adolescència

Alumnes de cinquè i sisè d’educació primària de quatre escoles han participat en la segona edició de la iniciativa, impulsada per l’Institut Català de la Salut a Girona a través de l’Equip d’Atenció Primària Taialà, la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, la Fundació Sanitària de Mollet i la Corporació de Salut del Maresme i la Selva La capacitat del projecte va quedar reflectida en la prova pilot completada el 2023 i que va detectar un 5,6% d’alumnes amb risc lleu i 1,4% amb risc moderat després d’una primera valoració

Detectar el risc de soledat no volguda en preadolescents per tal de prevenir problemes de benestar emocional derivats d’aquesta situació és l’objectiu del projecte Zona Mood, que impulsa l’Institut Català de la Salut de Girona a través de l’Equip d’Atenció Primària Taialà, juntament amb la Fundació Sanitària Mollet i els equips d’atenció primària de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa i de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. L’actuació s’ha desenvolupat durant els darrers mesos amb alumnes de cinquè i sisè d’educació primària de quatre escoles, els quals han participat en sessions grupals per detectar aquests sentiments de soledat. Per percebre el risc s’utilitza l’escala de valoració SESFaR, dissenyada pels mateixos professionals que impulsen Zona Mood i avalada per un grup multidisciplinari d’experts dels àmbits sanitari, social i educatiu. Aquesta escala té en compte aspectes de l'àmbit sanitari i de benestar emocional, relacional, familiars, educatius i socials. A partir d’aquesta detecció es pot fer una intervenció precoç per afavorir el benestar emocional dels infants i les seves famílies. La bona rebuda del projecte fa que els seus impulsors plantegin poder-lo estendre a més territoris.

El projecte va sorgir com un treball final del Màster en Gestió Integral de Serveis en Atenció Primària, Socials i Hospitalaris (GESAPH) i es fonamenta en la integració dels sistemes sanitari, social i educatiu per donar resposta a la soledat no volguda en preadolescents des de la detecció fins a la definició de mesures adients. La capacitat del projecte va quedar reflectida en la prova pilot completada el 2023 i que va detectar un 5,6% d’alumnes amb risc lleu i un 1,4% amb risc moderat després d’una primera valoració. Hi van participar 68 alumnes de les escoles El Far de Calella, al Maresme, i Agustí Gifre de Sant Gregori de Girona. 

Aquest 2024 s’ha avançat en la implementació del mètode de treball i les eines necessàries per dur a terme la intervenció, i s’ha ampliat la mostra d’alumnes a quatre centres educatius, ja que al Far de Calella i l’Agustí Gifre de Sant Gregori s’hi han sumat l’Escola Taialà de Girona i Castanyer de Sant Joan les Fonts.

La primera fase de la intervenció consisteix a facilitar l’escala SESFaR  als centres participants per conèixer el context inicial dels alumnes de cinquè i de sisè. L’elecció d’aquesta franja educativa es justifica pel fet de ser una etapa en què ja es poden detectar problemàtiques vinculades a la soledat no volguda. D’aquesta manera, els impulsors de Zona Mood poden anticipar-se i evitar que aquest sentiment augmenti. En aquest context, a partir de les dades recollides, una comissió avaluadora formada per professionals de referència dels alumnes dels àmbits sanitari, social i educatiu fa una primera detecció de possibles casos i dissenya actuacions personalitzades que s’acordaran amb les famílies i els mateixos alumnes en risc.

L’experiència de la prova pilot va reflectir que, en la majoria de casos, la Comissió Avaluadora va suggerir fer una derivació al pediatre de l’infant, en una decisió consensuada amb la família. Més puntualment, també es van proposar derivacions al Programa de prescripció social i salut (PSS) per tal d’identificar activitats comunitàries destinades a millorar el benestar emocional.  Posteriorment, la segona valoració extreta de l’escala SESFaR va permetre observar que un alumne havia passat de risc de moderat a lleu pel que fa a la soledat no volguda; dos van passar de ‘risc lleu’ a ‘sense risc’, i es van detectar dos casos nous amb ‘risc lleu’.

