IAS

El divendres 20 de setembre, en coincidència amb la celebració del Dia Mundial de l'Alzheimer (21 de setembre), tindrà lloc a l'Hospital Santa Caterina la II Jornada sobre la Malaltia d'Alzheimer i altres demències", organitzada per la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina.
La jornada està dirigida especialment a professionals de l’atenció primària de salut, però també a altres professionals amb interès d’avançar en el coneixement de la malaltia.
Jornada gratuïta, amb inscripció obligatòria.
FEU AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ.
 Data límit: 16/09/2024 Programa - Descàrrega de programa 09.00 h Benvinguda.
  09.20 h Biomarcadors en Alzheimer i altres demències.
Teresa Osuna, neuròloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.
09.40 h Recerca en Alzheimer des de Girona? microARN com a biomarcadors de la malaltia d'Alzheimer.

Grup de Neurobiologia cel·lular i molecular de la UdG.
10.00 h Tractaments presents i futurs en demència.
Anna Cots, neuròloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

10.20 h Altres demències.
Imma Pericot, neuròloga de la Unitat de Trastorns cognitius.
10.40 h Torn obert de preguntes.
11.00 h Pausa cafè.
11.30 h Tractament farmacològic de les alteracions conductuals en demència.

Remei Girona, cap clínic d'atenció intermèdia del centre La República.
11.50 h Tractament no farmacològic de les alteracions conductuals en demència.
Emili Rodríguez, neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns Cognitius.
12.10 h Paper de la infermera gestora.
Infermeres gestores de la Unitat de Trastorns Cognitius.
12.
30 h Qualitat en l'atenció a les demències.
Toni Turon, neuròleg emèrit de la Unitat de Trastorns Cognitius.
13.00 h Torn obert de preguntes.
13.30 h Cloenda.

Amb el títol “Necessitats clíniques no resoltes: la visió de l’ICS Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària”, la reunió ha permès escoltar de primera mà cinc propostes procedents de l’Hospital Trueta, del Santa Caterina, de l’Atenció Primària i de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions

La configuració de la Jornada s’ha treballat durant les darreres setmanes, en les quals la Unitat d’Innovació va rebre 45 reptes

Professionals de l’ICS a Girona i de l’IAS van compartir reptes i necessitats clíniques detectades a partir de la seva experiència durant la Jornada organitzada dimecres dins del cicle de reunions Hospital Connection, que impulsa CataloniaBio & HealthTech, entitat que aplega més de 200 empreses del sector de la biomedicina i la salut a Catalunya. L’acte, celebrat a la Farinera Teixidor de Girona, va permetre presentar els cinc reptes més rellevants, procedents de diverses àrees assistencials dels hospitals Trueta i Santa Caterina, de l’atenció primària i de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, i que suposen una oportunitat per al desenvolupament de solucions conjuntes hospital-empresa per arribar al pacient.

Amb el títol “Necessitats clíniques no resoltes: la visió de l’ICS Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària”, la Jornada va ser una oportunitat per escoltar de primera mà els professionals dels centres i les necessitats segons la seva experiència diària amb els pacients i procediments. La configuració de la Jornada s’ha estat treballant durant les darreres setmanes, en les quals des de la Unitat d’Innovació impulsada recentment per l’ICS Girona i l’IAS s’ha gestionat la recepció i valoració de les propostes fetes pels seus professionals. En total es van rebre 45 propostes procedents del Trueta, del Santa Caterina, de l’atenció primària i de la  Xarxa de Salut Mental i Addiccions, de les quals cinc van ser les seleccionades per ser presentades durant la Jornada de dimecres. A l’hora de determinar les escollides, s’han seguit criteris relacionats amb el seu valor innovador, l’impacte que poden tenir en el sector i la viabilitat del desenvolupament.

