càncer

El centre gironí opera cada any entre 60 i 70 tumors hepàtics, el 90% dels quals es realitzen per laparoscòpia i un 10% amb cirurgia robòtica La Unitat Hepatobiliar i Pancreàtica del Servei de Cirurgia General i Digestiva s’ha consolidat com un referent nacional i internacional en la cirurgia mínimament invasiva hepàtica

Aquest mes de gener passat, el Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta va fer l’operació de càncer de fetge per via laparoscòpica número 500. Aquestes operacions les realitzen els membres de la Unitat Hepatobiliar i Pancreàtica, que es va crear l’any 2005 i que està formada per dos cirurgians i quatre cirurgianes. L’alternativa mínimament invasiva a la cirurgia oberta convencional és la laparoscòpia, en la qual s’utilitza una petita càmera (el laparoscopi) per veure-hi dins l’abdomen, on s’accedeix a través de petits orificis a la cavitat abdominal.

La primera operació de tumor hepàtic realitzada al Trueta per via laparoscòpica es va fer l’any 2005. Des d’aquell any i fins a l’any 2010 s’havien fet poques intervencions per aquest tipus d’abordatge, tan sols una o dues l’any. La resta es realitzaven per cirurgia oberta. Va ser aquest any 2010 quan, des del Servei, es va decidir iniciar un procés de transformació en la via d’abordatge, i apostar més per la laparoscòpia. Aquest canvi va anar acompanyat d’una estada a l’Hospital Henri Mondor de París per part del responsable de la Unitat, el doctor Santi López Ben, a més d’una important formació de la resta de l’equip.

El gran salt va arribar dos anys més tard, el 2012, amb un augment molt significatiu de casos i, a partir de 2013, quan la via d’abordatge preferent ja era la laparoscòpia. Ara, deu anys més tard, el 90% de les intervencions per càncer de fetge es fan per aquesta via i el Trueta s’ha convertit en l’Hospital de Catalunya que més casos ha fet amb aquest mètode d’abordatge quirúrgic. A l’Hospital Trueta s’operen, cada any, entre 60 i 70 tumors hepàtics.

“Al principi operàvem per laparoscòpia els casos més fàcils: tumors únics, petits i ben localitzats. Cada vegada vam anar avançant més: més nombre de tumors,  que comportessin més reseccions, amb localitzacions més complexes...” explica López Ben, que afegeix que “en aquest moment només s’operen per via oberta aquells casos en què cal fer moltes reseccions i que comportarien un increment de temps o bé aquells que, per algun motiu, no es poden fer per laparoscòpia”. 

En el 60-65% dels casos, el càncer al fetge és fruit d’un procés de metàstasi, mentre que només en el 10-15 % dels pacients el tumor hepàtic és primari, és a dir, s’origina al fetge mateix. La resta són càncers a les vies biliars o lesions benignes.

Estudi comparatiu

Un cop s’havien fet les primeres 50 operacions, la Unitat Hepatobiliar i Pancreàtica va realitzar un estudi que comparava les dues vies d’abordatge quirúrgic. Aquesta investigació va concloure que amb la via laparoscòpica s’obtenien els mateixos resultats, però es reduïa el risc de complicacions postquirúrgiques (sobretot d’infeccions) i els dies d’ingrés hospitalari (que van passar de 6 a 4 dies d’estada mediana).  Aquest estudi va ser reavaluat quan ja s’havia arribat a les 250 operacions i es van mantenir els bons resultats. La complexitat de les operacions que es feien per via laparoscòpica era cada vegada més gran, i es continuaven reduint les complicacions postquirúrgiques i els dies d’estada.

Fa tres anys, l’any 2019, l’Equip de la Unitat Hepatobiliar i Pancreàtica va començar a operar amb el robot Da Vinci. Actualment, entre un 10 i un 15% de les hepatectomies laparoscòpiques es realitzen per cirurgia robòtica.

Referents nacionals i internacionals

Durant aquests anys, la Unitat Hepatobiliar i Pancreàtica s’ha consolidat com un equip de referència en l’àmbit nacional i internacional. Tant és així, que en el darrer Congrés de l’especialitat, celebrat al Japó els dies 23 i 24 de febrer de 2021 (JSHBPS 2020 Tokyo), el doctor López Ben va ser un dels 34 cirurgians d’arreu del món experts en cirurgia del fetge que es van reunir per consensuar aspectes tècnics (First International Expert Consensus Meeting on Precision Anatomy for Minimally Invasive Hepato-Biliary-Pancreatic Surgery). Arran d’aquesta trobada d’experts s’han elaborat diverses publicacions de referència per al col·lectiu. Dels 34 cirurgians, n’hi havia 3 de l’Estat espanyol: López Ben de l’Hospital Trueta, i dos cirurgians més de la Clínica Universitària de Navarra i de l’Hospital Reina Sofía de Córdoba.

