Primària

L’atenció primària de la Regió Sanitària Girona ha millorat el grau de satisfacció de la ciutadania amb l’atenció rebuda en 0,40 punts, passant d’una 7,64 el 2022 a 8,03 el 2023, segons es desprèn de l’últim Pla d’enquestes de percepció, experiència i satisfacció d’usuaris (PLAENSA). Els resultats també indiquen una millora en la fidelitat dels usuaris i gairebé 9 de cada 10 (el 88,1%) tornaria al centre que els atén (més de 3 punts per sobre del 2022, quan se situava en el 84,7%). L’objectiu del PLAENSA és incorporar la veu de la ciutadania en la millora de la qualitat dels serveis sanitaris. La satisfacció és un sentiment subjectiu de la persona que rep el servei i té un gran valor per a la gestió, la planificació i provisió de serveis sanitaris.

L’enquesta interpel·la la ciutadania en diferents aspectes relacionats amb l’experiència al centre de salut on ha sigut atesa, com ara el tracte del personal, els canals per rebre atenció, el soroll, la neteja o si les explicacions s’entenen. Els aspectes més ben valorats són la neteja (95,4%), la comprensió de les explicacions (94,8%), el tracte del personal d’infermeria (96,2%) i de medicina (93,7%) i la coherència de les explicacions (94,3%). Així mateix, un 91,3% dels enquestats creu que està en bones mans i un 89,2% valora positivament el temps que li ha dedicat el professional de medicina.

L’indicador que més creix respecte el 2022 és el relacionat amb l’accessibilitat i que avalua la percepció del pacient a l’hora d’agendar el dia de la visita: augmenta un 7%, passant del 63,1% el 2022 al 70,2% el 2023. Aquesta evolució positiva s’emmarca en el Pla de millora de l’accessibilitat de la ciutadania a l’atenció sanitària del Departament de Salut impulsat fa un any amb l’objectiu de millorar la resolució de l’atenció primària. També millora la valoració dels diferents canals existents per rebre atenció (que passa del 79,6% al 86,6%) i l’atenció rebuda al CAP fora de l’horari habitual (incrementa del 75,1% al 81,8%). A més, tots els àmbits de l’enquesta superen la mitjana global de Catalunya.

En conjunt, 11 dels 20 indicadors –el 55%– se situen en nivells d’excel·lència amb una puntuació superior al 90%, mentre que en l’enquesta del 2022 en van ser 9. Els resultats permeten que cada àrea bàsica de salut identifiqui quines són les aspectes de millora segons la perspectiva del ciutadà i poder-hi implementar les mesures correctores pertinents.

El Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA©) és un projecte que va començar l'any 2001 per avaluar la qualitat del servei i el grau de satisfacció de les persones usuàries amb els diferents serveis sanitaris públics, amb l'objectiu d'obtenir una informació que resulta molt valuosa per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en aquests serveis.

Programació per motius

Per tal de seguir millorant l’accessibilitat de la ciutadania a l’atenció primària, el Departament de Salut implantarà durant aquest 2024 la Programació per motius a tots els equips d’atenció primària de Catalunya. Es tracta d’un nou sistema d’accés per adequar les necessitats freqüents de motiu de consulta amb el perfil professional que l’hauria d’atendre, la tipologia de visita i la demora adequada per oferir una atenció més resolutiva per a la ciutadania.

Aquesta nova eina ha estat consensuada amb professionals assistencials i administratius de 120 equips d’atenció primària (EAP). El desplegament es farà de forma progressiva i els primers en incorporar el sistema a la Regió Sanitària Girona seran els equips d’atenció primària de Santa Clara (Girona), Taialà (Girona), Tordera, Blanes, Sils-Vidreres-Maçanet, Breda-Hostalric, Arbúcies-Sant Hilari, Palafrugell i Calella.

El passat 14 de desembre de 2023 es va celebrar en l’entorn del Monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols la 1a Jornada de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Sant Feliu de Guíxols que, sota el lema “Fem-ho possible!”, tenia l'objectiu de promoure una recerca de qualitat i amb una visió transformadora i innovadora de l’equip. Estructurada en dues taules i tres ponències amb docents interns i externs de prestigi, la jornada es va desenvolupar durant tot el matí, partipant més d’un centenar de professionals de l’EAP.

La Taula Inaugural va comptar amb la presència de l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, la directora de l’EAP Sant Feliu de Guíxols, Raquel Tena i la responsable de Processos i Continuïtat d'Atenció Primària (AP) i a la Comunitat de la Direcció d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) – Institut d’Atenció Sanitària (IAS) Girona, Antònia Sabench.