Àngels Morales, gerenta de l’ICS Girona i l’IAS, i Cristina Adroher, directora d’Estratègia, Innovació i Qualitat, van ser les encarregades de donar la benvinguda al centenar d'assistents abans d’iniciar l’exposició dels cinc reptes a càrrec dels seus impulsors. Aquestes intervencions van permetre explicar les principals característiques de cada proposta, la situació de partida, els requeriments específics per assolir la solució desitjada i l’evolució plantejada.

Amb el títol  ‘Geolocalització de material hospitalari’, representants d’infermeria de l’IAS van exposar el primer repte, basat en la necessitat de disposar d’una tecnologia que permeti localitzar l'aparellatge hospitalari i, com a conseqüència, millorar la gestió del seu ús. D’aquesta manera, s’evitaria la pèrdua de temps que sovint provoca la cerca d’aquest material pel fet de ser compartit i que endarrereix l’inici dels procediments.

El repte presentat des de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions es va centrar en la resolució de problemes a través de l’autoregulació emocional. Per aconseguir-ho, es proposa desenvolupar una tecnologia que permeti entrenar determinats pacients mitjançant exercicis mentals que afavoreixin la seva capacitat d’identificar i gestionar situacions problemàtiques per millorar la seva resposta emocional.

Per la seva part, des del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’IAS va identificar la necessitat de disposar d’un dispositiu per monitorar els parts a la banyera de manera més precisa respecte als mètodes actuals. En aquest context, el dispositiu hauria de fer una determinada anàlisi de l’aigua i determinar valors que permetin determinar millor aquells casos en què hi ha risc per a la mare.

Des d’Anestesiologia del Trueta, el repte presentat va reflectir el benefici que suposaria integrar la intel·ligència artificial (IA) en els processos de programació quirúrgica i aprofitar la capacitat d’aquesta tecnologia per gestionar les dades, els temps de les intervencions i els equips quirúrgics requerits per treure’n més bon rendiment.

Finalment, des del Servei de Neurologia del Trueta es va destacar la capacitat de potenciar els procesos de rehabilitació a partir de la realitat virtual i la ludificació. Una tecnologia que s'està aplicant en entorns de rehabilitació postictus, però que presenta clares opcions per seguir explorant millores o ampliar l’àmbit d'aplicació.

La Unitat d’Innovació, impulsada dins de l’aliança estratègica que mantenen l’ICS Girona i l’IAS, vetllarà per propiciar les col·laboracions que permetin avançar en el possible desenvolupament dels reptes proposats i assolir la millora tècnica o assistencial plantejada. A la vegada, continuarà estimulant la generació de propostes innovadores, l’assessorament i la formació.

Amb la Jornada Hospital Connection de dimecres, es posa de manifest el potencial de la demarcació de Girona com a pol destacat dins del teixit empresarial vinculat a la salut. En aquest context, la reunió va estar precedida pel debat sobre les oportunitats i reptes de l’ecosistema de salut a Girona, organitzat al matí per Girona Talent, una iniciativa pensada per a l’intercanvi d’idees i de coneixement, amb l’objectiu d’impulsar la innovació i l’emprenedoria. Un dels projectes que s’han tractat és el del futur Campus Salut, amb l’anàlisi de l’experiència d’altres projectes similars al territori a càrrec de representants del sector sanitari.

1   2   3   

4  

Foto 1. Els professionals de l'ICS Girona i l'IAS encarregats de presentar les cinc propostes seleccionades per a la jornada. 

Foto 2 3, 4.Imatges de les diferents intervencions de la jornada, que va tenir lloc a la Farinera Teixidor de Girona. 

L'Institut Català de la Salut (ICS) i l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) segueixen treballant en el desplegament de fisioterapeutes i higienistes dentals a l’atenció primària i actualment, en el conjunt dels dos perfils, s’han incorporat 32 nous professionals: 15 fisioterapeutes que presten servei a 17 EAP i 17 higienistes, en 19 EAP. Els de l'ICS i de l'IAS representen la majoria dels 44 nous professionals d'aquests perfils incorporats a la Regió Sanitària de Girona. Aquest desplegament en el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària i Comunitària (APiC) del Departament de Salut, a través del qual s’han incorporat també els referents de benestar emocional i els dietistes-nutricionistes.

