CSIR

Cada CSIR –n’hi ha 27 a tot Catalunya- actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció

Els equips d’atenció primària de Canet de Mar, gestionat per l’Institut Català de la Salut, i de Calella, de Corporació de Salut Maresme i la Selva, han iniciat la seva fase de desplegament com a  Centre de Salut Integral de Referència (CSIR), dos dels tres seleccionats pel Departament de Salut a la Regió Sanitària de Girona, juntament amb Salt, per fer de laboratori de la transformació de l’atenció primària a Catalunya.

La creació dels CSIR, 27 a tot Catalunya, és una de les apostes del Govern per fer front a les necessitats de salut del segle XXI: l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat, la sobrecàrrega dels professionals i les dificultats d’accés a l’atenció. Amb els CSIR, Catalunya fa un pas decidit cap a un nou model d’atenció primària: més propera, més resolutiva, millor integrada i més orientada a les necessitats reals de les persones.

Ser CSIR permetrà els equips d’atenció primària a tenir autonomia de gestió i organitzar-se per assegurar una prestació efectiva i eficient a la població de referència assignada. Cada CSIR actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció, les quals, un cop avaluades, s’estendran a la resta de centres de salut.

El projecte del CSIR de Canet

Un dels principals canvis de Canet és la reorganització de les Unitats Bàsiques Assistencials (UBA). A partir d’ara, cada UBA no només comptarà amb un metge i una infermera de referència, sinó també amb un administratiu assignat. Aquesta figura serà clau per millorar l’accessibilitat al centre, facilitar la comunicació, orientar els usuaris i coordinar les demandes cap al professional més adient.

El projecte posa especial atenció en les persones grans i amb malalties cròniques, reforçant l’atenció domiciliària i comunitària amb una visió multidisciplinària i proactiva. S’han començat a establir canals directes de comunicació amb els pacients atesos al domicili, contactant-los de forma regular per anticipar-se a possibles complicacions i necessitats. Aquest nou model d’atenció també compta amb el suport de professionals com nutricionistes, fisioterapeutes i referents de benestar emocional (RBEC), que s’integren a l’equip i s’apropen al domicili per oferir una atenció més personalitzada. A més, s’està reforçant l’atenció a les residències amb equips més coordinats i àgils.

Paral·lelament, per millorar l’eficiència i reduir la càrrega burocràtica dels professionals, s’estan implementant eines d’intel·ligència artificial, com la transcripció automàtica de veu, que permeten guanyar temps per dedicar-lo a l’atenció directa.

L’objectiu final és estendre progressivament la reorganització de l’equip, millorant la resposta a les demandes de salut, incrementant la satisfacció de la ciutadania i obtenint millors resultats en salut.

El projecte del CSIR de Calella

Dins dels projectes singulars que va presentar l’EAP Calella hi ha la incorporació del farmacèutic clínic dins dels equips d’atenció primària com a professional amb agenda pròpia, amb l’objectiu de garantir una prescripció de qualitat, especialment en pacients polimedicats, i millorar la seguretat del pacient en l’ús del medicament.

En l’àmbit de la intel·ligència artificial aposten per la implantació de la videoconsulta per evitar desplaçaments innecessaris, especialment en residències geriàtriques, on es contempla també la participació del geriatra. A més, es desenvoluparà una eina basada en IA per redirigir els pacients amb problemes de l’aparell locomotor cap al professional més adient, amb les proves necessàries fetes prèviament a la visita amb l’especialista. Aquesta iniciativa s'emmarca en el projecte de millora de la coordinació amb l’atenció hospitalària, amb la creació de protocols de derivació específics per especialitats. Actualment, ja s’han treballat els protocols de cardiologia, traumatologia, oftalmologia, unitats de diagnòstic ràpid de càncer.

També impulsem un projecte de recerca sobre la desprescripció de benzodiazepines, amb la participació dels nous rols als EAPs les referents de benestar emocional i el farmacèutic clínic, en resposta a l’increment preocupant del seu ús.

També es participarà en un pla per optimitzar la gestió de les baixes laborals, especialment les relacionades amb patologies musculoesquelètiques i malestar emocional, en aquest cas es comptarà amb les referents de benestar i els fisioterapeutes dels equips.

