L’objectiu és conèixer els factors que augmenten o protegeixen del risc de patir malalties del cor
L’estudi es realitzarà gràcies a un dels contractes PERIS del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya dins del Pla de recerca i innovació en salut

Amb l’objectiu d’analitzar quins són els factors que augmenten el risc de patir malalties del cor i quins factors ens protegeixen, s’acaba de posar en marxa un estudi liderat pels equips del Dr. Rafel Ramos, investigador de l’Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol i de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i dels Drs. Roberto Elosua i Jaume Marrugat de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) de Barcelona.

Entre maig i desembre de 2017 sis equips sanitaris de l'Estudi REGICOR (REgistre GIroní del COR – www.regicor.org) examinaran  6.000 participants d’edicions anteriors de l’estudi i es convidarà 2.000 nous participants d’entre 35 i 55 anys. En total l’equip estudiarà  8.000 persones de les comarques del Baix Empordà, l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva. El REgistre GIroní del COR està format per uns 50 investigadors que des de fa gairebé 40 anys estudien la distribució de les malalties  del cor, els factors de risc i les millors formes de prevenció. Així mateix, des de fa més de 15 anys, el Pla de salut de Catalunya utilitza les dades d’aquest estudi pel que fa al nombre de persones que presenten un infart de miocardi a la demarcació de Girona i  les que tenen més factors de risc cardiovascular. L’estudi compta amb el suport de l’Associació Gironina de Prevenció i Ajuda a les Malalties del Cor (GICOR) i de CORFI a l’Alt Empordà, de l’Institut Català de la Salut, dels ajuntaments de Girona i de les poblacions visitades.

“En aquesta ocasió examinarem els hàbits dietètics i d’activitat física, però també mesurarem l’elasticitat arterial i recollirem mostres de sang per a estudiar els factors genètics que determinen que algunes persones tinguin més risc o estiguin més protegides de patir malalties del cor”, explica el Dr. Jaume Marrugat Els equips sanitaris es desplaçaran a unes 15 poblacions i s’hi estaran entre uns quinze dies i 3 mesos.

L’estudi ha estat aprovat pels comitès d’ètica en investigació clínica corresponents i la metodologia que utilitza està basada en les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, que permet comparar els resultats amb els d'estudis realitzats a desenes d'altres zones de tot el món que també l’utilitzen.

L'exploració, que dura aproximadament una hora, consisteix en la realització de la mesura de la tensió arterial, pes, talla, índex turmell-braç i elasticitat arterial, i en una extracció de sang. Aquesta extracció serveix,  d’una banda, per mesurar els greixos de la sang (colesterol) i el seu estat d’oxidació i, de l’altra, per extraure una mica d’ADN (material genètic contingut a les cèl·lules blanques de la sang). Per últim, es reparteixen unes enquestes sobre activitat física, dieta, consum de tabac, capacitat cognitiva i antecedents de malalties.

Les exploracions es realitzaran en dependències cedides de centres d’atenció primària, ajuntaments o altres entitats col·laboradores, sempre adaptades  als exàmens mèdics. Es preveu que l'estudi duri almenys un any. L’ordre aproximat amb que es visitaran les  poblacions és el següent: Girona, Celrà, Sarrià, Olot, Blanes, Roses, Llançà, Banyoles, Llagostera, Arbúcies, Santa Cristina d’Aro, Palamós, La Bisbal, Amer i Palafrugell.

Per tal de facilitar la participació, s’enviarà als voluntaris una carta amb què  se l’informarà de la realització de l'estudi i de la seva importància per al coneixement de la malaltia del cor a l’àrea de Girona. També se’ls telefonarà per concretar el dia i l’hora que vagi millor a cadascú. Si ho desitgen, també podran escollir el lloc de l’examen entre els que s’hagin habilitat.  Els participants rebran un informe amb els resultats més rellevants de les exploracions realitzades.

Els participants poden contactar per demanar detalls o per a comunicar canvis d’adreça, de telèfon o de correu electrònic, al telèfon gratuït 900 400 505 i a regicor@IMIM.es.

• Un 21,4% dels participants va declarar que algun familiar de primer grau havia mort abans dels 65 anys d'un infart de miocardi.

• Al voltant del 14% de la població té algun problema amb el sucre de la sang.

• La meitat de la població de 35 a 74 anys examinada en estudis previs tenia el colesterol de LDL (el “dolent”) per sobre 130 mg/dl. Tanmateix, el colesterol dolent va baixar a la població de Girona entre 1995 i 2005: de 156 el 1995 a 151 el 2000 a 137 mg/dl el 2005 en els homes, i de 148, a 147 i a131 mg/dl, respectivament en les dones.

• L’ús de medicaments pel colesterol va augmentar de 5,7% a 6,3% i 9,6% en el mateix període en els homes i de 4,0% a 5,8% i a 8,0% en les dones.

• El 39% dels participants era  hipertens  d'acord amb els criteris més conservadors. El control de la pressió arterial també va millorar en els hipertensos (14,8%, 35,4% i 37,7% en els homes, i 21,3%, 36,9% i 45.0% en les dones). La major part dels malalts hipertensos sabia que ho era, menys de la meitat estava  medicat. Més d'un 70% del total de participants declarava haver-se pres la tensió arterial en el darrer any.