La implantació dels fisioterapeutes als centres d’atenció primària té per objectiu promoure i millorar el funcionament i l’autonomia en persones que pateixen problemes de salut crònics i optimitzar el treball en xarxa amb altres agents comunitaris. Les principals afeccions sobre les que treballen són malalties musculoesquelètiques cròniques de baixa complexitat, com són la lumbàlgia, dolor a les cervicals, mal de genoll o maluc crònic, dolor d’espatlla i pacients amb risc de fragilitat.

A l'IAS-ICS Girona, els fisioterapeutes presten serveis als següents equips d’atenció primària: Anglès, Banyoles, Bàscara, Vilafant, Breda-Hostalric, Canet de Mar, Figueres, Can Gibert del Pla (Girona), Montilivi/Vila-roja (Girona), Olot, Ripoll, Camprodon, Pineda de Mar, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Sils-Vidreres-Maçanet i Tordera.

Segons l’Enquesta de salut de Catalunya del 2020 (ESCA), entre els grups de malalties que tenen més impacte en la discapacitat cal destacar les malalties musculoesquelètiques i, especialment, el mal d'esquena, l’artrosi i les patologies de parts toves, que són més prevalents en dones que en homes i en persones d’edat avançada. A més, l’OMS estima que aproximadament el 15% de la població mundial pateix algun tipus d’afectació de la funcionalitat, dels quals entre el 2% i el 4% presenten dificultats importants en el seu dia a dia.

L’atenció a aquests problemes de salut es fa de forma multidisciplinària mitjançant activitats grupals i tallers, a través de la derivació per part del metge de capçalera. Així doncs, els fisioterapeutes també tenen un paper destacat en la coordinació amb altres professionals de l’APiC: metgesses i metges de família, infermers i infermeres, professionals de treball social, referents de benestar emocionals, dietistes i nutricionistes, entre d’altres, per abordar la promoció d’hàbits saludables i la prevenció de malalties.

Atenció a la salut bucodental

D'altra banda, també s’han incorporat 17 higienistes dentals en 19 centres d’atenció primària de l'IAS-ICS Girona: Arbúcies – Sant Hilari, Anglès, Breda-Hostalric, Blanes, Figueres, Santa Clara (Girona), Montilivi/Vila-roja (Girona), Joan Vilaplana (Girona), Santa Coloma de Farners, Sils-Vidreres-Maçanet, Tordera, Canet de Mar, Roses, Ripoll, Camprodon, Bàscara, Vilafant i Cassà de la Selva.

La incorporació d’aquesta figura suposa l’inici del desplegament de la Llei de salut bucodental, que es farà progressivament durant els pròxims 5 anys, i també és una de les accions recollides en el Pla de Salut de Catalunya 2021-2025. Els higienistes dentals s’integren a les unitats d’odontologia, de manera que s’amplia la cartera de serveis augmentant les activitats preventives adreçades a la comunitat i millorant el seguiment de les malalties bucodentals en grups de risc. La seva funció és fer activitats de prevenció i promoció de la salut bucodental, així com fer el seguiment i tractament preventiu de càries i patologies periodontals de baixa complexitat als CAP i a la comunitat.

En una primera fase, aquest servei s’adreça als infants de fins a 14 anys, dones embarassades, població amb discapacitat, pacients que segueixin determinats tractaments sanitaris, com ara oncològics, i persones en risc de vulnerabilitat socioeconòmica, amb l’objectiu final d’arribar a tota la ciutadania.

La incorporació dels fisioterapeutes i els higienistes dentals se suma al desplegament de nous rols professionals a l’atenció primària, juntament amb els referents de benestar emocional i els dietistes-nutricionistes.