Pel que fa al model d’atenció domiciliària, es vol reforçar la longitudinalitat, és a dir, que els mateixos professionals atenguin els usuaris al llarg de la seva vida, i atendre els pacients a casa seva, amb el suport d’un equip específic d’Atenció Domiciliària Intensiva (ADI). A més, es treballarà en la creació d’un dispositiu específic per atendre les descompensacions de pacients crònics aguditzats als CAP, evitant derivacions a urgències hospitalàries i contribuint a reduir els ingressos evitables.

Desplegament i seguiment

La setmana passada el Govern de Catalunya va donar l’impuls definitiu a la transformació de l’atenció primària de salut amb l’aprovació d’un acord pel qual s’autoritzen les mesures necessàries per a la seva reforma operativa, que s’inicia aquest desplegament dels CSIR. Alhora l’acord estableix els criteris generals per a la seva implantació en el territori i la posterior avaluació.

Durant els propers mesos els CSIR desplegaran els seus projectes, els quals seran avaluats per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) amb la coordinació del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), l’espai impulsat pel Govern per repensar el sistema de salut. De cada CSIR se’n farà un seguiment trimestral durant un any, amb l’objectiu de determinar si les mesures testades poden estendre’s a la resta del sistema sanitari. La nomenclatura CAP (Centre d’Atenció Primària) serà substituïda per la nova CSIR.

Convocatòria oberta

Els CSIR neixen amb l’objectiu de posar a prova, en condicions reals, un conjunt de mesures que volen fer l’atenció més accessible, resolutiva i centrada en les persones. Els 27 centres han estat seleccionats mitjançant una convocatòria oberta a tota la xarxa pública d’atenció primària. Hi han participat 116 equips de totes les regions sanitàries -11 dels quals de la Regió Sanitària de Girona-, fet que demostra el compromís i la implicació dels professionals. Finalment, s’han escollit propostes que combinen qualitat, capacitat de lideratge i representativitat territorial i de models de gestió. Cada CSIR actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció.

Els antecedents

El model d’atenció primària vigent a Catalunya va ser dissenyat fa més de quaranta anys (Decret de Reforma de l’Atenció Primària 1985) i és un dels pilars fonamentals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Tot i els avenços aconseguits, presenta actualment limitacions per fer front als nous reptes socials, demogràfics i professionals com l’envelliment de la població, la creixent cronicitat, l’increment de la complexitat assistencial, la pressió sobre els professionals i les desigualtats territorials.

El CAIROS, creat pel Govern el setembre de 2024, ha validat aquest diagnòstic mitjançant una revisió rigorosa de l’evidència existent i un procés d’escolta amb múltiples agents del sistema. En aquest marc, ha proposat un conjunt de mesures prioritzades per transformar operativament el sistema de salut, amb especial focus en l’atenció primària.

L’Equip d’Atenció Primària de Salt —adscrit a l'Institut Català de la Salut a Girona— ha iniciat la seva fase de desplegament com a Centre de Salut Integral de Referència (CSIR), un dels tres seleccionats pel Departament de Salut a la Regió Sanitària de Girona, juntament amb Calella i Canet de Mar, ambdós a l’Alt Maresme, per fer de laboratori de la transformació de l’atenció primària a Catalunya. La creació dels CSIR, 27 a tot Catalunya, és una de les apostes del Govern per fer front a les necessitats de salut del segle XXI: l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat, la sobrecàrrega dels professionals i les dificultats d’accés a l’atenció. Amb els CSIR, Catalunya fa un pas decidit cap a un nou model d’atenció primària: més propera, més resolutiva, millor integrada i més orientada a les necessitats reals de les persones. Ser CSIR permetrà els equips d’atenció primària a tenir autonomia de gestió i organitzar-se per assegurar una prestació efectiva i eficient a la població de referència assignada. Cada CSIR actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció, les quals, un cop avaluades, s’estendran a la resta de centres de salut.

