L’Institut Català de la Salut a Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària i la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa fan accions dirigides a la població i també als sanitaris per tal de fomentar un ús segur dels medicaments.
L’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa inicien avui una campanya de foment del bon ús dels medicaments. Es tracta d’una acció emmarcada en el Projecte de desprescripció farmacèutica de l’ICS Girona (ProDesGi), nascut l’any 2014 per promoure un bon ús dels medicaments i facilitar informació a pacients, i també a professionals sanitaris sobre el balanç entre el benefici i el risc dels tractaments.
Els indicadors qualitatius de prescripció farmacèutica a l’atenció primària de l’ICS Girona són els més bons de Catalunya, segons dades de l’Estàndard de qualitat de prescripció farmacèutica (EQPF) de 2016, una eina de mesura que l’ICS utilitza per avaluar la qualitat de la prescripció. El conjunt d’indicadors que el componen es defineix com el patró d’ús de medicaments generat quan s’utilitza l’opció terapèutica recolzada en la millor evidència científica disponible en l’abordatge dels problemes de salut propis d’un nivell assistencial. Tot i els excel·lents resultats assolits, els professionals de Girona volen continuar apostant per potenciar el bon ús dels medicaments per qüestions de seguretat del pacient.
Per això, el grup de professionals de les tres institucions que lidera el projecte ProDesGi analitza l’ús dels grups de fàrmacs que són més susceptibles de provocar efectes adversos a la població quan ja no cal prendre’ls, principalment tranquil·litzants, estatines (medicaments per al colesterol) i inhibidors de la bomba de protons (IBP) (utilitzats per evitar l’acidesa d’estómac, els mal anomenats “protectors d’estómac”).
Les dades analitzades revelen que a les ABS de l’ICS Girona, que atenen una població d’uns 555.000 habitants, hi ha 11.625 pacients que prenen diàriament un mínim de 10 medicaments, dels quals 9.243 són majors de 65 anys i consumeixen més de 10 medicaments al dia. Un total de 834 gironins majors de 65 anys sobrepassen els 15 fàrmacs diaris.
Pel que fa als tres grups de fàrmacs analitzats, diàriament un 6,5% de la població pren pastilles per dormir o tranquil·litzants, un 7,1% consumeix estatines i un 10% inhibidors de bomba de protons (IBP). Els IBP en usos prolongats poden, entre altres efectes adversos: disminuir l’absorció de vitamines, augmentar el risc de patir una malaltia renal crònica o osteoporosi, cosa que augmenta el risc de fractura de maluc. Entre els efectes adversos de les pastilles per dormir, cal destacar també les fractures a causa de les caigudes, la pèrdua de memòria, etc. I pel que fa a les estatines, els seus efectes secundaris poden provocar dolors musculars i pèrdua de memòria.
Segons dades del CatSalut, a la Regió Sanitària de Girona, l’any 2016 es van dispensar 13.427.712 envasos de medicaments prescrits i finançats pel sistema públic, dels quals 933.777 van ser IBP, 893.672 tranquil·litzants i 790.942 estatines.
Les xifres de consum són comparables a les del conjunt de Catalunya, on, gràcies a altres campanyes similars a aquesta, des de de l’any 2014, s’ha produït una disminució del nombre de pacients tractats, tot i que es continuen emprant molt més fàrmacs que als països del nostre entorn. En aquest sentit, l’any 2014, de cada 1.000 gironins, 109 prenien cada dia algun medicament per a l’acidesa (IBP). Aquesta xifra, l’any 2016, va baixar a 102. Pel que fa al consum de pastilles per dormir s’ha passat de 69,5 de cada 1.000 gironins al 2014 a 65,6 l’any 2016.
L’Estat espanyol és el segon estat del món en què més fàrmacs es consumeixen; el primer en l’ús de tranquil·litzants i el segon en medicaments per a l’osteoporosi. Des de fa temps se sap que com més medicaments es consumeixen més risc d’efectes adversos i interaccions hi ha. Per tant, no sempre més vol dir millor.
La campanya que s’inicia ara pretén continuar sensibilitzant a través de les intranets corporatives, les pantalles dels centres d’atenció primària i les xarxes socials, els professionals sanitaris i la població de la necessitat d’un bon ús dels medicaments. De manera que, per exemple, diàriament es publicaran missatges de conscienciació al Twitter emprant l’etiqueta #BonÚsMedicaments que, per tal de diferenciar a qui van dirigits, utilitzaran les etiquetes #Infopacients i #Professionalsalut. Els missatges que s’emetran incidiran en la necessitat que els pacients coneguin perquè s’han de prendre els medicaments, durant quant de temps se’ls han de prendre, els efectes adversos que poden ocasionar en cas d’un ús inadequat i la necessitat que si tenen qualsevol dubte preguntin al professional sanitari si han de continuar prenent un determinat fàrmac.
El grup de professionals del projecte ProDesGi El magatzem farmacèutic d'un CAP de Girona
