Nota de premsa

Un estudi coliderat per investigadores de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta – IDIBGI,  conclou que el transport directe a un centre de referència per al tractament endovascular podria no ser la millor opció per als pacients amb diagnòstic final d'hemorràgia intracerebral o ictus hemorràgic. Aquesta troballa podria ser útil per millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus. Es tracta d’un estudi secundari de RACECAT publicat a JAMA Neurology que posa el focus a les hemorràgies intracerebrals. Aquest tipus d’ictus és el menys freqüent, entre un 15 i un 20% dels casos, i sol tenir un pronòstic més greu.

El transport directe a un centre de referència per al tractament endovascular podria no ser la millor opció per als pacients amb diagnòstic final d'hemorràgia intracerebral o ictus hemorràgic, segons els resultats d'un estudi publicat a la revista JAMA Neurology. La investigació, que forma part d'una anàlisi secundària de l'estudi RACECAT, ha estat liderada per investigadores de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta – IDIBGI.

Els resultats d’aquest estudi han anat acompanyats de la publicació d’una editorial a aquesta prestigiosa revista científica, que posa en relleu la necessitat de reavaluar els protocols de triatge i trasllat dels pacients amb ictus en funció del tipus d’ictus, la gravetat dels símptomes i la localització, i suggereix que, en pacients amb un subtipus d’ictus hemorràgic, l'estabilització oportuna dels pacients al centre assistencial més proper, seguida de la transferència a centres de tractament més especialitzats, pot ser una estratègia efectiva per millorar els resultats en salut.

RACECAT, un assaig clínic transcendental

L'estudi RACECAT es va dur a terme a Catalunya entre el març del 2017 i el juny del 2020 amb la participació de tots els hospitals receptors d'ictus i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Va analitzar més d'un miler de pacients amb ictus greu i va avaluar dos enfocaments: enviar-los directament a hospitals amb capacitat per fer tractaments endovasculars o enviar-los a l'hospital més proper, amb un possible trasllat posterior si cal una trombectomia. El projecte va ser liderat per investigadors de l'IGTP, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i els serveis de Neurologia dels hospitals Germans Trias i Pujol (HUGTiP) i Vall d’Hebron.

La Dra. Natalia Pérez de la Ossa, colíder del Grup de Recerca Neurovascular de l'IGTP i coordinadora de la Unitat d'Ictus de l'HUGTiP, comenta: “RACECAT ens ha demostrat que la decisió del trasllat no pot ser la mateixa per a tots els casos, ja que depèn de molts factors. Cal individualitzar la decisió i trobar eines que ens permetin distingir el tipus d'ictus quan el pacient és a l'ambulància per decidir el millor destí. Actualment es fa servir l'escala RACE, que valora la gravetat de l'ictus, però seguim investigant per optimitzar els protocols i avançar el tractament en funció de les necessitats de cada cas”.

L'ictus hemorràgic

L'estudi secundari de RACECAT publicat recentment a JAMA Neurology posa el focus a les hemorràgies intracerebrals, incloent-hi els 302 pacients amb ictus hemorràgic inclosos a l’estudi RACECAT. Aquest tipus d’ictus és el menys freqüent, entre un 15 i un 20% dels casos, i sol tenir un pronòstic més greu.

La primera autora de l'estudi, la Dra. Anna Ramos, investigadora del Grup de Malalties Cerebrovasculars de l'Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - IIB Sant Pau i neuròloga vascular adjunta del Servei de Neurologia del mateix hospital, explica que “a l'ictus hemorràgic, causat pel trencament d'una artèria que produeix una hemorràgia, hi ha dues estratègies: una actuació senzilla, com baixar la pressió i controlar el sucre, o una actuació complexa, amb el trasllat del pacient a centres amb UCIs especialitzades i neurocirurgians. Aquesta segona estratègia de vegades implica trasllats més llargs i, per tant, un retard en el tractament. Per aquest motiu, determinar el circuit que cal seguir a l'ictus hemorràgic és molt important per saber quina d'aquestes dues estratègies cal aplicar i per traslladar els pacients d'una manera segura”.