En la seva ponència inaugural, “Estem motivats per a fer recerca?” la referent de recerca de l'EAP, la metgessa de família Carme Jarca, va presentar l’evolució de la recerca a l’EAP en els darrers 9 mesos. Després d’una avaluació inicial personalitzada de cada categoria professional va construir un pla de recerca motivador per a l’equip. Com a resultat finalitza l’any 2023 amb una participació de 22 comunicacions a jornades i congressos, alguna amb premi, la participació a l’assaig multicèntric nacional SCOUT que valora 3 fàrmacs recomanats en infeccions del tracte urinari no complicades en dones i culmina amb l’actual jornada de R+D+I dedicada especialment als residents de Medicina Familiar i Comunitària i als tutors docents de l’EAP.

La primera taula, titulada “Construïm un equip d’Atenció Primària des de la visió R+D+I” i moderada per la doctora Isabel Legazpi, la coordinadora docent de l’EAP, va incloure a més a més de representants de varies categories professionals de l’EAP, a Letícia Troyano, metgessa de família i tècnic de recerca de la Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Girona ICS i a Laura Serrano, pacient i regidora de Salut de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Cadascú va expressar la seva visió envers el tema i en conjunt van concloure que per la transformació de l’actual sistema d’Atenció Primària cal treballar a tots els nivells en clau de R+D+I, un camí emocionant, que ens permet créixer com a equip més forts cap a nous horitzons i paradigmes, generar coneixement i avenços socials en forma de qualitat de vida i salut per a tots els usuaris.
Des de la Universitat Southern de Dinamarca, a on desenvolupa actualment la seva activitat com a “lektor”, Carles Llor, metge de família i coordinador del GRIP de l’IDIAP Jordi Gol, va presentar la primera ponència on-line “Malalties Infeccioses en Atenció Primària: una mirada al futur”. Llor va explicar la seva trajectòria en recerca, destacant els recents projectes com HAPPY PATIENT i SCOUT i la seva visió transformadora i innovadora en el camp de malalties infeccioses a nivell europeu, nacional i català, convidar-nos a col·laborar activament en projectes de recerca.

Durant la pausa es van poder visualitzar totes les 22 comunicacions realitzades per l’equip durant l’any 2023 mitjançant pantalla digital i codis QR.

La segona ponència, també via online des de Madrid a través d'AulaVirtualSanitaria.es “El futur està aquí - Intel·ligència Artificial (IA) i les seves futures aplicacions en Atenció Primària” en la qual Eduardo Tornos i Eva Añón, experts en el tema, van presentar a l’equip d’una forma dinàmica i interactiva eines actuals d’IA útils per la nostra activitat diària, exposant les seves limitacions, així com les perspectives de futur immediates de la IA i la transformació secundària de l’Aatenció Primària.

La següent taula, “Fórmules d’èxit de la R+D+I en xarxa pel futur de l’APm” va debutar amb la intervenció on-line des de Barcelona de Francesc Xavier Cos que va presentar l’Oficina de Suport a la Innovació i Recerca (OSIR) i el seu paper com a eix fonamental de coordinació en el ecosistema català per a promoure la recerca i la innovació en salut, la gestió del coneixement i fer xarxa d’innovació amb altres entitats de recerca a nivell nacional i internacional (EIT Health). A continuació, Rafel Ramos, cap de  la Unitat de Suport a la Recerca (USR) IDIAP Jordi Gol de Girona va donar detalls sobre la intensa activitat de la seva unitat i la tasca de suport que ofereix a tots els professionals d’AP del territori gironí, insistint sobre la importància de la transferència de coneixement obtingut mitjançant la recerca a la nostra societat i el rol actual i en el futur del Campus Salut de la Universitat de Girona. Va donar detalls de varis projectes d’èxit del nostre territori com per exemple el REGICOR, ODISEA i HELENA. Tot això, per a motivar a l’equip de professionals de Sant Feliu de Guíxols per a trobar i prioritzar aquelles temes d’interès del seu entorn arran dels quals dissenyar projectes de recerca de qualitat i amb resultats transferibles als nostres usuaris.