L’aposta de l’EAP de Salt com a CSIR planteja 5 projectes pensats específicament per a la seva població i les seves característiques: 

• Transformació dels equips assistencials clàssics a equips assistencials i de gestió. L’EAP de Salt dona cobertura a una població diversa i extensa, distribuïda en dos centres principals urbans (Salt 1 -CAP Jordi Nadal- i Salt 2 –CAP Alfons Morè-) i 4 consultoris locals rurals (Aiguaviva, Vilablareix, Fornells i Bescanó). Aquest model mixt (urbà-rural) ofereix una gran oportunitat d’innovació organitzativa per adaptar el 2 model a les necessitats reals de la població. Clàssicament els EAP estan organitzats per UBA (Unitat Bàsica Assistencial) integrada per un professional de medicina i un d’infermeria. Les limitacions d’accessibilitat actuals (llistes d’espera llargues, manca de cites disponibles a curt termini, visites que podrien ser resoltes telemàticament o administrativament) obliguen a repensar el model d’UBA tradicional. A l’EAP de Salt integraran l’administratiu sanitari dins la UBA, i es reorganitzaran de manera que la UBA esdevingui més proactiva i flexible, centrada en millorar l’accessibilitat i optimitzar l’organització interna dels equips assistencials.

   

• Ús de la Intel·ligència Artificial per millorar l’eficiència a les consultes. Per tal de millorar l’eficiència dels equips assistencials, s’instal·laran sistemes de reconeixement de veu a les consultes per agilitzar la redacció d’informes de salut i cursos clínics, fet que eliminarà barreres visuals i millorarà la comunicació entre professionals i pacients, així com també optimitzarà el temps del professional.

   

• Desenvolupar un model d’atenció integral i integrada envers el Pacient Crònic Complex (PCC) i el de Molt Alta Complexitat Assistencial (MACA). En aquest sentit, es vol crear un equip específic i multidisciplinari per a donar el suport assistencial a les residències de gent gran i ser un referent per als professionals del mateix EAP en relació a l’atenció de pacients d’alta complexitat. Dels 45.525 habitants als quals dona servei l’equip d’atenció primària de Salt, uns 1.600 pacients són considerats d’alt risc. L’equip de suport estaria format per professionals de medicina de família, infermeres gestores, infermera gestora de residències, treballadora social, nutricionista, psicòloga, fisioterapeutes i administratius sanitaris. El model que es treballarà es basarà en l’atenció proactiva i coordinada, amb l’establiment de circuits d’atenció entre professionals del mateix EAP i recursos externs (com el PADES, l’hospital, centres sociosanitaris, etc.), i la inclusió de pacients segons criteris clínics i socials de complexitat i risc. El projecte inclou realitzar un estudi de recerca que mesuri l’impacte de les accions que implantin en la millora de resultats assistencials i en la satisfacció de pacients, famílies i professionals.

   

• Implantació d’un programa sistemàtic de detecció precoç de l’ambliopia (ull gandul) en infants de 18 mesos, que constitueix la principal causa de pèrdua visual en la infància. Es preveu fer-ho amb un autorefractòmetre portàtil, que permet identificar factors de risc abans dels 24 mesos de vida, moment en que el tractament és més efectiu. La prova es repetirà entre els 3-4 anys i es realitzarà en altres edats si hi ha sospita clínica. Quan es detecti un cas positiu es derivarà a Oftalmologia pediàtrica. El projecte es posarà en marxa de forma progressiva en sis fases, començant per la preparació logística –entre les quals la compra de l’aparell- i la formació dels professionals, seguint amb una fase pilot i expansió, i finalitzant amb l’avaluació i consolidació anual del programa. Des de l’EAP de Salt es considera que el projecte és un pas important per millorar la salut visual infantil amb una intervenció precoç, efectiva i integrada en l’atenció primària.

•  Projecte de salut comunitària. Donades les característiques de la població de l’EAP de Salt, aquest ha estat històricament molt implicat en accions de salut comunitària. Els municipis que conformen l’ABS (Salt, Aiguaviva, Vilablareix, Fornells i Bescanó) presenten característiques poblacionals molt diferenciades, la qual cosa requereix un enfocament territorialitzat i transversal. Això ha motivat la reactivació de la comissió de salut comunitària i la posada en marxa d’un model descentralitzat de Taules Comunitàries Municipals, amb lideratges compartits. En aquestes taules comunitàries hi participaran professionals sanitaris i socials, administració local, entitats i associacions, centres educatius i esportius, representants de la ciutadania. També es vol exportar a altres municipis de l’ABS el Programa Envelliment Quilòmetre Zero, impulsat per Serveis Socials de Salt, que aborda temes com la soledat no volguda, les relacions intergeneracionals o el suport a l’habitatge en persones majors de 64 anys, entre d’altres.

