Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha commemorat aquests dimecres el Dia Mundial de l’Ictus, que té lloc demà 29 d’octubre, amb una jornada centrada en la prevenció, la qual ha inclòs la realització d’ecografies de caròtides a la ciutadania. El programa d’activitats s’ha completat amb una xerrada divulgativa i el lliurament dels premis de la Unitat d’Ictus a dos projectes assistencials dirigits a millorar la qualitat de vida de les persones que han patit la malaltia.

Des de 2011, el Trueta organitza aquesta jornada, en la qual una de les activitats més consolidades és la realització d’ecografies de caròtides a càrrec dels professionals del Servei de Neurologia a persones que s’han inscrit prèviament a través d’un formulari per gestionar les citacions. Com en edicions anteriors, s’han instal·lat al vestíbul de l’hospital dos aparells d’ecografia-Doppler, que permeten valorar el flux sanguini a les artèries caròtides mitjançant ones sonores d’alta freqüència. Es tracta d’una prova no invasiva que pot indicar la presència d’un factor de risc associat a l’ictus.

En total, s'han realitzat 78 proves d’ecografia-Doppler, que han permès detectar plaques d'ateroma —un dipòsit de greix, colesterol o calci a les parets arterials— en diversos casos, però cap estenosi —estretament del diàmetre de l'artèria— que fes necessari tornar a citar a l'usuari per a un seguiment. 

Enguany també s’ha aprofitat l’afluència de visitants per informar i realitzar analítiques per a un estudi destinat a definir biomarcadors capaços de detectar l’estenosi carotídia i millorar la prevenció de l’ictus. En total 43 usuaris han accedit a participar-hi. 

La jornada ha continuat a la sala d’actes amb la xerrada «Programa pacient expert en ictus: prova pilot a Girona», a càrrec d'Elisabet Ortiz, infermera del Servei de Neurologia del Trueta. El Trueta ha estat pioner en la posada en marxa de la prova pilot d'aquest programa, adreçat a persones que han patit un ictus, amb l’objectiu de promoure l’autocura, millorar la qualitat de vida i reforçar el paper actiu dels pacients en la gestió de la seva salut a través de l’intercanvi d’experiències i coneixements entre persones que comparteixen una mateixa realitat. 

Premis Unitat d'Ictus 2026

El balanç dels projectes guanyadors dels Premis Unitat d’Ictus de Girona de l’any passat ha precedit l’anunci de les dues candidatures guardonades aquest 2026. Es tracta dels projectes «Avaluació de POCUS per confirmar la posició de la sonda nasogàstrica en pacients amb ictus: comparació amb la radiografia de tòrax» i «Rostre viu: moviment, expressió i confiança per tornar a habitar el propi rostre».

El primer dels projectes guardonats consisteix en una prova pilot per comprovar si l’ecografia a peu de llit pot ser una alternativa a la radiografia per verificar que les sondes nasogàstriques estan ben col·locades en pacients amb ictus. La iniciativa analitzarà si aquesta tècnica és igual de fiable, però més ràpida, segura i còmoda per als pacients. Si els resultats són positius, podria facilitar un inici més àgil de l’alimentació i la medicació, reduir l’exposició a les radiacions i evitar desplaçaments innecessaris. El projecte, que tindrà una durada de 24 mesos, està liderat per Joana Rodrigo, supervisora de la planta de Neurologia del Trueta, i Elisabet Ortiz, infermera de pràctica avançada (IPA) en malaltia cerebrovascular del centre.

Pel que fa a «Rostre viu», és una iniciativa adreçada a persones que han patit un ictus i presenten alteracions de la mobilitat o de l’expressió facial. Té com a objectiu millorar la funcionalitat facial, afavorir el benestar emocional i reforçar la confiança de les persones participants mitjançant un abordatge integral que combina exercicis específics, consciència corporal, respiració i neuromoviment.

