El projecte és un dels 12 seleccionats pel comitè avaluador de la convocatòria i és el que rebrà la segona quantitat de diners més alta, 250.000 €. L’estudi, que compta amb la participació de la Universitat de Girona, de la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya i la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut, dels hospitals Trueta i Santa Caterina i de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP-Jordi Gol), així com de l’empresa Gen inCode i diversos centres sanitaris dels Estats Units, analitzarà la predisposició genètica al risc coronari com un element pronòstic de la gravetat en cas de patir la COVID-19.
L’estudi CARGENCORS, sigles en anglès d’estratificació de risc de COVID-19 amb una puntuació genètica de risc coronari (CARdiovascular GENetic risc score for Risk Stratification of patients positive for SAR-Cov-2 (COvid19) virus), ha estat seleccionat pel comitè avaluador del FONDO SUPERA LA COVID-19, atorgat per l’associació Crue Universidades Españolas, el CSIC i el Banco Santander. Amb una dotació de 8,5 milions d’euros, aquest fons finançarà projectes en diversos àmbits amb l’objectiu de minimitzar l’impacte de l’actual pandèmia, amb tres línies prioritàries, la recerca aplicada, projectes d’impacte i rendibilitat social i enfortiment de la capacitat TIC del sistema universitari de l’Estat.
El projecte CARGENCORS és un dels 12 seleccionats i el que rebrà la segona dotació econòmica més elevada, amb 250.000 euros. El lideren investigadors i metges de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Hospital del Mar, així com de la Universitat de Girona / IDIBGI, dels hospitals Trueta i Santa Caterina, la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya i l’IDIAP-Jordi Gol. També hi col·labora l’empresa Gen inCode i diversos centres mèdics dels Estats Units, el Mount Sinai Hospital, la universitat Weill Cornell Medicine i el Columbian Presbyterian Hospital, tots tres de Nova York, i la Indiana University School of Medicine.
Anàlisi de 2.000 pacients
L’estudi es basa en el fet que els coronavirus afecten el sistema cardiovascular i que diversos estudis apunten a nivells de mortalitat més elevats en pacients amb COVID-19 que presentaven factors de risc cardiovascular previs. L’estudi es realitzarà a partir de l’anàlisi de les mostres i la informació clínica d’un miler de pacients que hagin ingressat a l’Hospital del Mar o que hagin estat visitats a l’atenció primària de Barcelona, i d’un miler de pacients gironins que hagin tingut infecció per coronavirus SARS-CoV-2, una part dels quals atesos a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i la resta pels centres d’atenció primària de l’ICS Girona sense necessitat d’ingrés hospitalari (l’IDIAPJGol Girona es farà càrrec de la detecció i seguiment d’aquests casos).
Les mostres d’aquests 2.000 pacients seran processades al Centre de Genètica Cardiovascular de la Universitat de Girona / Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), amb uns panells genètics, especialment dissenyats per part dels investigadors UdG / IDIBGI, que analitzaran les variables genètiques associades a la malaltia cardiovascular, risc d’inflamació i risc de trombosi. Els resultats que se n’obtinguin seran analitzats pels epidemiòlegs de l’IMIM.
El Dr. Jaume Marrugat, investigador principal de l’estudi, director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM i membre del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), destaca que el projecte analitzarà si es pot utilitzar la predisposició genètica al risc coronari com un element pronòstic de gravetat en pacients amb COVID-19. Per fer-ho “analitzarem un conjunt de 50 variants genètiques relacionades amb la inflamació, la trombosi i l’expressió de la via del receptor ACE2, que identifiquen a pacients predisposats a la resposta hiperinflamatòria durant la infecció provocada pel coronavirus SARS-CoV-2”, explica.
El Dr. Marrugat confia que “aquests descobriments haurien de permetre una estratificació del risc de pacients millorada i, a la vegada, una millor identificació de, l’aproximadament, 10% de la població amb risc de desenvolupar les formes més greus de la COVID-19”. En cas de demostrar-se aquesta relació, es disposaria d’una eina útil per preveure quins pacients poden tenir un pitjor pronòstic. També per elaborar protocols adaptats a aquesta realitat i per prioritzar a les campanyes de vacunació, quan es disposi de la vacuna, als grups de població més vulnerables.
Els investigadors confien que els resultats del seu treball serveixin per complementar els criteris de les mesures de salut pública com el confinament o la quarantena, així com avançar en l’atenció preventiva als pacients amb més risc de complicacions en cas d’infecció per COVID-19.