Carmen Andreu, coordinadora de Recerca i Innovació del Serveis de Salut Integrats de Baix Empordà (SSIBE) va explicar les estratègies en recerca de la seva empresa i els projectes actuals que porten a terme. Pel que fa la innovació va donar detalls de “L’Espai Pro-beta”, un laboratori de transformació des d’on treballen amb els projectes d’innovació que formen part de la Xarxa d’Innovació en Salut de les Comarques Gironines (XISCG). Envers el tema de noves tecnologies i a IA la doctora va emfatitzar la importància de les dades en el mon de la IA i que actualment des del SSIBE s’estan plantejant oferir-se a les empreses com a camp de proves per noves tecnologies aplicables en salut. Va finalitzar la seva intervenció motivant l’equip a fer recerca basada en un bon pla estratègic així com treballar en xarxa, la clau d’èxit dels processos de R+D+I.

La tècnic de recerca Aïna Fuster de la USR Catalunya Central, farmacòlega especialitzada en salut digital, va explicar la trajectòria de la seva unitat coordinada per Josep Vidal-Alaball, un model de d’èxit de recerca i innovació a l’ICS. Com a eixos principals de la seva activitat ells prioritzen la formació intensiva en recerca dels residents e Medicina Familiar i Comunitària i Infermeria Comunitària des del primer any, mitjançant un curs immersiu intensiu, seguit d’un acompanyament proper durant tot el seu procés formatiu, promovent la paricipacio a congressos amb comunicacions de qualitat i la presentació del projecte final de l’especialitat amb resultats aplicables. Per l’altra banda potencien els doctorats i tutoritzen treballs de final de grau de medicina i per tant posicionen la recerca en AP des de la carrera de Medicina.

El Comitè Organitzador està satisfet amb els resultats obtinguts i l‘èxit de la jornada i molt agraït a tots els convidats externs per la seva participació, col·laboració i suport. Creu que s’ha donat un pas important per a motivar a tot l’equip per a fer més recerca de qualitat, per obrir nous horitzons amb visió de R+D+I i sobretot per fer xarxa amb altres institucions i entitats.
La jornada de R+D+I de l’equip, amb una cadència bianual, tindrà la propera edició al novembre 2025 quan esperen presentar resultats rellevants i transferibles a la societat així com poder gaudir de la participació d’altres professionals externs, inclòs pacients i empreses innovadores col·laboradores

Aquest mes de gener s’ha posat en funcionament el nou Equip Pediàtric Territorial de la Garrotxa i el Ripollès (EPTGiR), integrat per professionals de pediatria de l’Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa, l’Hospital de Campdevànol i l’Institut Català de la Salut (ICS). Aquesta nova organització permet continuar garantint que tots els infants i adolescents de 0 a 14 anys d’aquesta àrea tinguin la possibilitat de ser atesos per un especialista pediàtric al seu centre d’atenció primària de referència.

L’EPTGiR neix de la integració dels equips pediàtrics ja existents a la Garrotxa i al Ripollès, creats al 2012 i 2014 respectivament, i permet donar resposta a les necessitats assistencials de la població pediàtrica de les dues comarques, superant així la manca d’especialistes al Ripollès. La creació de l’EPTGiR, no només garanteix l’assistència pediàtrica a l’atenció primària del Ripollès, sinó que es recuperen les hores d’aquests especialistes a consulta arribant a les 130 hores setmanal. L’organització de l’equip s’anirà adaptant en funció de les necessitats assistencials. Aquest increment de l’atenció repercuteix tant els CAP de Campdevànol i Ribes de Freser gestionats per l’Hospital de Campdevànol, com els de Ripoll, Camprodon i Sant Joan les Abadesses que depenen de l’ICS. A més, al CAP de Ripoll garanteix l’assistència sanitària de 8h a 20h els dies laborables, cosa que fins ara només es donava cobertura una part de la jornada.

L’objectiu d’aquesta aliança és proporcionar i garantir la màxima qualitat en l’atenció dels infants i adolescents en el seu territori de referència, superant la manca de pediatres del Ripollès –situació que és generalitzada arreu de Catalunya- i potenciar un únic model assistencial territorial, utilitzant els mateixos circuits i protocols. El fet de treballar en xarxa també permet apropar l’assistència a l’entorn natural de l’infant i a la seva comunitat, per garantir en tot moment una atenció pediàtrica eficient i de qualitat. Aquests objectius s’alineen amb el Pla Estratègic d’Ordenació de l’Atenció de Pediatria del Departament de Salut, amb el qual es vol potenciar l’Atenció Primària i construir-la com l’eix central en la planificació i l’ordenació dels serveis de salut de Catalunya.

A efectes pràctics, els infants i adolescents del Ripollès continuaran tenint un pediatre i una infermera pediàtrica al seu CAP de referència. El nou equip està format per 14 pediatres i 15 infermeres pediàtriques de l’atenció primària a més del grup d’infermeria pediàtrica de l’Hospital d’Olot.