Aquesta Comissió Avaluadora es combina amb tres sessions grupals a les escoles, que segueixen una dinàmica similar a la d’un taller d’activitats, en aquest cas dirigides per l’educador o educadora social del centre, la o el professional d’infermeria vinculat al centre educatiu a través del programa ‘Salut i escola’ o del servei de pediatria i el o la referent de benestar emocional i comunitària (RBEC). Les sessions també introdueixen la figura del local influencer, un alumne de quart d’educació secundària (ESO) o de batxillerat interessat en el projecte i que ha desenvolupat algun treball relacionat amb la temàtica. Aquesta presència afavoreix la cohesió i la pertinença al grup a partir d’un vincle generacional més proper als alumnes que hi participen.

En l’última sessió grupal, d’aproximadament una hora de durada, els impulsors del projecte tornen a passar l’escala SESFaR per comparar l’evolució dels infants a qui ja s’ha fet alguna intervenció, o bé detectar nous possibles casos.

Projecte seleccionat pel Hub d'Innovació Social i Sanitària

La valoració positiva que ha rebut Zona Mood, tant pel seu mètode de treball com pels resultats inicials obtinguts, va quedar reflectida el passat desembre, quan el Hub d'Innovació Social i Sanitària (HiSS) el va seleccionar entre més de 80 propostes per rebre finançament per al seu desenvolupament i possible projecció a més territoris.

Zona Mood seguirà el setembre, una vegada es reprengui el curs escolar, amb l’objectiu d’avançar a l’hora de detectar la soledat no volguda en preadolescents, amb el benefici que suposa per prevenir problemes vinculats al benestar emocional i la disminució consegüent de la pressió assistencial.

 

Es crearà un equip d’experts, ubicat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, que estarà format per professionals de pediatria i treball social de l’Institut Català de la Salut i professionals de psicologia i psiquiatria de l’Institut d’Assistència Sanitària 

El Departament de Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies han presentat aquest matí a Girona el nou ‘Protocol d’actuació de maltractaments a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut’, que actualitza el que estava vigent des de 2008. Una de les novetats del document consisteix en ampliar el paper dels professionals d’atenció primària i comunitària en la prevenció i la detecció d’aquesta problemàtica. Per això, se’ls dona eines en la seva actuació per ajudar a evitar situacions de maltractament i a diferenciar què és un maltractament i què no, reduir el marge d’interpretació subjectiva i afavorir la detecció i notificació de casos.

Un dels avenços del protocol és la voluntat d’evitar la victimització secundària dels infants i adolescents, sense caure en l’infradiagnòstic, per exemple evitant la repetició de les diligències que es practiquen en aquests casos i actuant, en general, amb mínima intervenció, amb rapidesa i amb especialització, de manera que no es prolongui de manera innecessària el seu patiment.

En l’elaboració del protocol han col·laborat més d’una seixantena de professionals de diferents disciplines i nivells assistencials de Catalunya, a més de professionals de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per la seva banda, el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han reordenat el model d’atenció tenint en compte les necessitats i expectatives actuals, amb una visió integral que potencia el nivell d’atenció primària comunitària –inclosa l’atenció a la salut mental- i els serveis d’urgència dels hospitals de referència.

El protocol contempla la necessitat de crear equips d’experts. En aquest sentit, a la Regió Sanitària de Girona, l’Equip Funcional d’Experts en abusos sexuals i maltractament greu estarà ubicat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i estarà format per professionals de diferents disciplines: pediatria, treball social, psicologia, psiquiatria, amb suport d’infermeria pediàtrica i un administratiu. Aquest Equip s’encarregarà de fer el diagnòstic sanitari i el tractament inicial i d’assessorar els professionals de primària i dels hospitals comarcals. Aquest Equip, que començarà a ser operatiu al 2020, s’integrarà a la Unitat d’atenció integrada que desplegarà més endavant la DGAIA al nostre territori.