   

 La setmana passada el Govern de Catalunya va donar l’impuls definitiu a la transformació de l’atenció primària de salut amb l’aprovació d’un acord pel qual s’autoritzen les mesures necessàries per a la seva reforma operativa, que s’inicia aquest desplegament dels CSIR. Alhora l’acord estableix els criteris generals per a la seva implantació en el territori i la posterior avaluació. Durant els propers mesos els CSIR desplegaran els seus projectes, els quals seran avaluats per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) amb la coordinació del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), l’espai impulsat pel Govern per repensar el sistema de salut. De cada CSIR se’n farà un seguiment trimestral durant un any, amb l’objectiu de determinar si les mesures testades poden estendre’s a la resta del sistema sanitari. La nomenclatura CAP (Centre d’Atenció Primària) serà substituïda per la nova CSIR. Convocatòria oberta Els CSIR neixen amb l’objectiu de posar a prova, en condicions reals, un conjunt de mesures que volen fer l’atenció més accessible, resolutiva i centrada en les persones. Els 27 centres han estat seleccionats mitjançant una convocatòria oberta a tota la xarxa pública d’atenció primària. Hi han participat 116 equips de totes les regions sanitàries -11 dels quals de la Regió Sanitària de Girona-, fet que demostra el compromís i la implicació dels professionals. Finalment, s’han escollit propostes que combinen qualitat, capacitat de lideratge i representativitat territorial i de models de gestió. Cada CSIR actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció. 

El model d’atenció primària vigent a Catalunya va ser dissenyat fa més de quaranta anys (Decret de Reforma de l’Atenció Primària 1985) i és un dels pilars fonamentals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Tot i els avenços aconseguits, presenta actualment limitacions per fer front als nous reptes socials, demogràfics i professionals com l’envelliment de la població, la creixent cronicitat, l’increment de la complexitat assistencial, la pressió sobre els professionals i les desigualtats territorials. El CAIROS, creat pel Govern el setembre de 2024, ha validat aquest diagnòstic mitjançant una revisió rigorosa de l’evidència existent i un procés d’escolta amb múltiples agents del sistema. En aquest marc, ha proposat un conjunt de mesures prioritzades per transformar operativament el sistema de salut, amb especial focus en l’atenció primària.

Els equips d’atenció primària de Salt i  Canet de Mar són els equips de L'Institut Català de la Salut (ICS) a Girona seleccionats pel Departament de Salut per aplicar el model CSIR de Centres de Salut Integral de Referència (CSIR). La iniciativa dotarà als centres de salut de més autonomia i capacitat de gestió, més eficiència i qualitat. Es tracta d’una de les mesures que va proposar el Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) per reformar l’atenció primària per fer-la més eficient, accessible i centrada en les necessitats de les persones. Als EAP de la Regió de Girona seleccionats s'hi afegeix el de Calella (Corporació de Salut del Maresme i la Selva), sent tres dels 26 equips seleccionats arreu de Catalunya.

Un total de 116 equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya, 11 dels quals de la Regió Sanitària de Girona, s’han presentat a la convocatòria del Departament de Salut per a convertir-se en CSIR. Totes les propostes presentades les ha avaluat un comitè de selecció composat per representants del Departament de Salut, el Servei Català de la Salut (CatSalut) i del CAIROS. S’ha tingut en compte la solidesa del projecte i la factibilitat de portar a terme les adaptacions proposades.

Les propostes de l'ICS Girona

Salt

L’EAP de Salt, gestionat per l’Institut Català de la Salut, està format per un total de 140 professionals, que presten assistència des dels 2 CAP de Salt (Jordi Nadal i Alfons Morè) i als consultoris locals de zona rural (Aiguaviva, Vilablareix, Fornells i Bescanó). Atén una població de més de 45.000 persones. Des de la direcció de l’equip consideren que participar en el projecte els ajudarà a millorar l’”organització, el desenvolupament professional i el model d’atenció, a més de fer-nos créixer com a equip, millorar l’atenció i la satisfacció dels ciutadans i ser referents d’altres equips amb poblacions similars a la nostra”.