• Tanmateix, l’obesitat va augmentar, sobretot als homes: de 17,5% a 26,0% i a 22,7%, respectivament. A més, pràcticament la meitat de la població pateix sobrepès, especialment a partir dels 40 anys.

• En general, el consum de tabac és més elevat en els homes que en les dones, tot i que, coincidint amb les dades de diferents enquestes de salut fetes a Catalunya, hi ha  trobat un augment molt important del consum de tabac en les dones d'edat entre 25 i 35 anys, les quals superen els homes de totes les edats (43% i 34% respectivament).

• L’estudi REGICOR ha demostrat també que la incidència d’infart de miocardi ha baixat significativament en les dones catalanes en els darrers 30 anys, però no en els homes. A més,el 30% de les persones que desenvolupen un infart de miocardi a Europa ho fa en forma de mort sobtada sense tenir opció d’arribar a un hospital. En canvi els qui ho fan tenen una supervivència del 94%.

Aquest projecte combina el finançament dels ajuts de PERIS SLT002/16/00088 i de la CIBERCV-FEDER.

Masiá R, Pena A, Marrugat J, Sala J, Vila JS, Pavesi M, Covas MI, Aubó C, Elosua R, and the REGICOR Investigators (..., Bosch M, Cardona M, Codina O, Gil M, Manresa JM, Martín S, Pavesi M, Roset PN, Sentí M, ...). High prevalence of cardiovascular risk factors in Gerona, Spain, a province with low myocardial infarction incidence. J Epidemiol Community Health 1998; 52: 707-715.

Sentí M, Masià R, Pena A, Elosua R, Aubó C, Bosch M, Sala J, Marrugat J, en representación de los investigadores del estudio REGICOR (..., Cardona M, Covas MI, Gil M, Martín S, Roset PN, Ruiz MA, ...). Determinantes antropométricos y dietéticos de la concentración sérica del colesterol de las lisoproteínas de alta densidad en un estudio de base poblacional. El estudio REGICOR. Rev Esp Cardiol 1998; 51: 979-987.

Grau M, Subirana I, Elosua R, Solanas P, Ramos R, Masiá R, Cordón F, Sala J, Juvinyà D, Cerezo C, Fitó M, Vila J, Covas MI, Marrugat J. Trends in cardiovascular risk factor prevalence (1995-2000-2005) in northeastern Spain. Eur J Cardiovasc Prev Rehabil 2007 Oct; 14(5): 653-9.

Grau M, Guxens M, Subirana I, Fitó M, Covas MI, Jacquemin B, Sunyer J, Lanki T, Picciotto S, Bellander T, Katsouyanni K, Schneider A, Peters A, Marrugat J. South-to-North gradient in lipid peroxidation in men with stable coronary artery disease in Europe. Eur. Heart J. 2007 Dec; 28(23): 2841-9.

Grau M, Subirana I, Vila J, Elosua R, Ramos R, Sala J, Dégano IR, Tresserras R, Bielsa O, Marrugat J. Validation of a population coronary disease predictive system: the CASSANDRA model. J Epidemiol Community Health 2014 Nov; 68(11): 1012-9.

Ramos R, Quesada M, Solanas P, Subirana I, Sala J, Vila J, Masiá R, Cerezo C, Elosua R, Grau M, Cordón F, Juvinyà D, Fitó M, Isabel Covas M, Clarà A, Angel Muñoz M, Marrugat J. Prevalence of symptomatic and asymptomatic peripheral arterial disease and the value of the ankle-brachial index to stratify cardiovascular risk. Eur J Vasc Endovasc Surg 2009 Sep; 38(3): 305-11.

Marrugat J, D'Agostino R, Sullivan L, Elosua R, Wilson P, Ordovas J, Solanas P, Cordón F, Ramos R, Sala J, Masiá R, Kannel WB. An adaptation of the Framingham coronary heart disease risk function to European Mediterranean areas. J Epidemiol Community Health. 2003;57:634-8.

Marrugat J, Solanas P, D'Agostino R, Sullivan L, Ordovas J, Cordón F, Ramos R, Sala J, Masià R, Rohlfs I, Elosua R, Kannel WB. Coronary risk estimation in Spain using a calibrated Framingham function. Rev Esp Cardiol.2003;56:253-61.

Marrugat J, Subirana I, Comín E, Cabezas C, Vila J, Elosua R, et al. Validity of an adaptation of the Framingham cardiovascular risk function: the VERIFICA Study. J Epidemiol Community Health. 2007;61:40-7.

Marrugat J, Vila J, Baena-Díez JM, Grau M, Sala J, Ramos R, Subirana I, Fitó M, Elosua R.

Relative validity of the 10-year cardiovascular risk estimate in a population cohort of the REGICOR study. Rev Esp Cardiol. 201;64:385-94.

 

Fotos per descarregar

Un pacient voluntari participant a les proves (1)
Un pacient voluntari participant a les proves (2)

Foto de part del grup d'investigadors i representants de les associacions de pacients del cor de Girona.
Foto dels investigadors principals

Foto de la roda de premsa. D'esquerra a dreta: Dr. Elosua, Dr. Marrugat i Dr. Ramos.