Es consolida un model assistencial en el diagnòstic i tractament de les malalties del son a la Regió Sanitària de Girona liderat per l’atenció primària i el Servei de Pneumologia dels hospitals Trueta-Santa Caterina

Les noves instal·lacions permetran incrementar entre el 20-25% el nombre d'estudis i proves del son

El projecte ha permès traslladar-hi la unitat de l’hospital Trueta i augmentar així la capacitat d’hospitalització del centre de Girona per a diferents especialitats

L’Hospital de Santa Caterina de Salt ha estrenat a finals d’abril unes noves instal·lacions per a la Unitat del Son del Servei de Pneumologia dels hospitals Trueta-Santa Caterina. El nou equipament permetrà, d’una banda, incrementar el nombre d’estudis i proves del son, gràcies a l’ampliació de l’estructura amb què s’ha dotat el nou servei, i d’altra part, augmentar la capacitat d’hospitalització de l’Hospital Trueta, gràcies a l’alliberació d’espais que s’ha aconseguit amb el trasllat de la unitat.

La nova unitat està dotada amb quatre habitacions insonoritzades, amb llit individual, bany i butaca ergonòmica. Les habitacions estan equipades amb control de temperatura i dispositius d’enfosquiment adients per als estudis del son. També disposen dels sistemes tecnològics que permeten, d’una banda, el control a distància dels equips de CPAP (pressió positiva continua a la via aèria) i VMNI (ventilació mecànica no invasiva), i de l’altra, la supervisió del pacient a través de vídeo, i la comunicació entre el professional i la persona en estudi ingressada. Les noves instal·lacions compten amb una sala de control i una sala polivalent, amb equip de videoconferència per al treball en xarxa dels professionals de la unitat amb els de l’atenció primària i altres hospitals de la regió sanitària. Aquests equips configuren una unitat virtual de suport, clau perquè els professionals dels CAP i els especialistes pneumòlegs i infermers interactuïn en el diagnòstic, tractament i seguiment dels pacients. La unitat també disposa d’espai específic per a secretaria, despatxos per als professionals i sala d’espera.

El nou equipament de la Unitat del Son del Trueta-Santa Caterina, acreditada com a unitat multidisciplinària d’alta complexitat des de l’any 2017, permetrà fer un major nombre d’estudis del son hospitalaris diaris com la polisomnografia completa en població adulta i pediàtrica. Es tracta  d’un estudi que es fa durant la nit, supervisat pel professional infermer especialitzat. Permet el registre d'ones cerebrals que poden identificar si la persona està desperta o dormida i les diferents fases del son, el nivell d'oxigen a la sang, la freqüència respiratòria i cardíaca, el ronc, la posició, i també registrar els moviments oculars i musculars durant el son. Aquesta prova va dirigida a les persones que pateixen una dolència del son com la somnolència durant el dia, cansament, ronc fort, o si hi ha sospita d’altres trastorns com l'apnea obstructiva del son, l'insomni, la narcolèpsia o la síndrome de moviments periòdics de les cames durant el son. Concretament es preveu un increment de l’activitat de l’ordre del 20-25%, amb unes 4.800 proves del son a l’any.

La unitat, integrada per  tres pneumòlegs, set infermers experts en son, un  tècnic —també especialista—, i personal administratiu, atén els pacients de l’àrea d’influència del Trueta com a hospital general bàsic del Gironès nord i Pla de l’Estany, i del Santa Caterina, com a hospital comarcal del Gironès sud i la Selva interior (328.457 habitants). La derivació al servei es fa des de l’atenció primària o per indicació d’altres especialistes en cas de sospita de malaltia del son.

Els trastorns del son

Els trastorns del son són problemes relacionats amb el fet de dormir i inclouen dificultat per agafar el son o romandre adormit, d'adormir-se en moments inapropiats, d'excés de son o conductes anormals mentre es dorm. Les malalties del son, i sobretot les alteracions respiratòries del son, són un dels motius principals de consulta dels serveis de pneumologia en general. Les persones afectades per trastorns del son també poden desenvolupar trastorns neurocognitius, cardiorespiratoris, inflamatoris i metabòlics com a conseqüència dels episodis repetits d'obstrucció total (apnees) o parcial (hipopnees) de la faringe.