El trasllat a un centre especialitzat com a primera opció, en dubte

Els resultats de l'estudi assenyalen que el transport directe a un centre de tractament endovascular en lloc del centre local més proper augmenta les complicacions mèdiques per als pacients amb ictus hemorràgic i pot tenir conseqüències negatives a posteriori. Passats 90 dies, els pacients traslladats directament a un centre de referència per al tractament endovascular van mostrar un pitjor resultat funcional i més taxa de mortalitat en comparació amb aquells enviats al més pròxim.

Per a la Dra. Yolanda Silva, adjunta del servei de Neurologia de l'Hospital Josep Trueta i investigadora de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), una de les conclusions principals de l'estudi és la necessitat de “seguir avançant en la recerca de nous mètodes per a una selecció més precisa en origen del pacient amb ictus i, així, realitzar la derivació més idònia”. Silva també destaca com aquest estudi pot millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus: “Molts d'aquests pacients fan broncoaspiracions durant el trasllat i un tractament antiemètic previ pot ser una mesura positiva”.

Aquests resultats aporten evidència que ajudarà a millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus i plantegen preguntes sobre l'efectivitat de portar els pacients directament a centres de tractament endovascular quan es sospita un ictus hemorràgic.

La progressiva instauració del programa territorial de formació ecogràfica ha fet que totes les àrees bàsiques de salut de l’ICS Girona i l’IAS puguin realitzar aquestes proves complementàries per confirmar o descartar diagnòstics En paral·lel a la formació de professionals, s’ha potenciat la dotació d’ecògrafs als centres, que ja ascendeix a 37 aparells, als quals s’hi afegeixen 30 més de portàtils, que es poden transportar per fer atenció domiciliària

El Programa de formació ecogràfica impulsat per implementar l’ús de l’ecografia als equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut a Girona (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha permès que 150 professionals de medicina familiar i comunitària hagin estat acreditats per fer exploracions ecogràfiques en aquells casos en què aquesta prova pugui facilitar el diagnòstic. També ha impulsat el fet que totes les àrees bàsiques de salut de l’ICS Girona i l’IAS puguin fer ecografies clíniques com a complement de l’exploració que el professional fa als seus pacients. El nombre d’ecògrafs ja ascendeix a 37, als quals s’hi afegeixen 30 més de portàtils, que es poden transportar per fer l’atenció domiciliària. L’augment, tant de professionals com d’aparells, ha estat progressiu al llarg dels anys per situar la demarcació gironina com a referència dins l’àmbit català pel que fa a la implantació d’ecògrafs als CAP.
Disposar d’una àmplia xarxa d’ecògrafs respon a l’objectiu de la Direcció de l’ICS Girona-IAS de fer més resolutiva l’atenció primària de la demarcació. És una tecnologia de cost assequible, versàtil i no invasiva, que permet augmentar la capacitat de diagnòstic i millorar la satisfacció dels usuaris que, mitjançant aquesta prova, poden entendre millor la seva patologia sense haver de desplaçar-se més enllà del seu CAP.
Els ecògrafs són aparells del tot innocus per al pacient, ja que no emeten radiacions. Les proves que els professionals de la medicina de família duen a terme amb aquests equips són, principalment, abdominals, del sistema urinari i dels ronyons. La seva versatilitat permet que els professionals, més enllà de proves diagnòstiques o de seguiment, també facin servir aquests aparells per completar les exploracions clíniques.
L’evolució tecnològica dels equips ha permès que ofereixin una resolució d’imatge cada cop més precisa, a banda del desenvolupament d’aparells portàtils, que poden ser transportats quan el professional fa visites a domicili. Aquesta mobilitat va mostrar-se especialment útil durant el període de confinament per la COVID-19.

