Regió Sanitària Girona

L’atenció a la complexitat és un dels reptes prioritaris del sistema sanitari, una casuística que anirà augment en els propers anys arran de l’envelliment de la població

A la Regió Sanitària Girona hi ha un total de 33.639 persones amb patologia crònica complexa (PCC) o molt complexa (MACA), la majoria de les quals d’edat avançada. En aquest sentit, el 35% de les persones majors de 80 anys són PCC o MACA, una dada que es preveu que vagi en augment en els propers anys arran de l’envelliment de la població. És per això, que l’atenció a la complexitat és un dels reptes prioritaris del sistema sanitari, atesa l’elevada fragilitat de les persones ateses i la necessitat d’individualitzar l’atenció tenint en compte les vessants sanitària i social. En el marc del desplegament de l’atenció integrada social i sanitària dels departaments de Salut i Drets Socials, la Regió Sanitària Girona està desplegant, des de gener de 2024, l’estratègia d’atenció a les persones grans fràgils, amb cronicitat complexa o avançada, en el seu mateix entorn, el que s’anomena la ruta assistencial de la complexitat. Avui, més de 150 professionals s’han reunit a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona, per compartir avenços i experiències que s’estan duent a terme al territori.

La ruta assistencial de la complexitat és el resultat d’un procés de recerca i revisió dels circuits i processos que hi havia fins ara per tal de millorar-los, enfocats en les necessitats de les persones amb malalties cròniques complexes i avançades. El procés ha comptat amb la participació de tots els actors involucrats en els àmbits de gestió, clínic, tecnològic, sociosanitari, primari i hospitalari. Per tant, la ruta a la complexitat ja existia, però ara li donem una clau de volta més, posant l’accent en fer l’atenció el més personalitzada possible, fet que comporta una gran coordinació entre equips i àmbits. La idea de “la persona atesa al centre del sistema”, en la seva màxima expressió.

Per avançar en el seu desplegament s’han definit cinc aspectes clau d’actuació entre tots els implicats:

• Incrementar la identificació de les persones fràgils, amb cronicitat complexa o avançada. Així, des que es va iniciar el desplegament, a la Regió Sanitària de Girona s’han identificat 7.435 persones més com a PCC i MACA, arribant actualment als 33.639, que representen el 4,5% de la població atesa.
• Fer una valoració des de diferents dimensions de la persona i un pla individualitzat, el que s’anomena PIIC. És a dir, realitzar un seguiment del pacient quan es troba en situació d’estabilitat clínica, que inclou la revisió periòdica de la seva situació, l’entorn i el del cuidador i definir els circuits, processos i pràctiques de col·laboració entre els diferents serveis, així com la planificació de les transicions entre els diferents recursos. Actualment, a la Regió Sanitària de Girona tenen el PIIC fet el 67% dels PCC i MACA.
• Establir accions en cas de descompensació del pacient: la planificació i coordinació de la resposta i circuits. Cal garantir que l’entorn de la persona disposa d’informació clara sobre els professionals, serveis de referència i via de contacte per a cada situació.
• Realitzar accions orientades a l’esfera individual: les decisions anticipades, l’atenció domiciliària, i la resposta assistencial d’acord amb el grau de complexitat.
• Promoure dinàmiques territorials entre les organitzacions i els equips implicats, com ara la planificació de les altes hospitalàries (en el moment previ, durant i posterior) per garantir el millor abordatge del pacient i la continuïtat d’atenció.

En la planificació i atenció a la complexitat hi ha implicats diversos actors dels àmbits social i sanitari: atenció primària, atenció hospitalària d’aguts, hospitalització domiciliària, atenció intermèdia, atenció a la salut mental, atenció continuada, dispositius residencials, SEM, serveis socials i tot l’entorn social del pacient i del cuidador.

Un centenar de professionals participen en una jornada organitzada per la Regió Sanitària, l’Organització Catalana de Trasplantaments i l'Hospital Trueta per incrementar les donacions

Entre el 2015 i el 2024, el Trueta ha comptabilitzat 194 donants d’òrgans, 33 dels quals el 2024, consolidant-se de nou com l’hospital no trasplantador amb més donants

La Regió Sanitària Girona continua avançant en el model territorial de donació d’òrgans i teixits iniciat el 2015 i que ha permès un creixement sostingut del nombre de donants en els últims anys. Amb el model ja consolidat i amb la voluntat de seguir incrementant les donacions, ara es busca enfortir els vincles entre l’atenció primària i el sistema de donació. Amb aquesta voluntat, avui s’ha celebrat la jornada “Donació i trasplantaments a la Regió Sanitària de Girona” a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona, organitzada per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), la Regió Sanitària i l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta.