De manera específica, l’apnea del son és un dels trastorns del son més prevalents i infradiagnosticats. Es calcula que afecta el 25% de les persones entre els 30 i 70 anys, i augmenta amb l’edat i l’índex de massa corporal.

Més de 1.500 pacients valorats de l’apnea del son a l’atenció primària

Amb les noves instal·lacions es fa un pas endavant en la consolidació d’un model assistencial en el diagnòstic i tractament de les malalties del son al territori, que es desplega amb un visió d’atenció integrada entre l’hospital i l’atenció primària.
En aquest marc, es posa de relleu el projecte Innòbics-SAHS, impulsat l’any passat pel Servei de Pneumologia dels hospitals Trueta-Santa Caterina a la Regió Sanitària de Girona¹ per al diagnòstic i tractament de l’apnea obstructiva del son des dels centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS).

L’objectiu d’Innòbics SAHS és facilitar als pacients que siguin majoritàriament diagnosticats i tractats al seu CAP de referència. En l’actualitat, el projecte ja està implantat a nou equips d’atenció primària: Salt, Sarrià, Taialà, Celrà, Arbúcies-Sant Hilari, Santa Coloma de Farners, Sils-Vidreres-Maçanet, Anglès i Montilivi. Segons el registre d’activitat, des del gener de 2022 i fins a finals de març de 2023, s’han avaluat als CAP un total de 1.561 pacients, als quals se’ls ha fet el text de cribratge amb què es detecta el risc d’apnea del son; d’aquests, 1.238 han estat derivats a la infermera o infermer del son del CAP, que els ha ensenyat com fer la prova del polígraf del son, a casa, per al seu diagnòstic. Segons els resultats d’aquesta prova, un 16% de pacients no tenien cap patologia del son (199), un 26% ha estat derivat a la unitat del son hospitalària per completar l’estudi (324), i un 58% dels pacients ha estat tractat d’apnea del son a l’atenció primària amb tractament CPAP (715), amb el suport de la unitat virtual de l’hospital.

La nova Unitat del Son ha estat possible gràcies a les obres de reforma de la unitat de Medicina Interna del Santa Caterina. Les obres, que s’han dut a terme al llarg d’aquest darrer any, han suposat una inversió de 429 mil euros aproximadament (obra i equipament). Les tres habitacions alliberades de l’antiga unitat, ubicada a l'Hospital Trueta, es destinaran a l’hospitalització convencional.

L’accés a la nova unitat es troba a l’Edifici La República del Parc Hospitalari Martí i Julià, connectat amb l’Hospital Santa Caterina. La seva posada en marxa s’està fent de manera gradual i els pacients són informats del canvi per telèfon i carta, amb la cita programada.

Descàrrega de fotografies. Autor. IAS

¹  El projecte té un pressupost de 3,1 milions d’euros, i és finançat per EIT Health i cofinançat per les nou entitats que hi participen: l’Institut Català de la Salut a Girona, l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), la Fundació TIC Salut Social, el Centro Hospitalar Lisboa Norte, Pulso Ediciones, TRC Informática, Interuniversitair Micro-Electronica Centrum, ResMed Spain, i OXIGEN Salud. En l’àmbit internacional, en aquest projecte és clau el suport d’EIT Health, que és una xarxa de més de 150 partenaires amb el suport de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, que és un organisme de la Unió Europea. Per aquest motiu, el projecte Innòbics tindrà un accés ampli als coneixements i les capacitats de tots els socis europeus.

