Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

ICO

Aquest canvi d’ubicació, que tindrà lloc el proper dilluns 18 de març, es produeix a causa de les obres que s’estan realitzant en les actuals dependències i que permetran, un cop acabades, acollir el nou bloc quirúrgic de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i l’ampliació de l’Hospital de Dia de l’ICO Girona

L’institut Català d’Oncologia a Girona traslladarà properament l'Hospital de Dia oncohematològic, les Consultes Externes d’Hematologia Clínica i una consulta de Farmàcia per a la dispensació ambulatòria de tractaments en Hematologia al Parc Martí i Julià de Salt, més concretament a l’’Edifici República’ mòdul S3. Aquest canvi d’ubicació, que tindrà lloc el proper 18 de març, es produeix a causa de les obres que s’estan realitzant en les actuals dependències ubicades a l'Hospital Josep Trueta i que permetran, un cop acabades, acollir el nou bloc quirúrgic del centre i l’ampliació de l’Hospital de Dia de l’ICO Girona.

L’institut Català d’Oncologia a Girona destaca la importància de què els i les pacients rebin la citació per a venir a realitzar-se el tractament i/o la visita mèdica a l’ICO Girona comprovin, ja sigui al full de citació o al missatge telefònic (SMS), a quin centre han d'acudir. Tanmateix per a qualsevol tipus de dubte al respecte, l’ICO Girona ha posat a disposició dels i les pacients el telèfon 972 22 51 58 o el correu electrònic girprogramacio@iconcologia.net per tal de poder-lo resoldre.

Image
El Laboratori de Diagnòstic Genètic de Cardiologia i el Grup de Biologia Molecular del Servei d’Anatomia Patològica del Trueta, juntament amb l’Institut Català d’Oncologia, estan treballant fa més de dos anys en aquest projecte

El juliol de 2018 el Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, el Laboratori de Diagnòstic Genètic de Cardiologia i oncòlegs de l’Institut Català d’Oncologia van començar a treballar en un ambiciós projecte per estudiar les alteracions genètiques del càncer de pulmó, amb l’objectiu de donar el tractament oncològic de manera personalitzada a cada pacient. Dos anys i escaig després, aquest Grup de Treball, integrat com a Unitat de Genòmica i Medicina Personalitzada del Trueta, ja ha realitzat els cent primers estudis genètics que han permès fer tractaments personalitzats als pacients.

Aquest Projecte va néixer arran de la necessitat de cooperació entre els grups d’Oncologia Mèdica, d’Anatomia Patològica i del Laboratori de Genètica Cardiovascular pel requeriment del tractament dels pacients oncològics i la proximitat de les seves tècniques. El Servei d’Anatomia Patològica, liderat per Eugeni López Bonet, disposava de les mostres tumorals però només tenia la capacitat de fer estudis de gens aïllats. Per això hi havia la necessitat de disposar de més dianes terapèutiques dirigides a altres gens, fet que requeria d’una maquinària i expertesa que tenia el Laboratori de Genètica Cardiovascular.

Així, els grups es van posar a treballar conjuntament en l’elaboració de protocols d’identificació de marcadors moleculars que poguessin beneficiar els pacients, ja que una identificació precoç i eficient d’aquests marcadors pot ser decisiva per al tractament del malalt.

Així, la primera gran tasca va ser el desenvolupament del pànel genètic del càncer. Aquesta eina tecnològica permet identificar les variants genètiques associades al càncer de pulmó, per portar a terme tractaments personalitzats. El Laboratori, dirigit pel cap de servei de Cardiologia del Trueta, Ramon Brugada, es dedica principalment a la diagnosi genètica de les malalties associades a arrítmies i mort sobtada cardíaca des de 2011, de manera que té l’expertesa en el disseny i l’anàlisi de pànels genètics.

Per portar a terme les anàlisis genètiques, les mostres són extretes per biòpsia i parafinades per Anatomia Patològica. Seguidament es fa l’extracció de l’ADN al Laboratori. Posteriorment, es procedeix a la identificació, confirmació i anàlisi de les alteracions genètiques observades, processos que es realitzen al Laboratori de Genètica Cardiovascular on els tècnics i responsables de cada procés són els encarregats de garantir la correcta execució de les tècniques i la redacció de l’informe de laboratori que s’adjuntarà a l’informe anatomopatològic de les biòpsies del pacient oncològic.

