Nota de premsa

Es calcula que la nova Unitat podria assumir més de 1.200 pacients per any, de manera que suposa un pas endavant a l’hora de millorar l’aprofitament dels recursos sanitaris

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta posa en funcionament aquest 9 d’octubre la nova Unitat d’Hospitalització a Domicili, que permetrà que els pacients rebin una assistència especialitzada, contínua i de qualitat equiparable a les de l’entorn hospitalari, però en un espai més còmode com és la seva llar. A la vegada, la posada en marxa de la Unitat contribuirà a optimitzar els recursos d’espai i assistencials del Trueta

L’hospitalització domiciliària és una modalitat assistencial en què els professionals sanitaris hospitalaris proporcionen un tractament actiu al pacient a casa seva. Suposa una alternativa real a l’hospitalització convencional, perquè és segura, sostenible i satisfactòria per al pacient. El seu objectiu és atendre i millorar la salut de les persones, oferint-los una assistència especialitzada al domicili com a espai terapèutic (físic, psíquic i social) adient.

Inicialment, la Unitat d’Hospitalització a Domicili del Trueta proposarà que s’acullin a aquesta modalitat assistencial les persones majors de 18 anys procedents del Servei d’Urgències Generals que requereixin ingrés hospitalari, que estiguin clínicament estables i que disposin d’un cuidador a casa la major part del dia. En tots els casos, el domicili ha d’estar dins l’àrea d’influència del Trueta (àrees bàsiques de salut de Girona, Sarrià, Celrà i Pla de l’Estany) amb una distància màxima entre el domicili i l’Hospital de 30 minuts.

La Unitat d’Hospitalització a Domicili del Trueta dependrà funcionalment del Servei d’Urgències Generals i estarà integrada per personal amb un perfil multidisciplinari, que inclou personal de medicina, d’infermeria, d’administració i de farmàcia hospitalària; tots en estreta col·laboració amb altres especialitats hospitalàries. La Unitat s’ha estructurat de manera que els pacients en règim d’hospitalització domiciliària gaudeixin d’una cobertura assistencial 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, els 365 dies de l’any.

Pel que fa al funcionament assistencial, en el moment de l’ingrés s’establirà un programa de visites mèdiques i d’infermeria segons la patologia del pacient, que podrà modificar-se segons la seva evolució. Tant el pacient com el cuidador tindran un número de contacte telefònic específic per a consultes, dubtes o incidències. Una vegada la persona estigui recuperada, es donarà l’alta mèdica i infermera al pacient.

Es calcula que la Unitat d’Hospitalització a Domicili podria assumir més de 1.200 pacients per any, de manera que suposa un pas endavant per millorar l’aprofitament de recursos sanitaris, ja que permet disminuir el nombre d’estades hospitalàries (l’any 2022 l’Hospital Trueta va atendre 78.244 usuaris a Urgències, dels quals el 14% van quedar ingressats) i, a la vegada, es manté una atenció assistencial continuada i de qualitat en el millor espai terapèutic per al pacient, perquè li proporciona comoditat i potencia la seva autonomia funcional.

  

Un centenar de professionals de diferents disciplines han participat aquest matí en la IV Jornada de la Unitat per tractar els avenços en la investigació i el diagnòstic, tractament i seguiment de les pacients amb càncer ginecològic

Un centenar de professionals han participat aquest matí en la 4a edició de la Jornada Científica de la Unitat Funcional de Ginecologia Oncològica (UFGO), celebrada a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, durant la qual s’han tractat els darrers avenços en els càncers d’endometri, de cèrvix i d’ovari. També s’ha abordat la sexualitat en el càncer ginecològic i s’han presentat els resultats de supervivència d’aquests tipus de càncers a la província de Girona.