El cap del Govern i el conseller de Salut, Manel Balcells, han visitat aquest dijous les obres d’ampliació de l’Hospital Santa Caterina de Salt

El cap de l’Executiu i el conseller Balcells s’han reunit amb l’equip Impulsor del Pla funcional del nou Campus, on s’han tractat els principals progressos

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, juntament amb el conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, han visitat aquesta tarda les instal·lacions de l’Hospital Santa Caterina de Salt, on s’estan executant les obres d’ampliació del bloc quirúrgic, vinculades al projecte del Campus de Salut, i també de la nova àrea de rehabilitació, cofinançades amb fons europeu. Abans de la visita d’obres en la qual també ha participat la delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, també s’ha celebrat una reunió amb l’Equip Impulsor del Pla funcional assistencial del futur Campus, on s’han tractat els principals avanços. “L’objectiu del Govern de la Generalitat és fer més fàcil la vida de la ciutadania”, ha expressat el president Aragonès durant l’atenció als mitjans de comunicació que ha fet juntament amb el conseller Balcells. El cap de l’Executiu ha explicat que la construcció dels nous quiròfans i les noves sales de tractament també s’emmarquen en el Campus de Salut que “transformarà la xarxa sanitària” d’aquest territori. “El Campus de Salut és un projecte molt ambiciós que busca alinear el treball dels principals centres vinculats a l’àmbit de la salut de les comarques gironines”, ha explicat el president que ha apuntat que el treball conjunt i coordinat dels diferents actors “afavoreix la innovació, el progrés i la millora constant de l’atenció que rep la ciutadania”. El president també ha volgut recordar que el pressupost que ara s’està tramitant al Parlament prioritza serveis públics com el sistema de salut “permetent tirar endavant millores” com les que s’estan fent a l’hospital Santa Caterina i que “serveixen d’exemple de la transformació social que el Govern està impulsant”. El conseller de Salut, Manel Balcells, ha manifestat que "aquestes obres que avui hem estat veient ja són una peça del futur Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona, per tant, són uns treballs que es fan pensant en el nou hospital i en el dimensionat del Campus". Balcells ha posat en valor la tasca que està duent a terme l'Equip Impulsor del Pla funcional, que definirià els aspectes que marcaran les bases del model assistencial del futur hospital. El conseller de Salut ha posat l'accent en la visió integral del sistema i l'aposta per reforçar l'atenció primària, destacant algunes de les obres previstes al Gironès, com ara l'ampliació de CAP de Cassà de la Selva.El "La salut l'hem de veure com un tot i l'objectiu és millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania", ha conclòs. Pel que fa a l’ampliació de l’àrea quirúrgica, el disseny de l’obra s’ha fet tenint en compte la futura ubicació del Campus de Salut de Girona –a tocar del Parc Hospitalari Martí i Julià- i suposa un avançament dels equipaments previstos en el futur complex sanitari. El projecte compta amb una inversió de 12,8 milions d’euros (8,5 milions d’obra i 4,3 milions d’equipament). Els treballs consisteixen en la construcció de quatre nous quiròfans per a cirurgia major ambulatòria (CMA), que s’afegiran als set actuals. En total s’actuarà sobre una superfície de 1.920 m² i un cop finalitzada l’obra, es podrà incrementar la capacitat quirúrgica entre 5.200 i 5.600 intervencions anuals de CMA. L’ampliació permetrà també alleugerir les llistes d’espera i avançar en la complementarietat dels dos hospitals de referència en consonància amb el que serà el futur Campus de Salut, és a dir, incrementar les derivacions al Santa Caterina d’intervencions quirúrgiques de pacients de l’Hospital Trueta, en el marc de l’aliança estratègica de l’Institut Català de la salut a Girona (ICS) i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). Paral·lelament, també s’està executant la nova àrea de rehabilitació ambulatòria en el Parc Hospitalari Martí i Julià que unificarà el servei que es dona a la població del Gironès, Pla de l’Estany i Selva Interior. El projecte compta amb una inversió prevista de 4,6 milions d’euros (3,3 milions d’obra i 1,3milions d’equipament). Un cop finalitzada l’obra, la rehabilitació ambulatòria es repartirà entre els espais del Centre sanitari Güell i la Clínica Salus Infirmorum, com fins ara, i els nous del Parc Hospitalari Martí i Julià, on també es faria la rehabilitació hospitalària de l’Institut d’Assistència Sanitària. El nou espai s’ubicarà en el soterrani del centre sociosanitari der l’edifici la República i inclourà tractaments de fisioteràpia (bàsics i complexos) i de logopèdia i s’ha dissenyat d’acord amb les necessitats actuals però també futures. S’actuarà sobre 1.782 m² i es construiran 8 sales de tractament i 3 consultes, a més d’espais per als professionals.