Diversos àmbits d’aplicació
El valor de disposar d’ecògrafs distribuïts per l’atenció primària queda reflectit amb la quantitat de proves que es realitzen cada any mitjançant aquests aparells. Entre 2020 i 2022, es van realitzar 23.624 proves; registre que dona com a mitjana prop de 8.000 a l’any. Pel que fa a 2023, des de gener fins a mitjan agost ja se n’havien registrat 6.558; dada que torna a reflectir la seva expansió creixent. Actualment, les proves que duen a terme els professionals de medicina de família amb aquests equips són, sobretot, abdominals, però ja es treballa per ampliar els àmbits d'aplicació mitjançant formacions específiques per a l’exploració tiroidal, vascular i  musculoesquelètica. També se’n vol fomentar la utilització per a patologies específiques, com ara la síndrome del túnel carpià.

Projecte amb 14 anys de trajectòria
L’àmplia expansió dels ecògrafs per l’atenció primària gironina és el resultat del projecte de formació territorial iniciat fa 14 anys (2009) amb el plantejament d'utilitzar l’ecografia com una eina d'exploració i ajuda al diagnòstic per al professional de l’atenció primària. El curs, que inicialment es feia a Madrid organitzat per la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària, es basa en la resolució diagnòstica dels casos més habituals que es presenten a les consultes, com poden ser còlics nefrítics, còlics biliars o lesions a la bufeta urinària. Des del 2017, aquesta formació l’organitza la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) i les sessions formatives es duen a terme a Girona. Actualment, el curs consisteix en un mínim de 100 hores lectives teòriques i pràctiques. Per obtenir la capacitació, també es demana una rotació pel servei de Radiologia de l’Hospital Josep Trueta i del de Figueres, a més d’una prova d’avaluació al cap d’un any.  

Formació incorporada al programa MIR
El Programa ha permès ampliar any rere any el nombre de facultatius de l’atenció primària amb formació per utilitzar ecògrafs per confirmar o descartar un diagnòstic. En els darrers 10 anys s’ha passat de 18 (2013) a 150, fins a mitjan 2023. També ha fomentat la formació ecogràfica dels residents que fan l’especialització en medicina familiar i comunitària en els diferents equips d’atenció primària (EAP) de la Regió Sanitària Girona. En aquest sentit, la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de l’ICS a Girona és l’única a Catalunya que incorpora dins del seu programa MIR una formació  ecogràfica clínica. Els residents  reben  la mateixa formació organitzada per la CAMFIC durant els quatre anys de residència i sense cost econòmic. D’aquesta manera, en finalitzar la residència ja disposen de l’acreditació. Aquest fet suposa un benefici per al resident, així com per als centres pel fet de disposar d’un professional que ja té els  coneixements i la titulació en l’àmbit ecogràfic.  

 

En els darrers dies han tingut lloc els actes de comiat als residents que han fet la seva especialització als nostres centres. Enguany s’han ofert per primera vegada les especialitats de salut laboral i medicina nuclear, les últimes a ser acreditades per impartir docència

El proper 23 de maig els centres de l’Institut Català de la Salut a Girona donaran la benvinguda als nous residents, un total de 98 professionals. El Trueta assoleix aquest any la xifra rècord d’incorporacions, ja que arribaran 49 metges que faran el MIR en una de les 33 especialitats acreditades, a més de 6 infermeres que s’especialitzaran com a llevadores o infermeres pediàtriques, dos que s’especialitzaran en farmàcia hospitalària, i un biòleg que s’especialitzarà en anàlisis clíniques.  

Per la seva banda, a l’atenció primària s’han cobert 32 de les 33 places ofertes enguany per especialitzar-se en medicina familiar i comunitària, a més de cobrir les 8 places d’infermeria familiar i comunitària.

