Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

ICS

El Departament de Salut ha iniciat avui els tràmits previs per a la contractació del projecte hospitalari del futur Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona. A través del Servei Català de la Salut s’ha publicat l’anunci previ indicatiu a la Plataforma de Contractació Pública de la Generalitat i al Diari Oficial de la Unió Europea, per un valor estimat de 25,37 milions d’euros (IVA inclòs), que inclou la redacció dels projectes bàsic i executiu de la proposta arquitectònica que resulti guanyadora del concurs d’idees i la posterior direcció d’obra. Es tracta d’un tràmit previ i indispensable per a la posterior publicació de la licitació del contracte, que es preveu per a finals de juliol i que tira endavant després que el Govern de Catalunya aprovés el passat 24 d’abril que el Servei Català de la Salut pogués iniciar el procés de contractació.

La licitació s’articularà en dues fases. En la primera, de la que avui es fa l’anunci previ indicatiu, el Servei Català de la Salut s’encarregarà de promoure el concurs d’idees, d’on en sortiran cinc propostes guanyadores que optaran a l’adjudicació del contracte. Un cop s’obri la licitació, es disposarà d’un període de dos mesos per a presentar les propostes (sense incloure el mes d’agost). Per la qual cosa, entre octubre i novembre ja es podria disposar dels projectes finalistes.

En una segona fase, licitada per Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, s’adjudicaran el contracte de redacció del projecte i direcció d’obres mitjançant procediment negociat amb les propostes guanyadores de la primera fase. Un cop adjudicat, es disposarà d’un termini de 24 mesos per a la redacció el projecte bàsic i executiu. Pel que fa al termini de la direcció d’obra, serà el que en resulti del projecte un cop s’hagi aprovat.

El concurs d’idees que es licitarà properament prendrà com a base el Pla funcional assistencial elaborat per la Regió Sanitària de Girona en un procés que ha comptat amb la participació de ciutadania i de professionals dels hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt i que ha durat un any i mig. El document inclou tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea assistencial del futur Campus de Salut com ara els criteris d’ordenació funcional i el disseny dels espais (accessos, circuits, especificacions d’àrees...).

Quan el futur Campus sigui una realitat, permetrà augmentar un 95% l’espai assistencial en comparació amb la superfície que ocupen actualment els hospitals Trueta i Santa Caterina. El metratge final és notablement superior al previst inicialment, de tal manera que la superfície del nou hospital serà de 175.000 m2 de nova construcció, a més dels 50.000 m2 totals ja existents al Parc Hospitalari Martí i Julià.

Un espai per assistència, recerca i docència

Al futur Campus de Salut hi confluiran assistència, recerca i coneixement, ja que preveu la convivència de les facultats de les ciències de la salut a l’entorn sanitari. També està previst que s’impulsi la creació de teixit empresarial sanitari i d’innovació a l’entorn del Campus per tal de dinamitzar la zona i impulsar la demarcació a nivell econòmic. 

El Campus de Salut comprendrà els terrenys cedits pels ajuntaments de Girona i Salt, amb una capacitat aproximada de 300.000 m2 de sostre, i englobarà els equipaments existents de l’Escola universitària de la Salut i de l’Esport – EUSES- i per altra el Parc Hospitalari Martí i Julià. Tots dos, formaran part del Campus i, per tant, caldrà que estiguin integrats.

Tot i que l’objecte principal del contracte és la redacció i direcció d’obra del nou hospital, l’anunci previ indicatiu recull la voluntat de desenvolupar un Campus més enllà de l’activitat estrictament assistencial, sinó que esdevingui un espai on s’integrin la docència, la recerca i la innovació per aprofitar les sinergies a mesura que aquests es vagin desplegant. Per aquest motiu, l’anunci previ exposa la necessitat que les propostes presentades al concurs d’idees tinguin una visió global i integrada de com es pot organitzar el conjunt i les futures interrelacions.


