L’ICS incorpora la intel·ligència activa a la pràctica assistencial

Els professionals d’atenció primària compten amb un nou gestor clínic de dades que integra tota la informació rellevant sobre el pacient i els seus problemes de salut

La intel·ligència activa dóna suport als professionals en el diagnòstic, el tractament i el seguiment de patologies.

L’Estació clínica d’atenció primària (ECAP) de l’Institut Català de la Salut ha incorporat un innovador gestor clínic de dades: la intel·ligència activa. Es tracta d’una eina que suggereix per a cada pacient i problema de salut les millors opcions assistencials basades en l’evidència científica, presentades en un ordre lògic i temporal que s’adequa a la bona pràctica mèdica i infermera.

A través d’un sistema de navegació fàcil i intuïtiu, la intel·ligència activa ofereix als professionals d’atenció primària una visió integral del pacient amb dades relatives al seu estat de salut, als problemes associats que pateix i a les actuacions que cal dur a terme. El nou sistema permet veure en una sola pantalla tota la informació d’interès per emetre el diagnòstic d’un problema de salut tenint en compte tots els paràmetres actuals o passats que poden intervenir-hi. Gràcies a aquesta eina, el professional pot donar una atenció més personalitzada i més segura, ja que compta amb tota la informació sanitària rellevant.

Així mateix, la intel·ligència activa dóna més suport a la presa de decisions relacionades amb el diagnòstic, tractament i seguiment de patologies. També ofereix informació sobre els programes de salut i protocols estandarditzats, els avisos clínics i les activitats pendents (tractaments farmacològics, risc d’empitjorament de malalts crònics o adequació en la indicació de proves diagnòstiques, per exemple).

La intel·ligència activa inclou més novetats:

  • Funciona en format de línia de temps. Això permet que els professionals assistencials puguin consultar la informació actual i la passada del pacient en tot moment i de forma molt intuïtiva.
  • S’activa segons els diagnòstics dels problemes de salut, des de l’inici de la sospita fins a la seva confirmació.
  • Incorpora programes de salut, com el de demències (que permet la detecció precoç de malalties degeneratives, com ara l’Alzheimer, a càrrec de professionals d’atenció primària i amb el suport de les unitats hospitalàries de referència en aquest àmbit).
  • Permet emmagatzemar informació d’altres fonts. Actualment, l’ECAP ja està integrada a altres sistemes d’informació corporatius com l’Argos (el sistema hospitalari de gestió d’informació) i a sistemes externs, com ara la carpeta personal de salut o la història clínica compartida (HC3).
  • Mostra la llista d’actuacions de seguiment i d’educació sanitària pendents de fer  a un pacient. Hi ha també la possibilitat de cercar per edat, sexe, patologies associades o per campanyes sanitàries puntuals en el conjunt de la població que atén un equip de professionals determinat per tal de, en funció del resultat d’aquesta cerca, fer actuacions específiques en la població seleccionada.
  • Comparteix diccionaris clínics amb els centres hospitalaris, fet que disminueix la variabilitat clínica i augmenta la seguretat dels pacients.

La integració de dades que ofereix la intel·ligència activa és un factor clau per millorar la qualitat i l’atenció a la ciutadania. A més, aquesta eina clínica permet als serveis sanitaris fer una avaluació més acurada de les dades i té una gran potencialitat per a la recerca. En definitiva, la intel·ligència activa suposa l’evolució de l’ECAP d’eina de gestió centrada en la malaltia a eina de gestió centrada en la persona.

PRIMARIA