Durant la benvinguda institucional, el gerent de la Regió Sanitària, Jaume Heredia, ha destacat “l’excel·lent tasca” que s’està fent en donació de teixits a Girona i ha remarcat que “quatre dels nostres hospitals formen part de la llista dels 15 centres amb més donants de Catalunya”. “Això és gràcies a la implicació de tots els proveïdors, a les ganes de provar coses noves i a l’empenta i perseverança de la coordinadora territorial, la dra. Núria Masnou”, ha conclòs.

Per la seva banda, el director de l’OCATT, Jaume Tort, ha destacat “l’orgull que suposa el model de donació i trasplantament català, de referència a nivell mundial”. Ha recordat que, malgrat l’excel·lència del sistema, “sense la generositat i l’altruisme dels donants i de les seves famílies, no podríem donar resposta a les persones que esperen un trasplantament”. A més, ha subratllat també la importància de seguir establint noves aliances i col·laboracions, com la que s’està impulsant amb l’atenció primària, que contribueixen a reforçar la consciència social: “Mantenir l’èxit del sistema de trasplantaments és cosa de totes i tots”, ha conclòs. Tort ha posat en valor la tasca del territori gironí, i ha afirmat que “la donació d'òrgans i teixits a Girona és un model excel·lent que podria ser un exemple per altres territoris. L'estructura organitzada, la relació entre els diferents nivells assistencials i la motivació dels seus professionals són algunes de les claus d'aquest èxit”.

 L’acte, que ha comptat amb la participació d’un centenar de professionals, s’ha desenvolupat en dues parts diferenciades: una primera centrada en el cicle “Donar vida des de la primària” impulsat per l’OCATT amb l’objectiu de reforçar la relació entre l’atenció primària i el sistema de donació tradicionalment hospitalari i formar els seus professionals. I una segona part sobre el model sectorial de donació d’òrgans i teixits de Girona, que es va començar a desplegar el 2015.

Activitat de donació i trasplantament a Girona

En el transcurs de la jornada s’ha fet una retrospectiva de l’evolució del model sectorial de donació d’òrgans i teixits a Girona, durant la qual s’han exposat els èxits assolits i els reptes de futur. L'any 2015 es va iniciar a la Regió Sanitària Girona el desplegament del model sectorial de donació coordinat per l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta. A partir de l’any 2017 es va començar a estendre de forma progressiva als hospitals comarcals a través del programa de donació de còrnies, buscant i aconseguint actualment que cada centre sigui autònom en tot el procés: des de la detecció dels possibles donants fins a l’extracció de còrnies. Actualment, en formen part els hospitals comarcals de Figueres, Santa Caterina, Palamós, Olot, Blanes i Calella.

 La donació de teixits a la Regió Sanitària Girona ha crescut notablement des del desplegament del model sectorial. Entre el 2015 i el 2024, l’Hospital Trueta ha comptabilitzat 194 donants d’òrgans, 33 dels quals el 2024, consolidant-se de nou com l’hospital no trasplantador amb més donants. Pel que fa als teixits, la incorporació dels comarcals en el sistema de donació ha esta molt positiva i ha permès augmentar considerablement les xifres de donacions de teixits: entre l’any 2017 i el 2024 s’han multiplicat per cinc, passant de 54 el 2017 a 283 el 2024. En el conjunt d’aquests set anys, s’han registrat un total de 1.244 donants, la meitat dels quals -625- els han aportat els hospitals comarcals, i s’han obtingut 1.511 teixits (1.226 dels quals són còrnies).

Els comarcals segueixen avançant amb altres àmbits de la donació: han guanyat autonomia en la donació de sang del cordó umbilical i placenta, i també s’han produït les primeres experiències de donació multi teixit als hospitals d’Olot i Palamós; un pas endavant que ara planteja el repte de consolidar aquest tipus de donació als hospitals comarcals de la Regió.

 En relació al global de Catalunya, durant el 2024 hi van haver 381 donants d’òrgans i es van realitzar 1.345 trasplantaments, que representen una mitjana de 3,7 intervencions al dia. D’aquestes intervencions, 137 es van realitzar a pacients de la Regió Sanitària Girona: 98 renals, 25 hepàtics, 5 cardíacs, 5 pulmonars i 4 pancreàtics. Entre gener i agost del 2025 hi ha hagut 21 donants d’òrgans i s’han realitzat 94 trasplantaments a pacients gironins. A finals d’agost, hi havia 128 gironins en llista d’espera per rebre un òrgan.