La UFGO es va posar en marxa el mes de febrer de 2016 i compta amb la participació de professionals assistencials de ginecologia, oncologia radioteràpica, oncologia mèdica i infermeria als qui, posteriorment, en el Comitè que es convoca setmanalment, s’afegeixen professionals de radiodiagnòstic, medicina nuclear, psicooncologia i anatomia patològica.
Des que es va posar en funcionament la UFGO del Trueta, integrada per professionals de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, s’han atès un total de 3.074 pacients (266 el 2016, 287 el 2017, 313 el 2018, 339 el 2019, 603 el 2020, 299 el 2021, 475 el 2022 i 498 fins a l’agost de 2023).

Pel que fa als tipus de càncers diagnosticats per primera vegada i tractats a la UFGO el 2022, en 77 casos es van tractar tumors d’ovari; en 74 casos, d’endometri; en 23 casos, de coll uterí; en 11 casos, de càncer de vulva, i en 4 casos, de sarcoma.

Aquesta Unitat atén pacients de tota la Regió Sanitària Girona, atès que el Trueta és el centre terciari per a l’abordatge d’aquests tipus de tumors relativament poc freqüents, el tractament dels quals s’ha de realitzar en centres amb un alt grau d’especialització.
L’objectiu de la Unitat és millorar la qualitat basant-se en una porta única d’entrada compartida per a totes les especialitats i en l’assistència coordinada per tal d’atendre les pacients en un mateix temps i espai físic, d’acord amb el Pla de tractament i seguiment; això també ha de servir per planificar l’estratègia terapèutica basada en l’evidència científica. Així, els diferents especialistes poden visitar la pacient de manera simultània i consensuar les decisions sobre el diagnòstic i el tractament inicial.
Una de les prestacions més recents a incorporar-se a la Unitat ha estat una consulta específica d’infermeria enfocada a tractar les seqüeles vinculades als tractaments rebuts com, per exemple, la salut sexual d’aquelles dones que han passat per un càncer ginecològic. En la mateixa consulta també es realitza una tasca de prehabilitació quirúrgica, consistent a donar pautes de nutrició, exercici físic o eines psicològiques per arribar amb una millor preparació a la intervenció quirúrgica i, en conseqüència, millorar-ne els resultats.  

La consolidació de la UFGO també ha ajudat a impulsar, conjuntament amb l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), línies de recerca pròpies, així com a potenciar la investigació clínica, que ha permès agilitzar la incorporació de nous tractaments com la immunoteràpia per a càncers avançats d’endometri o la teràpia de manteniment centrada en el càncer d’ovari.

La implantació de les unitats funcionals (al Trueta, la primera que es va posar en marxa, el 2013, va ser la dedicada als càncers de cap i coll) ha donat com a resultat la facilitació d’un diagnòstic ràpid i acurat, una millora significativa dels intervals de diagnòstic-tractament, un impacte positiu en la supervivència dels pacients i la possibilitat d’oferir als pacients i les seves famílies una atenció global i més personalitzada.

Resultats de supervivència del càncer ginecològic
Durant la Jornada també s’han presentat els resultats de supervivència del càncer ginecològic a la província de Girona a partir de les dades recollides a la Unitat d'Epidemiologia i Registre del Càncer de Girona (UERCG), vinculat a l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Aquest registre permet conèixer quina és la incidència i el tipus de tumor que més impacten en la població de les comarques de Girona des de 1994, així com els resultats que s’obtenen en termes de curació i supervivència.

Les dades de la UERCG reflecteixen que  el càncer de cos d’úter —amb el d’endometri com a més habitual— és el que presenta una major incidència entre els càncers ginecològics registrats a la demarcació, amb un ~44% del total.

Durant el període 1994-2020, la mitjana de casos de càncer de cos d’úter va situar-se en 73 casos anuals (23,5 casos per 100.000 dones-any). També és el que millors taxes de supervivència registra a cinc anys del diagnòstic, gairebé el 75%, segons indiquen les dades recollides pel registre entre 1994 i 2016. Aquest és el càncer ginecològic que registra un millor pronòstic.