Aquest programa es desenvolupa a través de sessions grupals guiades, complementades amb pràctica a domicili i seguiment de l’evolució dels participants. A més de treballar la recuperació funcional de la musculatura facial, també ofereix un espai de suport i intercanvi d’experiències que contribueix a millorar la qualitat de vida i la participació social de les persones afectades per un ictus.

Laia Solé, instructora d’entrenament muscular facial, i la doctora, professora i investigadora de la UAB Montserrat Vidal-Mestre són les responsables del projecte.

Cada un dels projectes premiats rebrà una dotació de 2.000 euros per al seu desenvolupament. Aquesta quantitat prové de la recaptació obtinguda en l'edició de 2025 de la cursa solidària «Corre per l’ictus».

El pròxim 26 de març, la sala d’actes de l’Hospital Santa Caterina acollirà una jornada amb motiu del Dia de Conscienciació sobre l’Epilèpsia (Purple Day), adreçada a pacients, familiars i a totes les persones interessades. 

L’activitat està organitzada per la Unitat d’Epilèpsia del Servei de Neurologia dels Hospitals Trueta i Santa Caterina, amb l’objectiu de donar a conèixer millor aquesta patologia i oferir eines útils per al dia a dia, posant especial atenció en la relació entre el son i l’epilèpsia.

La jornada s’iniciarà amb una benvinguda institucional i continuarà amb diverses ponències a càrrec de professionals especialistes:

“Son, el gran desconegut”, a càrrec de Fina Turbau, neuròloga

“Trastorns de la son més comuns”, per Laura Sánchez, neuròloga

“Apnees obstructives del son”, a càrrec de Daniela Torres, pneumòloga

“Relació entre el son i l’epilèpsia”, per Cristina Coll, neuròloga

“Consells per millorar el son”, a càrrec de Lluïsa Martínez, infermera gestora de la Unitat d’Epilèpsia

La jornada finalitzarà amb un espai obert de participació, on els pacients podran compartir experiències i recomanacions. 

Aquesta iniciativa pretén fomentar el coneixement, resoldre dubtes i crear un espai de trobada i suport entre professionals, pacients i familiars.

FES LA TEVA INSCRIPCIÓ 

Dilluns 12 de febrer se celebra el Dia Internacional de l’Epilèpsia, promogut per l’Oficina Internacional per l'Epilèpsia (IBE, per les seves sigles en anglès) i la Lliga Internacional contra l'Epilèpsia (ILAE, per les seves sigles en anglès). La diada pretén augmentar la visibilitat de la malaltia i millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen i les seves famílies. En aquest marc, la Unitat d’Epilèpsia del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, organitzarà aquest dia la primera jornada sobre la malaltia dirigida a pacients i famílies, i a totes aquelles persones interessades, amb l’objectiu de contribuir a la seva divulgació. La jornada, que tindrà lloc a la sala d’actes de l’Hospital Santa Caterina de Salt, a partir de les 15.00 hores, tractarà la malaltia des de diferents perspectives: l’estigma,  l’epilèpsia en les dones, la seva afectació en la pràctica de l’esport, en la conducció o en la feina, l’epilèpsia durant l’embaràs i lactància, l’atenció a la crisi convulsiva, la comorbiditat i la polifarmàcia.

L’epilèpsia és una malaltia neurològica crònica. L’OMS indica que l’epilèpsia afecta uns 50 milions de persones a tot el món. A Catalunya s’estima una prevalença de 7-8 persones per cada 1.000; i en concret, a la Regió Sanitària de Girona, es calcula que entre sis i vuit mil  persones pateixen algun tipus d’epilèpsia. El Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina disposa d’una unitat especialitzada que atén uns vuitanta pacients a la setmana.

L'epilèpsia es produeix a causa d’una hiperexcitabilitat en l'activitat elèctrica del cervell, com una sobrecàrrega. En condicions normals, les cèl·lules nervioses (neurones) del cervell es comuniquen entre elles mitjançant senyals elèctriques que regulen diverses funcions del cos. Quan aquesta activitat elèctrica es descontrola, provoca episodis coneguts com a "crisis epilèptiques". Tothom pot tenir algun cop a la seva vida una crisi epilèptica i això no vol dir tenir la malaltia. La malaltia es té quan aquestes crisis passen de manera recurrent.

