’hagi alimentat sense problemes almenys en dues ocasions i que les deposicions i miccions siguin normals. També és necessària l’absència de factors de risc familiar, social o ambiental.

Primera visita

La primera visita de la llevadora de l’ASSIR al domicili es planifica a l’hospital, abans de l’alta, o bé a través d’una trucada telefònica quan la mare i el nadó ja són a casa. La visita es du a terme entre les 24 i les 48 hores després del part i consisteix a avaluar l’estat de la mare i el nadó, observar les cures que la dona fa al nounat i a ella mateixa, assessorar sobre l’alletament matern i donar pautes per a la integració del nadó a la unitat familiar, entre altres activitats.

A banda d’avaluar els problemes físics que es poden derivar del part, durant el puerperi les llevadores de l’ASSIR comproven altres aspectes que poden afectar les dones que acaben de donar a llum, especialment si són primerenques, com ara la sobrecàrrega física i emocional que pot aparèixer durant el puerperi.

En funció de l’estat general de la mare i el nadó es planifica el seguiment durant el puerperi, tant a casa com a la consulta del CAP. En la majoria dels casos, les llevadores dels ASSIR fan una segona visita a casa de la puèrpera un dia o dos després de la primera.