Els professionals que participen en el procés des del diagnòstic fins a la decisió del millor tractament s’integraran, a partir d’ara, a la Unitat de Genòmica i Medicina Personalitzada. Aquest model de  treball interdisciplinari ja s’està duent a terme amb èxit des de fa uns anys en l’atenció dels pacients oncològics.

El que va començar com una necessitat d’unir esforços, s’ha convertit en un projecte ambiciós que ara té la mirada posada a obrir noves vies de treball amb altres càncers, fet que permetrà incrementar la carta de serveis, i també a millorar les instal·lacions actuals. Així, si fins ara el Grup ha concentrat els seus esforços en el càncer de pulmó, el pròxim objectiu és treballar amb el melanoma, el càncer de còlon, el de mama i el d’ovari. Pel que fa a la millora de les instal·lacions, donat que es tracta d’un projecte d’àmbit provincial, s’està comptant amb la col·laboració de la Diputació de Girona.

Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image

En l’estudi, en què s’han avaluat els beneficis d’utilitzar niraparib després del tractament estàndard de càncer d’ovari basat en la quimioteràpia, s’ha observat una millora significativa de la supervivència lliure de progressió de les pacients i una reducció d’un 40% del seu ric de recaiguda

Un estudi internacional que s’acaba de publicar a la revista científica The New England Jounal of Medicine ha demostrat que administrar niraparib després del tractament de quimioteràpia convencional en pacients recentment diagnosticats de càncer d’ovari avançat millora la seva supervivència lliure de progressió i redueix el risc de recaiguda o mort per aquesta malaltia.

L’estudi, que també s’ha presentat en el Congrés Anual de la Societat Europea de Medicina Oncològica (ESMO, en anglès) que s’està celebrant a Barcelona, està liderat pel director del departament d’Oncologia de la Clínica Universitària de Navarra i president del Grup Espanyol d’Investigació en Càncer d’Ovari (GEICO), el doctor Antonio González Martín; i compta amb la participació de la doctora Pilar Barretina, oncòloga mèdica i referent en Càncer d’Ovari de l’ICO i investigadora de l’IDIBGI. A més, l’assaig clínic, en fase III, s’ha dut a terme en 181 centres internacionals entre els quals també han participat professionals dels altres centres ICO l’Hospitalet i Badalona.

Durant la investigació s’ha analitzat 733 pacients recentment diagnosticades amb càncer avançat d’ovari de tipus histològic serós o endometriode d’alt grau. El treball ha consistit en afegir niraparib després del tractament convencional de primera línia de quimioteràpia per a aquestes pacients. Es tracta d’un potent fàrmac inhibidor de PARP (un enzim implicat en la reparació de l’ADN i la mort cel·lular) que s’utilitza com a teràpia de manteniment en dones amb recaiguda de càncer d’ovari, tingui o no mutat el gen BRCA, associat al risc de patir aquesta malaltia. També s’ha analitzat l’efecte d’aquest tractament en pacients amb un tipus de defecte en la reparació de l’ADN anomenat deficiència de la recombinació homòloga (HRD). En les pacients que sí que van mostrar aquesta deficiència (aproximadament la meitat de les dones de l’estudi), el benefici del tractament va ser encara major, tot aconseguint una reducció del risc de recaiguda o progressió de la malaltia d’un 57%.

El càncer d'ovari, que es diagnostica cada any a unes 205.000 dones al món, és la cinquena causa de mort per càncer en la dona a Europa. Generalment es diagnostica entre els 45 i 75 anys, encara que hi ha un nombre significatiu de pacients des dels 30 anys. Es tracta del tumor ginecològic amb una mortalitat més elevada a causa que la majoria de les pacients es diagnostiquen en una fase avançada de la malaltia, donada l'absència de tècniques de diagnòstic precoç. A més, fins a un 80 per cent de les afectades d'un càncer d'ovari avançat recauen després del tractament amb cirurgia i quimioteràpia.