Existeixen dos tipus de càncer de cos d’úter: el d’endometri i el de sarcoma uterí, que és molt menys comú i més agressiu. Acostuma a sorgir després de la menopausa i alguns dels seus símptomes són hemorràgies anormals, dificultats per orinar o dolor pelvià.
El segon tumor ginecològic que més casos va acumular a la demarcació de Girona és el d’ovari, que inclou trompes de Fal·lopi i peritoneu, que va suposar el  30% del total. Amb una mitjana de 50 casos l’any (15,6 casos per 100.000 dones-any), aquest tipus de tumor és el que actualment més tracta la UFGO (77 casos el 2022). Atès que no presenta símptomes específics i que no hi ha estratègies per a la detecció precoç,  sovint es presenta en estadis avançats i requereix una intervenció quirúrgica d’alta complexitat i l’abordatge multidisciplinari disponible a la Unitat. La supervivència a cinc anys del diagnòstic ha registrat una destacada millora. Si en el període 1994-2005 era del 35,1%, en el 2010-2016 va augmentar fins al 43,1%.

El càncer de cèrvix va ser el tercer, pel que fa a la freqüència (16%). La mitjana a la província de Girona durant el període 1994-2020 va ser de 27 casos anuals, i la supervivència neta a cinc anys durant el període 1994-2016 frega el 62%, i es manté  també estable.

Finalment, el càncer de vulva i el de vagina són els que van registrar menys diagnòstics, amb un 7,7%. De mitjana, els càncers de vulva i vagina van presentar 13 casos anuals amb una taxa de 3,8 casos per 100.000 dones-any. Aquests últims càncers ginecològics, també són alguns dels més agressius, ja que, malgrat els avenços en els tractaments, la supervivència neta a cinc anys se situa en el 48,3%.

  

 

Professionals dels equips d’atenció primària de la Garrotxa desenvolupen un projecte de recerca, basat en un programa d’immersions guiades a la natura, per avaluar-ne l’efecte sobre la salut mental de persones adultes amb estats d'ansietat, depressió o estrès

Nombrosos estudis relacionen el fet de viure a prop d’espais naturals amb una menor prevalença de trastorns mentals, en especial aquells vinculats a l’ansietat, la depressió i l’estrès. Sota aquesta premissa, des de l’Equip d’Atenció Primària Olot de l’Institut Català de la Salut (ICS) –juntament amb els EAP de Besalú (ICS), Sant Joan les Fonts (FHOCG) i La Vall d’en Bas (FHOCG)–, es desenvolupa un projecte basat en immersions guiades a la natura, que té com a objectiu avaluar l’efecte que té el contacte guiat a la natura en persones majors de 30 anys residents a la Garrotxa que pateixen aquests estats emocionals. L’estudi, que compta amb la supervisió de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol), va engegar-se el gener i s’allargarà fins a finals de 2024.

Ja hi participen 45 pacients –l’estudi final preveu incloure’n 166–¬, una part dels quals formen l’anomenat Grup d’Intervenció. Després que aquest Grup hagi completat les primeres 7 setmanes del programa, ja s’estan recollint els resultats preliminars. “Els tests semblen indicar que les persones que fan les immersions guiades a la natura passen d’un estat moderat-greu a lleu”, explica Quionia Villar, metgessa del Consultori Local Les Preses i investigadora principal del projecte. Aquest projecte sorgeix de la necessitat d’abordar l’augment de la incidència de persones que viuen en estat de depressió, ansietat o estrès els darrers anys i, sobretot, en el context de postpandèmia, utilitzant els recursos de natura que hi ha al territori i la prescripció social. L’estudi es dissenya per valorar com la població local que pateix emocionalment es pot beneficiar dels recursos de natura més propers. El grau d’eficàcia del projecte s’avalua mitjançant tests que mesuren l’estat d’ànim de les persones que pateixen una d’aquestes patologies.

Els pacients es deriven de tots els consultoris d’atenció primària de la Garrotxa, així com des de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) mitjançant el programa de col·laboració amb l'atenció primària i comunitària (PCP). Pel que fa als itineraris, es fan als municipis de les Preses i la Vall d’en Bas. Els tests es passen al Grup d’Intervenció i, de forma paral·lela, al Grup de Control, durant els mateixos períodes de l’estudi. Els resultats obtinguts en un grup en contrast amb l’altre permeten determinar si la intervenció millora la simptomatologia dels individus al llarg del temps.