L'Institut Català de la Salut (ICS) i l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) segueixen treballant en el desplegament de fisioterapeutes i higienistes dentals a l’atenció primària i actualment, en el conjunt dels dos perfils, s’han incorporat 32 nous professionals: 15 fisioterapeutes que presten servei a 17 EAP i 17 higienistes, en 19 EAP. Els de l'ICS i de l'IAS representen la majoria dels 44 nous professionals d'aquests perfils incorporats a la Regió Sanitària de Girona. Aquest desplegament en el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària i Comunitària (APiC) del Departament de Salut, a través del qual s’han incorporat també els referents de benestar emocional i els dietistes-nutricionistes.

La implantació dels fisioterapeutes als centres d’atenció primària té per objectiu promoure i millorar el funcionament i l’autonomia en persones que pateixen problemes de salut crònics i optimitzar el treball en xarxa amb altres agents comunitaris. Les principals afeccions sobre les que treballen són malalties musculoesquelètiques cròniques de baixa complexitat, com són la lumbàlgia, dolor a les cervicals, mal de genoll o maluc crònic, dolor d’espatlla i pacients amb risc de fragilitat.

A l'IAS-ICS Girona, els fisioterapeutes presten serveis als següents equips d’atenció primària: Anglès, Banyoles, Bàscara, Vilafant, Breda-Hostalric, Canet de Mar, Figueres, Can Gibert del Pla (Girona), Montilivi/Vila-roja (Girona), Olot, Ripoll, Camprodon, Pineda de Mar, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Sils-Vidreres-Maçanet i Tordera.

Segons l’Enquesta de salut de Catalunya del 2020 (ESCA), entre els grups de malalties que tenen més impacte en la discapacitat cal destacar les malalties musculoesquelètiques i, especialment, el mal d'esquena, l’artrosi i les patologies de parts toves, que són més prevalents en dones que en homes i en persones d’edat avançada. A més, l’OMS estima que aproximadament el 15% de la població mundial pateix algun tipus d’afectació de la funcionalitat, dels quals entre el 2% i el 4% presenten dificultats importants en el seu dia a dia.

L’atenció a aquests problemes de salut es fa de forma multidisciplinària mitjançant activitats grupals i tallers, a través de la derivació per part del metge de capçalera. Així doncs, els fisioterapeutes també tenen un paper destacat en la coordinació amb altres professionals de l’APiC: metgesses i metges de família, infermers i infermeres, professionals de treball social, referents de benestar emocionals, dietistes i nutricionistes, entre d’altres, per abordar la promoció d’hàbits saludables i la prevenció de malalties.

Atenció a la salut bucodental

D'altra banda, també s’han incorporat 17 higienistes dentals en 19 centres d’atenció primària de l'IAS-ICS Girona: Arbúcies – Sant Hilari, Anglès, Breda-Hostalric, Blanes, Figueres, Santa Clara (Girona), Montilivi/Vila-roja (Girona), Joan Vilaplana (Girona), Santa Coloma de Farners, Sils-Vidreres-Maçanet, Tordera, Canet de Mar, Roses, Ripoll, Camprodon, Bàscara, Vilafant i Cassà de la Selva.

La incorporació d’aquesta figura suposa l’inici del desplegament de la Llei de salut bucodental, que es farà progressivament durant els pròxims 5 anys, i també és una de les accions recollides en el Pla de Salut de Catalunya 2021-2025. Els higienistes dentals s’integren a les unitats d’odontologia, de manera que s’amplia la cartera de serveis augmentant les activitats preventives adreçades a la comunitat i millorant el seguiment de les malalties bucodentals en grups de risc. La seva funció és fer activitats de prevenció i promoció de la salut bucodental, així com fer el seguiment i tractament preventiu de càries i patologies periodontals de baixa complexitat als CAP i a la comunitat.

En una primera fase, aquest servei s’adreça als infants de fins a 14 anys, dones embarassades, població amb discapacitat, pacients que segueixin determinats tractaments sanitaris, com ara oncològics, i persones en risc de vulnerabilitat socioeconòmica, amb l’objectiu final d’arribar a tota la ciutadania.

La incorporació dels fisioterapeutes i els higienistes dentals se suma al desplegament de nous rols professionals a l’atenció primària, juntament amb els referents de benestar emocional i els dietistes-nutricionistes.