Debat i experiències durant la Jornada

En la primera part de la Jornada “Donar vida des de la primària”, dirigida especialment a professionals de l’atenció primària, la coordinadora de donació i trasplantaments de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, Núria Masnou, ha explicat el circuit del procés de donació i la figura del coordinador, que és el responsable de gestionar el procés de donació dins dels hospitals.

Tot seguit s’ha celebrat una taula debat amb el títol “Vincles i sinergies entre els dos àmbits” amb la participació de diferents perfils professionals de l’atenció primària per tal de compartir i debatre sobre els vincles entre l’atenció primària i l’àmbit de la donació i trasplantaments a través de la seva experiència i pràctica diària.

Tot i que poden semblar àmbits assistencials allunyats, hi ha connexions importants en àmbits com la donació posteutanàsia o  les voluntats anticipades. Per tal de posar el pacient al centre de l’atenció és imprescindible establir ponts entre les dues línies. Això es fa evident, per exemple, en les donacions després d’una eutanàsia, en què els professionals d’atenció primària que acompanyen aquests pacients han d’entrar en l’àmbit hospitalari on es porta a terme tant l’eutanàsia com la posterior donació. O en casos de pacients que volen morir a casa però no volen renunciar a ser donants de teixit corneal: en aquestes situacions s’han desenvolupat models de resposta que transcendeixen els centres hospitalaris.

En la taula debat hi ha intervingut Marisa Rubio, metgessa de família del CAP Montilivi, experta en bioètica i referent d’eutanàsia a Girona; Marta Pascual, metgessa de família i actualment al Servei d’Urgències de l’Hospital Trueta; Eva Prat, infermera PADES de l’EAP Palafrugell i Sara Burgos, treballadora social sanitària de l’EAP Malgrat de Mar. La taula ha estat moderada per Núria Masnou.

La jornada ha seguit amb la segona part que ha posat el focus en l’experiència de la Regió Sanitària Girona amb el “8è Workshop sobre donació: 10 anys ampliant horitzons en donació d’òrgans i teixits a la Regió Sanitària Girona”.

El bloc ha comptat amb una taula rodona “Propòsits assolits, compartim experiències” amb la intervenció de diversos professionals que han explicat alguns dels projectes més rellevants que s’han impulsat en els darrers 10 anys. Hi ha participat Xavier Arrebola, referent de donació de teixits de la Fundació Hospital de Palamós - Serveis de Salut Integrats Baix Empordà; Marina Menor, infermera de l’hospital d’atenció intermèdia Bernat Jaume; Anna Grabolosa, infermera referent de donació de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa i Santi Arcega, infermer coordinador de donació i trasplantament de l’Hospital Trueta.

La veu dels testimonis

La jornada ha viscut un dels moments més emotius amb el testimoni de dos pacients trasplantats que han compartit la seva vivència en primera persona. Noèlia Baltrons, trasplantada de cor, que ha explicat com era la seva vida a partir del moment en què va ser diagnosticada, als 22 anys, fins a la seva operació, el desembre passat, i com li ha canviat la vida des d’aleshores. També s’ha escoltat el testimoni d’Albert Sureda, trasplantat de còrnies poc abans de l'inici de la pandèmia de la Covid-19, després d'una manca de visió que s'inicia als 5 anys i que evoluciona fins a deixar-lo amb un 10% de visió.

Amb la mateixa voluntat de conscienciació, durant la jornada s’ha presentat l’exposició itinerant “2 vides”, de l’associació Donem Girona, que s’inaugurarà oficialment el 13 de novembre a l’Espai Caixa. Aquest projecte té l’objectiu de sensibilitzar la població sobre la importància de la donació per salva vides però també com a eina de solidaritat i de segona oportunitat vital. L’exposició consta d’un muntatge amb fotografies de diferents persones vestides dels seus oficis o aficions, combinades entre elles com una al·legoria de les diferents vides que poden viure els òrgans.

La Jornada de Girona és la sisena de les deu jornades del cicle “Donar vida des de la primària” que impulsa l’OCATT. Ja se n’han realitzat a les regions sanitàries de Lleida, Terres de l’Ebre, Metropolitana Sud i Nord i Penedès. La propera serà a Tarragona el 8 d’octubre.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha refermat avui a Girona el compromís del Govern amb el nou Campus de Salut a la Regió Sanitària Girona, que inclou el nou Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i la millora dels dispositius assistencials del sistema públic de salut al seu àmbit d’influència territorial. En paraules del president Illa, “el Campus de Salut de Girona no té marxa enrere i el Govern de Catalunya no deixarem de treballar-hi fins que sigui una realitat”.