El protocol contempla la formació i sensibilització dels professionals sanitaris. D’una banda, els integrants de l’Equip Funcional d’Experts, que rebran una formació específica i a fons, i de l’altra la resta de professionals sanitaris, amb especial èmfasi en els d’atenció primària, per tal que coneguin el protocol, les mesures preventives a aplicar, els criteris de detecció dels possibles casos de maltractament i abusos sexuals a la infància, com actuar davant d’aquestes situacions, quins circuits s’han establert i com es treballa la recuperació de l’afectat. 

A nivell de Catalunya, s’està desenvolupant un apartat a l’eCAP (la història clínica informatitzada d’atenció primària) que permetrà als professionals d’atenció primària introduir dades d’infants atesos amb indicadors de risc de maltractament. Aquestes dades es connectaran amb el Registre Unificat de Maltractaments Infantils de Salut (RUMI salut), que des del 2009 permet recollir informació de casos atesos als hospitals de Catalunya amb servei de pediatria, ginecologia i obstetrícia.

Així mateix, per facilitar que els professionals recullin la informació de forma més estructurada s’han dissenyat tres models de documents: la fitxa de notificació de situació de risc o desemparament infantil dels serveis de salut, l’informe d’atenció sanitària, i el comunicat judicial; tots tres models s’incorporaran als sistemes dels diferents dispositius sanitaris, que es nodriran progressivament de les dades de les pròpies històries clíniques de cada nivell assistencial.

Proactivitat dels professionals i valoració integral dels casos

 La visió positiva i preventiva tracta d’anticipar-se al problema i estimular el bon tracte de l’infant i l’adolescent en la seva màxima amplitud per, d’aquesta manera, no haver de resoldre les conseqüències d’una negligència en la seva atenció. Així doncs, per tal de contribuir a la reducció o eradicació de casos nous abans que el problema es presenti, cal implementar mesures preventives per donar suport i apoderament a les famílies perquè fomentin el bon tracte.

La detecció de qualsevol tipus de maltractament (físic, psicològic o emocional, per negligència o abandonament, abús sexual, etc.) requereix d’una actitud proactiva per part dels agents implicats i la seva valoració final com a tal ha de ser fruit d’un estudi global, que uneixi les visions sanitàries i psicosocials. El protocol, per exemple, apunta indicadors de sospita –en infants i adolescents, però també en pares, mares i tutors- per avaluar si s’està davant d’un cas de maltractament i estableix quines actuacions (proves, exploracions físiques, entrevistes) i tractaments s’han de seguir en funció de la gravetat dels fets.

A més, d’una banda, el protocol dedica un apartat específic per al maltractament prenatal, el que té lloc quan no s’ofereix al fetus totes les atencions que li calen; és a dir, quan una gestant, per exemple, s’alimenta de forma deficient, consumeix drogues, està en una situació de vulnerabilitat o està sent maltractada, tal i com es recull en el protocol de violència masclista.

De l’altra, la guia també recomana actuacions per detectar el maltractament en nadons. En aquest sentit, s’entén que un moment de gran vulnerabilitat són aquests primers mesos de vida, sobretot si es tracta del primer fill o filla. Llavors, diversos factors poden generar frustració en els progenitors, un fet que sumat al desconeixement del risc que pot suposar sacsejar un nadó, pot generar situacions que posin en greu risc la seva vida. Per això, es recomana fer cerca activa de signes de fatiga dels progenitors i fer consell preventiu sobre el sacseig des dels serveis de neonatologia dels hospitals i de forma coordinada amb els centres d’atenció primària.

Per últim, el protocol també vetlla per protegir els professionals sanitaris que, sovint, viuen situacions d’estrès emocional important en atendre infants o adolescents que pateixen o estan en risc de patir un maltractament. En aquest sentit, es remarca la necessitat que les entitats proveïdores on presten servei els professionals els garanteixin recursos i condicions de treball que els facin sentir segurs per a actuar com correspongui.