Les referents de benestar emocional i comunitari (RBEC) s’encarreguen de recopilar les dades que permeten avaluar com la prescripció social  de natura –també anomenada ‘recepta verda’– pot suposar una millora en el control de l’estrès, l’ansietat i la depressió.

La durada del programa és de 6 mesos per a cada grup de pacients, fet que suposa un factor diferencial respecte a altres estudis similars, com indica Quionia Villar: “No hi ha gaires estudis en aquest àmbit que facin un procediment tan llarg en el temps per buscar una millora sostinguda en el benestar de les persones”. Les primeres immersions guiades a la natura tenen una durada de 3 hores setmanals durant les primeres 7 setmanes. Posteriorment, i durant cinc mesos, les trobades són mensuals.

Una guia professional formada en boscos terapèutics acompanya el Grup d’Intervenció i facilita l'experiència pels itineraris dissenyats en espais naturals dels municipis de les Preses i la Vall d’en Bas, que ressegueixen antics camins i boscos. També es fan sortides guiades pels dos boscos de la Xarxa Sèlvans que hi ha a la Garrotxa: Salvador Grau i Les Olletes. Al llarg de l’itinerari, es desenvolupen una sèrie de propostes sensorials i expressives en continu contacte amb la natura, amb l’objectiu d’adquirir noves capacitats de gestió emocional que ajudin a millorar la salut i el benestar personal. El fet de tractar-se d’una activitat grupal també propicia que es desenvolupin habilitats d’interacció social i de companyonia.

Precisament, la reconeguda diversitat d’espais naturals que té la comarca ha propiciat que es vagin duent a terme altres iniciatives que vinculen la medicina i el medi ambient, com la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa, instaurada el 2017 a l’Hospital d’Olot amb l’objectiu d’abordar la detecció, l’avaluació i el maneig de malalties i riscos mediambientals relacionats amb la salut dels infants, a més de proporcionar educació, formació i recerca en aquesta àrea.

Estudi extrapolable a altres entorns

El plantejament d’aquest estudi és que pugui ser extrapolable a altres entorns amb  població que tingui l’oportunitat d'apropar-se a la natura. Perquè sigui així, la metodologia de treball del projecte es documenta de manera rigorosa, tant pel que fa a les tècniques com a les eines utilitzades a cadascuna de les sessions i als entorns per on es fan els guiatges. El document elaborat serà útil per transferir aquest coneixement a altres equips de professionals del guiatge. A més, s’ha elaborat material gràfic en format de fitxes que poden ser emprades de manera autònoma una vegada els pacients hagin fet el programa guiat.

  

   

La distinció, atorgada per l’Organització Europea d’Ictus, reflecteix els elevats estàndards assistencials del Trueta en l’atenció i el seguiment posterior a les persones que pateixen un ictus

La Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha rebut la certificació d’excel·lència com a Stroke Center per part de l’Organització Europea d’Ictus (European Stroke Organisation), entitat de referència internacional que valora les capacitats assistencials dels centres sanitaris a l’hora d’atendre pacients amb ictus. La distinció s’assoleix després d’haver acreditat de forma detallada els estàndards de qualitat de recursos professionals, espai, estructura organitzativa, trasllat dels pacients o de coordinació prehospitalària i posthospitalària de què disposa el Trueta per atendre aquelles persones de la Regió Sanitària Girona que han patit un ictus.

La Unitat d’Ictus de l’Hospital Trueta, vinculada al servei de Neurologia, coordina l’atenció a l’ictus amb la intervenció de nombrosos dels serveis assistencials de l’Hospital mateix. Per aquesta raó, el reconeixement de l’European Stroke Organization va més enllà de la Unitat, com aprecia Joaquín Serena, el seu responsable: “Cal felicitar-nos a tots, ja que és un certificat d'excel·lència per al procés integral d'atenció i tractament de l'ictus, i això afecta diversos dels serveis que treballem coordinats”.