El cap de l’executiu ha firmat el Protocol per impulsar la construcció del complex, juntament amb els alcaldes de Girona i Salt, Lluc Salellas i Vilar, i Jordi Viñas i Xifra, respectivament; el director del Servei Català de la Salut, Alfredo García Díaz, i el rector de la Universitat de Girona, Joaquim Salvi Mas.

Tal i com ha explicat el president, aquest l’impuls del Campus de Salut de l’Àrea Sanitària de Girona demostra que “la col·laboració institucional dóna més fruits que no pas la confrontació”. “Un cop més, demostrem que podem fer grans salts endavant quan sabem canalitzar totes les nostres energies, amb sentit de país i amb ambició col·lectiva”, ha afegit.

Aquest acord renova i consolida la col·laboració institucional iniciada el 2020, amb la voluntat de planificar i executar un projecte de gran abast i ambició estratègica. El nou complex sanitari i universitari estarà ubicat entre Girona i Salt, i inclourà el nou hospital de referència del territori, així com nous espais docents, de recerca i d’innovació impulsats per la Universitat de Girona. El nou Campus, assenyala el Protocol, “ha d’erigir-se en un pol d’activitat, no només en l’àmbit dels serveis públics de salut, sinó també en l’estructuració del teixit social del territori, l’estímul de sinergies en innovació i la millora tecnològica, la docència universitària en estudis sanitaris, la recerca en salut, la innovació econòmica i en el foment de la cohesió social”.

El president encapçala la signatura del protocol pel Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona. Autor: Rubén Moreno
El president de la Generalitat ha aprofitat la seva intervenció durant l’acte per afirmar que “el Campus de salut de Girona és una oportunitat de transformació que cal aprofitar en tota la seva dimensió” tot afegint que “crearem un motor econòmic i de coneixement a l’avantguarda europea”. En aquest sentit, el cap de l’Executiu ha avançat que “estem desplegant tota una estratègia perquè Catalunya esdevingui una de les regions sanitàries punteres d’Europa” i ha afegit que “l’aposta és crear un ecosistema sanitari amb campus de salut de referència desplegats al territori”.

Amb la signatura del Protocol, s’actualitza el mecanisme de seguiment del projecte del Campus amb una comissió mixta de màxim nivell institucional, liderada pel Departament de Presidència i amb representació de quatre conselleries (Salut, Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Economia i Finances, Recerca i Universitats), a més del Servei Català de la Salut, els ajuntaments de Girona i Salt i la Universitat de Girona. També es crea la figura d’un coordinador d’una oficina tècnica de seguiment institucional continu, una responsabilitat que recaurà en Ferran Cordón. Aquesta nova comissió treballarà per garantir la coordinació i l'èxit de la transformació, seguint els compromisos acordats i respectant els processos administratius establerts. “L’enriquiment de la col·laboració amb aquests nous actors es concep com un factor de dinamització imprescindible per facilitar la reunió de les capacitats de diàleg i de treball que requereix un projecte d’aquesta complexitat” assenyala el Protocol, que afegeix que permetrà “coordinar l’expertesa i els coneixements propis de cada àmbit en un objectiu de país compartit”.

Justament aquest matí s’ha fet la primer reunió de constitució de la Comissió Mixta i posteriorment un acte públic, presidit pel president de la Generalitat, acompanyat dels màxims representants de les conselleries de Salut, Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Economia i Finances, Recerca i Universitats, en un auditori amb representants del sector sanitari gironí, del món local, empresarial, universitari, de recerca i el teixit associatiu.

Actualment, el nou Campus de Salut de Girona està en fase de licitació del concurs de projectes, essent la inversió econòmica en salut més important. La licitació i adjudicació del concurs d'idees de l'avantprojecte arquitectònic i la redacció posterior del projecte executiu i la direcció d'obres té un pressupost de 25,37 M€.

El Protocol, signat avui, té una vigència de 4 anys prorrogable i compta amb un calendari específic de desplegament. A més, implica un compromís ferm de les quatre institucions per avançar conjuntament en el desenvolupament urbanístic, la transmissió dels terrenys i la licitació de les obres. Aquest protocol és un pas decisiu per fer realitat un dels projectes més rellevants en l’àmbit de la salut i universitari a Catalunya.