Així, durant aquest curs 2023-2024, als centres de l’ICS Girona s’hi estaran especialitzant fins a 318 residents, 185 dels quals a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i els 133 restants a les àrees bàsiques de salut.

La principal novetat a l’Hospital Trueta és que enguany s’incorporaran per primer cop un resident de medicina nuclear i un de salut laboral, en ambdós casos especialitats que el Ministeri de Sanitat va acreditar l’any passat per poder impartir docència. També es van ampliar les places de MIR de neurologia, que han passat d’un a dos MIR, i de medicina intensiva, que va passar de dos a tres MIR. Totes les places ofertes per l’Hospital Trueta per al curs 2023-2024 han estat ocupades, fins i tot les de neurofisiologia i cirurgia toràcica, que tradicionalment són les més difícils de cobrir. El centre va iniciar l’any passat els tràmits per a l’acreditació de l’especialitat de reumatologia i també per incrementar en un resident més les especialitats de cardiologia, aparell digestiu i oncologia mèdica.

Actualment, al Trueta hi ha 33 especialitats acreditades: anàlisis clíniques, anatomia patològica, anestèsia i reanimació, aparell digestiu, cardiologia, cirurgia general i digestiva, cirurgia ortopèdica i traumatologia, cirurgia plàstica, estètica i reparadora, cirurgia toràcica, angiologia i cirurgia vascular, endocrinologia i nutrició, farmàcia hospitalària, hematologia i hemoteràpia, infermeria obstetricoginecològica, infermeria pediàtrica, medicina intensiva, medicina interna, medicina nuclear, nefrologia, pneumologia, neurocirurgia, neurofisiologia clínica, neurologia, oftalmologia, oncologia mèdica, oncologia radioteràpica, otorrinolaringologia, radiodiagnòstic, salut laboral, urologia, obstetrícia i ginecologia, i pediatria i medicina nuclear. L’Hospital Trueta també acull els residents de medicina familiar i comunitària de diferents àrees bàsiques de la Regió Sanitària.

Per la seva banda, la Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària de Girona (UDMAFiC) ha cobert 32 de les 33 places de MIR i les 8 d’infermeria. Serà durant l’acte de benvinguda del dia 23 de maig que els residents escolliran a quina àrea bàsica de salut volen fer la seva residència, d’entre els centres que estan acreditats, tots ells gestionats per l’Institut Català de la Salut, excepte 2: els 4 de Girona (Can Gibert del Pla, Montilivi i Vila-roja, Santa Clara, Taialà), Salt, Sarrià de Ter, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Blanes, Tordera, Figueres, Cassà de la Selva (gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària), Banyoles, Olot, Canet de Mar i Malgrat de Mar (gestionat per la Corporació de Salut Maresme i la Selva), i els hospitals docents Dr. Josep Trueta, Santa Caterina, Palamós, Figueres, Blanes, Calella i Olot. Les 8 infermeres que s’incorporaran podran anar als CAP de Sarrià de Ter, Montilivi, Taialà, Santa Clara, Can Gibert del Pla i Salt.

Comiat als residents que han acabat la seva especialització

D’altra banda, l’Institut Català de la Salut ja ha fet els actes de comiat dels seus residents, encara que no acabaran la formació oficialment fins d’aquí a uns dies. Així, avui s’ha fet el comiat als 23 MIR del Trueta que han acabat la seva etapa formativa i està previst que el juliol s’acomiadin les 8 infermeres.

Per la seva banda, el comiat als residents de l’atenció primària es va fer el 10 de maig, en un acte celebrat a la sala d’actes de les facultats de Medicina i Infermeria. A l’atenció primària acabaran 19 residents de medicina familiar i comunitària, i 8 infermeres, que aniran acabant l’especialització en els popers mesos.

D’entre els residents que acaben ara, està previst que almenys 30 s’incorporin a treballar als centres de l’Institut Català de la Salut, 13 dels quals ho faran a l’atenció primària i 17 a l’Hospital Trueta.