Les crisis epilèptiques es poden manifestar de diferents maneres: convulsions, pèrdua de consciència (absències), moviments involuntaris o alteracions sensorials. Les crisis poden aparèixer en qualsevol moment, però hi ha factors que les propicien pel que conèixer-los ajuda a evitar-les. En aquest sentit, la doctora Cristina Coll, neuròloga de la Unitat d'Epilèpsia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, destaca la importància d'adoptar hàbits de vida saludables, d’un bon descans nocturn i exercici físic regular, i d’evitar el consum de tòxics. Afegeix que és essencial adquirir coneixements sobre la malaltia per millorar la qualitat de vida dels pacients.

L'epilèpsia pot afectar persones de totes les edats, i la seva atenció sol implicar una combinació de tractaments farmacològics, teràpies i suport emocional. És important subratllar que, amb el tractament adequat, moltes persones amb epilèpsia poden portar una vida plena.

El tipus d'epilèpsia varia en funció de la seva etiologia, l'edat del pacient, la forma de presentació i els símptomes experimentats. La diversitat en tots aquests aspectes de la malaltia és àmplia, tal com ho és la singularitat de cada individu que la pateix. Cal destacar especialment les dones en edat fèrtil, ja que les hormones poden exercir una influència significativa, especialment en aquelles que estan sotmeses a tractament anticonceptiu o es troben en estats com l'embaràs, la lactància o la menopausa. A més, cal tenir en compte la possible influència d'altres patologies o tractaments específics que cada persona pugui estar seguint.

La doctora Coll subratlla l’estigma associat a l'epilèpsia i com aquest afecta la qualitat de vida de les persones que la pateixen, “més que les pròpies crisis epilèptiques”. La neuròloga també posa èmfasi en la importància de comprendre que el diagnòstic d'epilèpsia comporta indicacions legals que cal conèixer, sense que això impliqui una discriminació social.

L'epilèpsia és una de les malalties més antigues conegudes i documentades a través de la història. A la Mesopotàmia ja es troben referències a símptomes que podrien correspondre a episodis epilèptics. A l'Antiga Grècia hi ha documents que fan referència a l'epilèpsia, destacant figures com Hipòcrates. Aquesta època va influir en la conceptualització de la malaltia, i es creia que l'epilèpsia estava relacionada amb l'activitat del déu de la medicina, Asclepi. A l'Edat Mitjana, va persistir la falta de comprensió sobre l'epilèpsia, i es va associar sovint a supersticions i creences religioses. Es creia que les crisis epilèptiques eren manifestacions de possessió demoníaca. Al llarg del Renaixement, es va iniciar un intent de comprendre més científicament la naturalesa de l'epilèpsia. No obstant això, persistia la manca de coneixement sobre les seves causes i tractaments eficaços. Durant els segles XVIII i XIX es van fer progressos significatius. Figures com John Hughlings Jackson van contribuir a l'observació clínica i a la descripció de les crisis epilèptiques. Va ser també en aquesta època quan es va començar a considerar l'epilèpsia com una afecció neurològica. Amb l'avanç de la neurociència al segle XX, es van desenvolupar tècniques més sofisticades d'imatge cerebral i es van aprofundir els coneixements sobre els mecanismes neurobiològics implicats en l'epilèpsia. Això va donar lloc a un millor tractament i a un canvi substancial en la percepció social d'aquest trastorn.

En l'actualitat, la investigació continua avançant per comprendre millor els factors genètics, neurobiològics i ambientals que contribueixen a l'epilèpsia, amb l'objectiu de desenvolupar tractaments més efectius i millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen. També hi ha la possibilitat de cirurgia en pacients candidats.