Aquesta acreditació d’excel·lència s’obté després de superar una exhaustiva auditoria i de rebre l’informe favorable per part d’un grup d’experts internacionals en l’ictus. Entre els elevats estàndards assistencials que cal reflectir està el de disposar d’una àrea d’intervencionisme que inclogui professionals vinculats a la Unitat d’Ictus, la coordinació amb altres serveis (Neuroradiologia, Cirurgia Vascular, Cardiologia, Anestesiologia, Rehabilitació o la Unitat de Continuïtat Assistencial), juntament amb el personal d’infermeria, essencial en l'atenció a l'ictus. A la vegada, cal acreditar protocols d’actuació com el Codi ictus, que estableix com s’activa la xarxa de dispositius assistencials adreçats a donar una atenció immediata i adequada als pacients amb sospita d'ictus. L’activitat científica, l’impuls als projectes de recerca i les aportacions en les publicacions especialitzades en l’àmbit de l’ictus són aspectes que també es valoren en un altre dels apartats.

L’objectiu final de l’acreditació, com apunta Joaquín Serena, “no és altre que reflectir que els recursos destinats repercuteixen en una millor recuperació de les persones que pateixen un ictus”. En aquest sentit, les dades de la Unitat d’Ictus indiquen que entre el 50 i el 55% dels pacients que tracta recuperen un grau d’independència funcional total o amb un dèficit mínim al cap de tres mesos de patir l’episodi. La majoria d’aquests pacients arriben després d’activar-se el Codi ictus.

El certificat d’excel·lència de l’Organització Europea d’Ictus té una vigència de cinc anys i després cal revalidar-lo. Aquest fet fomenta una revisió constant dels circuits, els protocols d’actuació i, en general, de les capacitats d’atendre els pacients d’ictus d’una manera cada vegada més efectiva.

El Trueta, centre capdavanter en terciarisme

La certificació reflecteix el pas endavant que ha realitzat el Trueta en els darrers anys per erigir-se en un centre capdavanter en terciarisme. D’aquesta manera, el centre se suma a tres hospitals més de l’Institut Català de la Salut (ICS) amb certificat d’excel·lència de l’Organització Europea d’Ictus (Bellvitge, Vall d’Hebron i Germans Trias i Pujol). La Unitat d’Ictus del Trueta va posar-se en marxa a principis de 1997 i, actualment, atén uns 1.800 casos cada any. D’aquests, més de 700 queden ingressats al Servei de Neurologia, que compta amb sis llits específics de la Unitat d’Ictus per als pacients més greus. Entre els seus professionals hi ha cinc neuròlegs vasculars i tres neuròlegs intervencionistes, a banda de professionals d’Infermeria amb formació específica en el tractament de l’ictus.  Per a maximitzar l’eficiència, també es compta amb la intervenció de tots els professionals del servei de Neurologia per tal d’atendre qualsevol cas urgent.

La prevenció i els bons hàbits, clau per evitar l’ictus

A Catalunya es registra una mitjana d’entre 160 i 200 ictus per cada 100.000 habitants l’any. Es tracta de la primera causa de mort en dones i la segona en homes. També és la primera causa de discapacitat i la segona a provocar demències. Per aquesta raó, és determinant la prevenció mitjançant uns hàbits de vida saludables basats en l’exercici físic moderat, l’alimentació equilibrada i el control de factors de risc com són la hipertensió, la hiperglicèmia, el colesterol i el tabac, entre altres.

La intervenció ràpida és un element clau per evitar seqüeles i, per aquesta raó, és important avisar amb celeritat els serveis d’emergències davant símptomes comuns en episodis d’ictus, com ara la pèrdua sobtada de força d’una part del cos, la pèrdua de visió d’un ull, les dificultats en la parla o el formigueig en un costat del cos.