S’ha creat una consultoria formada per 7 expertes, que han homogeneïtzat el model d’atenció i faran assessorament als centres sanitaris i formació al personal d’infermeria Aquestes ferides representen un important problema de salut per la dificultat de cicatrització, la llarga evolució, la despesa econòmica que impliquen i, sobretot, per la disminució de la qualitat de vida de les persones que les pateixen i dels seus cuidadors

La Direcció d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut a Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària estan desplegant un projecte per millorar l’abordatge de les ferides cròniques complexes. Una ferida es cronifica quan es produeix una pèrdua de continuïtat de la superfície epitelial amb poca tendència a la curació espontània, i és necessari un temps més llarg per a la cicatrització; un procés que pot durar mesos o, fins i tot, anys. Les ferides cròniques complexes representen un problema de salut important per la dificultat de cicatrització, la llarga evolució, la despesa econòmica que impliquen i, sobretot, per la disminució de la qualitat de vida de les persones que les pateixen i dels seus cuidadors.

Per als professionals d’Infermeria, l’atenció a les ferides cròniques complexes ocupa una part important de la seva feina diària, tant pel temps de dedicació que requereixen com pel repte que suposa fer front a les dificultats que planteja la cura d’aquestes ferides. El projecte, que s’ha començat a implantar a Girona, té com a objectius millorar la qualitat de l’atenció als pacients que les pateixen, disminuir el temps del procés de cicatrització, establir un model metodològic d’actuació unificat a tots els equips d’atenció primària de l’ICS Girona i de l’IAS, oferir assessorament amb expertesa als professionals d’infermeria i millorar el cost-eficàcia dels tractaments.

El projecte treballa amb un model basat en un abordatge integral de la lesió, en què s’actua sobre les causes que la produeixen, i se centra en la millora contínua del tractament. Incorpora, a més, la  millora de la qualitat de vida del pacient i el model de gestió del cas, és a dir, oferir una atenció centrada en la persona, amb un pla individualitzat de decisions compartides en què s’integra l’atenció dels diferents professionals i el treball en xarxa.

El projecte neix de la necessitat de coordinar i unificar criteris per a l’atenció integral del pacient. Consisteix en la creació d’una consultoria de ferides cròniques complexes per a la coordinació, l’assessorament i la formació de professionals d’infermera de l’atenció primària. Aquesta consultoria està formada per 7 infermeres amb un alt nivell d’expertesa en l’atenció a aquests tipus de ferides. Aquest grup d’infermeres tenen assignats uns equips d’atenció primària (EAP), i donen cobertura entre totes als 29 equips d’atenció primària de l’ICS Girona i de l’IAS. Aquestes consultores expertes fan formació i assessorament a les infermeres referents de ferides que ja hi ha a cada un dels EAP. També fan atenció clínica directa als pacients, participen en el diagnòstic diferencial de les ferides i assessoren en tractaments.

Malgrat que ja s’havia començat a treballar abans de la pandèmia de la COVID-19, no va ser fins a la primavera passada que es va reprendre amb impuls el projecte. Així, van començar a preparar una formació per homogeneïtzar els coneixements en ferides cròniques dels EAP. Seguidament, van planificar una formació general a professionals d’infermera, que s’ha dut a terme durant aquest mes de febrer, i que ha permès impartir la formació a 270 professionals d’infermeria. El pas següent és posar en marxa el nou model d’abordatge als centres d’atenció primària de les dues institucions, acció que s’iniciarà aquest mes de març. Les expertes de la consultoria continuaran fent formació continuada i, al seu torn, compartiran els coneixements adquirits amb referents de cada EAP.