En el projecte presentat al CAIROS per esdevenir centres CSIR, l’EAP Salt explicita que posarà el focus en la millora de resultats assistencials i, en concret, en desenvolupar una atenció integral i integrada envers el Pacient Crònic Complex (PCC) i el de Molt Alta Complexitat Assistencial (MACA). En aquest sentit, volen potenciar una projecte de recerca per a poder mesurar l’impacte de les accions que implantin en la millora de resultats assistencials i en la satisfacció de pacients, famílies i professionals. A nivell tecnològic, en el projecte que l’EAP Salt ha presentat al CAIROS per a la seva valoració, es posa en valor el grau d’implementació a Salt del nou Historial Electrònic de Salut (HES) que s’està desplegant a Catalunya. Els professionals també proposen ser pilots per iniciar nous projectes amb intel·ligència artificial, com ara la instal·lació de
sistemes de reconeixement de veu a les consultes per agilitzar la redacció d’informes de salut i cursos clínics, fet que eliminaria barreres visuals i milloraria la comunicació entre professionals i pacients, així com també optimitzaria el temps del professional.

El projecte plantejat per l’EAP planteja estratègies per potenciar la recerca al centre i la formació dels professionals. En aquest sentit, A nivell específic, posen l’accent en la capacitació per al desenvolupament de tècniques i procediments de cartera avançada com ecografies i ecocardiografies, infiltracions, espirometries, MAPA i altres.

Pel que fa a millores organitzatives proposades, l’equip té en marxa des del febrer un projecte pilot d’autogestió d’agendes amb quatre unitats bàsiques assistencials que inclou administratiu de referència, la valoració del qual serà important per exportar-ho a més unitats. També plantegen fer rotacions en determinats serveis hospitalaris per millorar els coneixement mutu entre professionals en aquelles patologies, com ara cardiologia i medicina interna/geriatria, i fer consultories específiques amb especialistes de traumatologia i d’atenció a les persones drogodependents.

Canet de Mar

L’Equip d’Atenció Primària de Canet de Mar, gestionat per l’Institut Català de la Salut, està integrat per un total de 88 professionals, que atén una població de prop de 24.000 persones entre el CAP de Canet de Mar i els consultoris de Sant Pol, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta. Des de l’equip creuen que esdevenir un centre CSIR és “una boníssima oportunitat” perquè “permet construir un model més resilient i adaptat a les necessitats canviants de la societat, focalitzat en la maximització de competències, la coordinació multidisciplinària, la digitalització i la potenciació de l’atenció comunitària per donar resposta a les noves realitats de la població”.

En el seu document de candidatura de l’EAP per a ser CSIR, l’Equip exposa diferents projectes per millorar l’organització assistencial amb l’objectiu posat en la millora de la qualitat assistencial: “La meva UAS”, que reforça el paper dels administratius sanitaris; “Salut sense barreres” enfocat a millorar l’atenció domiciliària per a pacients fràgils o en situació de final de vida; “UABPED” per millorar l’atenció a la població pediàtrica i “Residències 360°” que passa per la creació d’un equip específic per a l’atenció a les persones grans que viuen en centres residencials.

Des de l’EAP visualitzen la tecnologia i la intel·ligència artificial com una eina molt útil per millorar els resultats en salut de la seva població. En aquest sentit, fan algunes propostes entre les quals, la implantació d’alguna eina de suport clínic basada en IA, que pugui donar recomanacions basades en guies clíniques i facilitar la presa de decisions i a utilitzar els tractaments més adequats. Aquestes eina, per exemple, també podria crear algoritmes per identificar els pacients amb més risc de patir complicacions i proposar accions preventives. També plantegen la utilització de la IA per altres actuacions, com ara per llegir i analitzar imatges, com radiografies, retinografies, dermatoscòpies o ecocardiogrames, permetent detectar patologies de manera precoç i optimitzar derivacions.

El projecte proposa la creació de nous rols dins l’equip – com un gestor d’IT i un tècnic de salut comunitària- així com una redefinició dels existents, per aprofitar millor el talent i les competències de cada professional i reduir la sobrecàrrega mèdica, alhora que augmentaria la capacitat resolutiva de l’equip.