Image
Image
Image

El dimecres 22 de març tindrà lloc la Jornada de Portes Obertes dedicada a futurs residents interessats a fer la seva especialització en algun dels centres d'atenció primària de l'ICS Girona.

Enguany, els Centres d'Atenció Primària de l'ICS Girona obren les portes dels seus centres als futurs residents, tant de medicina familiar i comuntària com d'infermeria familiar i comunitària. Entre les 10 i les 12 h del matí, podreu visitar alguns centres d'atenció primària. Es responsables de docència us acompanyaran i podreu fer consultes i resoldre tots els vostres dubtes. Si esteu interessats a participar en aquestes visites, indiqueu-lo al formulari d'inscripció de la jornada: http://www.icsgirona.cat/ca/JPO_AP_ICSGirona

La sessió informativa tindrà lloc a partir de les 16 h a l'Aula de Formació de l'ICS Girona (Carrer Santa Clara, 33-35) i es farà en format presencial i en línia. Per fer el seguiment en línia, se us enviarà l'enllaç un cop estigueu inscrits.

Image
Image
Es va començar a treballar per poder atendre les consultes externes a distància i evitar trasllats als centres hospitalaris S’està desenvolupant des del Centre de Competències Funcionals de l’Institut Català de la Salut dins el programa SAP Argos i els centres gironins són els que estan més avançats pel que fa a la seva implantació

Més de 150 professionals dels hospitals Doctor Josep Trueta de Girona i Santa Caterina del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt estan utilitzant de manera rutinària la nova eina de vídeoconsultes que va començar a desenvolupar el Centre de Competències Funcionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) durant la pandèmia i que està previst que s’implanti a un total de 17 hospitals d’arreu de Catalunya, entre els quals els vuit de l’ICS. Aquest programa es va començar a desenvolupar en plena crisi del coronavirus davant de la necessitat de poder gestionar i atendre les consultes externes de forma no presencial.

Aquest eina té la particularitat que està integrada al sistema SAP Argos, és a dir, a l’estació clínica de treball dels professionals mèdics, de manera que compleix amb tots els requeriments de seguretat necessaris. Aquesta integració en facilita la seva utilització, i és molt intuïtiva.

A l’hora en que el pacient té programada una cita de vídeoconsulta, el professional envia un missatge de text (sms) codificat al mòbil de l’usuari, moment en què aquest entra a una sala d’espera virtual. És el professional el que decideix quan inicia la videotrucada, en funció dels pacients que té a la sala d’espera virtual, donant pas als pacients per iniciar la vídeoconsulta. El pacient es pot connectar amb el mòbil, mentre que el professional pot decidir connectar-se a través de l’ordinador (al lloc de treball o des de casa si està fent teletreball) o des del mòbil.

Fins a dia d’avui entre els hospitals Trueta i Santa Caterina s’han realitzat prop de 3.000 vídeoconsultes (1.324 al Trueta i 1.430 al Santa Caterina fins a 21 de juliol). A l’Hospital Trueta en aquest moment hi ha una cinquantena de facultatius que tenen el sistema habilitat per fer vídeoconsultes i un centenar al Santa Caterina.

Els hospitals Trueta (gestionat per l’Institut Català de la Salut) i Santa Caterina (gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària) són els centres que tenen més avançada la implantació de l’eina, que està en fase de millores a partir de les aportacions dels propis professionals. Així,a la darrera versió s’ha incorporat la possibilitat de compartir amb l’usuari la pantalla que visualitza el professional (i així,per exemple, poder mostrar el resultat de les proves que s’ha fet el pacient) i fer un xat entre el professional i el pacient. Tan mateix, s’està treballant perquè també el pacient es pugui connectar a través de l’ordinador (no només amb el mòbil) o una tauleta, que es pugui enviar informació, com ara documents de peticions d’analítiques perquè es puguin cursar a l’atenció primària, entre altres millores.

Paral·lelament s’està treballant amb la nova estació de treball clínica que ja portarà integrada aquesta nova eina de vídeoconsulta en format web i està previst que l’Hospital Trueta sigui l’hospital pilot en la implantació d’aquesta plataforma a partir de l’octubre.

