MaratoTV3

L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) lidera una recerca que estudiarà el vincle entre l’Apnea Obstructiva del Son i les malalties cardiovasculars. Aquest projecte, finançat per La Marató de TV3, es farà en col·laboració amb el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

L'Apnea Obstructiva del Son (AOS) és un trastorn del son que afecta sis milions de persones a Espanya, perònomés un 10% són diagnosticades i tractades. “Un aspecte preocupant de l'AOS és la seva estreta relació amb les malalties cardiovasculars”, assenyala la Dra. Olga Tura, investigadora consolidada del grup de recerca Respiratori de l’IDIBGI que lidera aquest projecte.

De fet, el risc de desenvolupar una malaltia cardiovascular és un 50% més gran per a les persones amb aquest trastorn en comparació amb aquelles que no el tenen. Per tot plegat, el diagnòstic i tractament correctes de l’AOS es converteixen en un problema de salut pública.

L’AOS provoca pauses repetides en la respiració, anomenades apnees, durant més de 10 segons mentre es dorm. Durant l’apnea, l’aire no pot fluir amb normalitat als pulmons i provoca una baixada dels nivells d'oxigen, fent que la persona desperti del son. Si aquests episodis es repeteixen al llarg del temps, causen lesions cel·lulars importants i un augment de la inflamació dels teixits.

Models dels vasos sanguinis en 3D

El projecte estudiarà com afecten les apnees contínues del son al teixit endotelial, que revesteix l'interior dels vasos sanguinis. Aquest teixit juga un paper clau en la regulació de la circulació sanguínia i controla que no es formin coàguls. Així, es determinarà si els pacients amb AOS tenen el teixit endotelial danyat, i, també, quin tipus de dany presenten, per valorar si això explica l’alta predisposició a desenvolupar una malaltia cardiovascular.

Per primera vegada, s’utilitzaran tècniques innovadores de modelització de vasos sanguinis, incloent la creació d’estructures 3D en miniatura amb les pròpies cèl·lules dels pacients. Les estructures se sotmetran a condicions de flux sanguini i baix nivell d’oxigen per reflectir el que passa a la vida real i avaluar l’eficàcia de nous tractaments, i així valorar si es podrien traslladar a la pràctica clínica. Per exemple, per primer cop en l’Apnea Obstructiva del Son, s’estudiarà l’ús de fàrmacs rejovenidors o fàrmacs que eliminen les cèl·lules endotelials danyades o envellides.

Aquests fàrmacs també seran testats en la part del projecte que realitzarà el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas del CSIC. L’equip liderat per l’investigador Dr. Eduardo Oliver s’ocuparà d’avaluar els efectes de l’AOS en el model animal del ratolí i la capacitat d’aquests nous fàrmacs de revertir o curar l’endoteli danyat. “Gràcies als nostres models animals, validarem la capacitat de vàries teràpies novedoses de prevenir o revertir els danys que l’apnea del son provoca sobre la circulació pulmonar i el cor, fet que suposarà un avenç molt important per a fer front a aquesta malaltia” explica el Dr. Oliver.

Avaluació genètica i molecular

El projecte no es limitarà a l'estudi de les cèl·lules endotelials; també estudiarà les implicacions genètiques i moleculars en els pacients amb AOS. Aquesta anàlisi proporcionarà una visió detallada de la salut cel·lular i podria obrir noves vies per al tractament i la prevenció de les malalties cardiovasculars relacionades amb l'AOS.

L’estudi de l’Apnea Obstructiva del Son a l’IDIBGI i el Trueta

El grup de recerca Respiratori de l’IDIBGI està vinculat al Servei de Pneumologia de l’Hospital Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, i és liderat pel Dr. Ramon Orriols, que alhora és el cap del mateix servei.

Una de les principals línies de recerca d’aquest grup és l’estudi de l’Apnea Obstructiva del Son, en la qual també treballen en el projecte europeu INNOBICS-SAHS. En aquest cas, la recerca estudia com millorar el diagnòstic d’aquest trastorn en el conjunt de la població per poder tractar a totes les persones afectades per l’AOS, l’altre gran repte de la malaltia.

Els tres projectes es repartiran prop de 840.000 euros

La Fundació La Marató de TV3 va fer públics el passat dimecres 30 d'octubre els 43 projectes de recerca sobre càncer que rebran els fons de l’edició de La Marató de 2018, en la inversió anual en recerca més gran de la seva història. Entre els escollits, cal destacar tres projectes que desenvoluparan investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), que rebran gairebé 840.000 euros els propers tres anys.

Els investigadors premiats van recollir els guardons en un acte que va tenir lloc a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, amb la presència de les conselleres de Presidència i de Salut, Meritxell Budó i Alba Vergés; la vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i del Patronat de la Fundació La Marató de TV3, Núria Llorach; el president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, Joan Sala; el director de la Fundació La Marató de TV3, Lluís Bernabé, i el director general de Recerca i Innovació del Departament de Salut, Robert Fabregat.

Els projectes de l’IDIBGI premiats són els següents:

• El projecte “Teràpies i biomarcadors específics dels òrgans per tal de millorar el tractament de la metàstasi cerebral” està liderat pel doctor Joaquim Bosch, referent clínic de càncer de pulmó de l’ICO Girona-IDIBGI, i hi col·laboraran els grups liderats pel doctor Manuel Valiente, investigador principal del Grup de Metàstasi Cerebral del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), i el grup del doctor Alfonso Calvo, del Centro de Investigaciones Médicas Aplicadas (CIMA) de la Universidad de Navarra. Aquest projecte, que analitzarà teràpies i biomarcadors òrgan-específics per tal de millorar el tractament de la metàstasi cerebral, cercarà tractaments més efectius i precisos contra aquest tipus de càncer mitjançant una nova estratègia centrada en crear un entorn hostil per a les cèl·lules cancerígenes al cervell. El projecte rebrà un finançament de 400.000 euros.
• El projecte “Anàlisi de patrons de la microbiota associats al càncer de pàncrees i estudi del seu paper en la inflamació de l'hoste, l'estrès oxidatiu i l'estat immunitari” està liderat pel doctor Eric J. Duell, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i pel doctor Xavier Aldeguer, cap de servei de l'Aparell Digestiu i  investigador de l’IDIBGI. El seu projecte, que rebrà un finançament de 299.146,21 euros, estudiarà els canvis de la microbiota intestinal associats a la pancreatitis crònica que pot predisposar a patir càncer de pàncrees, un dels més mortals. A l’estudi es pretén valorar si aquests canvis es poden utilitzar com a senyal per a la prevenció i detecció precoç d’aquest tipus de càncer.
• El projecte “Biomarcadors no invasius per a l'estratificació del risc del càncer de pròstata: glicoformes del PSA i ressonància magnètica multiparamètrica” està coordinat per la doctora Esther Llop, del grup de recerca de Bioquímica del Càncer de la Universitat de Girona (UdG), juntament amb el doctor Josep Comet, cap de servei d'Urologia de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i investigador de l’IDIBGI. Aquest projecte consisteix en l’optimització i avaluació de dues metodologies no invasives per millorar el diagnòstic del càncer de pròstata, que permetria que els pacients amb sospita de tumors més agressius poguessin ser tractats de forma més ràpida i efectiva. També permetria reduir el nombre de biòpsies en pacients amb baix risc de tenir un tumor significatiu, evitant així tractaments innecessaris. El projecte rebrà un finançament de 140.625 euros.