La cohort digital, que començarà a la tardor i recollirà dades durant deu anys, està liderada per Dipsalut amb l'impuls de l’ICS Girona, l'IAS, l’IDIBGI, l’IDIAP Jordi Gol, TIC Salut Social
Per primera vegada hi haurà dades de quilòmetre zero de salut pública ajustades a la realitat dels municipis del territori, que permetran conèixer i monitorar l’evolució dels determinants i les desigualtats socials, ambientals i de salut de la demarcació de Girona
Actualment la demarcació de Girona pateix una desigualtat territorial pel que fa a la disponibilitat de dades municipals, ja que la majoria estan disponibles només en relació amb els municipis de més de 20.000 habitants. Aquesta manca de dades d’àmbit local dificulta la tasca d’oferir informació útil i de qualitat que permeti a les administracions locals i als agents socials de la demarcació de Girona ajustar les seves polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat del territori.
És per això que, amb l’objectiu de resoldre aquesta mancança, i amb l’assessorament d’un comitè científic format per experts en recerca social, de salut i ambiental, l’Observatori de Dipsalut impulsa la creació de la cohort digital Girostudi.
«Sabem que el desenvolupament de la societat dels darrers cinquanta anys no ha estat innocu. Deixa una empremta en el nostre organisme, en les comunitats i els sistemes naturals, que afecta la salut de les persones i del planeta», apunta la vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona i presidenta delegada de Dipsalut, Maria Puig. I afegeix: «Tenim més esperança de vida, tot i que no sempre amb prou qualitat. Fins ara, però, no teníem dades de proximitat que ens permetessin analitzar aquests efectes sobre la població dels 221 municipis gironins. Amb el Girostudi les tindrem».
El Girostudi permetrà generar indicadors dels diferents agents locals, dels municipis, etc., que quedaran a disposició de la ciutadania i que contribuiran al disseny de polítiques públiques, faran aflorar possibles desigualtats existents en la població, permetran avançar en el coneixement científic de les desigualtats socials, ambientals i de salut, i en la promoció d’un desenvolupament humà sostenible, sense deixar ningú enrere.
La cohort digital Girostudi estarà formada per unes quatre mil persones que al llarg de deu anys facilitaran, per mitjans electrònics, informació sobre el seu estat de salut, el seu benestar, les seves condicions de vida i el seu entorn, i aportaran també mostres biològiques que, entre d’altres, permetran identificar el conjunt de factors als quals estem exposades les persones al llarg de la vida i que poden condicionar el nostre estat de salut.
Totes les dades que es recullin es tractaran perquè siguin estadísticament útils per al conjunt dels municipis i les comarques de Girona.
Les persones que formaran part del Girostudi tindran entre 16 i 74 anys i seran seleccionades de forma aleatòria entre els habitants de dinou municipis de la demarcació de Girona, que alhora també es triaran seguint el criteri estadístic que marquen les directrius científiques del projecte. Aquesta mostra controlada serà la que permetrà obtenir una representació significativa de la població de la demarcació i serà clau perquè la cohort tingui significació estadística (un grau suficient perquè les dades obtingudes de la mostra siguin representatives de la població).
D’altra banda, hi haurà la mostra oberta, que estarà constituïda per totes aquelles persones que, de manera voluntària, vulguin formar part de la cohort. A partir d’aquesta mostra oberta es podran endegar processos de ciència ciutadana que facilitaran, entre d’altres, la captació de noves dades, la participació de la ciutadania i la generació de nous projectes de recerca.
Aliances i col·laboracions
Tal com explica la presidenta delegada de Dipsalut, Maria Puig, «el Girostudi és un projecte important i complex que requereix aliances fermes perquè pugui tirar endavant amb èxit. Per això, la participació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en aquesta iniciativa és imprescindible». D’una banda, l’Institut Català de la Salut i l'Institut d’Assistència Sanitària (ICS-IAS) facilitarà els canals i mitjans per fer possible el reclutament i la recollida de mostres. L’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) també col·laborarà en els processos de reclutament i assessorant en les metodologies de recerca de base comunitària. TIC Salut Social aportarà suport en el disseny i la posada en marxa de la plataforma tecnològica que sustentarà la gestió de la mostra, dels qüestionaris i entrevistes, i de la recollida i emmagatzematge de dades.
El gerent de la Regó Sanitària de Girona, Jaume Heredia, ha posat l’accent en el fet que el Departament de Salut col·labori en aquest estudi, «com no podia ser d’altra manera», el qual ha comptat «amb la participació de professionals en la recerca i la implicació de l’atenció primària en la recollida de mostres des dels centres de salut i el seu posterior anàlisi des del laboratori clínic territorial». Heredia ha remarcat que «la salut de les persones no depèn només del sistema sanitari, sinó també de les condicions en què viuen. De fet, es calcula que un 80% de la salut de la població s’explica per factors fora del sistema de salut. És el que anomenem determinants socials i ambientals».
El gerent de la Regió ha recordat que, tal com apunta el Pla de Salut de la Generalitat de Catalunya 2021-2025, cal impulsar la recerca biomèdica i l'estudi d'aquests determinants socials de la salut i el Girostudi representa una oportunitat única per impulsar aquesta línia estratègica i ens converteix en pioners arreu de Catalunya».
Finalment, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), amb el qual Dipsalut té un conveni marc de col·laboració, serà el responsable del processament i la conservació de les mostres biològiques. Segons la directora de l’IDIBGI, la Dra. Marga Nadal, «és important per a l’IDIBGI poder ser present a la presentació del Girostudi, una iniciativa que representa una oportunitat única per a la salut a la demarcació de Girona i, alhora, un pas endavant en la confluència de la salut pública amb la recerca biomèdica en el nostre territori».