El Dr. Lluís Ramió explica en aquests vídeos quines són els avantatges de la vídeo consulta (1), què permet (2), com es valora i quin és el seu futur (3). Judit, la pacient explica la seva experiència (4)

Image
Image
Image

Els pacients són atesos a la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia IAS-ICS Girona seguint el sistema informatitzat de suport al diagnòstic de demències per a l’atenció primària (SISDDAP)

Avui és el Dia Mundial de l’Alzheimer, la principal demència diagnosticada actualment

Els professionals de la xarxa d’atenció primària i dels hospitals treballen amb protocols consensuats per detectar el deteriorament cognitiu que provoquen les malalties neurodegeneratives.

Ho fan a través del sistema informatitzat de suport al diagnòstic de demències per a l’atenció primària (SISDDAP), que dóna suport al professional d'atenció primària quan té la sospita que un usuari està desenvolupant un trastorn cognitiu com, per exemple, la malaltia d’Alzheimer, que és el més prevalent. Gràcies a l’ús d’aquest programa de cribratge es potencia la coordinació entre professionals i és possible començar el tractament molt més aviat i donar pautes al pacient i la família sobre com contrarestar l’avenç de la malaltia.

Durant l’any 2015 es van visitar a la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia IAS-ICS Girona un total de 1.351 pacients seguint el protocol SISDDAP. El SISDDAP permet agilitar el flux d'informació entre l'atenció primària i l'atenció especialitzada i, d'aquesta manera, evitar desplaçaments innecessaris als pacients i familiars. Durant aquest 2015, els especialistes en la patologia han pogut donar  resposta als equips d'atenció primària sobre l'avaluació dels pacients en un termini inferior a set dies, moment a partir del qual inicia el tractament.

Aquest projecte va néixer l’any 2006 a Girona, gràcies a la col·laboració entre els equips d’atenció primària del territori i l’Hospital Santa Caterina de Salt. Les xifres actuals són molt positives i l’eina ja s’utilitza de forma habitual. L’any 2014 el SISDDAP estava plenament implantat a l'àrea de referència dels hospitals de Santa Caterina i Dr. Josep Trueta, per a una població aproximada de 300.000 habitants. Des de Girona, el programa es va estendre el 2013 a l’àrea Metropolitana Nord de Barcelona, a l’atenció primària del Vallès Oriental i als hospitals de Mollet, Granollers i Sant Celoni. Aquest any el programa s’ha estès també al territori lleidatà.

Avui, commemoració del Dia Mundial de l’Alzheimer 

El dia 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, data instituïda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Alzheimer’s Disease Internacional (ADI). L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva i és la forma més freqüent de demència en les persones grans. Com a conseqüència de l’envelliment de la població cada vegada hi ha més persones afectades per aquesta malaltia. Segons dades d’estudis comunitaris, es calcula que un 9,6% de les persones de 70 anys i més poden tenir algun tipus de demència. Segons aquestes dades i en la població de Catalunya de l’any 2015, s’estima que més de 123.000 persones estarien afectades de demència i d’aquestes un 70%, aproximadament, patirien la malaltia d’Alzheimer.

El diagnòstic precoç de qualsevol trastorn cognitiu i neurodegeneratiu millora els resultats dels tractaments, encara que no n’hi ha cap d’eficaç per contrarestar tots els seus efectes. En el cas de l’Alzheimer, els símptomes més característics són una disminució de les funcions intel·lectuals, la incapacitat de realitzar activitats quotidianes i els canvis de conducta i de personalitat. És una malaltia que també afecta molt l’entorn de la persona malalta.

Justament aquest any, amb el lema “Amb C de cuidador”, la jornada vol reivindicar i visualitzar la figura del cuidador familiar. La malaltia d’Alzheimer produeix en la persona afectada una pèrdua progressiva de la capacitat de poder ser autònoma en les activitats de la vida diària i, segons la fase en què es trobi l’evolució de la malaltia, el pacient que té Alzheimer haurà de dependre d’un cuidador la major part del dia.