El snorkel pot contribuir al benestar de pacients que han patit o pateixen un càncer?

Dins de la temàtica ‘Oceans i Salut Humana’, molts són els estudis que han valorat com els ecosistemes marins poden contribuir a la salut de les persones. La principal línia d’investigació es centra en l’estudi de com totes aquelles activitats relacionades amb el mar (natació, snorkel, busseig, caiac o fins i tot, el caminar prop de la costa) poden contribuir a la salut i el benestar d’aquells qui les practiquen.

Els primers estudis realitzats han valorat com la gent sana presenta beneficis en termes de salut física i mental al realitzar activitats d’oci, ja sigui dins l’aigua o amb contacte o prop del mar. Tot i així, es desconeix si els mateixos beneficis o d’altres es presenten a pacients de diferents malalties.

En aquest sentit, metges i biòlegs que formen part de la Càtedra Oceans i Salut Humana-Grup de Recerca SeaHealth de la UdG, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), el CAP de Roses (Institut Català de la Salut) i la Fundació Roses Contra el Càncer, en col·laboració amb el centre de busseig Poseidon Roses i el projecte MedPAN, han impulsat una prova pionera per valorar si la pràctica de snorkel (observació de la flora i fauna marina mitjançant tub i ulleres, sense botelles) pot contribuir al benestar de pacients que han patit o pateixen un càncer. La primera prova es realitzarà a bord del vaixell a través d’un qüestionari que permetrà valorar mitjançant diferents preguntes estandarditzades la sensació de benestar, en aquests pacients, abans i després de realitzar l’activitat de snorkel.  

La prova es realitzarà al matí del dissabte 5 d’octubre (sempre que les condicions meteorològiques ho permetin) a les aigües de Roses.

Hora de sortida: 9.30h

Lloc de trobada: Centre Poseidon, Passeig Marítim Santa Margarida-Roses, número 86.

Hora de tornada prevista: entre 13h i 13.30h.

En l’estudi, en què s’han avaluat els beneficis d’utilitzar niraparib després del tractament estàndard de càncer d’ovari basat en la quimioteràpia, s’ha observat una millora significativa de la supervivència lliure de progressió de les pacients i una reducció d’un 40% del seu ric de recaiguda

Un estudi internacional que s’acaba de publicar a la revista científica The New England Jounal of Medicine ha demostrat que administrar niraparib després del tractament de quimioteràpia convencional en pacients recentment diagnosticats de càncer d’ovari avançat millora la seva supervivència lliure de progressió i redueix el risc de recaiguda o mort per aquesta malaltia.

L’estudi, que també s’ha presentat en el Congrés Anual de la Societat Europea de Medicina Oncològica (ESMO, en anglès) que s’està celebrant a Barcelona, està liderat pel director del departament d’Oncologia de la Clínica Universitària de Navarra i president del Grup Espanyol d’Investigació en Càncer d’Ovari (GEICO), el doctor Antonio González Martín; i compta amb la participació de la doctora Pilar Barretina, oncòloga mèdica i referent en Càncer d’Ovari de l’ICO i investigadora de l’IDIBGI. A més, l’assaig clínic, en fase III, s’ha dut a terme en 181 centres internacionals entre els quals també han participat professionals dels altres centres ICO l’Hospitalet i Badalona.

Durant la investigació s’ha analitzat 733 pacients recentment diagnosticades amb càncer avançat d’ovari de tipus histològic serós o endometriode d’alt grau. El treball ha consistit en afegir niraparib després del tractament convencional de primera línia de quimioteràpia per a aquestes pacients. Es tracta d’un potent fàrmac inhibidor de PARP (un enzim implicat en la reparació de l’ADN i la mort cel·lular) que s’utilitza com a teràpia de manteniment en dones amb recaiguda de càncer d’ovari, tingui o no mutat el gen BRCA, associat al risc de patir aquesta malaltia. També s’ha analitzat l’efecte d’aquest tractament en pacients amb un tipus de defecte en la reparació de l’ADN anomenat deficiència de la recombinació homòloga (HRD). En les pacients que sí que van mostrar aquesta deficiència (aproximadament la meitat de les dones de l’estudi), el benefici del tractament va ser encara major, tot aconseguint una reducció del risc de recaiguda o progressió de la malaltia d’un 57%.

El càncer d'ovari, que es diagnostica cada any a unes 205.000 dones al món, és la cinquena causa de mort per càncer en la dona a Europa. Generalment es diagnostica entre els 45 i 75 anys, encara que hi ha un nombre significatiu de pacients des dels 30 anys. Es tracta del tumor ginecològic amb una mortalitat més elevada a causa que la majoria de les pacients es diagnostiquen en una fase avançada de la malaltia, donada l'absència de tècniques de diagnòstic precoç. A més, fins a un 80 per cent de les afectades d'un càncer d'ovari avançat recauen després del tractament amb cirurgia i quimioteràpia.