      
 

La dermopigmentació aconsegueix recrear l’arèola i el mugró, donant coloració i forma a la zona, i esdevé una alternativa a una nova intervenció quirúrgica Durant el primer semestre de 2023 ja eren 49 les usuàries que havien optat per aquest servei dins del procés de reconstrucció de la mama de l'hospital Trueta
 

Prop d’un centenar de pacients, la majoria dones a les quals se’ls ha realitzat una reconstrucció de la mama després d’un procés oncològic, han estat ateses al servei de dermopigmentació des de la seva posada en marxa, a finals de setembre de 2021. Des de llavors i fins al passat juny, les dones que havien optat per aquesta tècnica durant el procés de reconstrucció de la mama van ser 85, xifra que suposa la consolidació d’aquesta prestació per a aquelles pacients que, després de la cirurgia, volen millorar l’autoimatge sense haver de passar novament per un procés quirúrgic.

La dermopigmentació consisteix en la coloració d’una zona del cos, mitjançant la implantació de pigments a través d’unes microagulles a la pell, amb una tècnica 3D que produeix l’efecte òptic tridimensional i aconsegueix una simetria visual. Aquesta prestació, que es du a terme al Centre d’Especialitats Güell de Girona, la realitza una professional d’infermeria específicament formada per fer aquesta tècnica que està vinculada al Servei de Cirurgia Plàstica de l’Hospital Trueta, des d’on venen derivades moltes de les pacients. “Sovint, aquestes pacients haurien de tornar a entrar al quiròfan perquè se’ls reconstruís l’arèola i el mugró, però se’ls dona l’alternativa de recrear aquesta zona donant-hi coloració i contorn amb tècniques 3D, que permeten donar volum sense que hagin de tornar a passar per una intervenció”, explica Sònia Tendero, la infermera responsable, que també destaca la diversitat de pacients que opten per aquest servei, “des de persones joves a adultes”. Totes elles comparteixen el mateix desig: recuperar la seva identitat i donar per finalitzat un procés dolorós físicament i emocionalment.

A les usuàries se’ls fa una primera visita on es revisa la seva història clínica i se’ls dona tota la informació sobre el procés. En aquesta mateixa visita, després de revisar la zona, es determina el to de pigment que millor s’ajusta a la seva pell i la forma de l’arèola convenient, i  es fa una prova d’hipersensibilitat als pigments per tal d’assegurar que no es produeixi cap reacció al·lèrgica. Posteriorment, l’habitual és realitzar dues sessions de pigmentació per tal d’obtenir el resultat òptim. Cada sessió acostuma a tenir una hora de durada —els factors de la zona a tractar influeixen en el temps de la sessió—  i no és usual que es necessiti aplicar anestèsia a la zona. És habitual que al cap de dos anys d’aquesta primera dermopigmentació es torni a citar la pacient per avaluar si s’ha rebaixat la intensitat de la pigmentació de la zona a causa de la renovació natural de les capes de la pell. En cas de ser així, es fa un retoc.

La bona acollida de la prestació s’ha vist reflectida en l’augment anual de persones que han estat ateses. Va ser a finals de setembre de 2021 quan es va posar en marxa el servei amb quatre primeres pacients. En el 2022, la xifra de dones ateses va créixer fins a tancar l’any amb 32. Un increment que ha continuat aquest 2023, amb 49 usuàries del servei registrades ja en el primer semestre de l’any. 

Més enllà de la millora estètica

A banda del canvi estètic que percep la pacient, la dermopigmentació de l’arèola i el mugró també s’adverteix com un servei beneficiós per a l’estat anímic d’aquella persona que ha patit un procés lesiu en el seu cos, motivat per una operació. “Ajuda a tancar un capítol. És una manera de recuperar l’anterior imatge de la zona mitjançant una tècnica indolora i que dona un resultat ràpid i satisfactori”, indica Tendero.

D’aquesta manera, la dermopigmentació s’ha refermat com una tècnica a l’abast d’aquelles persones afectades per un procés de mastectomia i reconstrucció de la mama, que permet recuperar l’harmonia del cos de forma indolora, ràpida i satisfactòria. Per tant, com destaca Tendero, aquest tractament “pot anar directament relacionat amb la millora de la qualitat de vida de les persones.”