Patir una ferida crònica complexa

La persona que presenta una ferida crònica/complexa es veu afectada tant des del punt de vista físic, com psicològic i social. L’afectació física es deu a dolor, dificultat en la mobilitat, inflamació, pesadesa a les cames, rampes, pruïja, incapacitat, dependència i alteració de la imatge corporal. Psicològicament, l’afectació va en augment a mesura que es va cronificant la ferida i la persona presenta ansietat, depressió i desconfiança. L’afectació social ve ocasionada per l’abundant exsudat i la mala olor de les ferides, que poden comportar aïllament social, soledat, angoixa i disminució progressiva de les relacions socials.

S’estima que a Europa la incidència de ferides cròniques complexes és d’entre una i dues persones de cada cent. Entre un 40 i un 50% de les úlceres de les extremitats inferiors triguen a cicatritzar aproximadament uns sis mesos; un percentatge molt similar, al voltant dels dotze mesos i un 10% triguen períodes superiors als cinc anys. En els dotze mesos següents a la cicatrització, un terç de les ferides tornen a aparèixer.

 

 

Es presentarà en una sessió informativa el dimecres 1 de febrer on es recolliran totes les persones interessades a formar-ne part

El grup dona eines per millorar la qualitat de vida i el benestar emocional del cuidador

L’Equip d’Atenció Primària de Tordera impulsa aquest proper mes de febrer el Programa Cuidador Expert® per a cuidadors de persones amb demència. Un dels principals objectius del grup és millorar la qualitat de vida del cuidador, a través de la seva autocura, benestar emocional i la gestió del grau de sobrecàrrega. A més, també s’ofereixen eines per a tenir una millor cura del familiar amb demència. Un dels fets diferenciadors del programa Cuidador Expert és que gira al voltant de la figura d’un cuidador real i que per tant viu en primera persona el fet de tenir cura d’un familiar amb demència -com ara persones amb malalties cròniques complexes, demències, trastorns mentals greus o infants amb una malaltia crònica.

El proper dimecres 1 de febrer es farà una sessió informativa on s’exposarà el funcionament del grup. La sessió està oberta a tothom i especialment a aquells que estiguin interessats a formar part del programa. Es farà a l’antic hospital de Tordera (carrer Sant Antoni 7) a partir de les 4 de la tarda. Durant l’acte també es recolliran les dades de totes les persones que vulguin formar part del grup de suport. L’únic requisit per ser admès és ser cuidador d’un familiar amb demència i residir a Tordera o Fogars de la Selva. L’equip responsable –format per dues infermeres i una referent de benestar emocional-  s’encarregarà de fer la selecció final de les persones que en formaran part.

El programa es desenvoluparà en nou sessions d’una hora i mitja de durada cadascuna que es portaran a terme entre febrer i abril. Les sessions estaran conduïdes per un cuidador expert triat pel mateix equip d’atenció primària de Tordera i que ha rebut formació específica. El cuidador expert també s’ha triat tenint en compte les seves capacitats empàtiques, motivació i habilitats comunicatives. El grup també és un espai on els participants poden conèixer i compartir inquietuds amb altres persones que es troben en la mateixa situació i tenir un recolzament i una xarxa de suport emocional.

Les sessions inclouran una part teòrica i una altra de pràctica i el nombre de participants serà d’entre 10 o12 persones, per tal de garantir una comunicació fluïda entre tots els integrants. Durant les sessions també hi haurà professionals sanitaris que desenvoluparan un paper d’observadors.

Aquesta és la primera experiència de Programa Cuidador Expert de l’equip d’atenció primària de Tordera, després que l’any 2016 es dugués a terme un Programa de Pacient Expert® en tractament anticoagulant.

Els programes Cuidador Expert i Pacient Expert són dos dels projectes que té en marxa el Departament de Salut en l’àmbit de participació en salut. En el cas del Pacient Expert el programa gira al voltant de la figura d’un pacient real, una persona que pateix una malaltia crònica i que és capaç de responsabilitzar-se de la seva patologia i autocuidar-se. Aquest pacient es converteix en el conductor d’un grup de pacients i dona pautes a altres usuaris amb la mateixa malaltia.