El projecte es desenvoluparà sobre una superfície total de 175.000 m² de sòl, dels quals 130.000 m² estan qualificats com a equipament, amb una capacitat edificable de fins a 320.000 m², mentre que la resta és espai verd integrat en el campus. El pla funcional d’usos assistencials contempla entre 170.000 i 175.000 m² per al nou hospital, que s’afegiran als 50.000 m² actuals del Parc Hospitalari Martí i Julià. A més hi ha previstos 59.725 m² per als usos universitaris, de recerca i innovació. També es reserven més de 80.000 m² per a creixements futurs, assegurant la viabilitat a llarg termini.

La planificació es fonamenta en la màxima integració entre atenció sanitària i universitat, afavorint les sinergies entre assistència, formació i recerca. El campus es concep com un espai compartit, verd, sostenible i ben connectat, que reforça la cohesió entre Girona i Salt i millora l’accessibilitat per a tota la població de la Regió Sanitària Girona.

Compromís de coordinació urbanística

Els ajuntaments de Girona i Salt, així com el Departament de Salut, es comprometen a continuar treballant de forma coordinada en matèria urbanística per millorar l'accessibilitat als espais del nou Hospital Universitari Doctor Josep Trueta i al nou Campus de Salut, garantint els requeriments tècnics i serveis per als municipis. Es treballarà, juntament amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica en la millora d'infraestructures a l'entorn del campus, incloent-hi la creació de nous accessos i serveis que permetin el desenvolupament de la zona.

Pla de millores

A nivell territorial, també preveu un pla per millorar els centres d'atenció primària (CAP) a Girona i Salt, amb actuacions com la reforma i ampliació de diferents CAP amb majors necessitats, així com la creació d'un nou Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) a la zona nord de la ciutat de Girona.

Les administracions es comprometen a garantir la continuïtat del model assistencial actual a Girona i Salt, potenciant la xarxa de dispositius assistencials per oferir serveis d'alta qualitat i en proximitat als ciutadans. A més, el Servei Català de la Salut treballarà conjuntament amb els ajuntaments per coordinar les modificacions urbanístiques i garantir que els terrenys i infraestructures necessàries per al desenvolupament de la nova infraestructura sanitària siguin adequats.

Després de l’acte s’ha celebrat una reunió de la Comissió mixta de seguiment del Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona, encapçalada pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau. A l'acte també hi han assistit la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque; la consellera de Salut, Olga Pané; la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Xavier Guitart.La Generalitat, els ajuntaments de Girona i Salt i la Universitat de Girona firmen un protocol que actualitza el seguiment del projecte amb una comissió mixta, liderada pel Departament de Presidència.

L’hospital Trueta ha tramitat 1.888 comunicats relacionats amb baixes per l’ingrés des que la Regió Sanitària Girona va començar a desplegar al setembre de 2022 la gestió de les incapacitats temporals (IT) per ingrés des dels propis hospitals i fins a tancament del 2023. D’aquests comunicats, 1.003 corresponen a la primera baixa produïda per l’ingrés i els 885 restants són comunicats de confirmació que es generen de forma automàtica si al cap de 7 dies el pacient encara continua ingressat.

El projecte, impulsat pel Departament de Salut, s’emmarca dins el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària i Comunitària (PEiTAPiC), que treballa amb l’objectiu de reforçar aquesta línia assistencial i desburocratitzar les seves tasques.

La baixa per IT la genera el propi hospital en el moment de l’ingrés, ja sigui de forma urgent com programada, a petició del pacient i a partir de la informació que es recull en aquell moment. D’aquesta manera, s’estalvien desplaçaments dels familiars al centre d’atenció primària per a gestionar-la. Si al cap de 7 dies –comptant des del primer dia que va faltar a la feina- el pacient encara continua ingressat, es genera un comunicat de confirmació de manera automàtica, el qual té una validesa de 14 dies. Tant la baixa com el primer comunicat es poden descarregar des de La Meva Salut. Els següents comunicats de confirmació s’han de tramitar des de l’atenció primària.

L’Hospital Trueta va ser un dels primers centres de la Regió preparats informàticament per gestionar les IT. La mesura beneficia la població en edat laboral i el canvi permet agilitzar els processos, disminuir el nombre de contactes a l’atenció primària per gestions d’aquest tipus i millorar l’experiència del pacient i el seu entorn. El 18% de les IT generades a la regió són per ingrés hospitalari.