Progressos en el Campus de Salut

Durant la reunió amb l’Equip Impulsor (format per professionals dels hospitals Trueta i Santa Caterina) s’han exposat els principals resultats dels tres processos participatius realitzats amb professionals dels hospitals Trueta i Sant Caterina, en el marc del disseny del Pla funcional. La participació es va iniciar el mes d’agost i des d’aleshores s’han fet tres processos (Urgències, Hospitalització i Crítics adults). En conjunt, s’han recollit 818 respostes en els respectius qüestionaris telemàtics i s’han celebrat cinc grups focals amb 72 participants en total. En termes generals, els participants se’ls ha interpel·lat sobre el model assistencial i la distribució i característiques dels espais. El pla funcional, un cop finalitzat, haurà de descriure la cartera de serveis i tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea assistencial del futur Campus de Salut. També es preveu en el marc de la redacció del Pla funcional assistencial del nou hospital de la Regió Sanitària Girona un procés de participació per tal de recollir l’opinió de la ciutadania en relació a les principals característiques del nou centre de salut.

Inversions en atenció primària del Gironès

Des del Servei Català de la Salut, i en consonància amb el compromís d’enfortiment de l’atenció primària, també s’han promogut les obres d’ampliació del centre d’atenció primària de Cassà de la Selva. Els treballs s’han adjudicat recentment per valor de 2,1 milions d’euros, finançats a través del fons europeu REACT-UE. A aquest import caldrà afegir 90.000 euros més d’inversió prevista de nou equipament, no inclòs en la subvenció. L’obra consistirà en la construcció de 21 noves consultes en un nou edifici que s’aixecarà en paral·lel a l’actual en un solar cedit per l’Ajuntament de Cassà de la Selva. El nou edifici projectat complirà també criteris d’eficiència energètica i serà altament sostenible. A banda, actualment s’estan executant altres millores en centres d’atenció primària del Gironès. Entre elles, destaca l’ampliació del CAP Santa Clara de Girona, amb un cost de 575.000 euros i consistents en la creació de vuit consultes noves i les obres per resoldre les filtracions d’aigua i reparar danys ocasionats per inundats del CAP Alfons Moré i Paretas de Salt. Aquests darrers tenen un cost de 488.000 euros i se centren en la impermeabilització de la coberta i l’arranjament de desperfectes causats per forts aiguats. A més, en els pressupostos del Govern de la Generalitat per aquest 2023, també hi destaca l’estudi del projecte de construcció del nou Centre d’Atenció Primària Eixample de Girona. Així mateix, també hi ha previstes diferents obres per valor d’1,6 milions al Centre sanitari Güell de Girona, on es construiran 4 noves consultes; al CAP Jordi Nadal de Salt, d’adequació de la zona d’atenció a la ciutadania; i a l’edifici de la Direcció d’Atenció Primària de l’ICS Girona.

En paral·lel, també s’estan executant diferents obres destacades a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, per valor de 29,2 milions d’euros, entre les quals hi ha la nova àrea de radiologia intervencionista, la millora de la planta de ginecologia i obstetrícia, el nou laboratori de reproducció humana assistida i l’ampliació del bloc quirúrgic i l’hospital de dia oncohematològic.

Fotomuntatge de com quedarà l'edifici del bloc quirúrgic vist des de l'exterior i fotomuntatge de com quedarà l'àrea de rehabilitació.