Actualment, segons dades del Registre Central de persones Assegurades (RCA), el març del 2019 el nombre d’infants i adolescents de 0 a 14 anys a la Garrotxa i el Ripollès és d’11.654, 8.493 a la Garrotxa i 3.161 al Ripollès. L’EPTGiR assumeix l’atenció pediàtrica hospitalària i de primària de la Garrotxa.

Fotografies de la roda de premsa, realitzada al CAP de Ripoll, a càrrec de Josep Carreras, director del sector Girona nord del Servei Català de la Salut, Joan Grané, gerent de l'Hospital de Campdevànol i Anton Foguet, director assistencial de l'Equip Pediàtric territorial de la Garrotxa i el Ripollès.

En relació al comunicat dels pediatres de l’Equip d'Atenció Primària de Salt, des de la Gerència territorial de l’ICS a Girona volem fer els següents aclariments:

-         La població pediàtrica assignada a l'ABS de Salt és de 8.017 habitants, dels quals el 80% es concentra  al municipi de Salt, mentre que la resta està repartida entre Bescanó, Fornells de la Selva, Vilablareix i Aiguaviva.

-         A l’ABS de Salt, hi ha 8 equips de pediatria (metge/ssa i infermer/a), dels quals 6 presten atenció a Salt i els altres 2 als consultoris locals dels municipis esmentats.

-        Segons l'estudi de càrregues de pediatria elaborat per l'Institut Català de la Salut al juny del 2019, a l'ABS li  corresponen 7,6 pediatres amb una ràtio promig de 1.054 infants. Aquest estudi de càrregues estima variables com l'índex socioeconòmic, el percentatge de infants menors de 3 anys i la presència de malaltia.

-     La situació actual a l'ABS de Salt es la següent: que dels 8 professionals mèdics de pediatria només es disposa de 6, atès que una jubilació que es va produir al setembre encara no ha pogut ser coberta i des de novembre una professional es troba en situació de baixa.  Respecte la possible marxa d'una altra pediatra al febrer, des de l'ICS Girona s'està parlant amb la professional per intentar que es quedi a l'equip.

-    Des de la Direcció d'Atenció Primària s'està treballant activament des de l'estiu per a buscar nous professionals per ocupar aquests llocs, tasca complicada donada la coneguda situació generalitzada de manca de professionals, sobretot de determandes especialitats com ara la pediatria.

-  Per fer front a la situació, de manera temporal , s'ha ofert  als professionals de pediatria de l’EAP Salt poder assumir, de manera voluntària, una   assignació addicional de pacients i major jornada laboral amb l'increment retributiu corresponent, tal i com està recollit en els  acords de sortida de vaga de novembre del 2018

-  També, des de la Direcció d'Atenció Primària s’ha demanat als professionals de pediatria d’altres EAP i així com del Servei de Pediatria de l’Hospital Santa Caterina del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt i del Hospital Josep Trueta que, de manera provisional, col.laborin amb l'atenció de la població pediàtrica de Salt.

Es crearà un equip d’experts, ubicat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, que estarà format per professionals de pediatria i treball social de l’Institut Català de la Salut i professionals de psicologia i psiquiatria de l’Institut d’Assistència Sanitària 

El Departament de Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies han presentat aquest matí a Girona el nou ‘Protocol d’actuació de maltractaments a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut’, que actualitza el que estava vigent des de 2008. Una de les novetats del document consisteix en ampliar el paper dels professionals d’atenció primària i comunitària en la prevenció i la detecció d’aquesta problemàtica. Per això, se’ls dona eines en la seva actuació per ajudar a evitar situacions de maltractament i a diferenciar què és un maltractament i què no, reduir el marge d’interpretació subjectiva i afavorir la detecció i notificació de casos.

Un dels avenços del protocol és la voluntat d’evitar la victimització secundària dels infants i adolescents, sense caure en l’infradiagnòstic, per exemple evitant la repetició de les diligències que es practiquen en aquests casos i actuant, en general, amb mínima intervenció, amb rapidesa i amb especialització, de manera que no es prolongui de manera innecessària el seu patiment.

En l’elaboració del protocol han col·laborat més d’una seixantena de professionals de diferents disciplines i nivells assistencials de Catalunya, a més de professionals de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per la seva banda, el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han reordenat el model d’atenció tenint en compte les necessitats i expectatives actuals, amb una visió integral que potencia el nivell d’atenció primària comunitària –inclosa l’atenció a la salut mental- i els serveis d’urgència dels hospitals de referència.

El protocol contempla la necessitat de crear equips d’experts. En aquest sentit, a la Regió Sanitària de Girona, l’Equip Funcional d’Experts en abusos sexuals i maltractament greu estarà ubicat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i estarà format per professionals de diferents disciplines: pediatria, treball social, psicologia, psiquiatria, amb suport d’infermeria pediàtrica i un administratiu. Aquest Equip s’encarregarà de fer el diagnòstic sanitari i el tractament inicial i d’assessorar els professionals de primària i dels hospitals comarcals. Aquest Equip, que començarà a ser operatiu al 2020, s’integrarà a la Unitat d’atenció integrada que desplegarà més endavant la DGAIA al nostre territori.

El protocol contempla la formació i sensibilització dels professionals sanitaris. D’una banda, els integrants de l’Equip Funcional d’Experts, que rebran una formació específica i a fons, i de l’altra la resta de professionals sanitaris, amb especial èmfasi en els d’atenció primària, per tal que coneguin el protocol, les mesures preventives a aplicar, els criteris de detecció dels possibles casos de maltractament i abusos sexuals a la infància, com actuar davant d’aquestes situacions, quins circuits s’han establert i com es treballa la recuperació de l’afectat. 

A nivell de Catalunya, s’està desenvolupant un apartat a l’eCAP (la història clínica informatitzada d’atenció primària) que permetrà als professionals d’atenció primària introduir dades d’infants atesos amb indicadors de risc de maltractament. Aquestes dades es connectaran amb el Registre Unificat de Maltractaments Infantils de Salut (RUMI salut), que des del 2009 permet recollir informació de casos atesos als hospitals de Catalunya amb servei de pediatria, ginecologia i obstetrícia.

Així mateix, per facilitar que els professionals recullin la informació de forma més estructurada s’han dissenyat tres models de documents: la fitxa de notificació de situació de risc o desemparament infantil dels serveis de salut, l’informe d’atenció sanitària, i el comunicat judicial; tots tres models s’incorporaran als sistemes dels diferents dispositius sanitaris, que es nodriran progressivament de les dades de les pròpies històries clíniques de cada nivell assistencial.

Proactivitat dels professionals i valoració integral dels casos

 La visió positiva i preventiva tracta d’anticipar-se al problema i estimular el bon tracte de l’infant i l’adolescent en la seva màxima amplitud per, d’aquesta manera, no haver de resoldre les conseqüències d’una negligència en la seva atenció. Així doncs, per tal de contribuir a la reducció o eradicació de casos nous abans que el problema es presenti, cal implementar mesures preventives per donar suport i apoderament a les famílies perquè fomentin el bon tracte.

La detecció de qualsevol tipus de maltractament (físic, psicològic o emocional, per negligència o abandonament, abús sexual, etc.) requereix d’una actitud proactiva per part dels agents implicats i la seva valoració final com a tal ha de ser fruit d’un estudi global, que uneixi les visions sanitàries i psicosocials. El protocol, per exemple, apunta indicadors de sospita –en infants i adolescents, però també en pares, mares i tutors- per avaluar si s’està davant d’un cas de maltractament i estableix quines actuacions (proves, exploracions físiques, entrevistes) i tractaments s’han de seguir en funció de la gravetat dels fets.

A més, d’una banda, el protocol dedica un apartat específic per al maltractament prenatal, el que té lloc quan no s’ofereix al fetus totes les atencions que li calen; és a dir, quan una gestant, per exemple, s’alimenta de forma deficient, consumeix drogues, està en una situació de vulnerabilitat o està sent maltractada, tal i com es recull en el protocol de violència masclista.

De l’altra, la guia també recomana actuacions per detectar el maltractament en nadons. En aquest sentit, s’entén que un moment de gran vulnerabilitat són aquests primers mesos de vida, sobretot si es tracta del primer fill o filla. Llavors, diversos factors poden generar frustració en els progenitors, un fet que sumat al desconeixement del risc que pot suposar sacsejar un nadó, pot generar situacions que posin en greu risc la seva vida. Per això, es recomana fer cerca activa de signes de fatiga dels progenitors i fer consell preventiu sobre el sacseig des dels serveis de neonatologia dels hospitals i de forma coordinada amb els centres d’atenció primària.

Per últim, el protocol també vetlla per protegir els professionals sanitaris que, sovint, viuen situacions d’estrès emocional important en atendre infants o adolescents que pateixen o estan en risc de patir un maltractament. En aquest sentit, es remarca la necessitat que les entitats proveïdores on presten servei els professionals els garanteixin recursos i condicions de treball que els facin sentir segurs per a actuar com correspongui.